ACORD
GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida).
La Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya, mitjançant la modificació operada per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, preveu set àmbits d'aplicació dels plans territorials parcials de Catalunya, un dels quals és el de Ponent, que comprèn les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.
La disposició final primera del Decret 142/2005, de 12 de juliol, d'aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, assenyala que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de continuar, d'acord amb el que estableix aquest Reglament, el procés d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials que li han estat encomanats, entre d'altres, pel Decret 201/2001, de 10 de juliol, referent al Pla territorial parcial de la Plana de Lleida, l'Alt Pirineu i Era Val d'Aran, desdoblat per raó de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació.
L'avantprojecte de Pla territorial parcial de Ponent elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través del Programa de Planejament Territorial, es va sotmetre al corresponent procés de participació i, un cop valorades les observacions, suggeriments i propostes presentats, es va elaborar el projecte de Pla, el qual va ser aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 10 d'octubre de 2006.
Una vegada conclòs el període d'informació pública i el tràmit d'audiència del projecte de Pla i del seu informe de sostenibilitat ambiental, el Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques va elaborar un text refós amb la incorporació de les propostes i al·legacions acceptades, el qual ha estat aprovat provisionalment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 4 de juliol de 2007.
D'acord amb la disposició transitòria del Decret 142/2005, de 12 de juliol, l'avaluació ambiental del Pla s'ha efectuat a partir de l'informe ambiental de l'avantprojecte i s'ha mantingut al llarg de tota la tramitació del Pla. Al final del període de consultes, en compliment de la normativa aplicable sobre avaluació ambiental de plans i programes, s'ha elaborat una memòria ambiental del Pla, a la qual ha atorgat la seva conformitat el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Finalment, en data 6 de juliol de 2007, la Comissió de Coordinació de la Política Territorial ha emès informe favorable en relació amb el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) aprovat provisionalment.
Per tot això, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, vist el dictamen de la Comissió de Coordinació de la Política Territorial, i de conformitat amb l'article 15.1 del Decret 142/2005, de 12 de juliol, d'aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, el Govern adopta el següent
Acord:
.1 Aprovar definitivament el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial a través del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
.2 Disposar la publicació al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d'aquest Acord i de la normativa del Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), que consta com a annex, a l'efecte de la seva executivitat immediata.L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 16.2 del Decret 142/2005, de 12 de juliol, d'aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, a l'arxiu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona, i a la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (http://www.gencat.net/ptop).
Contra aquest Acord, es pot interposar recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l'article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la seva notificació o publicació al DOGC, sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.
Barcelona, 24 de juliol de 2007
Laia Bonet Rull
Secretària del Govern
Annex
Títol I
Disposicions de caràcter general
Article 1.1
Objecte i àmbit d'aplicació
El Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) -en endavant, el Pla- comprèn el territori delimitat pel Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, modificat per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació. Aquest àmbit conté les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.
Per a aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d'infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.
Article 1.2
Naturalesa jurídica
El Pla té la naturalesa de Pla territorial parcial d'acord amb el que estableix la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
Article 1.3
Marc legal
El Pla, que desenvolupa el Pla territorial general de Catalunya, s'ha redactat d'acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, com també amb les restants disposicions legals aplicables.
Per aquest motiu, les determinacions del Pla són sense perjudici de l'observança obligatòria de les lleis i reglaments de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya relatives a qualsevol matèria de caràcter sectorial present en el territori, en especial totes les disposicions d'obligat compliment referents a les infraestructures viària, ferroviària, aeroportuària, portuària, de comunicacions i qualsevol altra, que per raó de les competències de creació, explotació i regulació sigui objecte de legislació i reglamentació sectorial.
Tota referència a la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent s'ha d'entendre que remet a l'ordenament aplicable a Catalunya.
Article 1.4
Finalitat
El Pla té per finalitat ordenar el territori per tal de garantir el benestar de la població actual i futura. Per això, el Pla estableix les pautes espacials per a un desenvolupament del territori que compleixi les següents condicions:
a) Que doni cabuda a les previsions de nous habitatges i llocs de treball adoptades com a hipòtesis de futur per a l'àmbit del Pla, amb especial atenció a les necessitats de sòl per a habitatge assequible.
b) Que contribueixi a la generació de riquesa a partir de l'aprofitament ordenat i sostenible dels recursos del territori i del desvetllament del seu potencial endogen.
c) Que la distribució d'usos i la disposició de les xarxes d'infraestructures en el territori afavoreixin una eficiència econòmica creixent considerada en el conjunt de l'àmbit i en el conjunt de Catalunya.
d) Que els ciutadans, amb independència del seu lloc de residència, disposin d'unes condicions raonablement equiparables en l'accés a la renda i els serveis.
e) Que el desenvolupament sigui sostenible i que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya explicitats en la memòria del Pla i que tenen l'enunciat següent:
1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica.
2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l'ordenació del territori.
3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.
4. Moderar el consum de sòl.
5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.
7. Facilitar un política d'habitatge eficaç i urbanísticament integrada.
8. Propiciar la convivència d'activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.
9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.
10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements.
11. Reforçar l'estructura nodal del territori a través del creixement urbà.
12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.
13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes d'assentaments.
14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
15. Integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial.
Article 1.5
Contingut
1. El contingut del Pla respon a l'objectiu d'aportar les referències espacials necessàries per a un desenvolupament sostenible del territori en termes ambientals, socials i econòmics. Amb aquesta finalitat el desenvolupament urbanístic, la construcció d'infraestructures, les activitats agràries i extractives i les actuacions de protecció del patrimoni territorial caldrà que s'ajustin a les pautes que estableix el Pla, les quals no poden ésser contradictòries amb la normativa sectorial aplicable.
2. El Pla se centra en la regulació dels tres sistemes bàsics de la realitat territorial: els espais oberts, els assentaments i les infraestructures de mobilitat. La proposta reguladora del Pla es basa en els criteris de planejament assenyalats a l'article 1.4, en les hipòtesis d'evolució econòmica i demogràfica i en la situació actual del territori, en especial pel que fa a les infraestructures i les implantacions urbanes.
Pel que fa al sistema d'espais oberts, el Pla diferencia segons les seves característiques i la seva funció territorial els diferents tipus de sòl que han de quedar al marge dels processos d'urbanització i estableix la normativa i els criteris de gestió de cadascun. Pel que fa al sistema d'assentaments, assenyala per a cada nucli o àrea urbana les estratègies de desenvolupament que són adequades per a les finalitats del Pla. En relació amb el sistema d'infraestructures de mobilitat, fa propostes de nous traçats i de millores en la xarxa viària territorial i en la xarxa ferroviària. Igualment, el Pla fa propostes relatives a les àrees -logístiques i de serveis- associades a les xarxes viària i ferroviària, com també a les que formen part del sistema aeroportuari del seu àmbit.
3. A més de les propostes corresponents als tres sistemes territorials bàsics, el Pla conté propostes amb diversos graus de vinculació relatives, entre d'altres, a planejament urbanístic supramunicipal, cooperació intermunicipal, creació d'equipaments, implantació d'àrees d'activitat econòmica, actuacions d'habitatge i normativa específica per a determinats àmbits, en especial la referent al paisatge.
4. El Pla incorporarà les determinacions dels plans sectorials que s'aprovin que tinguin transcendència per a l'ordenació de l'espai territorial i, en el seu cas, s'introduiran els ajustaments necessaris a les seves determinacions mitjançant un tràmit d'adaptació.
