RESOLUCIÓ

MAH/1647/2007, de 21 de maig, per la qual es fa públic l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte de línia aèria 220 kV subestació transformadora (S.E.T.) Fatarella - S.E.T. Riba-roja, evacuació d'energia elèctrica dels parcs eòlics d'AERTA, i del projecte d'arribada a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, als termes municipals de la Fatarella i Riba-roja d'Ebre.

Vist que la Ponència Ambiental, en la sessió del dia 4 de juliol de 2006, va adoptar l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte de línia aèria 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja, evacuació d'energia elèctrica dels parcs eòlics d'AERTA, i del projecte d'arribada a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, als termes municipals de la Fatarella i Riba-roja d'Ebre, promogut per AERTA i tramitat pel Departament de Treball i Indústria,

Resolc:

Donar publicitat a l'esmentat Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte de línia aèria 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja d'Ebre, evacuació d'energia elèctrica dels parcs eòlics d'AERTA, i del projecte d'arribada a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, als termes municipals de la Fatarella i Riba-roja d'Ebre.

Barcelona, 21 de maig de 2007

Maria Comellas i Doñate

Directora general de Qualitat Ambiental

ACORD

de 4 de juliol de 2006, de declaració d'impacte ambiental del Projecte de línia aèria 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja, evacuació d'energia elèctrica dels parcs eòlics d'AERTA, i del projecte d'arribada a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, als termes municipals de la Fatarella i Riba-roja d'Ebre, promogut per AERTA i tramitat pel Departament de Treball i Indústria,

Antecedents

En data 28 de febrer de 2006, la Secció d'Energia, Activitats Radioactives i extractives dels Serveis Territorials de Terres de l'Ebre, del Departament de Treball i Indústria, ha tramès la documentació relativa als projectes detallats a sota, dels quals es promotor AERTA, i la qual tramita el Departament de Treball i Indústria:

Projecte d'arribades a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV, d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, redactat per Víctor Cusí i Puig, enginyer industrial, de l'empresa SATEL, el juliol de 2004.

Projecte de línia aèria de 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja, d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, redactat per Francesc Roig Munill, enginyer industrial de SATEL, el juliol de 2004.

Modificació de la línia aèria 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja. juny de 2005.

Informe complementari a l'estudi d'impacte ambiental de la S.E.T. Fatarella i la Línia aèria a 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja. Redactat per l'empresa consultora ECAFIR, SL, coordinat per Claudi Racionero, enginyer de Monts, de juny de 2005.

Informació complementària a l'estudi d'impacte ambiental de l'arribada a la S.E.T. Fatarella de les línies d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA en els termes municipals de Vilalba dels Arcs i la Fatarella. Redactat per l'empresa consultora ECAFIR, SL, coordinat per Claudi Racionero, enginyer de Monts, de juny de 2005.

Document complementari als projectes i estudis d'impacte ambiental de la infraestructura d'evacuació d'energia renovable de la Terra Alta i connexió amb el S.E.T. de Riba-roja, redactat per l'empresa consultora ECAFIR, SL, coordinat per Claudi Racionero, enginyer de Monts, l'octubre de 2005.

Aquests projectes formen part de la tramitació de les infraestructures d'evacuació d'energia renovable de la Terra Alta, part de les quals (proyecto de infraestructuras de evacuación de energíass de parques eólicos de AERTA), van obtenir declaració d'impacte ambiental favorable en Ponència Ambiental de 13 de desembre de 2005, i de les quals constitueixen una continuació i modificació motivada pels canvis que s'han hagut d'introduir a causa dels condicionants apareguts respecte al punt de connexió de la línia d'evacuació dels parcs a la xarxa de transport.

Així, el projecte d'arribades a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV, d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA és una continuació del projecte d'infraestructuras de evacuación de energías de parques eólicos de AERTA, que ja va ser sotmès a declaració d'impacte ambiental, mentre que el Projecte de línia de 220 kV de connexió des del S.E.T. Fatarella 132/220 fins al S.E.T. Riba-roja, és el resultat dels acords respecte el punt de connexió a xarxa.

