RESOLUCIÓ

JUS/225/2007, de 29 de gener, per la qual es dóna publicitat de la Resolució de 22 de gener de 2007, dictada en el recurs governatiu interposat per l'entitat mercantil MPI, SL, i pel notari de Mataró senyor Miguel Benet Mancho.

Atès que en data 22 de gener de 2007, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha adoptat la Resolució en el recurs governatiu interposat per l'entitat mercantil MPI, SL, i pel notari de Mataró senyor Miguel Benet Mancho contra les qualificacions efectuades pel registrador de la propietat de Santa Coloma de Farners, senyor Javier Navarro Gonzalez que deneguen, respectivament, la inscripció d'una escriptura de consolidació de pacte de supervivència per mort del marit i la correlativa de venda de la meitat indivisa de l'immoble adquirida en virtut de l'esmentada consolidació;

D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya i d'acord amb el que preveu l'article 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;

En ús de les competències que tinc atribuïdes,

Resolc:

Donar publicitat a la Resolució de 22 de gener de 2007, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat per l'entitat mercantil MPI, SL, i pel notari de Mataró senyor Miguel Benet Mancho contra les qualificacions efectuades pel registrador de la propietat de Santa Coloma de Farners, senyor Javier Navarro Gonzalez que deneguen, respectivament, la inscripció d'una escriptura de consolidació de pacte de supervivència per mort del marit i la correlativa de venda de la meitat indivisa de l'immoble adquirida en virtut de l'esmentada consolidació, que es publica com a annex a aquesta Resolució.

Barcelona, 29 de gener de 2007

Xavier Muñoz i Puiggròs

Director general de Dret

i d'Entitats Jurídiques

Annex

Resolució de 22 de gener de 2007, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat per l'entitat mercantil MPI, SL, i pel notari de Mataró senyor Miguel Benet Mancho contra les qualificacions efectuades pel registrador de la propietat de Santa Coloma de Farners, senyor Javier Navarro Gonzalez que deneguen, respectivament, la inscripció d'una escriptura de consolidació de pacte de supervivència per mort del marit i la correlativa de venda de la meitat indivisa de l'immoble adquirida en virtut de l'esmentada consolidació.

Relació de fets

I

En data 5 de novembre de 1981, en escriptura autoritzada pel notari de Santa Coloma de Farners, Lorenzo Guirado Sanz amb el número 1766 de protocol, la senyora MRDR i el seu marit, senyor DCN, van adquirir per meitats indivises i amb pacte de supervivència un immoble, inscrit en el Registre de la Propietat de Santa Coloma de Farners al Tom 1737, Llibre 64 de Caldes de Malavella, Foli 26, finca número 2592, el qual tenia la qualificació, en el moment de l'adquisició, de rústic, si bé amb posterioritat va ser objecte de requalificació a urbà.

En relació amb la situació registral de l'esmentada finca, cal tenir en compte el següent:

1) Estava afectada, des de 1998, per diversos embargaments travats uns sobre les meitats indivises i d'altres sobre la totalitat i com a conseqüència de l'execució d'un que afectava la meitat indivisa propietat de la senyora RDR (procediment executiu número 218/1998, instat per Caixa d'Estalvis Laietana davant el Jutjat de Primera Instància número 3 de Mataró), aquesta meitat va ser adjudicada, en data 7 de març de 2006, a l'entitat MPI, SL, millor postor en la subhasta.

2) El 15 de març de 2006, es van cancel·lar totes les anotacions preventives d'embargament, perquè així ho havia ordenat el Jutjat número 3 de Mataró per diligència de 22 de febrer de 2006, en haver-se aprovat la rematada de la meitat indivisa per interlocutòria, ferma, d'1 de febrer de 2006, on es feia constar que s'havia consignat totalment el preu de la rematada i que, un cop liquidat el deute, resultava un sobrant de 1.496,80 euros consignat al compte de consignacions del Jutjat.