5. L'aplicació del Pla ha de millorar substancialment la sostenibilitat del procés d'evolució del territori amb relació a les dinàmiques hagudes fins a l'aprovació, com explica i justifica l'informe ambiental i ratifica l'avaluació ambiental de plans i programes a què s'ha sotmès d'acord amb allò que disposen la Directiva 2001/42/CE i la Llei estatal 9/2006, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el mediambient.
6. En cas que les previsions en matèria mediambiental que estableixin futurs plans sectorials haguessin de motivar una reconsideració de les hipòtesis d'evolució econòmica i demogràfica del Pla, es procedirà a introduir les correccions i ajustaments necessaris en les seves determinacions per tal de recuperar la coherència propositiva entre totes les variables que intervenen en el desenvolupament sostenible del territori.
Article 1.6
Determinacions
El Pla concreta l'ordenació de l'espai comprès en el seu àmbit mitjançant tres ordres de determinacions gràfiques que s'assenyalen en els plànols:
Àrees: formades per les superfícies de sòl corresponents als tres sistemes territorials - espais oberts, assentaments i infraestructures. Aquestes àrees tenen un significat funcional relacionat amb el seu paper en el conjunt del territori que comporta l'establiment d'una normativa reguladora dels usos i processos adequats o admissibles. Aquestes àrees són excloents i en conjunt exhaureixen tota la superfície del territori.
Les àrees que determina el Pla són divisions amb finalitat reguladora, de caràcter territorial, que se superposen a les qualificacions de sòl pròpies del planejament urbanístic, sense perjudici que puguin donar-se en alguns casos coincidències de delimitació.
El Pla determina els següents tipus d'àrees:
Sòl de protecció especial
Sòl de protecció territorial
Sòl de protecció preventiva
Nuclis i àrees urbanes
Àrees especialitzades
Àrees d'infraestructures
Xarxes: formades pels elements existents i previstos de les xarxes viària i ferroviària. Als efectes d'aquestes normes, les xarxes es consideren formades per línies unidimensionals dotades de determinats atributs (amplada, nombre de carrils, etc.) que se superposen a les àrees en què es divideix l'àmbit territorial i les relacionen.
Àmbits: el Pla delimita àmbits amb diferents tipus de finalitats complementàries que se superposen a les anteriors determinacions. Els àmbits no exhaureixen necessàriament tota la superfície del territori i no són excloents entre si, de manera que un punt del territori, a més de pertànyer a una àrea, pot pertànyer o no a un o més àmbits.
El Pla pot determinar àmbits amb les finalitats següents:
Referència per a la previsió d'habitatges i llocs de treball.
Assenyalament de normatives específiques, en especial les relatives al paisatge.
Formulació de plans directors urbanístics.
Formulació de plans especials urbanístics plurimunicipals.
Formulació de plans especials per a l'establiment i aplicació d'estratègies de conservació, gestió i intervenció en els espais oberts.
Recomanació de fórmules de cooperació municipal.
Creació i gestió d'equipaments supramunicipals.
Implantació d'àrees mancomunades d'activitat econòmica.
Actuacions plurimunicipals d'habitatge.
El contingut propositiu d'aquests diferents ordres de determinacions gràfiques completa la seva definició en la normativa del Pla interpretada en el marc del conjunt de la seva documentació.
El caràcter obert de l'estructura d'àmbits facilita que, mitjançant modificacions del Pla, es puguin incloure nous àmbits amb les finalitats assenyalades o d'altres tipus. En concret, això permet l'eventual incorporació al Pla de les directrius de paisatge corresponents a les diverses unitats que definirà el catàleg de paisatge que s'ultimi amb posterioritat a la seva entrada en vigència.
Article 1.7
Documentació
Constitueixen la documentació integrant del Pla els documents següents:
Memòria, amb un contingut justificatiu i explicatiu de les propostes del Pla en el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya, de les hipòtesis de desenvolupament econòmic i demogràfic generals i de les circumstàncies concretes del territori que comprèn l'àmbit de planejament.
Plànols d'ordenació, on s'expressen les determinacions gràfiques que defineixen la proposta espacial del Pla. Són els següents, amb expressió de l'escala respectiva:
A. Model territorial: 1/150.000.
B. Estratègies de desenvolupament territorial: 1/150.000.
C. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Garrigues: 1/50.000.
D. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Noguera 1/2: 1/50.000.
E. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Noguera 2/2: 1/50.000.
F. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Pla d'Urgell: 1/50.000.
G. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Segarra: 1/50.000.
H. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Segrià: 1/50.000.
I. Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures. Urgell: 1/50.000.
Normes d'ordenació territorial que regulen els diferents continguts del Pla, és a dir, les qüestions de caràcter general, el sistema d'espais oberts, el sistema d'assentaments urbans, el sistema d'infraestructures de mobilitat i els instruments de gestió supramunicipal, entre d'altres.
Estudi econòmic i financer, que presenta un avaluació dels efectes previsibles del Pla sobre l'economia del territori, com també una valoració del cost de les actuacions prioritàries amb la previsió de fórmules possibles de finançament.
Informe ambiental, que conté una avaluació ambiental de les propostes del Pla i assenyala les mesures i recomanacions adequades per a la seva implantació.
Com a annex a la documentació integrant del Pla cal considerar la cartografia i la informació de base i els estudis realitzats per a la seva elaboració.
Article 1.8
Vinculació normativa de les determinacions
1. A través del conjunt de la seva documentació, el Pla estableix normes, directrius i recomanacions que es distingeixen pel seu redactat o per la seva expressió gràfica.
2. Normes són aquelles disposicions de formulació precisa i d'obligat compliment per al planejament urbanístic, per als projectes d'infraestructures i per a les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació.
Directrius són disposicions que defineixen estratègies o pautes d'actuació que han d'ésser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanístic.
El Pla fa així mateix diverses recomanacions que considera adients per a un desenvolupament positiu del territori però que entén sotmeses a les valoracions d'oportunitat o conveniència que l'administració competent pugui fer en el moment de l'actuació, amb el benentès que caldrà, quan es doni el cas, justificar en el projecte tècnic corresponent els motius pels quals no se segueixen les recomanacions del Pla.
3. Els plànols d'ordenació i les normes d'ordenació territorials són els documents que contenen les normes, directrius i recomanacions del Pla, les quals han d'ésser interpretades en el marc del discurs que el conjunt de documents que l'integren expressa. Les normes i les directrius són d'obligat compliment i vinculen tant els particulars com l'Administració.
4. Els plànols d'ordenació assoleixen el grau de detall propi de l'escala 1/50.000 i per tant les determinacions gràfiques del Pla han d'ésser interpretades amb el nivell de precisió que aquesta escala permet, i amb el benentès que seran els instruments urbanístics i els projectes d'infraestructures, d'acord amb les prescripcions de la normativa sectorial, els que concretaran de manera precisa la configuració i l'abast físic real de les línies i àrees proposades pel Pla.
Article 1.9
Interpretació de les determinacions
Les determinacions del Pla i concretament aquestes normes d'ordenació territorial s'interpretaran basant-se en criteris que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context i els antecedents, tinguin en compte principalment els objectius del Pla, com també la realitat social del moment en què han de ser aplicades.
Article 1.10
Obligatorietat
Les administracions públiques, les entitats que en depenen i els particulars estan obligats a complir les determinacions i disposicions que estableix el Pla.
