RESOLUCIÓ

TRI/3722/2006, de 17 d'octubre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Pacte d'eficàcia limitada per a les residències privades de la 3a edat d'iniciativa social per als anys 2004 - 2006 (codi de conveni núm. 7901785).

Vist el text del Pacte d'eficàcia limitada per a les residències privades de la 3a edat d'iniciativa social per als anys 2004 - 2006, subscrit per la part empresarial pels representants de l'Associación Patronal de Centros Socio-sanitarios Católicos de Catalunya i per la part social pels representants de CCOO, UGT i USOC, els dies 11 de febrer de 2005 i 31 de març de 2006, dipositat en virtut del que estableixen l'article 1.c) del Reial decret llei 5/1979, de 26 de gener, i el Reial decret 2756/1979, de 23 de novembre, i de conformitat amb que disposen els articles 59.4, 59.5.a) i 60 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre; l'article 170 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut, i altres normes d'aplicació,

Resolc:

.1  Disposar la inscripció del text del Pacte d'eficàcia limitada per a les residències privades de la 3a edat d'iniciativa social per als anys 2004 - 2006 (codi de conveni núm. 7901785) al Registre de convenis de la Direcció General de Relacions Laborals.

.2  Disposar que el text esmentat es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb el compliment previ dels tràmits pertinents.

Notifiqueu aquesta Resolució a la Comissió Negociadora del Pacte.

Barcelona, 17 d'octubre de 2006

Mar Serna Calvo

Directora general de Relacions Laborals

Traducció del text original signat per parts

PACTE

d'eficàcia limitada per a les residències privades de la 3a edat d'iniciativa social per als anys 2004 - 2006

Pacte d'eficàcia limitada per a les residències adscrites a l'Asociación Patronal Centros Socio-sanitarios Católicos de Catalunya

Preàmbul

El sector dels serveis socials a Catalunya en l'àrea referida a la tercera edat ha experimentat una evolució motivada per diferents factors, entre els quals hi ha el de l'envelliment de la població catalana. Això ha determinat la preocupació dels poders públics per l'ordenació d'una activitat privada i d'interès públic. En aquest sentit, tant l'òrgan legislatiu català com l'executiu, en l'exercici de les competències exclusives previstes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, han desenvolupat un cos legislatiu que configura un marc normatiu propi de Catalunya pel que fa als Serveis socials, i en especial, a l'àmbit de la tercera edat.

D'una altra part, i dins de l'ordenació catalana dels Serveis socials, s'ha consolidat la distinció, entre les entitats privades que presten aquests serveis, que posa en relleu la seva naturalesa diferent en funció de la destinació a què s'apliquen les rendes obtingudes mitjançant la prestació d'aquests serveis; així, com a grup individualitzat, han sorgit les entitats d'iniciativa social l'element diferencial de les quals és l'absència d'afany de lucre, i en conseqüència, l'aplicació d'aquestes rendes obtingudes mitjançant la seva activitat a la finalitat última de l'atenció als usuaris dels Serveis socials, entesa sota el prisma del compromís social des de la iniciativa privada. Aquesta iniciativa social de caràcter altruista i pel que fa a l'àmbit d'eficàcia del present pacte, conflueix amb una motivació cristiana subjacent en la voluntat de prestar un servei a la comunitat, encara que no per això s'exclouen altres motivacions que puguin conduir als mateixos objectius.

Capítol preliminar:

Determinació de les parts

Són parts signants del present Pacte d'Eficàcia Limitada: la Federació de Serveis Públics de Catalunya de la Unió General de treballadors (UGT), la Federació de Sanitat de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) i la Federació de Sanitat de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), per la part que correspon a la representació dels treballadors, i per la part que correspon als empresaris, l'Associació Patronal de Centres Sociosanitaris Catòlics de Catalunya.

Les parts signants d'aquest Pacte d'Eficàcia Limitada tenen tots els requisits legals de legitimació que calen per a ser part, subscriure aquest Pacte i determinar l'eficàcia que correspon als àmbits d'aplicació que es descriuen en el Capítol 1.

Capítol 1

Àmbit d'aplicació

Article 1

Àmbit funcional

L'àmbit funcional d'aquest pacte d'eficàcia s'estén a tots aquells centres de treball que en el moment de la signatura del present acord tinguin la titularitat d'empleadors que estiguin associats a la patronal signant, o que voluntàriament s'hi vulguin adherir; que l'activitat principal dels quals sigui la prestació de Serveis socials de caràcter residencial per a la tercera edat, d'acord amb la tipologia establerta en el Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de regulació del sistema català de serveis socials; i que al mateix temps siguin entitats sense afany de lucre.

S'entendrà que tenen la condició d'entitat sense afany de lucre aquelles entitats amb personalitat jurídica pròpia que estiguin inscrites com a entitat d'iniciativa social en el Registre d'Entitats de Serveis socials del Departament de Benestar social de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a l'activitat de serveis assistencials a la tercera edat, hi queden incloses, d'acord amb el que disposa l'Annex del decret 176/2000, les següents tipologies: "Llar Residència", "Residència Assistida" i qualsevol altra tipologia que posterior a la signatura d'aquest Pacte s'instauri i mantingui una identitat amb les actuals.

Queden expressament excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquest Pacte les empreses que facin cures sanitàries específiques com a activitat fonamental, entesa aquesta exclusió sense perjudici de l'assistència sanitària als residents com a conseqüència dels problemes propis de la seva edat.

Article 2

Àmbit territorial

Atès que l'àmbit de la patronal signant es troba limitat a la Comunitat Autònoma de Catalunya, el present Pacte d'Eficàcia Limitada queda igualment limitat en aquest àmbit, llevat de les adhesions que voluntàriament es puguin produir en el futur.

Article 3

Àmbit personal

El contingut del present Pacte obliga tots els treballadors i empresaris inclosos en el seu àmbit d'aplicació funcional i territorial, en els termes descrits en els articles precedents i durant tot el temps de la seva vigència.

Article 4

Àmbit temporal

Els criteris de la temporalitat pel que fa a l'aplicació del Pacte són els que s'exposen a continuació:

A. Entrada en vigor

El Pacte entra en vigor a partir del dia de la seva signatura, independentment de la seva publicació oficial.

B. Durada.

La durada d'aquest Pacte és des del dia de la seva signatura fins al dia 31 de desembre del 2006.

C. Denúncia.

En un termini d'antelació no inferior als seixanta dies naturals abans d'acabar la seva vigència, qualsevol de les parts signants d'aquest Pacte pot denunciar-ne la finalització. La denúncia, que pot fer qualsevol de les representacions signants del Pacte, l'empresarial o la sindical, cal fer-la per escrit i comunicar-la a la resta de les representacions. En el termini, a tot estirar, d'un mes a partir de la recepció de la comunicació de la denúncia, s'ha de procedir a la constitució la Comissió Negociadora del Pacte.

D. Pròrroga

En cas de no produir-se la denúncia explícita d'aquest Pacte en els termes i condicions establerts en l'apartat C del present article, al final de la durada d'aquest Pacte prevista en l'apartat B d'aquest article, s'entén que el Pacte es prorroga automàticament per períodes d'un any. Quant als augments econòmics, s'aplicaran segons l'Índex de Preus al Consum (IPC) real de Catalunya de l'any anterior, sense perjudici d'allò que es diu en l'apartat següent.

E. Revisió

En cas de no produir-se la denúncia prevista en l'apartat C d'aquest article, en el moment d'acabament de la durada d'aquest Pacte prevista en l'apartat B d'aquest article, les parts signants del Pacte s'obliguen a revisar-ne aquells aspectes que hagin estat objecte de debat o controvèrsia dins la Comissió paritària o en el Tribunal Laboral de Catalunya. Aquesta mateixa obligació de revisió és competència de caràcter exclusiu i vinculant per a les parts signants del Pacte en el moment de cadascuna de les pròrrogues automàtiques.

Capítol 2

Clàusules generals i interpretació

Article 5

Prelació de normes i dret supletori

Les relacions laborals incloses en els àmbits funcional i territorial del present Pacte d'Eficàcia Limitada es regulen pels preceptes d'aquest Pacte, tenint en compte les normes que són d'aplicació directa i imperativa contingudes en l'Estatut dels treballadors i en la resta de la legislació laboral vigent en cada moment.

Per a la millor aplicació de les normes contingudes en aquest Pacte d'Eficàcia Limitada i la seva adaptació a cadascuna de les empreses, els empresaris i la corresponent representació dels treballadors de cada empresa poden establir pactes d'empresa que acordin la clarificació, la concreció o el desenvolupament d'aquells aspectes del Pacte que ho requereixin, per tal d'adaptar-los a l'àmbit de l'empresa o del centre de treball. Aquests pactes, a més a més de respectar la legislació vigent en matèria laboral, han d'atenir-se a allò que és estrictament permès per aquest Pacte d'Eficàcia Limitada per al seu àmbit, de manera que en cap cas poden desplaçar l'aplicació general i directa del Pacte.

Pel que fa a les relacions laborals particulars entre cadascuna de les empreses i cadascun dels treballadors, la norma d'aplicació directa és el contracte de treball, raó per la qual tant l'empresari com el treballador han de mirar d'incloure en el contracte individual totes aquelles clàusules que pel seu caràcter específic o per la seva singularitat tenen un significat especial en la relació laboral particular. En tots els casos, aquestes clàusules han de respectar totalment el contingut normatiu del Pacte.

Article 6

Condició més beneficiosa i garantia ad personam

Es respecten les condicions superiors i més beneficioses que tenen o de què gaudeixen els treballadors de plantilla en el moment de la signatura d'aquest Pacte, ja siguin rebudes per pacte entre les empreses i els treballadors o per l'aplicació d'un conveni col·lectiu superior al Pacte present.

La condició més beneficiosa s'ha d'entendre sempre com a un dret individual del treballador a qui és d'aplicació, de manera que, per a la seva determinació, cal que es tracti d'un dret efectivament adquirit pel treballador. Per això s'han de complir els requisits de tracte successiu en el temps i d'adquisició consentida i coneguda. En absència d'aquests requisits no es pot reclamar la condició anterior per acollir-se a la garantia ad personam.

Article 7

Compensació i absorció

Les condicions de treball que s'estipulen en aquest Pacte des del moment de la seva entrada en vigor substitueixen les ja existents, les quals queden absorbides i compensades qualsevol que sigui el seu origen o la seva naturalesa.

Quant a futures disposicions que impliquin una variació del treball, només tindrien eficàcia pràctica i s'aplicarien quan considerades globalment i en el còmput anual superessin les d'aquest Pacte valorades també globalment i en el còmput anual. En el cas contrari, s'entenen absorbides per les d'aquest Pacte.

Pel que respecta a les condicions econòmiques, cal atenir-se a allò que disposa l'annex 2.