3) En la mateixa data de 15 de març de 2006, es va practicar la inscripció número 3 (adjudicació de la meitat) on, pel que aquí interessa, consta literalment que la senyora [...]RDR, va adquirir una meitat indivisa d'aquesta finca, segons les inscripcions 1a i 2a. Al jutjat de primera instància núm. 3 de Mataró, antic civil 4, se segueix procediment de judici executiu amb el núm. 218/1998, a instàncies de Caixa d'Estalvis Laietana, contra la senyora RDR, en reclamació del deute que va motivar l'anotació precedent [...]. Seguit el procediment en els seus tràmits legals, el 20 de maig de 2005 es va treure a subhasta pública la meitat indivisa d'aquesta finca, en la qual l'entitat MPI, SL, va resultar ser el millor postor [...] s'ha dictat Interlocutòria, que és ferma, [...] per la qual s'aprova la rematada i s'adjudica una meitat indivisa d'aquesta finca a favor de MPI, SL, [...] pel preu de vint-i-un mil euros, a favor de la qual inscric una meitat indivisa d'aquesta finca, per títol d'adjudicació". Al marge de la inscripció hi consta la següent nota "Cancel·lat el pacte de supervivència estipulat en la inscripció 1a, de conformitat amb l'article 46.d) del Codi de Família de Catalunya, per la inscripció 3a."

4) El senyor DCN havia mort l'any 1987, sense que aquesta circumstància tingués cap reflex registral en el moment de la inscripció de l'adjudicació per rematada.

II

En data 26 de gener de 2006, és a dir, abans que accedís al registre l'adjudicació a la qual es refereix el paràgraf anterior, la vídua va atorgar una escriptura de consolidació del pacte de supervivència (número 82 del protocol del notari de Mataró, senyor MBM) i una altra de venda a l'entitat mercantil MPI, SL, de la meitat indivisa adquirida per l'esmentada consolidació (número 83 del protocol).

Ambdós documents es van presentar al registre de la propietat de Santa Coloma de Farners el 28 de juliol de 2006. El 4 d'agost de 2006, el registrador va emetre dues notes de qualificació, per les quals denegava les inscripcions sol·licitades. En la nota relativa a la sol·licitud de la inscripció de la meitat indivisa de la finca a nom de la senyora RDR per purificació del pacte de supervivència, el registrador justifica la denegació perquè "[...] en els assentaments del registre, aquell pacte de supervivència consta cancel·lat d'acord amb l'article 46.d) del Codi de Família, perquè s'ha adjudicat en subhasta la meitat indivisa de la senyora RDR, a la societat MPI, SL, segons consta a la inscripció 3a. Extingit el pacte de supervivència, la finca ha quedat, pel que fa a la meitat indivisa, en règim de proindivís comú i, per tant, procedeix practicar l'herència del difunt mitjançant el títol successori corresponent, que s'acompanya, pel qual van resultar hereus els seus fills M, P, M.A, J i JJC" i ho fonamenta, textualment, en "[L]'article 46 del Codi de Família de Catalunya que consagra les causes i els efectes de l'extinció del pacte de supervivència, especialment en els seus paràgrafs primer i tercer, i els articles 17 (que consagra el tancament registral), 32 (allò que no està inscrit no perjudica tercers), 97 (cancel·lat un assentament es presumeix extingit el dret al qual es refereix l'assentament), i els articles 1, 20, 38 i 40, tots ells de la Llei hipotecària". Pel que fa a la segona nota de qualificació, és a dir, la que es refereix a la inscripció de l'escriptura en la qual la senyora RDR ven la meitat indivisa de la finca a la societat MPI, SL, que ja constava com a adjudicatària de l'altra meitat, en la qual s'invocava el títol de consolidació del pacte de supervivència en base al fet que el marit havia mort, el registrador també denega la inscripció perquè "[a]quell pacte havia estat cancel·lat en virtut de l'adjudicació a l'esmentada societat. Per tant no es pot procedir a inscriure la venda mentre no la ratifiquin els hereus del marit declarats com a tals en l'acta de notorietat que s'acompanya. Per tant se suspèn la inscripció del document fins que s'aporti el consentiment dels hereus en la corresponent escriptura pública, en base als següents fonaments de dret: l'article 20 de la Llei hipotecària, regulada pel principi de tracte successiu".

Instada la intervenció de registrador substitut, a l'empara del que es disposa al Reial decret 1039/2003, ambdues notes de qualificació van ser objecte de ratificació per part del registrador de la Propietat de Girona número 2 i Mercantil de la Província el 22 d'agost de 2006, en base als mateixos fets i fonaments de dret.