Article 1.11
Vigència
1. El Pla entra en vigor el mateix dia de la publicació de l'Acord d'aprovació definitiva i de les seves normes al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera indefinida, sense perjudici de les adaptacions a què es refereix l'article 1.15 i de les modificacions que calgui anar introduint com a resultat del procés de seguiment.2. Com a termini màxim de previsió temporal de les determinacions del Pla territorial s'estableix l'any 2026.
Article 1.12
Seguiment i actualització
1. Una vegada aprovat definitivament el Pla, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques encarregarà al Programa de Planejament Territorial la creació d'un dispositiu dotat dels mitjans tècnics necessaris per fer un seguiment de l'evolució del territori sota la vigència del Pla. En el procés de seguiment s'analitzaran i s'avaluaran com a mínim els canvis que es vagin produint en les variables següents:
planejament territorial i sectorial
planejament i desenvolupament urbanístic
mobilitat territorial
execució d'infraestructures
evolució socioeconòmica (llocs de treball, atur, PIB sectorial)
evolució demogràfica i dotació d'habitatge
sòl residencial i per a activitats econòmiques
inversió en infraestructures i equipaments
indicadors ambientals
evolució del paisatge
normativa d'obligat compliment.
2. Com a resultat dels treballs de seguiment, es presentaran periòdicament informes de seguiment del Pla. Així mateix, s'haurà de preveure l'elaboració d'un informe d'avaluació als 10 anys a comptar des de l'aprovació definitiva del Pla.
Pel que fa al seguiment dels efectes sobre el medi ambient que en l'aplicació del Pla es puguin produir i per tal d'evitar els efectes adversos, d'acord amb la normativa relativa a l'avaluació ambiental de plans i programes, el dispositiu de seguiment haurà de garantir la participació de l'òrgan ambiental.
3. En l'avaluació de l'aplicació del Pla es tindran en compte també els punts de vista de les administracions i les entitats del territori, i amb aquesta finalitat el funcionament del dispositiu establirà els mecanismes per a copsar l'opinió del territori sobre el desenvolupament del Pla.
4. A la vista del grau de desajustament o de les divergències que puguin produir-se entre l'evolució del territori i els objectius del Pla, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques o les entitats locals, en els termes establerts en Decret 142/2005, pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, podran proposar les modificacions necessàries a les determinacions del Pla per tal que aquest mantingui la seva eficàcia reguladora del desenvolupament territorial i les adaptacions necessàries del Pla perquè mantingui la suficient coordinació amb les figures de planejament sectorial. En aquest procés, es consultaran, especialment, les administracions locals i els departaments de la Generalitat de Catalunya que, per raó de les seves competències, s'hagin de pronunciar sobre els diferents aspectes objecte d'actualització.
5. Com a mesura prioritària en el procés d'adaptació del Pla, s'incorporaran les determinacions del planejament sectorial que tinguin major incidència en el territori i, de manera especial, el planejament relatiu al cicle de l'aigua, a la producció i distribució d'energia i a la neutralització de residus, ja sigui per a recollir les previsions de sòl necessàries al respecte o per esmenar, si s'escau, supòsits de desenvolupament que no s'ajustessin al marc ambiental definit per aquests plans.
El Pla incorporarà també, si és necessari, les previsions d'implantació de nous equipaments d'abast supramunicipal incloses en els plans sectorials que elaborin els departaments corresponents, com també les determinacions relatives al paisatge que s'aprovin mitjançant els instruments previstos en la legislació sobre paisatge.
6. Per a vetllar pel compliment del Pla, una vegada aprovat, es demanarà al Programa de Planejament Territorial un informe previ a l'aprovació dels plans i projectes que incideixin de manera destacada en el desenvolupament del seu àmbit territorial. L'informe serà preceptiu per a l'aprovació dels següents plans i projectes:
Plans directors urbanístics.
Plans d'ordenació urbanística municipal.
Estudis informatius d'infraestructures de mobilitat.
Plans directors de ports i aeroports.
Plans territorials sectorials amb incidència sobre l'ordenació territorial i el desenvolupament urbanístic.
7. En l'elaboració de plans d'ordenació urbanística municipals, l'avanç de planejament que l'Ajuntament ha d'elaborar d'acord amb el que estableixen els articles 106 i 115 del Reglament de la Llei d'urbanisme serà tramès al Programa de Planejament Territorial per tal que, prèviament a l'aprovació inicial, aquest pugui informar l'Ajuntament sobre la conformitat de l'avanç amb les disposicions del Pla territorial.
Si l'informe no ha estat tramès en el termini d'un mes des de la seva presentació, es podrà continuar la tramitació del Pla urbanístic.
En tot cas, aquest informe no exclou el que, d'acord amb l'apartat 6 d'aquest article, ha d'emetre el Programa de Planejament Territorial sobre el document que sigui aprovat inicialment per l'Ajuntament.
Article 1.13
Modificació
1. Amb l'objecte d'adequar les determinacions del Pla a les circumstàncies inicialment no previstes que puguin ser detectades en el procés de seguiment, es podrà procedir a la modificació del Pla d'acord amb el procediment establert pel Decret 142/2005 i la normativa aplicable.
2. El projecte de modificació del Pla que es redacti haurà de tenir el grau de precisió propi d'un Pla territorial parcial i haurà d'anar acompanyat d'una avaluació que expliqui la incidència de les noves determinacions en l'ordenació general establerta pel Pla, la seva adaptació als criteris i objectius inicials del Pla, els efectes sobre el planejament urbanístic i sectorial i la seva incidència ambiental.
Article 1.14
Actuacions d'interès territorial no previstes pel Pla
1. Sense perjudici de les modificacions del Pla a què fa referència l'article 1.13, no es consideren modificacions aquelles actuacions que, tot i no haver estat previstes específicament o emparades directament pel marc normatiu del Pla, se'ls reconeix, d'acord amb el que estableix aquest article, un elevat interès per al desenvolupament del territori en coherència amb els objectius adoptats pel Pla.
2. L'actuació es definirà en un avantprojecte o avanç de pla i podrà ser promoguda per l'Administració de la Generalitat, per l'Administració local o pels particulars. En aquest últim cas, l'avantprojecte haurà d'ésser tramès a la Generalitat amb informe favorable per l'ajuntament o ajuntaments afectats per la iniciativa.
3. Les actuacions d'interès territorial permetran, a través dels tràmits urbanístics necessaris en cada cas, la transformació urbanística de peces de sòl de protecció preventiva que en quantitat o localització no queden compreses en l'abast que correspon a les estratègies definides per a cada nucli, i tampoc corresponen a previsions del Pla sobre noves àrees d'activitat econòmica no localitzades. Aquestes actuacions podran afectar també peces de sòl de protecció territorial, amb les mesures necessàries en cas que els motius concrets de tipificació d'aquest sòl com de protecció territorial hagin estat els riscos o la vulnerabilitat.
4. El reconeixement de l'elevat interès territorial de l'actuació l'acordarà la Comissió d'Urbanisme de Catalunya a la vista de l'avantprojecte o avanç, que anirà acompanyat d'un informe de la Secretaria per a la Planificació Territorial i, si s'escau, dels informes d'altres departaments que poguessin ésser determinants per a la viabilitat de l'actuació.
5. L'acord de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya permetrà iniciar la tramitació de l'instrument urbanístic adequat al tipus d'actuació de què es tracti. L'acord podrà, així mateix, assenyalar paràmetres obligatoris i altres requeriments bàsics dels instruments urbanístics a redactar.