Article 8

Vinculació a la totalitat

Les condicions consignades en aquest Pacte formen un tot orgànic i indivisible i a efectes de la seva interpretació i aplicació han de ser considerades globalment. No obstant això, en cas que l'autoritat competent declarés l'anul·lació d'alguna de les seves clàusules o condicions, això no implicaria la nul·litat de la totalitat automàticament, llevat que l'esmentada nul·litat se'n desprengui per imperatiu legal.

Article 9

Comissió negociadora

La Comissió Negociadora queda constituïda pels representants de l'associació empresarial afectada per aquest Pacte i pels treballadors de les empreses i/o centres de treball igualment afectats per aquest Pacte representats per les centrals sindicals que el signen. Aquestes dues parts constitueixen així la part patronal i la social respectivament.

La Comissió Negociadora quedarà novament constituïda quan tingui lloc la denúncia del Pacte.

Article 10

Comissió paritària

Es crea una Comissió paritària del Pacte com a òrgan d'interpretació, revisió i vigilància del seu compliment. Aquestes funcions, esmentades de manera general, s'han d'exercir en els termes que aquest Pacte diu més endavant. En qualsevol cas, queda expressament prohibit que la Comissió paritària, en l'exercici de les seves funcions, substitueixi per mitjà de les seves decisions, siguin de la classe que siguin, la voluntat de les parts signants d'aquest Pacte, mitjançant l'adopció de decisions el contingut de les quals ultrapassi el text i el sentit de l'acord.

Ambdues parts convenen de sotmetre a la Comissió paritària tots aquells problemes col·lectius, discrepàncies o conflictes que puguin sorgir de l'aplicació o de la interpretació del Pacte, sempre dins de l'àmbit de les competències que té atribuïdes pel Pacte, amb caràcter previ al plantejament dels diferents supòsits davant el TLC i l'Autoritat Laboral o Jurisdicció social competent. Pel que fa a aquests supòsits, la Comissió paritària disposarà d'un mes a tot estirar per a la seva resolució, llevat que per a un assumpte concret, el Pacte estableixi un termini diferent.

Aquesta Comissió la integren dotze membres: sis en representació dels empresaris i sis més en representació dels treballadors.

La Comissió paritària es reunirà sempre que ho demani qualsevol de les representacions, amb indicacions del tema o dels temes per tractar, i el que s'acordi es farà públic en tots els centres de treball. Per tal que els acords adoptats en la reunió de la Comissió siguin vàlids caldrà que hi assisteixi, pel cap baix, la meitat més un dels components de cadascuna de les representacions, i un quòrum equivalent als dos terços de tots els seus membres.

El domicili de la Comissió paritària queda fixat a Barcelona, Plaça Urquinaona, 11, 2on.

Durant la vigència del present Conveni, la Comissió paritària queda integrada de la manera següent:

A) Per la Patronal: En representació de CSSCC, sis membres per designar.

B) Per les Centrals Sindicals:

En representació d'UGT, dos membres per designar.

En representació de CCOO, dos membres per designar.

En representació d'USOC, dos membres per designar.

Article 11

Conflictes col·lectius

Les competències i els respectius procediments davant la Comissió paritària són els següents:

A) Pel que respecta a la interpretació: La part interessada ha de remetre la consulta de la qüestió o qüestions que planteja per escrit i l'ha d'adreçar al domicili de la Comissió paritària; un cop rebut l'escrit, la Comissió s'ha de reunir en el termini de deu dies naturals que compten a partir de l'endemà de la recepció de l'escrit i disposa dels següents vint dies naturals per resoldre-la. La seva resolució s'ha de comunicar per escrit a la part interpel·lant i, si així es decidís en la mateixa resolució, es publicaria en el DOGC. La resolució adoptada per la Comissió paritària és vinculant per a les parts quant al sentit de la interpretació del Pacte que se'n desprengui. En el supòsit que la Comissió paritària no prengués cap resolució dins dels terminis establerts, la part interpel·lant interpretaria el silenci com a abstenció de pronunciament, la qual cosa deixarà oberta la via de solució extrajudicial (TLC), administrativa (CEMAC) i judicial.

B) Pel que respecta a la clàusula de desvinculació salarial: En aquesta matèria la Comissió paritària és competent en els termes, condicions i procediments que s'estableixen a aquest efecte en el Capítol 9, articles 63 i 64 d'aquest acord.

C) Pel que respecta a la revisió salarial: Un mes abans del venciment del Pacte, sempre que no hagi estat denunciat expressament, la Comissió paritària s'ha de reunir a l'efecte d'acordar les taules salarials que s'aplicaran durant el temps en què el Pacte es prorrogui. Aquestes taules es publicaran en el DOGC i la seva aplicació tindrà efecte el dia 1 del mes següent a la seva publicació.

En cas que no s'arribés a cap acord respecte d'aquesta qüestió, s'aplicarien les taules anteriors amb l'increment de l'IPC de Catalunya (o l'índex que el substitueixi), i en cas que l'acord salarial arribés posteriorment, l'increment de l'IPC de Catalunya (o l'índex que el substitueixi) seria compensable i absorbible.

D) Pel que respecta a la revisió del Pacte: Quan es produeixin les condicions establertes en l'apartat E de l'article 4 del Pacte per a la seva revisió, la Comissió paritària s'ha de reunir a l'efecte de debatre aquelles reformes que s'estimin adients a la llum del resultat dels debats i les resolucions emeses, tant per la Comissió paritària com pel Tribunal Laboral de Catalunya, amb motiu de l'aplicació del Pacte, i d'introduir-les en el text de l'acord. Aquesta competència servirà per a una millor adaptació del Pacte a la realitat que mira de regular, en el marc de les qüestions concretes sorgides durant la seva aplicació, però en cap cas no podrà implicar reformes del Pacte que no trobin justificació en aquesta finalitat.

A fi de dur a terme aquesta revisió, la Comissió paritària es reunirà des del moment en què és preceptiva i per un període a tot estirar de dos mesos, transcorreguts els quals s'entendrà que s'ha intentat la revisió sense sortir-ne efectes. No es podrà iniciar un nou intent de revisió fins que no s'arribi al nou període previst per a aquesta finalitat. En cas de prosperar la revisió, serà publicada en el DOGC i tindrà efecte al mes següent de la seva publicació.

Article 12

Solució extrajudicial dels conflictes laborals

Els signants d'aquest Pacte es comprometen a dirimir les possibles discrepàncies que puguin sorgir d'aquest Conveni davant el Tribunal Laboral de Catalunya un cop s'hagi esgotat el mitjà de la Comissió paritària.

Capítol 3

Organització del treball

Article 13

Organització del treball

La titularitat del poder de direcció correspon a l'empresari, i en aquest cas, als òrgans directius de les entitats titulars dels serveis socials i a les persones responsables d'aquests serveis o a qui legalment les representa.

En conseqüència, el treballador resta obligat a dur a terme la seva feina sota la direcció de l'empresari o de la persona en la qual l'empresari delega el seu poder directiu.

Article 14

Mobilitat funcional

La mobilitat funcional en el si de l'empresa no té cap altra limitació que l'exigida per les titulacions acadèmiques o professionals requerides per exercir la prestació laboral, i per la pertinença al grup professional.

Article 15

Mobilitat geogràfica

15.1. Trasllats

Els treballadors, tret dels contractats específicament per a la prestació de serveis en empreses amb centres de treball mòbils o itinerants, no es poden traslladar a centres de treball de la mateixa empresa que requereixin canvis de residència fora de la població, llevat que hi hagi raons tècniques, d'organització o productives que ho justifiquin. En aquest cas, cal atenir-se a allò que sobre trasllats (mobilitat geogràfica) estableix la legislació laboral.

15.2  Desplaçaments

Per motius econòmics, tècnics, d'organització o productius, l'empresa pot fer desplaçaments temporals dels seus treballadors que els exigeixin de residir fora de la seva població. En aquest cas, cal atenir-se a allò que sobre desplaçaments (mobilitat geogràfica) estableix la legislació laboral.

És potestat de l'empresari destinar un treballador a un altre centre de treball, situat en la mateixa o en una altra població, diferent d'aquell en què habitualment presta els seus serveis, sempre que es compleixin els següents requisits:

A) Voluntarietat: L'empresari, en la mesura que la necessitat del servei originada li permeti de fer-ho, haurà d'oferir a la plantilla la possibilitat que l'esmentada destinació sigui coberta pel treballador que la vulgui cobrir. En cas que no hi hagi cap voluntari o se n'ofereixi més d'un per cobrir la mateixa destinació, es recorrerà a criteris objectius, com ara són l'antiguitat i/o l'experiència, dins d'un sistema de rotació en poder de la direcció.

Si per l'entitat i la urgència de la necessitat del servei, l'empresari no disposés de temps efectiu per a complir el requisit de voluntarietat, pel poder que el seu lloc de direcció li dóna, designaria directament el treballador a qui dins del sistema de rotació correspon fer-lo. En aquest cas, si la situació de necessitat perdurés en el temps, l'empresari hauria de complir el requisit de la voluntarietat dins del termini de quatre dies de treball efectiu del treballador destinat.

B) Temporalitat:

El Treballador restarà destinat al nou centre de treball pel temps necessari per a cobrir les necessitats del servei que l'empresari vol pal·liar amb aquesta destinació, però aquest temps no pot excedir en cap cas els trenta dies de treball efectiu. Superat aquest termini, en cas que perdurés la necessitat del servei, l'empresari hauria de fer-lo cobrir de manera rotativa per la resta de treballadors de la plantilla amb més de dotze mesos d'antiguitat.

C) Compensar les molèsties causades al treballador destinat: L'empresari ha de compensar el treballador per aquelles despeses de transport que la destinació li generi. Igualment, l'empresari i el treballador acordaran la compensació d'aquestes despeses causades al treballador per la nova destinació. El treballador ha d'acreditar degudament totes aquestes despeses.

Article 16

Jornada i temps de treball

S'estableixen les següents jornades anuals:

Les esmentades jornades anuals són jornades màximes sobre una mitja de quaranta hores setmanals. Per a la realització de les hores màximes establertes, el treballador, en còmput anual té dret als dies lliures, d'acord amb l'horari que fa diàriament, necessaris per a no superar el còmput anual.

No es poden realitzar més de nou hores de treball efectiu si no és que hi ha almenys dotze hores entre el final d'una jornada i l'inici de la següent. Es reconeix com habitual i comú dins del sector la contractació per jornades de fins a dotze hores, sempre que en tots els casos es respecti el descans entre jornades i el descans setmanal.

Les jornades es poden dur a terme en les següents modalitats:

A) Jornada diària continuada: Quan aquesta excedeixi de cinc hores, cal establir un període de descans de vint minuts durant la jornada. Aquest temps de descans es considera temps de treball efectiu. Quan la jornada diària continuada sigui de deu hores o més, cal establir un període de descans de quaranta-cinc minuts. Aquest temps de descans es considera temps de treball efectiu.