III

En data 13 d'octubre de 2006 té entrada en el Registre de la Propietat de Santa Coloma de Farners, el recurs governatiu presentat pel legal representant de l'entitat MPI, SL, mitjançant el qual s'impugnen ambdues qualificacions i que es fonamenta, succintament, en els arguments següents:

La inscripció del l'acte de purificació del pacte de supervivència no és obligatòria, d'acord amb el que es disposa a l'article 6 de la Llei hipotecària, ni té tampoc caràcter constitutiu, d'acord amb la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com a conseqüència de la defunció del senyor CN, la senyora DR va adquirir la meitat indivisa del seu espòs, amb anterioritat, fins i tot, a l'execució judicial.

El Registre de la Propietat no atorga ni reconeix drets dominicals, sinó que solament els inscriu i publica.

No s'ha produït el tancament registral (article 17 de la Llei hipotecària) perquè allò que es pretén és la inscripció d'una adquisició produïda quan aquest estava encara vigent; no hi ha tercers que puguin resultar perjudicats. Considera igualment inaplicables la resta de preceptes al·legats pel registrador.

La cancel·lació com a conseqüència de l'adjudicació és materialment improcedent, perquè en aquesta concreta qüestió el Reglament hipotecari no està adaptat a les particularitats i vicissituds del dret civil de Catalunya, perquè si per cancel·lar s'exigís l'acreditació de la supervivència d'ambdós cònjuges, no s'hauria produït aquest problema."

El 17 d'octubre de 2006, el notari de Mataró, Miguel Benet Mancho, també va interposar recurs governatiu contra la qualificació realitzada en relació amb l'escriptura de consolidació del pacte de supervivència que ell mateix havia autoritzat. Argumenta que la raó de ser dels articles 46 i 47 del Codi de Família, en declarar extingit el pacte de supervivència, és no sotmetre als creditors ni al rematant a la incertesa inherent a la consolidació futura del pacte. Entén que ambdós preceptes es refereixen a un pacte de supervivència en què ambdós cònjuges estan vius i que en el cas present el pacte ja havia deixat d'existir amb anterioritat a l'execució de l'embargament, fins i tot abans del mateix embargament. La mort del marit, l'11 de juliol de 1987 va suposar la purificació del pacte i la consegüent adquisició de la meitat indivisa del premort, esdevenint la única propietària de la totalitat de la finca. Afegeix que, no sent constitutiva, per regla general, la inscripció en el nostre dret, l'esposa no necessitava inscriure per a adquirir la propietat de la meitat que pertanyia al seu espòs premort; perquè es produís una adquisició .a non domino' hagués calgut que l'hipotètic adquirent reunís els requisits de l'article 34 de la Llei hipotecària; i els hereus del causant no els reuneixen com tampoc els reuneix la societat adquirent que és la mateixa societat que tot seguit compra l'altra meitat a la senyora RDR. Sosté que no es tracta de fer reviure el pacte de supervivència, sinó de fer constar l'adquisició produïda l'11 de juliol de 1987. Considera, doncs, que la inscripció no vulnera els articles 1, 17, 20, 32, 38, 40 ni 97 de la Llei hipotecària. Reconeix que la vídua no ha estat diligent a l'hora de demanar la inscripció del seu dret, però afegeix que denegar-la ara implica despullar-la d'una propietat que ja havia adquirit amb la mort del seu marit i establir una adquisició .a non domino' a favor dels hereus d'aquest, que no té empara legal, ja que adquireixen a títol gratuït, se subroguen en la mateixa posició del seu causant, no tenen títol inscrit i, segurament, tampoc reunirien el requisit de la bona fe.

IV

El 20 d'octubre de 2006 el registrador va emetre el preceptiu informe on admet que el recurs no és extemporani i que el defecte de no haver donat trasllat al notari de la interposició del recurs per l'interessat es pot donar per subsanat i complert el tràmit, ja que el notari també ha recorregut. Qüestiona, de forma incidental, que aquesta Direcció General sigui la competent per conèixer del recurs, atès, segons diu, que "[...] tot i que versa sobre la inscripció de la consolidació d'un pacte de supervivència, tanmateix no és el fons de l'assumpte el que es debat, sinó motius estrictament hipotecaris que deriven de principis registrals a la llum dels assentaments del registre de la finca concreta. No obstant, atès que els interessats han interposat el recurs adreçant-se a la Direcció General de Dret, no correspon a aquest registrador jutjar o no la competència d'aquest òrgan en aquest cas concret, però sí deixar-la plantejada perquè la llei que el va regular ha pogut quedar influïda pel recent Estatut d'autonomia de Catalunya, tal com ha quedat redactat aquest extrem en el seu article 147 (se suprimeix qualsevulla omissió a la competència en matèries mixtes o estrictament hipotecàries)".