6. En tot cas, les actuacions excepcionals a què fa referència aquest article hauran de complir les condicions següents per tal que puguin ser reconegudes com d'interès territorial:
a) Hauran de tenir una dimensió i requeriments funcionals que justifiquin una localització que no segueix les pautes d'extensió de les àrees urbanes establertes pel Pla.
b) Els motius per a fonamentar l'interès territorial de l'actuació seran les millores que pot representar per al territori en termes d'equipament, medi ambient, desenvolupament econòmic, projecció internacional, cohesió social o qualitat de vida.
c) L'actuació ha de proposar solucions ambientals satisfactòries a les necessitats d'accés, en funció dels fluxos previsibles i de provisió de serveis d'aigua, energia, telecomunicacions i eliminació de residus, com també respecte de les altres variables ambientals regulades per disposicions sectorials. Així mateix, l'actuació respectarà les disposicions d'obligat compliment relatives a la prevenció de riscos.
d) L'actuació complirà les exigències d'ordenació, arquitectura, materials, colors i complements de vegetació que assegurin una acceptable integració en la morfologia del territori i el paisatge d'acord amb els criteris que estableixen aquestes normes i, en concret, les directrius del paisatge. L'avantprojecte de l'actuació que se sotmeti a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya inclourà les especificacions amb aquestes finalitats que siguin necessàries.
e) Les actuacions exclouran l'ús d'habitatge, llevat d'aquells pocs casos que s'haguessin de destinar a guardes permanents de les instal·lacions, si bé es podrà admetre en casos excepcionals per motius d'urgència o d'especial interès públic, sempre que quedi garantida la satisfactòria integració de la nova implantació en el sistema d'assentaments urbans del territori.
7. En cas que l'avantprojecte o avanç de l'actuació formi part d'una proposta de revisió del Pla general d'ordenació urbanística municipal, s'haurà de sotmetre a la consideració de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, que ha de valorar-ne l'interès territorial, amb anterioritat a l'aprovació inicial de la revisió. En aquest cas, la Comissió es pronunciarà exclusivament sobre l'interès territorial de l'actuació que es proposa, la qual se sotmet a aquest tràmit per no quedar compresa dins dels paràmetres establerts pel Pla per al planejament urbanístic, sense entrar a valorar la resta de determinacions de la proposta de revisió.
8. La previsió i definició en els plans directors urbanístics que s'elaborin en desenvolupament del Pla territorial d'actuacions que compleixin les condicions assenyalades en l'apartat 6 i es justifiqui el seu elevat interès territorial en el Pla director implica el reconeixement de l'interès territorial d'aquestes actuacions, que serà efectiu amb l'aprovació definitiva del Pla director.
Article 1.15
Adaptació
Amb l'objecte d'adequar les determinacions del Pla a les revisions o modificacions del Pla territorial general de Catalunya que es produeixin, a les determinacions dels plans territorials sectorials que s'aprovin definitivament o a les determinacions d'altres figures i instruments de planificació definitivament aprovats que hagin estat subjectes a participació pública d'acord amb la normativa sectorial, es podrà procedir a l'adaptació del Pla. El tràmit d'adaptació s'ajustarà al procediment establert pel Decret 142/2005 i la normativa aplicable.
Article 1.16
Adequació del planejament urbanístic
1. El planejament urbanístic general que s'elabori o es revisi s'adaptarà a les determinacions del Pla territorial.
2. Els plans d'ordenació urbanística municipal, o la revisió d'aquests, que s'aprovin amb posterioritat a l'entrada en vigor del Pla territorial contindran dins la memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del Pla d'ordenació urbanística amb les determinacions d'aquest Pla territorial.
3. El Pla estableix la recomanació que el planejament urbanístic vigent, mitjançant els instruments de desenvolupament al seu abast, incloses les modificacions puntuals, s'ajusti tant com sigui possible als principis i objectius que propugna el Pla.
4. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques establirà programes d'ajuda per a fomentar els processos d'adequació del planejament urbanístic i podrà adoptar mesures per a promoure de manera específica aquelles adaptacions que siguin més necessàries pel grau de desajustament entre les determinacions del planejament urbanístic vigent i les propostes del Pla territorial.
Títol II
Sistema d'espais oberts
Article 2.1
Objecte
1. El sistema d'espais oberts comprèn tot el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de redacció del Pla.
2. Mitjançant el sistema d'espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que han d'ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes estableixen.
3. El Pla considera el sistema d'espais oberts un component fonamental de l'ordenació del territori i, per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al desenvolupament del Pla.
Article 2.2
Finalitat de les determinacions
1. La determinació espacial i normativa del sistema d'espais oberts té les finalitats següents:
a) Evitar la urbanització i la degradació d'aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d'interès natural (hàbitats d'interès, boscos, fauna, flora, patrimoni geològic, etc.), paisatgístic, social, econòmic i/o cultural.
b) Evitar els processos d'implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d'acord amb allò que estableix la normativa urbanística.
c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.
d) Preservar aquells terrenys necessaris per al correcte funcionament del sistema hidrològic i mantenir en bon estat de conservació les zones humides.
e) Dotar de sentit morfològic i territorial les delimitacions dels sòls integrants del sistema d'espais oberts, de manera que s'afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.
f) Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d'urbanització i edificació.
g) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d'interès estratègic en el futur.
h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.
i) Contribuir a garantir la continuïtat de l'activitat agrària, singularment la de secà, pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts i en la conservació dels valors ecològics associats i la del paisatge rural.
j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l'ús turístic o altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.
k) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
l) Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d'aquelles edificacions que es poden admetre en sòl no urbanitzable.
2. Aquests objectius tenen el rang de principis rectors i hauran d'informar, en absència de determinacions normatives més específiques, la presa de decisions en el planejament urbanístic, en els projectes d'infraestructures i en la gestió dels espais oberts.
Article 2.3
Tipus de sòl
1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents àrees de sòl i de les funcions que han de jugar en el territori, el Pla distingeix tres tipus bàsics de sòl en els espais oberts:
a) Sòl de protecció especial.
b) Sòl de protecció territorial.
c) Sòl de protecció preventiva.
2. Dins de cadascun d'aquests tipus de sòl, el Pla pot distingir subtipus en funció de la seva naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.
3. Les normes relatives al sistema d'espais oberts contingudes en el Pla seran d'aplicació directa i executives a partir de l'entrada en vigor del Pla. Les normes prevaldran sobre les del planejament territorial sectorial i urbanístic vigents en aquells aspectes en què siguin més restrictives amb relació a les possibles obres, edificacions i implantació d'activitats que poguessin afectar els valors del sòl que motiven la seva protecció.
4. Els plans directors urbanístics i els plans d'ordenació urbanística municipal contindran un plànol a l'escala en què es determini l'ordenació del sòl no urbanitzable, on s'assenyalin els límits dels diferents tipus de sòl d'espais oberts determinats pel Pla en el terme municipal, sense perjudici dels ajustaments que el major detall del plànol aconselli.
5. Els plans territorials sectorials, els plans directors o especials urbanístics i els plans d'ordenació urbanística municipal podran establir els subtipus d'espais no urbanitzables de protecció que considerin adequats en funció dels seus objectius i del seu àmbit, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benentès que no es consideren contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major restricció a les possibles transformacions.