B) Jornada diària partida: Les jornades diàries que superen les vuit hores no es poden fer de manera partida. La distribució d'aquesta jornada s'ha de fer segons la tipologia dels usuaris.

Article 17

Descans setmanal

Els treballadors tenen dret a un descans setmanal mínim d'un dia i mig sense interrupció. Tret d'aquells treballadors contractats exclusivament per a la prestació de serveis durant els caps de setmana, la resta de la plantilla té dret a gaudir de descans dos diumenges de cada quatre, i a partir de l'any 2001, a gaudir d'un cap de setmana al mes.

L'empresa i els treballadors poden acordar mitjançant Acords d'empresa, qualsevol fórmula que garanteixi i/o reguli el gaudiment dels descansos setmanals.

Article 18

Vacances

El període de vacances s'ha de gaudir preferentment entre els mesos compresos entre el maig i el setembre, ambdós inclosos.

La duració mínima de les vacances resultants dels períodes anuals no pot ser en cap cas inferior als trenta dies naturals o la part proporcional corresponent.

Les modalitats de gaudiment són: de trenta dies continuats o fraccionats en dos períodes de 15 dies naturals. El procediment de delimitació dels períodes de vacances en el calendari laboral de l'empresa i els torns per gaudir-ne es poden incloure en els Acords d'empresa, sempre que es respectin els mínims fixats per la legislació laboral i, en cas de no arribar a un acord, cal atenir-se a un sistema rotatori. Les vacances començaran sempre en un dia laborable per al treballador.

Article 19

Calendari laboral

Anualment l'empresa, després de consultar-ho amb els representants dels treballadors i tenir el seu informe a aquest efecte, elaborarà un calendari laboral en el qual inclourà l'horari de treball i la distribució anual dels dies feiners, els festius, els de descans setmanal o entre jornades i d'altres inhàbils, tenint en compte la jornada màxima establerta per aquest Pacte.

El calendari s'ha d'exposar a cada centre de treball en un lloc visible.

Article 20

Festius entre setmana

Els dies festius retribuïbles no recuperables de cada any natural, sempre que el treballador treballi i ho convingui amb l'empresa, es poden compensar d'una de les maneres següents:

A) Afegir-los a les vacances anuals.

B) Gaudir-los com a descans en un altre període diferent de les vacances, cas en què es computaran cinc dies per cada quatre dels no gaudits.

Pel que fa a la liquidació, la quitança o l'acabament de l'any corresponent, els dies festius treballats i no compensats amb descans s'han d'abonar d'acord amb la fórmula següent:

Valor salari mes/30 x 1,75

Article 21

Festius de significació especial

Pel seu especial significat, es consideren festius especials els dies de Nadal i de fi d'any. Els treballadors que treballin des de l'inici del torn de nit del dia 24 al 25 de desembre fins a l'acabament del torn de tarda del dia 25, i des de l'inici del torn de nit del dia 31 de desembre a l'1 de gener fins l'acabament del torn de tarda del dia 1 s'han de compensar amb dues jornades de descans equivalents a les realitzades en aquest període. En cas que no s'haguessin compensat amb descans, pel que fa a la liquidació, la quitança, o l'acabament de l'any corresponent, s'abonarien d'acord amb la fórmula següent:

Valor salari mes/30 x 2

Article 22

Llicències

El treballador, amb avís previ i justificació, pot absentar-se del treball amb dret a remuneració, per algun dels motius i pel temps següent:

A) Quinze dies naturals en cas de matrimoni, acumulables al període de vacances. També tenen dret a aquest permís les unions estables de parella que es constitueixin a partir de la signatura d'aquest Pacte i s'acullin a la llei catalana 10/1998, de 15 de juliol, d'Unions Estables de Parella a Catalunya.

B) Dos dies naturals en cas de naixement, adopció de fill o acolliment familiar en els termes previstos a aquest efecte per la legislació civil de Catalunya; o malaltia greu o defunció d'algun convivent, parent fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. En cas que el treballador necessités desplaçar-se amb aquesta finalitat, o per altra causa realment justificada, el termini s'ampliaria a cinc dies. Aquests dies es poden ampliar si es descompten els festius abonables i/o vacances, si el treballador ho sol·licita prèviament.

C) Fora dels casos esmentats en els dos punts anteriors i sense possibilitat d'afegir-s'hi, un dia natural en cas d'intervenció quirúrgica, no derivada de malaltia greu, en primer grau de consanguinitat.

D) Un dia per trasllat de domicili habitual.

E) Pel temps indispensable, per a dur a terme un deure inexcusable de caràcter públic o personal.

F) Els permisos necessaris per concórrer a exàmens quan es cursin amb regularitat estudis per a l'obtenció de títols oficials, acadèmics o professionals, tenint en compte que aquests permisos només serien retribuïts si corresponguessin a exàmens eliminatoris. El treballador gaudirà d'aquest permís el dia natural que tingui l'examen, si exerceix els seus serveis en una jornada diürna o de tarda. Si el treballador treballa de nit, gaudirà del permís la nit anterior a l'examen.

Article 23

Llicències no retribuïdes

A) El qui, per motius de guarda legal, tingui al seu càrrec directe algun menor de sis anys o un discapacitat físic o psíquic que no desenvolupi cap altra activitat retribuïda té dret a una reducció de jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari, d'entre un terç pel cap baix i una meitat a tot estirar de la seva durada.

B) Llicència per afers propis: dos mesos a l'any, ininterromputs i que no coincideixin amb els mesos de juny, juliol, agost i setembre, si se sol·licita amb una antelació de vint dies, llevat de casos de necessitat urgent. Entre l'empresa i el treballador es pot pactar la pròrroga d'aquest període, sense que en cap cas excedeixi els sis mesos.

Article 24

Excedències

Els treballadors fixos que acreditin almenys un any d'antiguitat en l'empresa poden sol·licitar una excedència voluntària per un període no inferior a un any ni superior a cinc. Aquesta excedència s'ha de sol·licitar sempre per escrit amb una antelació de 30 dies, pel cap baix, abans de la data d'inici, tret dels casos demostrables de necessitat urgent, i se n'ha de rebre resposta escrita per part de l'empresa en el termini de cinc dies. Abans que acabi i amb una antelació de 30 dies pel cap baix, s'ha de sol·licitar per escrit el reingrés. Aquestes excedències no es poden sol·licitar ni gaudir-ne amb la finalitat d'anar a prestar serveis en una altra empresa que exerceixi la seva activitat com a residència per a la tercera edat (assistida, no assistida i mixtes). Pel que fa a la resta, cal atenir-se a allò que diu la legislació laboral sobre l'excedència voluntària.

empresa i treballador poden pactar per acord mutu que a l'acabament de la suspensió del contracte de treball pel final de l'excedència sol·licitada, el treballador tindrà dret a la reincorporació al lloc de treball perquè se li reservarà. En aquest cas, durant la vigència de l'excedència, per a la cobertura del lloc de treball s'hauran de formalitzar contractes d'interinitat.

Article 25

Excedències forçoses

L'excedència forçosa dóna dret a la conservació del lloc de treball i al còmput d'antiguitat en els següents casos:

A) Designació o elecció d'un càrrec públic.

B) Els treballadors que siguin triats per a un càrrec sindical d'àmbit local o superior, també poden sol·licitar una excedència especial per tot el temps que duri el seu nomenament i es reincorporaran automàticament al seu lloc de treball un cop acabada l'excedència.

Article 26

Excedència per cura de familiars

Els treballadors tenen dret a una excedència d'una durada no superior als tres anys per a tenir cura de cada fill. Idèntic dret correspon als casos d'adopció, i acolliment tant permanent com previ a l'adopció. Aquest període compta des de la data de naixement, o si escau, des de la data de la resolució judicial o administrativa.

També tenen dret a un període d'excedència de durada no superior a un any, els treballadors per tenir cura d'un familiar, fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, que per motius d'edat, accident o malaltia, no pot valer-se per si mateix i que no desenvolupa cap activitat retribuïda.

L'excedència a què fa referència aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant això, si dos o més treballadors de la mateixa empresa són creditors d'aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari podrà limitar el seu exercici simultani a fi de fer compatibles les necessitats de la persona atesa pels motius esmentats i el bon funcionament de l'empresa.

En cas que un nou subjecte causant donés dret a un nou període d'excedència, l'inici d'aquesta posaria fi a aquella de què es gaudia prèviament.

Els períodes d'excedència en les condicions a què fa referència aquest article són computables quant a l'antiguitat, i el treballador té dret a l'assistència a cursos de formació professional, tot i que per a la seva participació en els quals haurà de ser convocat per l'empresari, especialment en ocasió de la seva reincorporació. Durant el primer any tindrà dret a la reserva del seu lloc de treball. Transcorregut aquest termini, la reserva quedarà referida a un lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent.

Article 27

Pauses de jornada per maternitat

Les treballadores, per lactància d'un fill menor de nou mesos, tenen dret a una pausa d'una hora a la feina que poden dividir en dues fraccions. La dona, a voluntat, pot substituir aquesta pausa per una reducció de jornada d'una hora o bé a l'inici o bé al final de la jornada, amb la mateixa finalitat.

Aquesta pausa o reducció és retribuïda i, en cas de lactància artificial, pot ser sol·licitada per qualsevol dels membres de la parella, tot i que l'opció només la pot dur a terme un dels dos, en el cas que tots dos treballin.

Article 28

Jubilació

28.1  Als 64 anys. Com a mitjà de foment d'ocupació, es decideix que els treballadors de 64 anys que vulguin acollir-se a la jubilació anticipada amb el 100% de la prestació, sempre que reuneixin els requisits de carència i cotització corresponent, poden fer-ho, i l'empresa està obligada a substituir-los en la forma i condicions regulades per la legislació laboral.

28.2  Als 65 anys. Els treballadors, independentment del grup professional al qual pertanyin, s'han de jubilar forçosament quan facin 65 anys, sempre acollits a plans de foment d'ocupació per tal d'evitar acomiadaments improcedents, llevat que en aquell moment no puguin acreditar els requisits necessaris per a aquesta finalitat, com ara són els períodes de carència i cotització. En aquest últim cas l'obligació quedarà supeditada i en suspens fins al moment en què es reuneixin les condicions de carència i cotització, període durant el qual l'empresa està facultada per a destinar el treballador a la realització d'aquelles funcions adequades a la seva edat i/o estat físic.

Capítol 4

Contractació

Article 29

Classificació professional

S'estableixen els grups professionals segons el nivell de titulació, coneixements i experiència que s'exigeixen per al seu ingrés. Per raó de la tasca que s'ha de dur a terme i de la idoneïtat de la persona, quan no es cregui necessària l'exigència de titulació, el contracte determinarà el grup en el qual s'ha d'integrar la persona contractada d'acord amb els coneixements que calen i l'experiència necessària en relació amb les funcions que s'han d'exercir.