La documentació presentada el 28 de febrer de 2006, constitueix la continuació de la documentació següent, a la qual completa i modifica:

Projecte d'infraestructura d'evacuació d'energia de parcs eòlics d'AERTA, redactat per Carlos Romero March, enginyer industrial de SATEL, el desembre de 2002.

Estudi d'impacte ambiental, redactat per Joan Bastons i Prat, enginyer agrònom de l'empresa consultora ECAFIR, SL, el 24 de desembre de 2002.

En data 9 de març de 2006 s'ha comunicat l'existència d'aquests projectes al Departament de Cultura.

En data 24 de març de 2006 s'ha comunicat l'existència d'aquest projecte a l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Agència de Residus de Catalunya i la Direcció General del Medi Natural.

L'Agència Catalana de l'Aigua, en data 5 d'abril de 2006, informa en el sentit que es considera que no es provoca cap afecció al domini públic hidràulic, ni a la zona de policia.

La Direcció General del Medi Natural, en data 29 de juny de 2006, ha emès informe on fa una valoració de les tres alternatives proposades i on es conclou que l'alternativa escollida no es la més idònia per a la conservació de l'àliga cuabarrada.

Revisada la documentació presentada, en data 18 d'abril de 2006, es demana documentació addicional, la qual es tramet en data 16 de maig de 2006.

Marc normatiu i procediment administratiu

De conformitat amb el supòsit previst a l'annex II, grup 4, de la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental, s'ha considerat la necessitat de sotmetre aquests projectes al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, en tractar-se, d'una banda, de la continuació de la línia de 132 kV d'uns 25,5 Km, que ja va ser sotmesa a avaluació d'impacte ambiental, i de l'altra, d'una línia de tensió nominal de 220 kV que travessa uns 4,5 km d'espai inclòs a la proposta catalana d'ampliació de la Xarxa Natura 2000: Tossals d'Almatret i Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca.

L'estudi d'impacte ambiental, juntament amb els projectes, s'han sotmès a informació pública per part del Departament de Treball i Indústria, mitjançant anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4503, de data 4 de novembre de 2005, la línia de 220 kV S.E.T. Fatarella - S.E.T. Riba-roja, i mitjançant anunci al DOGC núm. 3866, de data 16 d'abril de 2003, i al DOGC núm. 4509, de data 14 de novembre de 2005, la línia de 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA. Dins del període d'informació pública, d'acord amb els escrits de 28 de febrer i de 16 de maig de 2006 del Departament de Treball i Indústria, no s'han presentat al·legacions ambientals al respecte.

Descripció del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental

a) Els projectes que s'avaluen consisteixen en:

Projecte d'arribada a S.E.T. Fatarella de línies aèries 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, consistent en la prolongació de la línia elèctrica de 132 kV d'evacuació d'energia dels parcs eòlics d'AERTA, des del suport 136D del projecte de juliol de 2004 fins a la S.E.T. de Fatarella 132/220 kV tram de 2.547 m de longitud. El tram anterior des del suport 61 fins al 136D va ser aprovat a la Ponència Ambiental de 13 de desembre de 2005.

Línia de 220 kV des de la futura S.E.T. de Fatarella 132/220 kV, fins a la S.E.T. Riba-roja, amb una longitud de 7.706,67 m.

No queda inclosa dins del projecte la S.E.T. Riba-roja.

b) L'estudi d'impacte ambiental defineix per la línia de 220 kV del S.E.T. Fatarella al S.E.T. Riba-roja 3 alternatives:

Alternativa 1:

Traçat pel vessant SW de la Serra dels Valencians, aproximadament a mitja vessant , entre la carena i el fons de la Vall del Barranc de Sant Francesc.

Alternativa 2:

Traçat per la carena de la Serra dels Valencians.