Article 2.4
Precisió de límits
1. Els plànols del Pla assenyalen a escala 1/50.000 els límits dels diferents tipus de sòl que composen el sistema d'espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments de planejament urbanístic que defineixin l'ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major protecció, sense perjudici de la possibilitat, prevista en el Pla, de classificar en els POUM parts del sòl de protecció preventiva com a sòl urbanitzable. En tot cas, s'hauran de justificar les variacions de forma de la delimitació que calgui introduir.
2. La línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i les àrees urbanes en les quals el Pla defineix estratègies que permeten una extensió de l'ocupació urbana d'acord amb les determinacions del capítol 3 podrà variar com a resultat del planejament urbanístic que determini l'abast de l'extensió i el traçat detallat d'aquesta línia. La determinació de les àrees d'extensió no haurà de detraure peces de sòl de protecció especial o territorial si hi ha possibilitat d'ubicar-les en sòl de protecció preventiva.
Article 2.5
Sòl de protecció especial: definició
S'inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen part d'àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial -com el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000- i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d'interès natural i també per la seva funció específica en l'equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.
Article 2.6
Sòl de protecció especial: regulació
1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d'espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d'ordenació urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s'hi aplicarà el règim que estableix aquest article.
2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l'empara dels apartats 4 i 6 de l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), s'entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l'apartat 5 de l'esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d'edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.
3. En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:
Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, sempre que justificadament no es pugui optar per la reutilització d'una construcció preexistent a una distància raonable.
Les que podrien ser admissibles d'acord amb el que estableix l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d'aquest sòl. Quan les ampliacions d'edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no poguessin complir aquestes condicions i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l'activitat i aquesta fos d'interès per al municipi, es podrà autoritzar una ampliació de fins al 20% del sostre i del volum existent que no se subjecti totalment o parcial a les condicions assenyalades.
4. En el sòl de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s'entendran com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l'agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6.a) i b) de l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).
5. Les edificacions motivades per formes intensives d'explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l'empara de l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i dels articles concordants del Reglament (Decret 305/2006), requeriran, per ser autoritzades, la incorporació a l'estudi d'impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d'acord amb el que disposa l'article 6.4 per tractar-se d'edificacions aïllades, d'un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l'edificació en l'entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d'aquest sòl, sense perjudici del que s'assenyala a l'apartat 8. En tot cas, no s'autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d'ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial.
6. Els nous elements d'infraestructures que s'hagin d'ubicar necessàriament en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els connectors ecològics, els corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d'interès, zones humides i espais d'interès geològic). L'estudi d'impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l'obra tindrà en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l'estudi d'impacte ambiental serà preceptiva la realització, dins l'estudi d'impacte i integració paisatgística que disposa l'article 6.4, d'una valoració de la inserció de la infraestructura en l'entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del que s'assenyala a l'apartat 8.
7. L'anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l'entorn territorial haurà de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l'àrea de sòl de protecció especial on s'ubicarien. L'estudi haurà de considerar les variables següents, amb especial atenció a les relacionades amb els valors per protegir:
a) Vegetació i hàbitats de l'entorn.
b) Fauna de l'entorn.
c) Funcions de connectivitat biològica.
d) Estabilitat del sòl.
e) Funcions hidrològiques.
f) Fragmentació del sòl.
g) Gestió de residus i aigües residuals.
h) Accessibilitat i necessitat de serveis.
i) Increment de la freqüentació.
j) Patrimoni cultural i històric.
k) Patrimoni geològic.
l) Zones humides.
m) Paisatge.
n) Qualitat atmosfèrica.
o) Millora previsible de l'espai protegit.
8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic -plans directors urbanístics, plans d'ordenació urbanística o plans especials-, directrius de paisatge o altres instruments de planificació que s'incorporin al Pla territorial, es podran, en el marc de les regulacions d'ordre general que s'expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l'autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l'apartat 5, com també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no serà necessari analitzar i valorar la inserció en l'entorn territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de tot allò previst en els instruments de planificació i de protecció de l'entorn natural, en els plans de recuperació d'espècies de fauna i flora, del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i de les condicions específiques establertes per als espais de la Xarxa Natura 2000, que -òbviament- han de complir les directrius de gestió de la mateixa.
9. En els marges i límits de parcel·la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, es mantindrà o, si s'escau, es reposarà la vegetació natural espontània o la tradicional de la zona, en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents definiran projectes de restauració i programes de foment amb aquest objectiu.
10. En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrícola en què es produeixin concentracions parcel·làries i/o implantacions de nous regadius, es prendran mesures per implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats que han d'actuar com a factors de biodiversitat.
Article 2.7
Sòl de protecció territorial: definició
S'inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé diferenciar i sotmetre a una regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva pels motius que s'assenyalen en aquest article.
En funció dels motius pels quals el sòl ha d'ésser preservat o se n'ha de condicionar la transformació a un suficient interès territorial, el Pla distingeix tres tipus de sòl de protecció territorial:
1. De risc.
Àrees de sòl d'extensió o significació apreciable en els plànols, on l'existència de riscos naturals o tecnològics o d'altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic, en tant aquests romanguin.
2. De vulnerabilitat.
Àrees de sòl en què les actuacions d'urbanització, si s'escauen, haurien d'estar subjectes a determinades condicions per tal d'evitar efectes de contaminació de les aigües, l'aire o el sol.
3. D'interès paisatgístic.
Àrees de sòl que sense assolir els valors naturals o agraris que tenen els sòls de protecció especial cal que quedin excloses dels processos d'urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari o com espais no urbanitzats d'estructuració territorial.
4. De potencial interès estratègic.
Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l'estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un reconeixement de l'interès territorial d'aquesta.
Article 2.8
Sòl de protecció territorial: regulació
1. Sense perjudici del que assenyala l'apartat 4, el sòl de protecció territorial haurà de mantenir la condició d'espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat serà classificat com a no urbanitzable pels plans d'ordenació urbanística municipal, llevat dels casos en què concorrin les circumstàncies que assenyala l'apartat 5 de l'article 2.11.
2. El sòl de protecció territorial restarà subjecte a les limitacions que estableix l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s'especifiquen a la memòria del Pla. La delimitació de les àrees en què la protecció territorial atorgada pel Pla està motivada per riscos d'inundabilitat reflecteix la cartografia oficial a escala 1:50.000 fornida per l'Agència Catalana de l'Aigua. En cas que una cartografia sobre inundabilitat fos més precisa i determinés que aquestes zones no són susceptibles de patir aquest risc natural, seria possible desenvolupar-hi creixements urbans, sempre i quan l'ACA determinés la idoneïtat per a construir-hi. En cas que es realitzin obres per a evitar aquest risc natural i els estudis a una escala més precisa demostrin que no existeix, es podran redefinir els límits del sòl no urbanitzable de protecció territorial en el moment de la redacció del planejament urbanístic. En tot cas, cal tenir presents les determinacions sobre àrees inundables establertes pel Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol.
3. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l'empara dels punts 4 i 6 de l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), es considera preferible la seva localització en sòl de protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial s'haurà de justificar per la inexistència d'alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva.
4. El procediment que estableix l'article 1.14 per a fer possibles actuacions d'interès territorial no previstes pel Pla serà d'aplicació obligatòria per a les actuacions d'urbanització o transformació que s'hagin de portar a terme en sòl de potencial interès estratègic, com també d'aquelles que es poguessin situar en sòl de risc on es prenguessin les mesures necessàries per evitar-lo.