Titulats de grau superior

Titulats de grau mig

Personal tècnic

Personal auxiliar

Personal subaltern

Article 30

Contracte de treball

Tots els contractes de treball s'han de formalitzar per escrit i pel que fa a la regulació de les seves condicions laborals, s'han de remetre en aquest Pacte d'Eficàcia. Les contractacions que es facin per a una categoria professional determinada es desenvoluparan dins del marc de les funcions establertes per a cada categoria.

Article 31

Període de prova

S'estableix un període de prova d'acord amb el que disposa l'Estatut dels treballadors:

Titulats de grau superior: dos mesos.

Titulats de grau mig: un mes.

Personal tècnic: un mes.

Personal auxiliar: quinze dies; un mes si fa funcions d'assistència directa.

Personal subaltern: quinze dies.

El període de prova d'aquells treballadors que tenen assignades tasques de coordinació i responsabilitat sobre altres treballadors s'incrementa en un mes.

El període de prova ha de constar per escrit i durant la seva vigència, les parts contractants poden resoldre de forma unilateral i lliurament la relació laboral sense necessitat d'avís previ i sense dret a cap indemnització.

Article 32

Ingrés i proveïment de vacants

La intenció de cobrir llocs vacants i llocs de nova creació s'ha d'anunciar amb la publicitat suficient a tot el personal de l'empresa amb la finalitat que tots els treballadors interessats puguin optar per algun dels llocs a cobrir. El procés de selecció ha de ser en primer lloc de caràcter intern i, posteriorment en cas que la vacant no s'hagués cobert, seria de caràcter extern.

Aquestes vacants han de ser cobertes per treballadors de la mateixa categoria, i si no els hi hagués, per treballadors de la categoria immediatament inferior, sempre que faci més de sis mesos que l'exerceixen, per ordre d'antiguitat en l'empresa i sempre que el candidat demostri suficient capacitat per a ocupar el lloc per al qual opta.

Article 33

Promoció

Per a cobrir les vacants que es produeixin en les diferents categories professionals que no impliquin funcions de direcció, comandament o supervisió, té preferència en igualtat de condicions el personal de l'empresa degudament capacitat d'acord amb la necessitat que exigeix la vacant per cobrir i segons el criteri d'antiguitat en aquesta capacitació, i això independentment de la categoria de procedència.

Article 34

Cessament en l'empresa i avís previ d'acabament del contracte

El personal que voluntàriament desitgi ser baixa a l'empresa haurà de notificar-li-ho i per escrit, de manera que el justificant de recepció de l'esmentada notificació es faci, si més no, amb la següent antelació a la data de la baixa definitiva:

Titulats de grau superior: un mes.

Titulats de grau mig: un mes.

Personal tècnic: un mes.

Personal auxiliar: quinze dies.

Personal subaltern: quinze dies.

Aquells treballadors que tenen expressament assignades tasques de coordinació i responsabilitat sobre altres treballadors, sigui quina sigui la categoria per la qual estan contractats, han d'avisar prèviament del seu cessament amb un mes d'antelació.

La manca de l'avís previ establert faculta l'empresa per deduir de les quantitats corresponents per abonar en el moment de la liquidació l'equivalent diari de la seva retribució real per cada dia que manqui en el reglamentari avís previ fixat anteriorment.

Article 35

Contractació a temps parcial

S'entén per contracte de treball a temps parcial l'acordat per a la realització de la prestació de serveis durant un nombre d'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any inferior al 77% de la jornada ordinària màxima legal establerta en aquest Pacte.

Quant a aquesta modalitat de contractació cal atenir-se a allò establert per les disposicions normatives aplicables de l'Estatut dels treballadors.

Article 36

Contractes de formació

A) Contracte en pràctiques. Els contractes en pràctiques que es facin no poden ser inferiors a dotze mesos, i són prorrogables per períodes de sis mesos fins al límit màxim legal. Les retribucions amb motiu d'aquests contractes són, pel cap baix, del 80% de la categoria per a la qual es contractin aquestes modalitats i el personal contractat en pràctiques no pot ser superior al 5% de la plantilla.

B) Contracte per a la formació. Aquests contractes no poden ser inferiors a dotze mesos, i són prorrogables en períodes de sis mesos fins al límit màxim legal. Les retribucions amb motiu d'aquests contractes són, pel cap baix, del 80% de la categoria per a la formació de la qual es contracta, que en cap cas pot ser inferior a l'establerta legalment; aquest contracte no es pot realitzar amb persones de més de vint-i-un anys i el personal contractat per a la formació no pot superar el 5% de la plantilla.

Article 37

Contractes de relleu

Els treballadors fixos que acreditin els requisits per a poder jubilar-se anticipadament, poden sol·licitar una jubilació parcial en els termes que estableix el present article.

S'entén com a contracte a temps parcial el celebrat pel treballador que concerti amb la seva empresa, en les condicions que estableix l'Estatut dels treballadors, una reducció de la seva jornada de treball i del seu salari d'un 30% pel cap baix i d'un 77% a tot estirar, sempre que reuneixi les condicions generals exigides per a tenir dret a la pensió contributiva de jubilació de la Seguretat social amb l'excepció de l'edat, que ha de ser, a tot estirar, cinc anys inferior a l'exigida. La realització d'aquest contracte de treball a temps parcial i la seva retribució han de ser compatibles amb la pensió que la Seguretat social reconeix al treballador fins que faci l'edat que s'estableix amb caràcter general en el Sistema de la Seguretat social per a tenir dret a la pensió de jubilació, moment en què s'extingirà la relació laboral.

Per a poder realitzar aquest contracte, l'empresa ha de concertar simultàniament un contracte de treball amb un altre treballador en situació d'atur, i queda obligada a mantenir coberta, si més no, la jornada de treball substituïda fins la data de jubilació prevista en el paràgraf anterior. El contracte de treball per mitjà del qual se substitueix la jornada que ha deixat vacant el treballador que redueix la seva jornada es denomina contracte de relleu i té les particularitats següents:

A) La durada del contracte ha de ser igual al temps que li manca al treballador substituït per arribar a l'edat de jubilació a què es refereix el primer paràgraf d'aquest apartat.

B) El contracte de relleu pot fer-se a jornada completa o a temps parcial. En tot cas, la durada de la jornada ha de ser, pel cap baix, igual a la reducció de jornada acordada pel treballador substituït. L'horari de treball del treballador que relleva pot completar el del treballador substituït o pot ser simultani.

C) El lloc de treball del treballador que relleva el substituït pot ser el mateix que el del treballador substituït o un altre de similar, per la qual cosa s'entén, tret dels casos del personal directiu, el desenvolupament de tasques corresponents al mateix grup professional o categories equivalents.

Capítol 5

Formació professional

Article 38

Principis generals

De conformitat amb allò que preveu l'article 23 de l'Estatut dels treballadors, i amb la finalitat de facilitar la seva formació i la seva promoció professional, el personal afectat per aquest Pacte té dret a trobar facilitats per a la realització d'estudis que li permetin d'obtenir títols acadèmics o professionals reconeguts oficialment i per a la realització de cursos de perfeccionament professional organitzats per les parts signants d'aquest Pacte.

Article 39

Objectius de la formació

La formació professional que les parts signants d'aquest Pacte promoguin per al benefici dels treballadors de les seves empreses, s'orientarà cap als següents objectius:

1. Adaptació del titular al lloc de treball i a les seves modificacions.

2. Actualització i posada al dia dels coneixements professionals exigibles en la categoria i lloc de treball.

3. Especialització, en els seus diferents graus, en algun sector o matèria del propi treball.

4. Facilitació i promoció de l'adquisició pel personal de títols acadèmics i professionals.

5. Reconversió professional.

6. Adaptació de la mentalitat del personal cap a una direcció participativa.

7. Ampliació dels coneixements dels treballadors perquè els permeti de prosperar i aspirar a promocions professionals així com a adquirir els coneixements corresponents a altres llocs de treball.

8. Facilitació de la formació teòrica i pràctica suficient i adient en matèria de prevenció. Quan tinguin lloc canvis en las funcions desenvolupades o s'introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball, i en les condicions que estableix l'article 19 de la Llei de prevenció de Riscos Laborals (LPRL).

Article 40

Formació continuada

Les parts signants assumeixen el contingut íntegre del 2 Acord Nacional de Formació Continuada:

A) La Comissió paritària d'aquest Pacte assumeix les funcions de desenvolupar totes les iniciatives que condueixen a l'aplicació de l'esmentat acord. A aquest efecte, la Comissió paritària s'ha de constituir en un termini no superior als tres mesos des de la signatura d'aquest Pacte. Per al desenvolupament de les seves funcions es dotarà d'un Reglament de Funcionament.

Tots els treballadors que vulguin acollir-se a un Pla Individual, tal com està regulat pels Acords Nacionals per a la Formació Continuada, tenen dret a fer-ho sempre que reuneixin els corresponents requisits.

B) En cada centre de treball s'ha de crear una Comissió de Formació que s'ha de constituir de forma paritària i que ha d'elaborar un Reglament, la validació del qual, obligatòriament, l'ha de fer la Comissió paritària del Pacte.

C) La Comissió de Formació dins dels dos últims mesos de l'any elabora el Pla de Formació Continuada de l'any següent. En cas que no s'arribés a un acord sobre el tema, qualsevol de les parts podria demanar la intervenció de la Comissió paritària.

D) Els permisos de què poden gaudir els treballadors per poder cursar la formació corresponent dins de la jornada de treball són per a l'any 2001 de 32 hores, per a l'any 2002 de 40 hores i per a l'any 2003 de 48 hores.

E) En cas que s'hagués de cursar la formació fora de la jornada de treball habitual, el treballador tindria dret a compensar aquest temps per un període de descans equivalent, llevat que el mateix treballador opti per la remuneració d'aquestes hores com a hores ordinàries.

Capítol 6

Categories professionals

Article 41

Classificació del personal

La classificació del personal i les categories professionals queden establertes tal com es descriu a continuació:

1. Classificació del personal per les seves funcions.

1.1  Personal de Direcció i Supervisió. Sota la denominació de Personal de Direcció i Supervisió s'hi engloben els empleats que, amb qualsevol denominació, titulació o categoria professional, ocupen un lloc de treball al qual s'assignen principalment funcions de direcció i supervisió.

1.2  Personal de Serveis assistencials

Sota la denominació de Personal de Serveis assistencials s'hi engloben els empleats que, amb qualsevol càrrec, titulació o categoria professional, ocupen un lloc de treball al qual s'assignen principalment funcions de tipus assistencial.

1.3  Personal de Serveis no assistencials. Sota la denominació de Personal de Serveis no assistencials s'hi engloben els empleats que, amb qualsevol càrrec, titulació o categoria professional, ocupen un lloc de treball al qual s'assignen principalment funcions administratives o de tipus diversos que no es poden considerar assistencials.

