RESOLUCIÓ

MAH/3456/2006, de 17 d'octubre, per la qual es fa públic l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte d'activitat d'explotació d'àrids emplaçada al paratge Rabal de l'Esparra, al terme municipal de Riudarenes (exp. GA20030036).

Vist que la Ponència Ambiental, en la sessió del dia 1 de març de 2005, va adoptar l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte d'activitat d'explotació d'àrids emplaçada al paratge Rabal de l'Esparra, al terme municipal de Riudarenes, promogut per l'empresa Explotacions i Inversions Agrícoles la Selva, SL,

Resolc:

Donar publicitat a l'esmentat Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte d'activitat d'explotació d'àrids emplaçada al paratge Rabal de l'Esparra, al terme municipal de Riudarenes.

Barcelona, 17 d'octubre de 2006

Maria Comellas i Doñate

Directora general de Qualitat Ambiental

ACORD

d'1 de març de 2005, de declaració d'impacte ambiental del Projecte d'activitat d'explotació d'àrids emplaçada al paratge Rabal de l'Esparra, al terme municipal de Riudarenes, promogut per l'empresa Explotacions i Inversions Agrícoles la Selva, SL (exp. GA 2003 0036)

Descripció del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental

a) El projecte consisteix en una explotació d'àrids on es sol·licita una àrea de 55 ha, tot i que la superfície d'explotació és de 25,5 ha. Aquesta explotació es divideix en dos sectors, un de granit meteoritzat (gredes) de 15,86 ha, i un altre de basalt i sorres de 9,58 ha. La previsió bruta anual és de 260.000 m3. L'explotació tindrà una durada de 15 anys.

Es mantenen fora de l'àrea d'explotació, però no d'afecció, el sot de Can Guillem, la zona nord i sud de l'àrea.

Es proposa un desmunt d'uns 25 m de dos petits turons a banda i banda del torrent del Sot de Can Guillem. L'arrencada es realitza amb mitjans mecànics i voladures.

b) Afeccions flora i fauna.

L'activitat es localitza al paratge de l'Esparra, al terme municipal de Riudarenes. Dins del perímetre sol·licitat es troba una part d'una antiga pedrera de basalt (pedrera de can Bota), actualment abandonada.

La vegetació forestal està constituïda bàsicament per plantacions d'eucaliptus recentment tallades d'acord amb el tipus d'explotació característica d'aquestes masses (la tallada va ser autoritzada en data 29 d'abril de 2003, expedient núm. 34011003). A les zones de les rieres hi ha present vegetació pròpia d'aquests ambients, d'origen natural o plantat (pollancres i plàtans, en aquest últim cas).

Al sector oriental, en el límit amb l'antiga explotació de Can Bota, es desenvolupa una vegetació natural relativament jove formada per alzines, roures i arbustos en antigues terrasses de repoblació. En conjunt, aquesta zona ofereix un aspecte de certa degradació, en part per l'impacte visual de la tallada arreu i en part per l'antiga extractiva de can Bota.

Al sector gredes, a l'oest de l'àrea sol·licitada, la vegetació presenta un avançat estat de recuperació; hi són presents plançons de sureres, roures amb algun exemplar d'eucaliptus i una vegetació arbustiva important.

La restauració es proposa com a terreny forestal.

c) Afeccions hidrològiques.

Topogràficament el terreny és un vessant de solell d'orientació general S, SO i O i es tracta d'una petita conca ubicada a la capçalera de la riera de l'Esparra, tributària de la riera de Santa Coloma, conca de la Tordera.

Atesa la gran superfície de la finca, s'afecta la zona de policia de llera, concretament, al torrent del Sot del Guilla i la riera d'Esparra.

d) Emissions generades a l'atmosfera.

Les emissions a l'atmosfera més significatives són les emissions difuses de pols originades per l'extracció, càrrega i estocs del material i la circulació dels camions.

El projecte estima unes emissions de pols anuals de 5,8 t.

Distància a nuclis habitats propers.

Existeixen masos habitats propers a les rodalies de l'explotació, en algun cas la distància és inferior a 200 m.

Capacitat del medi receptor

Els vectors ambientals presenten una capacitat global insuficient per poder comptabilitzar l'emplaçament del projecte amb el medi i els recursos naturals.

a) Paisatge.