5. El sòl de protecció territorial d'interès paisatgístic no admet actuacions que comportin urbanització i es regularà pel que estableixin les Directrius de paisatge i, si escau, els plans directors urbanístics, amb el benentès que prevaldrà sempre la regulació més restrictiva.
Article 2.9
Sòl de protecció preventiva: definició
S'inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d'ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.
També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d'activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d'especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l'article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.
Article 2.10
Sòl de protecció preventiva: regulació
1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s'assenyalen bàsicament a l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005).
2. Els plans d'ordenació urbanística municipal podran, si s'escau, classificar com a urbanitzable aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en funció de les opcions d'extensió urbana que el Pla d'ordenació urbanística municipal adopti d'acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla.
3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies d'aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d'ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, si s'escau. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d'ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.
4. Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l'ordenació de l'àmbit del sòl de protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del Pla d'ordenació urbanística municipal de precisar, d'acord amb el Pla territorial, l'ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal.
Article 2.11
Sòl subjecte a riscos
1. Els sòls subjectes a riscos naturals o tecnològics quedaran exclosos de qualsevol ús que pugui comportar risc per a les persones d'acord amb les directrius que estableixen els articles 5 i 6 del Reglament de la Llei d'urbanisme aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.
2. El planejament urbanístic delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà en el seu cas les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d'acord amb l'ordenació.
3. L'ús dels terrenys sotmesos a risc d'inundació es regula pel que assenyala l'article 6 del Reglament de la Llei d'urbanisme en funció de la planificació hidràulica que ha d'establir els àmbits de la zona fluvial, zona del sistema hídric i zona inundable per episodis extraordinaris.
4. Les àrees de sòl de protecció territorial que hagin estat així tipificades pel Pla exclusivament per causa de la seva inundabilitat, d'acord amb les delimitacions proposades per l'Agència Catalana de l'Aigua, passaran automàticament al règim del sòl de protecció preventiva si per causa de canvis en el règim hidràulic o per la utilització de models més precisos de predicció, l'administració hidràulica deixés de classificar-les com a inundables.
5. Les peces de sòl de protecció territorial per causa de la seva inundabilitat, confrontants amb àrees urbanes podran, amb les limitacions derivades de l'estratègia assignada a l'àrea o nucli urbà, ser classificades com a sòl urbanitzable en el planejament d'ordenació urbanística municipal si es compleixen els requeriments que estableix al respecte l'article 6 del Reglament de la Llei d'urbanisme (Decret 305/2006).
Article 2.12
L'ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic
1. Dins del marc que estableixen els tipus de sòl del sistema d'espais oberts establerts pel Pla, el planejament urbanístic determinarà diverses zones i mesures de protecció en funció de la regulació d'actuacions, usos i construccions que estableixi en cada lloc d'acord amb els graus de preservació i transformació exigibles i admissibles respectivament.
2. Sense perjudici de les consideracions específiques derivades de les característiques del municipi, les zones i les mesures de protecció en sòl no urbanitzable tenen entre els seus objectius facilitar la gestió orientada a la preservació dels següents valors i funcions:
a) Valors agrícoles:
Terrenys de regadiu o que poden ser-ho.
Terrenys amb unitats productives més aptes per al seu maneig.
Terrenys que hostatgen els elements que garanteixen el sistema de ramaderia tradicional: espais de pastura i infraestructures associades (camins ramaders, camins d'accés motoritzat, abeuradors, triadors, pletes, coberts de refugi).
Terrenys de vinya i de conreus llenyosos de secà.
Terrenys agrícoles que embolcallen espais naturals protegits o de domini públic hidràulic o pecuari.
b) Valors ambientals, ecològics o científics:
Hàbitats singulars fràgils o que hostatgen flora o fauna d'especial interès.
Hàbitats de major integritat, dimensió i més representatius de la regió.
Zones humides.
Espais d'interès geològic.
Mosaics agro-silvo-pastorals.
Espais intersticials agrícoles rics en diversitat biològica (marges, sèquies, tanques arbrades...).
c) Valors paisatgístics i patrimonials.
Àrees d'interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear.
Àrees amb gran visibilitat.
Entorns d'elements culturals (històrics, arqueològics, identitaris...).
Espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge...
Terrenys de domini públic (camins, boscos i pastures comunals, domini hidràulic, camins ramaders...).
d) El planejament urbanístic haurà de considerar també en l'ordenació del sòl no urbanitzable, aquell que, sense tenir un valor intrínsec notable, pot tenir un paper rellevant en l'estructuració de l'espai i en concret el que:
Respon a un objectiu de separació d'àrees edificades.
Defineix els límits de l'espai que poden assolir les àrees urbanes.
Facilita la percepció del paisatge.
Facilita l'ampliació o la implantació de les infraestructures necessàries.
Preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur.
Pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides.
3. La consideració dels valors que assenyala aquest article no comporta una zonificació que específicament s'hi refereixi, atès que les determinacions normatives d'una zona poden simultàniament tenir objectius d'ordre divers i que aquests poden ser també objecte de determinacions no zonals. Les zones de sòl no urbanitzable seran, per tant, les que el Pla urbanístic adopti, en el seu cas, en el marc de les disposicions reglamentàries que s'estableixin al respecte.
Article 2.13
Consideració dels béns culturals d'interès nacional i local
1. El Pla cartografia l'inventari dels béns culturals d'interès nacional i local de les Terres de Lleida.
2. Les actuacions en sòl no urbanitzable que s'autoritzin a l'empara de l'article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), situades a l'entorn visual dels edificis o elements patrimonials declarats béns culturals d'interès nacional o local, apart de complir amb caràcter general les disposicions transitòries d'aquestes normes territorials, hauran de respectar les característiques paisatgístiques d'aquest entorn i les traces existents de camins, passos, explanades, fonts, vegetació... que estructuren l'espai al voltant de l'edifici o element.
Article 2.14
Règim dels usos i edificacions existents en els espais oberts
1. Les edificacions legalment implantades que s'ajustin als supòsits d'usos permesos en sòl no urbanitzable poden mantenir-se i ampliar-se si es compleixen els requisits del planejament general urbanístic a què estiguin subjectes i les determinacions que estableixen la legislació urbanística i el Pla.
2. Les edificacions degudament autoritzades d'acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002 que no s'ajustin als supòsits d'usos permesos pel Text refós de la Llei d'urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar-se'n ampliacions en sòl de protecció territorial o de protecció preventiva en els termes previstos per la Llei d'urbanisme i pel seu reglament (Decret 305/2006) si el planejament urbanístic municipal aprovat definitivament abans de l'entrada en vigor de la Llei 2/2002 ho preveu expressament. En aquest cas, les ampliacions possibles no podran superar el percentatge previst pel planejament urbanístic i com a màxim el 50% de la superfície construïda i del volum edificat que hi havia en la data d'entrada en vigor de la Llei 2/2002. L'establiment d'aquest límit màxim no comporta cap nova opció d'ampliació en aquells casos en què aquesta ja s'hagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades en el planejament urbanístic. En tot cas, caldrà que les obres d'ampliació siguin imprescindibles per al manteniment de l'activitat per a la qual es va construir l'edificació objecte d'ampliació i que aquesta es trobi en plena utilització.