2. Classificació del personal pel seu càrrec.

2.1  Personal d'alta direcció i consell

Es considera Personal d'Alta direcció i consell aquell a qui es confia algun dels càrrecs que, a títol indicatiu, s'esmenten a continuació: Conseller Delegat, Secretari General, gerent-director, administrador, etc., i qualsevol altre que dit per mitjà d'alguna altra denominació signifiqui el desenvolupament del càrrec del màxim nivell de responsabilitat en la gestió del Centre Assistencial. Aquest personal s'atindrà a allò establert pel seu propi contracte i per allò establert en el R.D. 1382/1985 d'1 d'agost.

2.2  Personal de comandament superior

Es considera Personal de Comandament Superior aquell a qui es confia algun dels càrrecs que, a títol indicatiu, s'esmenten a continuació: Director assistencial o metge, director d'infermeria o tècnic assistencial, directors administratiu o econòmic-financer, director de relacions laborals o socials, etc., i qualsevol altre que encara que dit per mitjà d'alguna altra denominació signifiqui el desenvolupament d'un càrrec del primer nivell de responsabilitat delegada en la gestió del centre assistencial.

2.3  Personal de comandament intermedi

Es considera Personal de Comandament Intermedi aquell a qui s'ha confiat algun dels càrrecs que, a títol indicatiu, s'esmenten a continuació: Cap de Divisió, de Departament, de Servei, etc., i qualsevol altre que dit per mitjà d'alguna altra denominació signifiqui el desenvolupament d'un càrrec del segon o del tercer nivells de responsabilitat delegada en la gestió dels centre assistencial.

3. Classificació del personal per grups professionals.

Segons la titulació i formació de cada empleat així com per la funció i el lloc de treball per al qual ha estat contractat, el personal, l'activitat del qual queda regulada per Pacte, es classifica en els següents grups professionals:

3.1  Titulats de grau superior assistencial

Són els graduats superiors que posseïdors de la seva corresponent titulació i amb capacitat legal per a l'exercici de la seva professió, desenvolupen amb responsabilitat i iniciativa les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: Metge/essa, Farmacèutic/a, Psicòleg/Psicòloga, Pedagog/a, etc.

3.2  Titulats de grau superior no assistencial

Són els graduats superiors que posseïdors de la seva corresponent titulació i amb capacitat legal per a l'exercici de la seva professió, desenvolupen amb responsabilitat i iniciativa les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: Economista, Informàtic/a, Advocat/Advocadessa, etc.

3.3  Tècnics titulats de grau mig assistencial

Són els graduats mitjos que posseïdors de la seva corresponent titulació i amb capacitat legal per a l'exercici de la seva professió, desenvolupen amb responsabilitat i iniciativa les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: ATS/DE, Fisioterapeuta, Terapeuta Ocupacional, Podòleg/Podòloga, Treballador/a social, Educador/a social, Logopeda, Dietista, etc.

3.4  Titulats de grau mig no assistencial

Són els graduats mitjos que posseïdors de la seva corresponent titulació i amb capacitat legal per a l'exercici de la seva professió, desenvolupen amb responsabilitat i iniciativa les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals van ser contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: Graduat/Graduada social, Graduat/Graduada Informàtica/a, etc.

3.5  Personal tècnic assistencial

Són els empleats que posseïdors d'una formació professional específica segons la funció, tenen els coneixements i l'experiència necessaris i acreditats per a desenvolupar amb responsabilitat i iniciativa les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Són llocs de treball d'aquest grup els llocs com ara Dietista, etc.

3.6  Personal tècnic no assistencial

Són els empleats que posseïdors d'una formació professional específica o experiència acreditada segons la funció, tenen els coneixements i l'experiència necessaris i acreditats per a desenvolupar amb responsabilitat i iniciativa les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: Tècnic/a en Comptabilitat o en Informàtica, oficial administratiu/va, etc. oficial d'oficis varis (cuiner/a, electricista, fuster/a, lampista, etc.).

3.7  Auxiliars assistencials

Són els empleats que tenen una formació professional o bàsica mínimes, desenvolupen, sota la supervisió i control del corresponent responsable, les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: gerocultor/a, monitor/a (d'activitats físiques, d'animació sociocultural, de logopèdia, etc.)

3.8  Auxiliars i ajudants no assistencials.

Són els empleats que tenen una formació professional o bàsica mínimes, i desenvolupen, sota la supervisió i control del corresponent responsable, les activitats que són encomanades al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són: auxiliar administratiu/va, ajudant d'oficis varis (ajudant de cuina, etc.), conserge, telefonista, etc.)

3.9  Personal subaltern

Són els empleats que no tenen una formació bàsica ni professional determinada i desenvolupen, per indicació del personal de què depenen, tasques rutinàries i/o repetitives que s'encomanen al lloc de treball i funció per als quals han estat contractats. Els llocs de treball d'aquest grup són les funcions de serveis diversos, com ara: ordenança, porter/a, vigilant, neteja, planxa, marmitó/ona, bugaderia, personal d'oficis varis, etc.

4. Contingut funcional dels llocs de treball

4.1  Personal amb càrrec directiu

El contingut funcional dels llocs de treball als quals s'encarreguen funcions directives, de control i supervisió, es desenvolupa mitjançant l'especificació contractual de les parts d'acord amb la responsabilitat del càrrec, més o menys àmplia, i la diversa complexitat i dimensió de cada centre assistencial.

4.2  Tècnics titulats de grau superior

El contingut funcional dels respectius llocs de treball d'aquest grup professional no es desenvolupa ja que les tasques que ha de dur a terme queden automàticament definides per la titulació necessària per a cadascun dels llocs de treball.

4.3  Tècnics titulats de grau mig

El contingut funcional dels respectius llocs de treball d'aquest grup professional no es desenvolupa ja que les tasques que ha de dur a terme queden automàticament definides per la titulació necessària per a cadascun dels llocs de treball.

4.4  Personal tècnic no assistencial

El contingut funcional dels respectius llocs de treball d'aquest grup professional no es desenvolupa, tret d'aquelles categories a les quals s'hi pot accedir per experiència acreditativa, ja que les tasques que ha de dur a terme queden automàticament definides per la titulació necessària per a cadascun dels llocs de treball.

4.5  Auxiliars i ajudants

El contingut funcional dels respectius llocs de treball d'aquest grup professional que a continuació es detalla, és merament enunciatiu perquè es poden limitar o ampliar amb tasques similars a les encomanades a cadascun quan les circumstàncies i necessitats de la feina ho requereixen.

4.5.1 Gerocultors/res, auxiliars i ajudants

És el personal que depenent del Director del centre o de la persona que ell determini, té com a funció la de donar assistència a l'usuari de la residència durant la realització de les activitats de la vida diària que no pot dur a terme per si mateix a causa de la seva incapacitat, i la d'efectuar aquells treballs orientats cap a l'atenció personal a l'usuari i al seu entorn. Entre d'altres, s'hi inclouen:

a) Higiene personal de l'usuari.

b) D'acord amb el pla funcional de les residències, ha de fer la neteja i el manteniment dels utensilis del resident, fer els llits, recollir la roba i dur-la a la bugaderia, i col·laborar en el manteniment de les habitacions.

c) Donar el menjar a aquells usuaris que no poden menjar per si mateixos. En aquest sentit, s'ocupa també de la recepció dels menjars i la seva distribució als usuaris.

d) Fer els canvis de postura i aquells serveis auxiliars, d'acord amb la seva preparació tècnica, que li siguin encomanats.

e) Comunicar les incidències que es produeixin en la salut dels usuaris.

f) Netejar i preparar el mobiliari, els materials i els aparells de la farmaciola.

g) Acompanyar l'usuari en les sortides, el passeig, les gestions, les excursions, el joc i en el temps lliure en general. Col·laborar amb l'equip de professionals mitjançant la realització de tasques elementals que complementen els seus serveis especialitzats, a fi de proporcionar l'autonomia personal del resident i la seva inserció en la vida social.

h) En totes les relacions o activitats amb el resident, ha de mirar de complementar el treball assistencial, educatiu i formatiu que els residents reben dels respectius professionals.

i) Actua en coordinació i sota la responsabilitat dels professionals dels quals depèn directament.

j) Ha de guardar absolut silenci sobre els processos patològics que pateixen els residents i sobre els assumptes referents a la seva intimitat.

k) En general, ha de fer totes aquelles activitats que encara que no s'hagin especificat abans li siguin encomanades, que estiguin incloses en l'exercici de la seva professió i en l'àmbit de la seva preparació tècnica i que tinguin relació amb allò dit anteriorment.

4.5.2 Monitor/a (de logopèdia, d'activitat física, d'animació sociocultural ...)

Les seves funcions estan en coordinació amb el responsable del programa d'animació, sota la responsabilitat del qual treballa. Es tracta de realitzar activitats destinades a l'orientació del temps lliure i de l'oci dels residents que potenciïn la seva capacitat funcional i cognitiva i ajudar els residents a relacionar-se els uns amb els altres mitjançant les activitats manuals, les excursions, etc.

4.5.3 Oficial administratiu.

És el treballador que fa la seva feina sota les ordres dels òrgans directius del centre i té al seu càrrec un servei determinat dins del qual, amb iniciativa i responsabilitat, i amb o sense treballadors sota les seves ordres, fa feines que requereixen càlculs, estudis, preparació i condicions adequades, com és ara, càlculs d'estadística, transcripcions de llibres de comptes corrents, redacció de correspondència amb iniciativa pròpia, liquidacions i càlculs de nòmines de salaris, sous i operacions anàlogues, i les fa de manera manual o mecanitzada. En general fa totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li són encomanades i que tenen relació amb allò anterior.

4.5.4 Auxiliar administratiu

És el treballador que amb iniciativa i responsabilitat restringida i subordinada als òrgans directius del centre, fa funcions de tècniques administratives i d'ofimàtica. En general, fa totes aquelles activitats no especificades anteriorment que li són encomanades i que tenen relació amb allò anterior.

4.5.5 Oficial de manteniment

És el responsable directe de l'explotació i manteniment de totes les instal·lacions del centre; programa el treball per fer, el fa i ordena la seva execució als auxiliars i ajudants dels serveis tècnics. Controla les visites i el treball fet per les firmes contractades per al manteniment d'aquelles instal·lacions en què està establert. Fa les operacions reglamentàries tal com les defineixen els reglaments de les instal·lacions o en les instruccions tècniques i controla que els valors corresponents dels diferents paràmetres es mantinguin dins dels límits que els són exigits. Elabora plans de manteniment d'aquells oficis que específicament no es defineixen legalment. Guarda i custodia els llibres de manteniment i manuals d'instruccions i els llibres de visites establerts per la legislació en curs o aquella que es pugui establir en un futur. Pren nota de les operacions que es duen a terme en les instal·lacions i revisa les que du a terme el personal de firmes alienes al centre. Té cura de la sala de màquines, les instal·lacions, els quadres elèctrics, els transformadors, el taller i aquells altres materials que no li són propis. Té control del muntatge, funcionament i desmuntatge d'estrades, escenaris, seients, projector de cinema, altaveus etc. que calen per al normal desenvolupament de les activitats del centre. Fa totes aquelles funcions que tenen assenyalades els oficials dels serveis tècnics, i com a encarregat d'aquest departament, es responsabilitza directament del treball fet i de la seva distribució, de la realització i acompliment de les ordres que li dóna l'empresa i de rebre les notificacions d'avaries dels respectius caps de secció. Té cura que el personal al seu càrrec acompleixi amb regularitat la seva activitat professional i comunica a la direcció les faltes que veu. En l'exercici del seu càrrec, dóna les facilitats màximes per a l'obtenció d'una perfecta formació professional.