El registrador va remetre l'expedient a aquesta Direcció General, el 23 d'octubre de 2006 el qual inclou: 1) El testimoni dels títols presentats; 2) Les notes de qualificació; 3) Les notes de qualificació del registrador substitut; 4) El recurs governatiu de l'interessat i del notari i 5) L'informe.

V

En la resolució del recurs aquesta Direcció ha estat assessorada per la Comissió creada a aquests efectes per la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la Propietat de Catalunya.

Fonaments de dret

Primer

L'article 147 del vigent Estatut d'autonomia de Catalunya no ha modificat l'abast de la competència funcional de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, prevista a la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra la qualificació dels registradors de la propietat de Catalunya.

1.1  Com ha quedat exposat en l'apartat V de la relació de fets, l'informe del registrador planteja, com a primera qüestió, el problema de la competència d'aquesta Direcció General per resoldre un recurs que recau sobre un assumpte, el fons del qual és, segons ell estrictament hipotecari. No ho al·lega com a fonament de dret, sinó que es limita -diu textualment- "[a] deixar-la plantejada perquè la llei que el va regular ha pogut quedar influïda pel vigent Estatut d'autonomia de Catalunya, tal com ha quedat redactat aquest extrem en el seu article 147 (se suprimeix qualsevulla omissió a la competència en matèries mixtes o estrictament hipotecàries)". És a dir, dóna a entendre que com que l'article 147.2 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, afirma que la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya recau "[s]obre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.", ha pogut quedar modificat l'article 1 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, que exigeix, "[q]ue els dits recursos es fonamentin, de manera exclusiva o juntament amb altres motius, en una infracció de les normes de dret català", és a dir, dóna a entendre que amb l'entrada en vigor del nou Estatut la Generalitat només té competència per resoldre els recursos governatius que versin exclusivament sobre dret català.

1.2  No podem compartir aquest raonament. En efecte, tot i que l'Estatut de 2006 ha suposat un canvi substancial en matèria de recurs governatiu, ja que allò que abans es configurava com a una competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya, ara, directament, es formula com una competència de la Generalitat, la redacció del precepte en aquest punt precís no és massa diferent de la que tenia l'article 20.1.e) de l'Estatut de 1979; en efecte, on el vigent article 147 diu "qualificació dels títols o les clàusules concretes de dret català que s'hagin d'inscriure" l'antic article 20 deia "qualificació de documents referents al dret privatiu català que hagin de tenir accés als registres de la propietat". Correspon a la Llei ordinària, precisament, regular el règim del recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes de dret català i aquesta llei és, per ara, la Llei 4/2005, de 8 d'abril.

1.3  En el present cas, tant l'interessat com el notari que va autoritzar les escriptures fonamenten el seus respectius recursos en el dret català. Concretament, en què la mort del marit va purificar el pacte de supervivència produint-se, ja en aquell moment, l'adquisició automàtica per la vídua i que així ha de constar en el registre. El fet que, a parer del registrador, hi hagi normes registrals que ho poden impedir no afecta la competència d'aquest òrgan directiu. En conclusió, l'accés al Registre de la Propietat, la rectificació d'assentaments i, si escaigués, el seu tancament, hauran de tenir en compte les peculiaritats d'aquesta institució del dret català, de la qual en resulta, doncs, la competència d'aquesta Direcció General.

Segon

L'eficàcia adquisitiva del pacte de supervivència exclou que els béns afectats s'integrin en l'herència del premort.