3. Els municipis hauran de vetllar per tal que les edificacions o usos existents implantats il·legalment, per als quals hagi prescrit l'acció de reposició, minimitzin els seus impactes. No s'admetran ampliacions d'aquestes edificacions ni intensificació o substitució de les activitats.
4. Amb l'objectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, les administracions públiques adoptaran mesures per al desmuntatge o enderroc de les construccions no catalogades destinades a activitats subjectes a intervenció ambiental quan aquestes cessin definitivament. S'entendrà que una activitat ha cessat definitivament quan és constatada de manera notòria la seva inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius.
5. No són objecte d'aquest article aquelles edificacions que per les seves tipologia, construcció i valor identitari (borges, casetes de tros, pletes, colomars, etc.) cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que es vol preservar o recuperar.
Article 2.15
Connectivitat ecològica en el planejament i actuacions urbanístics
Sense perjudici dels requeriments específics que calgui admetre en operacions d'interès estratègic general expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, tant a la memòria com a les normes, el planejament i actuacions urbanístics compliran les condicions següents, amb l'objectiu de garantir la permeabilitat ecològica del territori:
1. Justificació que l'ordenació urbanística proposada és compatible amb el manteniment de la connectivitat ecològica a l'escala del pla o l'actuació i en el seu àmbit d'aplicació.
2. Identificació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica dins l'àmbit de planejament, previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la seva situació, evitació dels usos urbans susceptibles de reforçar l'efecte barrera de les infraestructures lineals i manteniment dels separadors urbans establerts pel Pla territorial.
3. Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l'estructura agrària d'interès connectiu (marges vegetals, arbredes i punts d'aigua aïllats, erms, canals, camins rurals, etc.), adopció de les mesures necessàries per a la seva protecció, conservació o recuperació i desenvolupament adequat de la normativa urbanística referent a tanques, edificacions, vialitat, etc.
4. Presa de mesures per tal que es tendeixi a la connexió i estructuració com una veritable xarxa dels sistemes d'espais lliures públics amb els espais naturals amb què confronten:
Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades que formen part d'un mateix curs d'aigua, la resta del qual, aigües amunt i aigües avall, està classificat pel Pla de protecció especial en una longitud territorialment significativa, s'adreçaran al manteniment o, en el seu cas, la restauració de la vegetació riberenca per tal d'incrementar, en la mesura del possible, la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d'algun parc o zona verda urbans, com també en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la continuïtat entre sòls de protecció especial, el seu tractament formal i compositiu evitarà les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals, preferentment de les espècies pròpies dels ambients representats en els sòls de protecció especial contigus, i el mobiliari urbà hi serà absent o quedarà reduït al mínim imprescindible.
En cas d'un nucli o àrea urbana amb un curs fluvial perifèric, les extensions urbanes evitaran preferiblement passar a l'altre costat d'aquest, llevat que fos l'única opció o que des dels punts de vista de l'estructuració urbana i la integració territorial tingués avantatges clares respecte altres opcions. En tot cas, l'espai fluvial i riberenc serà tractat com un element bàsic de l'ordenació urbanística.
Quan sigui adient pel tipus d'espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el tractament i els usos admesos a les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans seran els adequats per tal que aquestes àrees de sòl puguin jugar un paper d'espais de transició entre l'àrea urbana i el medi rural i que actuïn com a amortidors dels possibles impactes de la primera envers el segon.
5. A més d'aplicar els criteris per a la regulació d'usos en zones inundables que estableix el Decret 305/2006, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, i les conclusions de l'informe preceptiu de l'Agència Catalana de l'Aigua en els espais fluvials, es tindran en compte els criteris d'intervenció en espais fluvials i les recomanacions tècniques per al disseny d'infraestructures que interfereixen amb l'espai fluvial de l'Agència Catalana de l'Aigua, com també les seves indicacions pel que fa a la recuperació del bosc de ribera i al manteniment de lleres.
Article 2.16
Determinacions específiques per a la valorització de les làmines d'aigua
A l'entorn de les làmines d'aigua dels embassaments, podran establir-se, mitjançant Pla especial únic del conjunt de l'entorn de cada làmina d'aigua, i, en el seu cas, mitjançant els instruments de planejament urbanístic addicionals que siguin necessaris, equipaments que permetin la seva posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva.
Article 2.17
Activitats extractives i abocadors de residus
1. El Pla no afecta les activitats extractives i els abocadors de residus autoritzats d'acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.
2. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades tindran en compte les determinacions del Pla, en especial les corresponents al sistema d'espais oberts, però també les estratègies de desenvolupament urbà i d'infraestructures, en tant que poden ésser també argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions.
3. Les propostes del Pla per a la protecció dels sòls no urbanitzats i del paisatge que s'estableixen en els títols II, VI i disposicions transitòries d'aquestes normes seran específicament considerades en l'elaboració dels projectes d'explotació i dels programes de restauració, i en els informes preceptius corresponents.
4. Amb l'objectiu de racionalitzar al màxim des dels punts de vista ambiental, econòmic i social l'atorgament de noves autoritzacions d'activitats extractives, es portaran a terme estudis en l'àmbit de Catalunya sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d'explotació dels possibles jaciments; de manera especial es tindran en compte els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d'Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es creessin en el futur.
Article 2.18
Plantes de tractament de residus i estacions depuradores d'aigües residuals
El Pla no afecta les plantes de tractament de residus i les estacions depuradores d'aigües residuals autoritzades d'acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent. En tot allò que els és d'aplicació, regeix el que estableix l'article 2.17.
Article 2.19
Mesures adreçades al manteniment de la població rural en el territori
A més de les propostes que fa respecte del sistema d'assentaments, per contribuir al manteniment de la població rural en el territori, el Pla proposa la redacció de plans especials i l'adopció de mesures per promoure:
L'adaptació de la producció agrària a les noves condicions prevalents per la seva rendibilitat.
L'establiment i desenvolupament d'activitats de suport al sector primari, especialment la producció artesanal i la transformació agroindustrial de qualitat i alt valor afegit, i l'activitat terciària, especialment la lligada a l'ecoturisme -singularment el
birdwatching o observació d'ocells-, l'agroturisme, el cicloturisme, el turisme cultural, el turisme gastronòmic, el senderisme, la caça, la pesca, els esports d'aventura i els serveis d'oci.Article 2.20
Mesures adreçades a la preservació de valors específics singulars objecte de protecció especial
1. Per a la preservació dels ambients estèpics, tant pels seus valors intrínsecs com per la seva consideració com a recurs econòmic, el Pla recomana les mesures següents:
La redacció d'un manual de bones pràctiques agràries.
L'ús de la concentració parcel·lària en grans unitats territorials com a instrument de repartiment de beneficis i càrregues, de gestió integral de l'aigua i de conservació del paisatge rural conjuntament amb l'adopció de mesures per implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats, la consolidació de la qual ha d'assegurar el manteniment d'un nivell suficient de biodiversitat. La cessió de la titularitat o de l'ús d'aquests sòls, en una proporció a acordar en cada cas, s'assenyala com a desitjable.
La promoció d'acords de custòdia del territori.
2. Per a la conservació dels tossals testimoni dispersos per la plana, el Pla proposa la seva valorització com a darrers reductes de vegetació natural en sectors amplis en què actuen com a refugi per a la flora i la fauna, clara referència territorial i elements característics del paisatge de les Terres de Lleida.