4.5.6 Conductor/a

Condueix els vehicles automòbils i executa com a mecànic conductor, tota classe de reparacions que no requereixen elements de taller.

4.5.7 Jardiner/a

Arranjament, conservació i manteniment dels jardins i horts de la institució.

4.5.8 Auxiliar de manteniment

És l'operari que fa, directament o amb l'ajuda dels ajudants, les operacions d'explotació i manteniment del centre, les seves instal·lacions i exteriors; fa al muntatge, l'ajust i la posada al punt de tot tipus d'instal·lacions de mesura, regulació i control simple o automàtic de temperatura, de previsions de cabals, de poder calorífic i de nivells analitzadors d'aigua i similars, etc. Neteja les sales de màquines, les instal·lacions, els quadres elèctrics, els transformadors, el taller, etc. Fa el muntatge de tarimes, estrades, escenaris i seients, i fa la posada en funcionament d'altaveus, equips de música, projeccions, etc. per al normal desenvolupament de les activitats del centre. Fa les petites operacions en els dispositius de les instal·lacions esmentades i en els aparells portàtils considerats com a utillatge. Fa les feines de paleta, de planxisteria, de pintura i de fusteria etc. que calen per al manteniment de les instal·lacions o de l'edifici. Fa les comprovacions periòdiques de les màquines o instal·lacions tal com marquen els seus reglaments i instruccions tècniques i fa que els valors definitius d'aquells es trobin dins dels límits permesos. Omple els comunicats de treball i fitxes de revisió o verificació de cada instrument reparat per al correcte funcionament del servei.

4.5.9 Cuiner/a

Fa les tasques pròpies de l'ofici, amb responsabilitat i iniciativa, i amb una gran capacitació i experiència. Ha de ser capaç d'elaborar cartes i menús, receptes noves i plats nous que proposarà per a l'aprovació de la direcció del centre i del responsable higiènic-sanitari. També ha de tenir coneixement de les tècniques de cuina (tallar els aliments, combinar la dietètica i la nutrició, la decoració de plats, les tècniques de cocció, les operacions tecnològiques, etc.).

4.5.10 Ajudant de cuina

Fa les tasques pròpies de l'ofici, però amb una qualificació professional inferior a la del cuiner, i/o col·labora amb el cuiner i les seves tasques. Fa la seva feina amb responsabilitat i iniciativa. Ha de ser capaç d'elaborar plats senzills (amanides, sopes...), de tallar i preparar els aliments, i d'utilitzar maquinària i tecnologia.

4.5.11 Marmitó/ona. Fa les tasques rutinàries i/o repetitives pròpies de l'ofici per indicació del personal de què depèn. Entre les seves funcions hi ha fer la neteja de les cambres, les superfícies, la maquinària i les eines, el tren de rentat de la vaixella, etc. També ha d'ajudar el cuiner o l'ajudant de cuina en l'elaboració dels plats senzills.

4.5.12 Conserge, recepcionista, telefonista

Recollida i distribució de la correspondència. Orientació cap al públic. Vigilància i control de la neteja dels accessos, posada en funcionament dels llums, els sistemes de calefacció i les aigües, i comunicació de les possibles avaries de les instal·lacions i aparells de la Residència al servei de manteniment. Control de les entrades, les sortides i els retards dels residents així com de les seves peticions. Efectua les comunicacions telefòniques amb l'interior i l'exterior, i s'encarrega del registre i/o cobrament. Pot completar les seves tasques amb funcions d'informació, de recepció i de feines administratives de caràcter auxiliar.

4.5.13 Netejador/a

Fa les seves tasques sota les ordres immediates del director/a del centre o de la persona que el director determini. Ha de desenvolupar les funcions següents: Fer les tasques pròpies de neteja de les habitacions i zones comunes (llits, canvis de roba, finestres i balcons, mobiliari, etc.) mirant d'ocasionar les mínimes molèsties que li sigui possible als residents. Ha de comunicar al seu superior immediat les incidències o anomalies observades en el curs de dur a terme la seva tasca (avaries, deterioraments, desordre manifest, aliments en mal estat etc.)

4.5.14 Rentador/a, planxador/a

Fa la seva feina sota les ordres immediates de la direcció o de la persona que el director designi a aquest efecte. Ha de desenvolupar les següents funcions: fer les funcions pròpies del rentat i el planxat, l'ús i atenció de la maquinària, tenir cura de la roba dels residents i del centre, i donar el millor ús als materials. Ha de comunicar al seu cap immediat les incidències o anomalies observades en el curs de dur a terme la seva feina (avaries, deterioraments, desordre manifest, etc.). Ha de mantenir en perfectes condicions d'ús i de neteja les superfícies, les instal·lacions, la maquinària i les eines.

4.5.15 Personal d'oficis varis

Fa les tasques o funcions polivalents dins el grup de personal subaltern.

Capítol 7

Salut laboral

Article 42

Seguretat i salut laboral

L'empresari té el deure de promoure la seguretat i la salut de les treballadores i treballadors mitjançant l'aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscos derivats de la feina.

Per a l'elaboració d'un Pla d'Emergència corresponent a cadascun dels centre de treball afectats per aquest Conveni, caldrà atenir-se a allò que es disposarà en un Protocol d'Actuació que s'elaborarà posteriorment a la signatura d'aquest Pacte.

Article 43

L'acció preventiva

43.1  Principis de l'acció preventiva

A) Evitar els riscos.

B) Avaluar els riscos que no es poden evitar.

C) Combatre els riscos en el seu origen.

D) Adaptar la feina a la persona, en particular, pel que fa referència a la concepció dels llocs de treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb la finalitat, en particular, d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes en la salut.

E) Tenir en compte l'evolució de la tècnica.

F) Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.

G) Planificar la prevenció de manera que sigui un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en la feina.

H) Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la protecció individual.

I) Donar les degudes instruccions a les treballadores i als treballadors.

43.2  Mesures bàsiques de l'acció preventiva

A) L'empresari ha de tenir en compte les capacitats professionals de les treballadores i dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el moment d'encomanar-los les tasques.

B) L'empresari ha d'adoptar les mesures necessàries per a garantir que només les treballadores i els treballadors que han rebut la informació suficient i adient poden accedir a les zones de risc greu i específic.

C) L'efectivitat de les mesures preventives ha de preveure les distraccions o les imprudències no temeràries que podria cometre el treballador. Per a adoptar-les cal tenir en compte els riscos addicionals que poden implicar determinades mesures preventives, les quals només s'han de poder posar en pràctica quan la magnitud dels riscos sigui substancialment inferior a la dels que es pretén controlar i quan no hi hagi unes alternatives més segures.

D) L'empresa respecte dels seus treballadors pot concertar operacions d'assegurança la finalitat i àmbit de cobertura de les quals sigui garantir la previsió dels riscos derivats de la feina.

Article 44

Drets i obligacions bàsiques de l'empresari i dels treballadors en matèria preventiva

L'empresari té el deure de protegir la salut de les treballadores i els treballadors davant els riscos laborals. Per això garantirà la seguretat i la salut de les treballadores i treballadors al seu servei, en tots els aspectes relacionats amb la feina. En aquest sentit adoptarà totes les mesures que calguin d'acord amb el següent:

1. Les treballadores i els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. El dret esmentat suposa que l'empresari contreu un deure correlatiu de protecció de les treballadores i dels treballadors davant els riscos laborals. Els drets d'informació, de consulta i participació, de formació en matèria preventiva, de paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent i de vigilància del seu estat de salut, en els termes previstos en la Llei de prevenció de Riscos Laborals formen part del dret de les treballadores i els treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret es concreta en els següents:

A) Dret a la informació sobre els riscos per a la seguretat i la salut en el treball i sobre les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables. Aquesta informació s'ha de facilitar directament a cadascun dels treballadors i cadascuna de les treballadores pel que fa referència a les condicions dels seu lloc de treball o funció. Cada centre de treball facilitarà a les treballadores i als treballadors un protocol d'actuació clar, concret i detallat d'actuació en cas d'exposició accidental a algun producte bio-perillós. Aquest protocol cal que sigui d'utilitat pràctica en cas d'accident, independentment de quin sigui el punt on es produeixi, el torn o el lloc de treball.

B) Dret a la formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació (en qualsevol modalitat de contractació o durada) com per canvis produïts en les condicions de treball. Aquesta formació s'ha d'impartir en hores de feina o cal descomptar-les de la jornada laboral.

C) Dret a consulta i participació en allò que fa referència als següents punts:

C.1 Planificació i organització en el treball i en la introducció de noves tecnologies, sempre que puguin afectar la seguretat i la salut de les treballadores i els treballadors.

C.2 L'organització i el desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i de la prevenció.

C.3 La designació de les treballadores i els treballadors encarregats de les mesures d'emergència.

C.4 Els procediments d'informació i documentació.

C.5 El projecte i l'organització de les activitats formatives sobre prevenció que s'efectuaran mitjançant els representants de les treballadores i els treballadors quan l'empresa en disposi, i amb atenció especial pel que fa referència als delegats de prevenció en aquest Conveni.

2. En el compliment del deure de protecció, l'empresari ha de garantir la seguretat i la salut de les treballadores i dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina. A aquest efecte, en el marc de les seves responsabilitats, l'empresari ha de dur a terme la prevenció dels riscos laborals mitjançant l'adopció de totes aquelles mesures que calguin per a la protecció de la seguretat i la salut de les treballadores i els treballadors, amb totes les especialitats que es recullen en els articles següents en matèria d'avaluació de riscos, d'informació, de consulta, participació i formació de les treballadores i treballadors, d'actuació en casos d'emergència i de risc greu i imminent, i de vigilància de la salut, i mitjançant la constitució d'una organització i dels mitjans necessaris en els termes establerts en el capítol 4 de la LPRL. L'empresari ha de dur a terme una acció permanent amb la finalitat de perfeccionar els nivells de protecció existents i ha de disposar tot el que calgui per a l'adaptació de les mesures de prevenció assenyalades en el paràgraf anterior a les modificacions que hi pugui haver en les circumstàncies que incideixin en l'execució de la feina.