2.1  Amb la mort del senyor DC, l'any 1987, es va produir l'extinció de la situació de comunitat i, com a conseqüència precisament del pacte de supervivència, l'adquisició ipso iure (cf. Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 24 d'abril de 1918) per part de la senyora RDR de la meitat del bé pertanyent fins aleshores al seu marit premort, que sumada a la seva meitat la convertiren en propietària única. Aquesta és la interpretació que la doctrina més autoritzada fa, també, de l'article 44.1 del Codi de Família (i dels seus precedents), en assenyalar que la premoriència d'un dels atorgants determinarà l'adquisició automàtica, recta via, per l'altre, sense que el bé faci trànsit a l'herència del primer i el beneficiari se'n pot possessionar, per ell mateix, amb independència del registre de la propietat. Tot això, és clar, sense que es pugui perjudicar terceres persones, d'acord amb l'article 32 de la Llei hipotecària. No compartim doncs la nota del registrador que sosté que allò que procedeix és practicar l'herència del difunt mitjançant el títol successori corresponent, que s'acompanya, pel qual van resultar hereus, el seus fills. De fet, la vídua justifica que en la seva sol·licitud hagi aportat també la declaració d'hereus perquè volia que servís de prova, negativa, que aquests no reclamen res en relació amb aquell immoble.

2.2  Passa, però, que la mort del marit no va tenir reflex registral en el moment que es va produir (l'any 1987) i, per això, l'embargament per deutes de l'esposa realitzat l'any 1999 i la posterior adjudicació per rematada a l'entitat mercantil MPI, SL, mitjançant interlocutòria d'1 de febrer de 2006 només va afectar la part inscrita a nom de l'esposa. Tot això va accedir al registre de la propietat el 15 de març de 2006, data en la qual es va inscriure la titularitat sobre la meitat indivisa a favor del millor postor, MPI, SL, i es va anotar al marge de la inscripció de la compra la cancel·lació transcrita també en la relació de fets. Com raonen els recurrents, en el nostre sistema registral la inscripció, com a regla general, no és constitutiva i per tant la senyora RDR va adquirir la meitat indivisa del seu marit premort l'any 1987, al marge del que publica el registre, la qual cosa implica que aquest immoble (més exactament la meitat indivisa del marit premort) va restar al marge de l'herència. Ni l'adjudicació de la única titularitat (la meitat indivisa) que registralment constava com a pertanyent a l'esposa, com a conseqüència de l'embargament, ni la nota marginal de cancel·lació que se'n va derivar no podien extingir un pacte que ja havia desplegat els seus efectes més de divuit anys abans i per tant ja no estava en vigor.

2.3  És més, encara que resulti si més no estrany, que divuit anys després de la mort del marit no es manifesti que s'ha produït aquest fet, però, en canvi, hi consti que se li havien fet (quan ja era mort) les notificacions dels diversos embargaments que preveu l'article 47 del Codi de Família, això no pot tenir conseqüències registrals ni, indirectament, substantives.

2.4  Estem, doncs, davant d'una discordança entre el registre i la realitat extrarregistral, o el que és el mateix, entre la titularitat material i la formal, atès que el registre encara publica la titularitat del causant en aquella meitat i, a més, consta en el registre una nota de cancel·lació d'un pacte que en la data que es va practicar l'esmentat assentament ja havia desplegat tots els seus efectes adquisitius. Cal veure, doncs, si la normativa hipotecària posa algun impediment al fet que aquella purificació del pacte i la posterior venda pugui accedir al registre.

Tercer

Els principis de tancament registral i de tracte successiu.

3.1  El registrador entén que com que el pacte de supervivència consta cancel·lat el 15 de març de 2006, com a conseqüència de l'adjudicació en subhasta pública de la meitat indivisa de l'esposa (article 46 lletra d del Codi de Família), el principi del tancament registral, plasmat a l'article 17 de la Llei hipotecària, impedeix que pugui accedir-hi la titularitat de la senyora RDR en la part que li corresponia per haver premort el seu marit. L'article 17 de la Llei hipotecària, efectivament, disposa que no es pot inscriure o anotar cap títol declaratiu del domini de data anterior que s'oposi o que sigui incompatible amb el títol inscrit, pel qual es transmet o grava la propietat del mateix immoble; en aquest cas, però, és clar que no s'infringeix aquest precepte, ja que la titularitat que pretén fer constar la senyora D (com a conseqüència d'haver-se purificat el pacte l'any 1987) es concreta en la meitat indivisa que en vida pertanyia al marit, sense que afecti la titularitat de l'altra meitat inscrita, per l'adjudicació en rematada, a favor de la mercantil MPI, SL. Això, tampoc no perjudica el dret de tercers (article 32 de la Llei hipotecària).