Una part del sector basalt, situat a l'est de la zona sol·licitada, ja està afectada per una antiga activitat extractiva abandonada. El camí d'accés a aquesta àrea es faria per aquest punt, i per tant es redueixen els impactes que es deriven del pas de vehicles, doncs aquests no passarien pels masos existents al sud de l'àrea. L'activitat queda amagada visualment dels masos que l'envolten.

En el sector gredes, situat a l'oest de la zona sol·licitada, la vegetació es troba en un avançat estat de regeneració que no justificaria l'objectiu primer del projecte d'explotació: la realització d'una restauració coherent de l'àrea. El camí d'accés a aquesta zona discorre per una pista forestal envoltada de masos. Existeix un important impacte visual i paisatgístic des de l'Esparra. Una part de l'àrea es troba dintre de la zona de policia del torrent del Sot de Can Guillem i de la riera de l'Esparra.

b) Biodiversitat.

Les masses forestals que s'hi troben no semblen tenir cap singularitat o valor especial en raó dels seus valors naturals, exceptuant la vegetació que es pot observar a la riera de l'Esparra. En general, la vegetació de sots i rieres sempre té un interès afegit i són indrets que s'ha de mirar de respectar al màxim.

L'àrea sol·licitada, que va patir un incendi al 1994, i que posteriorment ha estat gestionada com a conreu forestal d'eucaliptus, actualment presenta un avançat estat de recuperació natural.

c) Aigua.

La situació de l'explotació a la capçalera de la riera de l'Esparra obliga a considerar especialment els efectes que pot tenir l'activitat en la qualitat de les aigües.

En tractar-se de materials arenosos, els possibles efectes derivats d'una manca de control dels processos erosius o d'escorrentia suposen un risc d'afecció al torrent de la Guilla, que se situa just entre les dues zones d'explotació previstes i a escassos metres d'aquestes.

Una superfície important del sector gredes es troba en la zona de policia de llera de la riera de l'Esparra i del torrent del Sot de la Guilla, on resta prohibida l'explotació. Així mateix, el camí per arribar a aquest sector travessa el torrent del Sot de la Guilla per on resta prohibit el pas de vehicles vinculats a les obres.

d) Proximitat a nuclis de població.

L'impacte acústic causat pel soroll de la maquinària i les possibles voladures, així com les emissions de pols és l'afecció ambiental directa més significativa que es pot preveure sobre les zones habitades properes.

Efectes

a) Vist l'informe emès per la delegació territorial a Girona del Departament de Sanitat i Seguretat Social el 21 de juliol de 2004, que diu textualment:

Un cop revisades les al·legacions presentades al projecte amb posterioritat a l'informe favorable emès per aquests serveis territorials en data 27 de gener de 2004, s'ha constatat la presència de masos habitats en les rodalies de la explotació, algun a menys de 200 m de la mateixa.

Tenint en compte la proximitat d'aquests masos i que per a l'extracció de recursos minerals seran necessàries voladures, no és adient la realització de l'activitat en el paratge on està situada ja que ocasionaria molèsties de pols i sorolls als veïns.

S'informa desfavorablement.

b) Atès l'informe esmentat en l'apartat a), l'impacte global de l'activitat es considera crític per l'existència d'efectes notables sobre la salut de les persones.

c) D'altra banda també es considera crític l'impacte de l'activitat sobre la conservació i protecció del medi afectat i dels recursos naturals pel que fa al sector gredes. L'activitat suposarà una regressió del desenvolupament de l'ecosistema que entraria en contradicció amb els valors de l'entorn que la legislació actual pretén preservar i el medi no presenta capacitat per admetre l'activitat.

Formulació de la declaració d'impacte ambiental

Atesa la manca de capacitat del medi receptor i l'existència d'efectes notables sobre la salut de les persones que l'activitat projectada pot transferir, el seu impacte global es considera crític sobre la conservació i protecció del medi afectat, i per tant, la Ponència Ambiental, en la sessió de 1 de març de 2005 i d'acord amb l'article 33.3.i) del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, formula la declaració d'impacte ambiental del projecte amb caràcter desfavorable.

D'acord amb el que estableix l'article 5 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, la declaració d'impacte ambiental es farà pública.

(06.270.147)