3. L'empresari ha de complir les obligacions que s'estableixen en la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

4. Les obligacions de les treballadores i els treballadors establertes en la LPRL, l'atribució de funcions en matèria de protecció i prevenció a treballadors o serveis de l'empresa i el recurs al concert amb entitats especialitzades per al desenvolupament d'activitats de prevenció han de complementar les accions de l'empresari, sense que per aquesta raó quedi exempt del compliment del seu deure en aquesta matèria, sense perjudici de les accions que pugui exercir, si escau, contra qualsevol altra persona.

5. El cost de les mesures referents a la seguretat i a la salut en la feina no pot recaure de cap manera sobre les treballadores i els treballadors.

Article 45

Obligacions de les treballadores i treballadors en matèria de prevenció de riscos

A) Correspon a cada treballador vetllar, d'acord amb les seves possibilitats i mitjançant l'acompliment de les mesures de prevenció que en cada cas s'adoptin, per la seva pròpia seguretat i salut en la feina i per la d'aquelles altres persones les quals la seva activitat professional pugui afectar, a causa dels seus actes i omissions en la feina, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l'empresari.

B) Les treballadores i els treballadors, d'acord amb la seva formació i amb les instruccions de l'empresari, han de fer, en particular, el següent:

1. Usar adequadament, d'acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les màquines, els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i, en general, qualsevol altre mitjà amb què desenvolupen la seva activitat.

2. Fer servir correctament els mitjans i equips de protecció que els facilita l'empresari i d'acord amb les instruccions que l'empresari els dóna.

3. No posar fora de servei sinó utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o els que s'instal·lin als espais relacionats amb la seva activitat o als llocs de treball on la facin.

4. Informar immediatament el seu superior jeràrquic directe i les treballadores i treballadors designats per dur a terme les activitats de protecció i de prevenció o, si escau, el servei de prevenció, sobre qualsevol situació que al seu parer comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut de les treballadores i dels treballadors.

5. Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l'autoritat competent a fi de protegir la seguretat i la salut de les treballadores i treballadors en la feina.

6. Cooperar amb l'empresari perquè pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut de les treballadores i els treballadors.

C) L'incompliment per les treballadores i els treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a què es refereixen els apartats anteriors té la consideració d'incompliment laboral a l'efecte previst a l'article 58.1 de l'Estatut dels treballadors o de falta, si escau, d'acord amb el que estableix la normativa corresponent sobre règim disciplinari dels funcionaris públics o del personal estatutari al servei de les administracions públiques. Allò que disposa aquest apartat s'ha d'aplicar igualment als socis de cooperatives l'activitat dels quals consisteixi en la prestació dels seu treball, amb les precisions que s'estableixin en els seus reglaments de Règim Intern.

Article 46

Vigilància de la salut

46.1  L'empresari ha de garantir a les treballadores i treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut segons els riscos inherents al treball. Aquesta vigilància només es pot dur a terme quan el treballador hi doni el seu consentiment. Només s'exceptuen d'aquest caràcter voluntari, amb l'informe previ dels representants de les treballadores i els treballadors, els supòsits en què la realització dels reconeixements sigui imprescindible per a l'avaluació dels efectes de les condicions de treball sobre la salut de les treballadores i els treballadors o per a verificar si l'estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, per als altres treballadors o per a altres persones relacionades amb l'empresa o bé quan així s'estableixi en una disposició legal amb relació a la protecció de riscos específics i activitats de perill especial. En qualsevol cas, cal optar per la realització d'aquells reconeixements o aquelles proves que causen menys molèsties al treballador i que són proporcionals al risc.

46.2  Les mesures de vigilància i control de la salut de les treballadores i dels treballadors s'han de dur a terme sempre respectant el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i a la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut.

46.3  Els resultats de la vigilància a què es refereix l'apartat anterior s'han de comunicar a les treballadores i els treballadors afectats.

46.4  Les dades relatives a la vigilància de la salut de les treballadores i els treballadors no es poden fer servir amb finalitats discriminatòries ni en perjudici del treballador. L'accés a la informació mèdica de caràcter personal ha de quedar limitat al personal mèdic i a les autoritats sanitàries que duen a terme la vigilància de la salut de les treballadores i treballadors, sense que pugui ser subministrada a l'empresari o a altres persones sense el consentiment exprés del treballador. No obstant l'anterior, l'empresari i les persones o els òrgans amb responsabilitat en matèria de prevenció han de ser informats de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats en relació amb l'aptitud del treballador per al desenvolupament del lloc de treball o amb la necessitat d'introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció, a fi que puguin desenvolupar correctament les seves funcions en matèria preventiva.

46.5  En el supòsit que el tipus de riscos inherents al treball ho faci necessari, el dret de les treballadores i els treballadors a la vigilància periòdica del seu estat de salut s'ha de prolongar més enllà de la finalització de la relació laboral, en els termes que es determinin reglamentàriament.

46.6  Les mesures de vigilància i control de la salut de les treballadores i els treballadors les ha de dur a terme personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.

Article 47

Risc greu i imminent

47.1  Quan les treballadores i els treballadors estiguin o puguin estar exposats a un risc greu i imminent a causa de la seva feina, l'empresari està obligat a:

a) Informar al més aviat possible totes les treballadores i treballadors afectats de l'existència d'aquest risc i de les mesures adoptades o que, si escau, calgui adoptar en matèria de protecció.

b) Adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, les treballadores i treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si calgués, abandonar immediatament el lloc de treball. En aquest supòsit, no es pot exigir a les treballadores i treballadors que tornin a la seva feina mentre continuï havent-hi el perill, llevat de l'excepció degudament justificada per raons de seguretat i reglamentàriament determinada.

c) Disposar tot allò que calgui perquè el treballador que no es pugui posar en contacte amb el seu superior jeràrquic, davant d'una situació de perill greu i imminent per a la seva seguretat, la d'altres treballadors o la de tercers aliens a l'empresa, estigui en condicions, atesos els seus coneixements i els mitjans tècnics posats a la seva disposició, d'adoptar les mesures necessàries per a evitar les conseqüències de l'esmentat perill.

47.2  D'acord amb el que preveu l'apartat 1 de l'article 14 de la LPRL, el treballador té dret a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, si calgués, quan consideri que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut.

47.3  Quan, en el cas a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, l'empresari no adopti o no permeti l'adopció de les mesures necessàries per a garantir la seguretat i la salut de les treballadores i treballadors, els seus representants legals poden acordar per majoria dels seus membres, la paralització de l'activitat de les treballadores i treballadors afectats per aquest risc. L'acord ha de ser comunicat immediatament a l'empresa i a l'autoritat laboral, la qual, en un termini de vint-i-quatre hores, ha d'anul·lar o ratificar la paralització acordada. Aquest acord es pot adoptar per decisió de la majoria dels delegats de prevenció quan no sigui possible reunir amb la urgència requerida l'òrgan de representació del personal.

47.4  Les treballadores i treballadors o els seus representants no poden patir cap mena de perjudici derivat de l'adopció de les mesures a què es refereixen els apartats anteriors, tret que hagin actuat de mala fe o hagin comès una negligència greu.

Article 48

Protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos

48.1  L'empresari ha de garantir de manera específica la protecció de les treballadores i treballadors que, per les seves pròpies característiques personals o el seu estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. Amb aquesta finalitat, ha de tenir en compte aquests aspectes en les avaluacions dels riscos i, de conformitat amb aquestes, ha d'adoptar les mesures de prevenció i protecció que calguin. De la mateixa manera, les treballadores i els treballadors no han d'ocupar aquells llocs de treball en què, a causa de les seves característiques personals o el seu estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial degudament reconeguda, puguin tant ells com els altres treballadors i altres persones relacionades amb l'empresa exposar-se a situacions de perill o, en general, quan es trobin manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.

48.2  L'empresari ha de tenir en compte en les avaluacions els factors de risc que puguin incidir en la funció de procreació de les treballadores i els treballadors, en particular a causa de l'exposició a agents físics, químics o biològics que puguin exercir efectes mutagènics o de toxicitat per a la procreació, tant en els aspectes de la fertilitat com del desenvolupament de la descendència, per tal d'adoptar les mesures preventives que calguin.

Article 49

Protecció de la maternitat

49.1  L'avaluació dels riscos a què es refereix l'article 16 de la LPRL ha d'incloure la determinació de la naturalesa, el grau i la duració de l'exposició de les treballadores en situació d'embaràs o de part recent, a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o dels fetus, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic. Si els resultats de l'avaluació mostressin un risc per a la seguretat i la salut o una possible repercussió en l'embaràs d'aquestes treballadores o en l'alletament posterior, l'empresari ha d'adoptar les mesures que calguin per a evitar l'exposició a aquest risc, mitjançant l'adaptació de les condicions o del temps de treball de la treballadora afectada. Aquestes mesures han d'incloure, quan sigui necessari, la no-realització de feines nocturnes o feines per torns.

49.2  Quan l'adaptació de les condicions o del temps de treball no fos possible o quan, a pesar d'aquesta adaptació, les condicions d'un lloc de treball poguessin influir negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus, sempre que ho certifiqui el metge que en el règim de la Seguretat social aplicable assisteixi facultativament la treballadora, aquesta ha d'ocupar un lloc de treball o una funció diferent que sigui compatible amb el seu estat. L'empresari ha de determinar, després d'haver-ho consultat amb els representants de les treballadores i treballadors, la relació de llocs de treball exempts de riscos a aquest efecte. El canvi de lloc o de funció s'ha de dur a terme de conformitat amb les regles i criteris que s'apliquin en els supòsits de mobilitat funcional i ha de tenir efecte fins al moment en què l'estat de salut de la treballadora permeti la seva reincorporació al lloc anterior.

En el supòsit que, encara que s'apliquin les regles indicades en el paràgraf anterior, no hi hagués cap lloc de treball ni funció compatible, la treballadora pot ser destinada a un lloc no corresponent al seu grup o categoria equivalent, tot i que ha de conservar el dret al conjunt de retribucions del seu lloc d'origen.

49.3  El que es disposa en els paràgrafs anteriors d'aquest article també és d'aplicació durant el període d'alletament, si les condicions de treball poguessin influir negativament en la salut de la dona o del fill i així ho certifiqués el metge que en el règim aplicable de la Seguretat social assisteixi facultativament la treballadora.

49.4  Les treballadores embarassades tenen dret a absentar-se de la feina, amb dret a remuneració, per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part, sempre que ho avisin prèviament a l'empresari i justifiquin la necessitat de fer-ho durant la jornada de treball.

Article 50

Relacions de treball temporal, de durada determinada i en empreses de treball temporal

50.1  Les treballadores i treballadors amb relacions de treball temporals o de durada determinada, com també els contractats per empreses de treball temporal, han de gaudir del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que els altres treballadors de l'empresa en què presten els seus serveis.