3.2  Contra el que sosté el registrador, tampoc no infringeix l'article 97 de la Llei hipotecària, segons el qual, cancel·lat un assentament es presumeix extingit el dret al fet que l'assentament es referia. La cancel·lació del pacte de supervivència no pot impedir, en base a una adjudicació feta 18 anys després de la mort del marit, la inscripció de l'adquisició per la vídua de la seva meitat. Com s'ha dit reiteradament, el pacte ja havia produït la seva eficàcia -tot i que al marge del registre-, per tant difícilment es pot presumir extingit el dret a adquirir la meitat del premort, quan aquesta adquisició ja s'havia consumat molt abans. El que pretén la vídua és la constància registral de l'adquisició que materialment es va produir aquell any 1987 i això només ho pot impedir la prèvia inscripció d'un altre dret que s'hi oposi o sigui incompatible.

3.3  En el cas present, no resulta que l'adquisició de la meitat del bé comprat amb pacte de supervivència (la que havia pertangut al marit premort) topi amb cap altre dret inscrit. La dita meitat consta inscrita a nom de qui li ha transmès, el marit premort, i per tant tampoc no s'infringeix el tracte successiu. El punt de referència o d'enllaç per a l'adquisició és la mort del marit, no l'adjudicació en subhasta pública de la meitat que ja era de la vídua. Tampoc no s'infringeix l'article 20 de la Llei hipotecària, atès que la titularitat que la vídua pretén inscriure com a beneficiària del pacte de supervivència consta inscrita encara a nom del marit. El mateix s'ha de dir en relació amb l'article 38 de la mateixa Llei hipotecària, ja que la inscripció de la meitat que havia pertangut al marit a favor de l'esposa no qüestiona que, a tots els efectes, es mantingui la inscripció de la titularitat de l'altra meitat a favor de l'adjudicatari de la subhasta.

3.4  La inexactitud registral que deriva del fet que el registre publica la cancel·lació del pacte de supervivència com a conseqüència de l'adjudicació, en subhasta pública, de la meitat indivisa inscrita a favor de l'esposa, quan en realitat aquest pacte ja s'havia extingit -millor dit, havia desplegat la seva eficàcia- molt abans (l'any 1987), quan va morir el marit es pot rectificar. D'una banda, l'article 40 de la Llei hipotecària legitima el titular del domini que no estigui inscrit per sol·licitar la rectificació del registre mitjançant la nota d'intervenció del títol corresponent, en aquest cas l'escriptura que acredita la purificació del pacte de supervivència per mort del cònjuge. I de l'altra, la nota al marge que publica la cancel·lació del pacte, tècnicament és una nota de referència de les que preveu l'article 195 del Reglament hipotecari perquè la cancel·lació del pacte resulta de l'adjudicació per rematada, de manera que, si del títol que s'aporta queda clar, com hi queda, que el pacte va produir tots els efectes l'any 1987, sembla clar que la nota al marge de la inscripció de compra no impedeix la inscripció que se sol·licita i es pot cancel·lar precisament per la inscripció del títol presentat.

Quart

La venda de la meitat indivisa.

4.1  Atès que no hi ha cap obstacle per a fer constar la consolidació del pacte de supervivència, la conseqüència lògica és que també es pot inscriure la compravenda de la meitat corresponent a aquesta consolidació que la senyora RDR va atorgar a favor de la mercantil MPI, SL.

RESOLUCIÓ

Aquesta Direcció General ha acordat estimar el recurs interposat, revocar la nota de qualificació del registrador i ordenar la pràctica de les inscripcions sol·licitades en relació amb la meitat que havia pertangut al cònjuge premort, així com la rectificació de la nota de cancel·lació del pacte de supervivència.

Contra aquesta resolució les persones legalment legitimades poden presentar recurs, mitjançant demanda, davant el Jutjat de Primera Instància de la ciutat de Girona, en el termini de dos mesos, a comptar a partir de la data de la seva notificació, sent d'aplicació les normes del judici verbal, d'acord amb el que disposa l'article 328 de la Llei hipotecària, en relació amb l'article 3 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya.

Barcelona, 22 de gener de 2007

Xavier Muñoz i Puiggròs

Director general de Dret

i d'Entitats Jurídiques

(07.031.171)