Alternativa 3:

Traçat pel vessant NE de la Serra dels Valencians (per l'obaga) aproximadament a mitja vessant.

De l'anàlisi de les alternatives, l'estudi d'impacte ambiental conclou que l'alternativa 1 és més favorable des del punt de vista medioambiental, pel menor impacte visual sobre els nuclis propers, pel menor impacte sobre superfícies forestals ben constituïdes i menor risc d'incendis forestals.

Les característiques de la línia de 220 kV són les següents: línia de doble circuit, longitud 7.706,67 m, 24 suports metàl·lics de gelosia. D'aquests, 5 són accessibles directament a través de camins ja existents, 12 mitjançant pistes de nova construcció (la longitud total de pistes de nova construcció és de 1.435 m), i 7 suports situats en llocs molt inaccessibles es col·locaran mitjançant helicòpter.

Quant a la prolongació de la línia 132 kV, en tractar-se de la continuació de la línia ja sotmesa a declaració d'impacte ambiental el desembre de 2005 -tràmit en el qual es van valorar diferents alternatives- l'estudi d'impacte no estableix alternatives noves.

Les característiques del tram a perllongar de la línia de 132 kV són les següents: longitud de 2.547 m, 11 suports metàl·lics de gelosia, als quals per accedir-hi s'hauran de construir 421 m de nous camins.

L'estudi d'impacte ambiental recull les determinacions que estableix l'article 2 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental i proposa entre d'altres les següents mesures correctores:

Delimitació de la zona afectada per les obres i accessos per tal de no envair més terreny que l'imprescindible.

Realització de les obres fora del període de nidificació (de principis de febrer a finals de juny)

Senyalització del cable de terra amb dispositius salvaocells del tipus espiral gran (model C-02).

Restauració i revegetació del relleu alterat per les obres.

Restauració i revegetació dels talussos.

Muntatge de les torres AP13, AP15, AP16, AP17, AP18, AP19 i AP amb mitjans aeris.

Disposició dels suports a diferents nivells per a reduir els moviments de terres necessaris per aconseguir el nivellament de les torres.

Capacitat del medi receptor

L'estudi d'impacte ambiental descriu i valora els factors ambientals susceptibles de ser afectats pels projectes.

La prolongació de la línia de 132 kV no afecta cap espai de protecció especial, ni del pla d'espais d'interès natural, ni tampoc a cap espai inclòs a la proposta catalana de Xarxa Natura 2000.

La línia de 220 kV no afecta cap espai de protecció especial, ni inclòs al pla d'espais d'interès natural, però transcorre parcialment dins de l'espai inclòs a la proposta catalana d'ampliació de Xarxa Natura 2000: Tossals d'Almatret i Riba-roja d'Ebre, la Pobla de Massaluca. Espai proposat com a LIC (Lloc d'importància comunitària) i ZEPA (Zona d'especial protecció de les aus).

En relació amb l'afecció als valors naturals de la zona de la proposta d'ampliació de Xarxa Natura 2000 Tossals d'Almatret i Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca, caldrà aplicar de manera preventiva la normativa establerta per als LIC pel Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestre, especialment l'article 6. El compliment d'aquesta previsió queda garantit, d'una banda, en no afectar-se hàbitats d'interès comunitari prioritari, i d'altra banda, amb les mesures preventives, correctores i de seguiment establertes a l'estudi d'impacte ambiental i les addicionals fixades en aquesta declaració d'obligat compliment .

Quant a la fauna, el grup faunístic que pot resultar més afectat és el de l'avifauna. De fet la zona proposada com a ampliació de Xarxa Natura, es proposa també com a ZEPA. Per evitar afeccions a aquesta es proposen tot un seguit de mesures correctores que van des de la col·locació de salvaocells per evitar col·lisions de les aus, com a la realització dels treballs fora de l'època de cria de l'avifauna (entre principis de febrer i mitjans de juny), així com a la realització de tot un programa de gestió i seguiment de l'àliga cuabarrada, que s'exposa més endavant en aquesta declaració.