L'existència d'una relació de treball de les indicades en el paràgraf anterior no justifica, en cap cas, un diferència de tracte quant a les condicions de treball, pel que faci referència a qualsevol dels aspectes de la protecció de la seguretat i la salut de les treballadores i treballadors.

La LPRL i les seves disposicions de desenvolupament s'han d'aplicar plenament a les relacions de treball indicades en els paràgrafs anteriors.

50.2  L'empresari ha d'adoptar les mesures que calguin per a garantir que, amb caràcter previ a l'inici de la seva activitat, les treballadores i els treballadors a què fa referència l'apartat anterior reben la informació sobre els riscos als quals s'han d'exposar, en particular, quant a la necessitat de qualificacions o aptituds professionals determinades, l'exigència de controls mèdics especials o l'existència de riscos específics del lloc de treball que cal cobrir, com també sobre les mesures de protecció davant d'aquests riscos. Aquests treballadors han de rebre, en qualsevol cas, una formació suficient i adequada a les característiques del lloc de treball que han de cobrir, tenint en compte la seva qualificació i experiència professionals i els riscos a què s'han d'exposar.

50.3  Les treballadores i treballadors a què es refereix aquest article tenen dret a una vigilància periòdica dels seu estat de salut, en els termes establerts en l'article 22 de la LPRL i en les seves normes de desenvolupament.

50.4  L'empresari ha d'informar les treballadores i treballadors designats per ocupar-se de les activitats de protecció i prevenció o, si escau, el servei de prevenció previst en l'article 31 de la LPRL de la incorporació de les treballadores i treballadors a què es refereix aquest article, en la mesura necessària perquè puguin dur a terme les seves funcions de manera adequada respecte de totes les treballadores i treballadors de l'empresa.

50.5  En les relacions de treball mitjançant empreses de treball temporal, l'empresa usuària és responsable de les condicions d'execució de la feina en tot allò que faci referència a la protecció de la seguretat i la salut de les treballadores i treballadors. A més, correspon a l'empresa usuària el compliment de les obligacions en matèria d'informació previstes en els apartats 2 i 4 d'aquest article. D'altra banda, l'empresa usuària ha d'informar els representants de les treballadores i treballadors seus de l'adscripció dels treballadors que li proporcioni l'empresa de treball temporal. Els esmentats treballadors es poden adreçar als representants en l'exercici dels drets reconeguts en la LPRL.

L'empresa de treball temporal és responsable del compliment de les obligacions en matèria de formació i vigilància de la salut que s'estableixen en els apartats 2 i 3 d'aquest article. A aquest efecte i sense perjudici d'allò que es disposa en el paràgraf anterior, l'empresa usuària ha d'informar l'empresa de treball temporal, i aquesta les treballadores i els treballadors afectats, abans de la seva adscripció, de les característiques pròpies dels llocs de treball que han d'ocupar i de les qualificacions requerides.

Article 51

Coordinació de les activitats empresarials

51.1  Quan en un mateix centre de treball hi desenvolupin activitats treballadors de dos o més empreses, aquestes han de cooperar en l'aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Amb aquest propòsit, han d'establir els mitjans de coordinació que calguin pel que fa a la protecció i la prevenció de riscos laborals i a la informació sobre aquests als seus treballadors respectius, en els termes previstos en l'apartat 1 de l'article 18 de la LPRL.

51.2  L'empresari titular del centre de treball ha d'adoptar les mesures necessàries perquè aquells altres empresaris que duen a terme activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i les mesures de protecció i prevenció corresponents, com també sobre les mesures d'emergència que calgui aplicar, perquè o facin saber als seus respectius treballadors.

51.3  Les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització d'obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es duguin a terme en els seus propis centres de treball han de vigilar que aquests contractistes i sucontractistes compleixin la normativa de prevenció de riscos laborals.

51.4  Les obligacions consignades en l'últim paràgraf de l'apartat 1 de l'article 41 de la LPRL també són d'aplicació, respecte de les operacions contractades, en els supòsits que les treballadores i els treballadors de l'empresa contractista o subcontractista no prestin serveis en els centres de treball de l'empresa principal, sempre que aquests treballadors hagin d'operar amb maquinària, equips, productes, primeres matèries o estris proporcionats per l'empresa principal.

51.5  Els deures de cooperació i d'informació i instrucció que es recullen en els apartats 1 i 2 són d'aplicació respecte de les treballadores i treballadors autònoms que desenvolupen activitats en els esmentats centres de treball.

Article 52

Delegats de prevenció

52.1  Els delegats de prevenció són els representants de les treballadores i els treballadors, o en el seu defecte, d'acord amb allò que es disposa en aquest article, aquells treballadors que siguin designats directament pels treballadors del centre.

52.2  Els delegats de prevenció són designats pels representants del personal i entre membres d'aquests representants, en l'àmbit dels òrgans de representació previstos en les normes a què es refereix l'article anterior, d'acord amb la següent escala:

De 6 a 49 treballadors 1 delegat de prevenció

De 50 a 100 treballadors 2 delegats de prevenció

De 101 a 500 treballadors 3 delegats de prevenció

De 501 a 1000 treballadors 4 delegats de prevenció

De 1001 a 2000 treballadors 5 delegats de prevenció

De 2001 a 3000 treballadors 6 delegats de prevenció

De 3001 a 4000 treballadors 7 delegats de prevenció

De 4001 en endavant 8 delegats de prevenció

52.3  En aquelles empreses en les quals no hi hagi Delegat de Personal, l'empresa està obligada a fer saber als treballadors el dret que tenen a l'elecció dels delegats de prevenció. Si els treballadors ho volen, poden triar per majoria simple el/s Delegat/s de prevenció del centre de treball.

Aquells treballadors que siguin elegits com a delegats de prevenció en les empreses on no hi hagi representants dels treballadors, podrien continuar mantenint aquesta condició en el cas que es dugués a terme una elecció posterior de representants en el centre i quan aquesta representació recaigués sobre treballadors i treballadores diferents, sempre que així ho decidissin els representants elegits en conformitat amb el que estableix la LPRL.

52.4  A l'efecte de determinar el nombre de delegats de prevenció, s'han de tenir en compte els criteris següents:

a) Les treballadores i els treballadors vinculats per contractes de durada determinada superior a un any s'han de considerar treballadors fixos de plantilla.

b) Els contractats per a un termini de fins a un any, s'han de considerar segons el nombre de dies treballats en el període d'un any anterior a la designació. Cada dos-cents dies treballats o fracció s'han de comptar com un treballador més.

Article 53

Competències i facultats dels delegats de prevenció

53.1  Són competències dels delegats de prevenció:

a) Col·laborar amb la direcció de l'empresa a millorar l'acció preventiva.

b) Promoure i fomentar la cooperació de les treballadores i els treballadors en l'execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

c) Ser consultats per l'empresari sobre les decisions a què es refereix l'article 33 de la LPRL, abans que siguin executades.

d) Exercir una tasca de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

En les empreses que, d'acord amb el que disposa l'apartat 2 de l'article 38 de la LPRL, no tinguin un comitè de seguretat i salut pel fet de no arribar al nombre mínim de treballadors requerit perquè així sigui, les competències atribuïdes per la LPRL a aquest comitè han de ser exercides pels delegats de prevenció.

53.2  En l'exercici de les competències atribuïdes als delegats de prevenció, aquests estan facultats per:

A) Acompanyar els tècnics en les avaluacions de tipus preventiu de l'ambient de treball, com també, en els termes previstos en l'article 40 de la LPRL, els Inspectors de Treball i Seguretat social en les visites i les verificacions que duen a terme en els centres de treball a fi de comprovar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, i els poden formular les observacions que creguin adients.

B) Tenir accés, amb les limitacions previstes en l'apartat 4 de l'article 22 de la LPRL, a la informació i la documentació referent a les condicions de treball que els calgui per a l'exercici de les seves funcions i, particularment, a la prevista en els articles 18 i 23 de la LPRL. Quan la informació estigui subjecta a les limitacions assenyalades, només es pot subministrar de manera que quedi garantit el respecte de la confidencialitat.

C) Ser informats per l'empresari sobre els danys produïts en la salut de les treballadores i dels treballadors quan aquest n'hagi tingut coneixement; els delegats es poden presentar, encara que sigui fora de la seva jornada laboral, al lloc dels fets per assabentar-se'n de les circumstàncies.

D) Rebre de l'empresari les informacions que aquest hagi obtingut de les persones o els òrgans encarregats de les activitats de protecció i prevenció de l'empresa, com també dels organismes competents per a la seguretat i la salut dels treballadors, sense perjudici del que disposa l'article 40 de la LPRL en matèria de col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat social.

E) Dur a terme visites als llocs de treball per exercir una tasca de vigilància i control de l'estat de les condicions de treball i poder, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevol zona i comunicar-se durant la jornada amb les treballadores i els treballadors, de manera que no s'alteri el desenvolupament normal del procés productiu.

F) Exigir a l'empresari que adopti mesures de tipus preventiu i per millorar els nivells de protecció de la seguretat i la salut de les treballadores i dels treballadors; amb aquesta finalitat, poden fer propostes a l'empresari, com també al comitè de seguretat i salut perquè s'hi discuteixin.

G) Proposar a l'òrgan de representació de les treballadores i dels treballadors que s'adopti l'acord de paralització d'activitats a què es refereix l'apartat 3 de l'article 21 de la LPRL.

53.3  Els informes que han d'emetre els delegats de prevenció d'acord amb el que disposa la lletra c de l'apartat 1 d'aquest article s'han d'elaborar en un termini de quinze dies, o en el temps imprescindible quan calgui adoptar mesures adreçades a prevenir riscos imminents. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi emès l'informe, l'empresari pot posar en pràctica la seva decisió.

53.4  La decisió negativa de l'empresari quant a l'adopció de les mesures proposades pel Delegat de prevenció segons el que disposa la lletra f de l'apartat 2 d'aquest article, ha d'anar acompanyada de la motivació.

Article 54

Serveis de prevenció

Són el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per a dur a terme les activitats preventives. Assessoren i assisteixen l'empresari, les treballadores i els treballadors i/o els seus representants i òrgans de representació especialitzats.

Els Serveis de prevenció es regulen per tot allò que estableixen la LPRL, el real decret 39/1997, de 17 de gener i la resta de la legislació específica en la matèria.

Article 55

Comitè de seguretat i salut

55.1  El Comitè de Seguretat i Salut és l'òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l'empresa en matèria de prevenció de riscos.

55.2  S'ha de constituir un Comitè de Seguretat i Salut en totes les empreses o els centres de treball amb cinquanta treballadors o més.

El Comitè ha d'estar format pels delegats de prevenció, d'una banda, i per l'empresari i/o els seus representants en nombre igual al dels delegats de prevenció, de l'altra.

En les reunions del Comitè de Seguretat i Salut han de participar, amb veu però sense vot, els delegats sindicals i els responsables tècnics de la prevenció en l'empresa que no estan inclosos en la composició a què es refereix el parà