Pel que fa referència al patrimoni històric, artístic, arquitectònic i cultural, no hi ha constància de jaciments arqueològics que quedin afectats pel projecte.

El projecte afecta municipis catalogats d'alt risc d'incendi, d'acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.

Tenint en compte tots aquest factors i donada la magnitud del projecte, la capacitat del medi receptor es preveu suficient per assumir l'obra objecte d'aquest Acord.

Avaluació

Vist l'estudi d'impacte ambiental i la documentació addicional, que valora l'impacte global del projecte de Moderat en la major part del traçat de la línia de 132 kV i inici del traçat de la línia de 220 kV, i de Moderat-Sever en el tram final de la línia de 220 kV, per la qual cosa caldrà l'adopció de les mesures preventives i correctores proposades en l'estudi d'impacte ambiental, i vista la capacitat del medi per acollir el projecte: tram des del suport 136D de la línia 132 kV fins a la S.E.T. 132/220 kV i línia de 220 kV des de la futura S.E.T. de Fatarella 132/220KV, fins a la S.E.T. Riba-roja, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Ponència Ambiental formula la declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable si s'implementen les condicions establertes a l'estudi d'impacte ambiental i les addicional fixades en el present Acord.

Condicions addicionals

a) Sobre el projecte i la restauració:

Les operacions de muntatge dels suports AP 13, AP 15, AP 16, AP 17, AP 18, AP 19, AP 20 de la línia 220 kV es realitzaran amb mitjans aeris.

Per a la col·locació de la resta de suports s'utilitzaran dins del possible els camins d'accés existents, evitant l'obertura de noves pistes. Cas que sigui necessària l'obertura d'algun nou accés, aquest es realitzarà seguint zones amb canvis suaus de desnivell, amb pendents longitudinals que no superin el 12%. Si el pendent en algun tram ha de ser superior s'haurà de tancar l'accés als vehicles privats. L'amplada final dels camins no serà superior a 3-4 m.

Les terres sobrants de les operacions d'arranjament o d'obertura de camins i d'adequació de les esplanades de maniobra s'acumularan per la seva utilització en la restauració posterior, que inclourà la seva revegetació

Tots els suports rebran un tractament cromàtic per a la seva integració en el paisatge, preferentment amb colors mat i d'acord amb els fons sobre els quals es projectin, des del punt de vista de la xarxa viària o de la panoràmica .

Fauna

Senyalització de salvaocells en el cable de terra, per tal d'evitar col·lisions amb l'avifauna.

Realització de les obres fora del període comprès entre principis de febrer fins a final de juny, per minimitzar l'alteració de la reproducció i cria de l'avifauna.

Elaborar un programa de gestió i seguiment de l'àliga cuabarrada que incorporarà, entre d'altres, les següents actuacions:

Anàlisi de l'estat preoperacional que aportarà dades del període post nupcial de la parella amb radioseguiment GPS.

Maneig, durant aquest mateix període, de l'hàbitat per tal de millorar l'hàbitat a zones properes a la de cria, lluny de la traça.

Valoració de les dades. Adaptació de les característiques de la línia a les dades obtingudes i establiment de mesures correctores addicionals.

Seguiment de l'espècie durant els anys de funcionament de la línia, per la qual cosa caldrà elaborar els informes amb periodicitat anual i s'hauran de lliurar al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Forestal

Sol·licitar permisos de tallada o rompuda, quan per a l'execució de l'obra, sigui necessari tallar algun arbre forestal o efectuar rompudes en terrenys forestals, d'acord amb el que estableix l'article 58.1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Respecte a les plantacions, convé executar-les entre els mesos de novembre i febrer, i en tot cas s'ha de preveure el seu manteniment com a mínim durant els primers dotze mesos de manera que no es produeixi mortaldat per sequera o per competència amb al vegetació herbàcia espontània. Aquest període de control haurà d'incloure la reposició de les possibles fallides.

Mesures de prevenció d'incendis forestals

Aplicar les mesures que s'estableixen al Decret 268/1996, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i seguretat de les instal·lacions.

Eliminar els residus procedents de la tala i poda, així com les restes de vegetació malalta, morta o amb una inclinació superior als 20º en direcció perpendicular a la línia, mitjançant trituració o transport a abocador autoritzat. En qualsevol cas s'evitarà l'eliminació mitjançant la crema.

Restaurar totes les zones alterades (accessos, plataformes de treball) mitjançant estesa de terra vegetal, sembres i plantacions pròpies de la zona compatibles amb la línia.

Gestió dels residus i terres

Utilitzar com a zones d'ocupació temporal espais o superfícies que no afectin hàbitats d'interès comunitari, ni àrees incloses a la proposta d'ampliació de Xarxa Natura 2000.

Prohibir l'abocament de runes de materials d'obra en qualsevol lloc que no sigui abocador autoritzat.

Establir un sistema de gestió dels residus generats a l'obra (olis, formigons, bidons, llaunes, plàstics,... entre d'altres) d'acord amb el que estableix la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

Mesures relatives a la integració ambiental de la subestació elèctrica de Fatarella

Els terrenys afectats per l'execució de l'obra a l'exterior del tancament es restauraran mitjançant la restitució del sòl i de la vegetació herbàcia i arbustiva. Els horitzonts superiors del sòl s'hauran d'acopiar apart per a la seva utilització en la restauració del sòl.

Es realitzarà un estudi d'integració paisatgística de la subestació de Fatarella amb indicació expressa dels colors proposats, mitjançant el seu codi RAL, i de les característiques de les plantacions arbòries proposades (espècies, dimensions i nombre de plantes).

Atès que l'hexafluorur de sofre (SF₆) és un gas que contribueix a l'efecte hivernacle, caldrà dur a terme un control periòdic. Es recomana instal·lar un sistema de detecció de fuites. En les operacions de manteniment que requereixin la seva manipulació, es recuperarà mitjançant un equip de recuperació i manteniment. Els residus contaminats amb aquest producte seran tractats com a residus perillosos.

Les característiques dels enllumenats exteriors s'han d'adequar a les determinacions de la Llei 6/2001, de 31 de maig, de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn i del seu reglament, el Decret 82/2005, de 3 de maig, atesa la ubicació de la instal·lació en una zona qualificada E2.

b) Sobre el programa de vigilància ambiental.

Portar a terme, per part d'un tècnic especialitzat, un seguiment arqueològic durant l'execució dels moviments de terra per tal que, en cas d'aparició de restes, se segueixin les directrius del Servei d'Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Responsabilitzar de l'execució del programa de vigilància ambiental i els seus costos al promotor del projecte. Aquest disposarà d'una direcció ambiental la qual tindrà com a funció vigilar el correcte compliment de tot allò que disposa la present declaració d'impacte ambiental.

Aquest declaració d'impacte ambiental s'incorporarà als tràmits administratius i resolutoris que autoritzin total o parcialment aquest projecte.

D'acord amb el que estableix l'article 4 bis del Reial decret legislatiu 1302/1986, l'òrgan substantiu quan autoritzi el projecte haurà de posar a disposició del públic la següent informació:

a) El contingut de la decisió i les condicions imposades.

b) Les principals raons i consideracions en les quals es basa la decisió, en relació amb les observacions i opinions expressades durant l'avaluació d'impacte ambiental.

c) Una descripció, quan sigui necessari, de les principals mesures per a evitar, reduir i, si és possible, anular els principals efectes adversos.

D'acord amb el que estableix l'article 5 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, aquesta declaració d'impacte ambiental s'ha de fer pública mitjançant la seva publicació al DOGC i s'ha d'adreçar a la Direcció General d'Energia i Mines del Departament de Treball i Indústria.

(07.130.193)