3. Per al manteniment de la qualitat dels cursos fluvials, regs i marges, el Pla recomana la redacció de plans especials per recuperar i conservar el bosc de ribera, incrementar la qualitat de les aigües, ordenar els usos de les ribes, recuperar -amb el seu arbrat- les banquetes de canals i sèquies com a llocs d'esbarjo de la població, dissenyar itineraris i transformar aquests espais en elements estructurants del territori.
4. Per al manteniment i millora de la qualitat de l'aigua subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries s'haurà d'aplicar -a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre de 22 d'octubre de 1998) i el Decret 205/2000, de mesures agronòmiques- els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin aplicables en aquestes zones.
Article 2.21
Recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels espais oberts
Com a instruments de planificació i de gestió que poden complementar positivament les directrius d'ordenació territorial que es proposen, el Pla recomana:
Un pla d'espais d'interès agrari que identifiqui, entre altres qüestions, els espais on el valor natural i productiu van indissociablement lligats i que proposi actuacions de gestió que tendeixin a mantenir o reforçar les poblacions d'espècies de fauna més vulnerables o amenaçades, que poden ser incloses en línies d'ajut específiques o bé contractes globals d'explotació.
Un mapa de sòls agrícoles.
Un estudi sobre les possibiltats de racionalització i minimització de l'impacte paisatgístic de les infraestructures de transformació d'energia elèctrica -subestacions i centres de transformació elèctrics- i de transport.
Una delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables.
Una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents tipus de camí.
Un pla de vies pecuàries que en garanteixi la recuperació i conservació patrimonial i en reguli la multifuncionalitat.
Un programa d'actuacions de recuperació, valorització i ús públic en general i d'equipaments d'interpretació del patrimoni natural.
Un pla de valorització de les làmines d'aigua.
Un pla d'ordenació ambiental de les instal·lacions de radiocomunicació.
Un pla d'equipaments de tecnificació esportiva.
Un pla d'espais d'interès esportiu.
Un estudi acurat de les necessitats d'àrids i materials petris previsibles en l'horitzó del Pla i de la localització i qualitat dels jaciments possibles. Aquest estudi, que convindrà estendre a tot Catalunya, ha de constituir una referència per a avaluar l'interès i el grau de necessitat de les noves autoritzacions i considerar les possibles alternatives per a minimitzar els impactes negatius sobre el paisatge i el medi rural.
Article 2.22
Reintegració de sòl al sistema d'espais oberts per desclassificació urbanística
El sòl que es reintegri al sistema d'espais oberts com a resultat d'una desclassificació urbanística realitzada mitjançant modificació o revisió del planejament municipal esdevindrà sòl de protecció especial, de protecció territorial o de protecció preventiva en funció de la categoria que tingui l'àrea de sòl en què estigui integrat físicament o amb la qual mantingui una clara continuïtat morfològica.
En els casos dubtosos per trobar-se en relació similar amb peces de sòl de distinta categoria, el sòl desclassificat s'adscriurà al tipus que s'assenyali en l'instrument a través del qual s'ha produït la desclassificació, i si aquest no ho fa, quedarà inclòs en el tipus que comporti la major protecció dels que tinguin els sòls del seu entorn immediat.
Article 2.23
Espais oberts inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i altres àmbits subjectes a legislació o planejament sectorial
1. El Pla incorpora al sistema d'espais oberts de protecció especial els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), Xarxa Natura 2000 i en altres instruments sectorials de protecció de la natura amb les delimitacions globals adoptades per aquests.
2. Sens perjudici de la regulació de protecció derivada d'aquest Pla o del planejament que el desenvolupi, és d'aplicació a cada espai la legislació o regulació específica per raó dels seus valors naturals i el planejament que les desenvolupi. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, constitueix el marc jurídic bàsic per a la protecció de la natura a Catalunya.
3. En els àmbits del PEIN regulats mitjançant els plans especials a què fa referència la normativa sectorial reguladora de la protecció dels espais d'interès natural o mitjançant altres plans de protecció derivats de l'aplicació de la regulació sectorial, la normativa d'aquests plans especials prevaldrà en cas que sigui més restrictiva sobre la que amb caràcter general estableix el Pla territorial per al sòl de protecció especial. Tanmateix, en tot cas seran d'aplicació les disposicions del Pla relatives a la protecció del paisatge.
Títol III
Sistema d'assentaments
Article 3.1
Objecte
1. Mitjançant el reconeixement dels assentaments existents, i la proposta d'estratègies d'extensió, reforma o consolidació i la definició d'una estructura nodal de referència, el Pla estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial enunciats a l'article 1.4 i que sigui coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori.
2. D'acord amb les estratègies de desenvolupament que estableix el Pla i amb les característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana, el planejament urbanístic haurà de definir el model d'implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d'urbanització i d'edificació.
3. El plànol A. Model territorial expressa l'estructura nodal que el Pla proposa, en la qual es reconeix el paper que poden tenir les diverses àrees i nuclis en la vertebració urbana del territori, el qual no sempre va associat a l'estratègia assignada, ja que aquesta depèn també de la disponibilitat de sòl apte per a l'extensió. L'estructura nodal proposada no té efectes normatius directes en matèria de planejament sectorial, per bé que, juntament amb l'assignació d'estratègies de desenvolupament, proporciona una pauta indicativa per a la distribució dels equipaments d'interès supramunicipal en compliment del que assenyala l'apartat 1.a) de l'article 13 de la Llei de política territorial de 1983.
Article 3.2
Finalitat de les determinacions
La determinació espacial i normativa del sistema d'assentaments té les següents finalitats:
a) Potenciar les polaritats urbanes que han de vertebrar el territori de Catalunya.
b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i acostin els serveis al territori.
c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada.
d) Afavorir la formació d'àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de la segregació urbana.
e) Evitar i corregir la dispersió d'usos i edificacions en el territori i la seva suburbanització.
f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud.
g) Fomentar la mixticitat d'usos dels teixits urbans.
h) Racionalitzar la implantació d'àrees especialitzades aïllades.
i) Preservar el valor patrimonial del sistema d'assentaments.
j) Potenciar l'ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d'extensió.
k) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels equipaments d'interès plurimunicipal.
l) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge.
Article 3.3
Tipus de teixits urbans
1. En els plànols del Pla es distingeixen d'una banda, amb la denominació de nuclis i àrees urbanes, els assentaments de naturalesa complexa i multifuncional formats pels nuclis històrics i les seves extensions per continuïtat i, d'altra banda, amb la denominació d'àrees especialitzades, les que són resultat d'implantacions aïllades per al desenvolupament d'usos específics: residencials, industrials, terciaris, equipaments...
2. El Pla considera que el conjunt dels nuclis i àrees urbanes configura el sistema d'assentaments bàsics del territori que ha de donar suport al desenvolupament urbanístic. Les àrees especialitzades constitueixen una situació de fet que el Pla té per objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.
Article 3.4
Assentaments, planejament urbanístic i estratègies de desenvolupament
1. Els àmbits dels nuclis i àrees urbanes i de les àrees especialitzades assenyalats en els plànols comprenen el sòl urbà i urbanitzable previstos en el planejament urbanístic vigent i l'estat de fet per aquells municipis sense planejament, d'acord amb la informació disponible en el moment de la redacció del Pla. En cas de dubte o contradicció, prevaldrà l'àmbit que realment tinguin el sòl urbà i l'urbanitzable en els instruments urbanístics que estiguin aprovats definitivament en el moment de l'aprovació definitiva del Pla territorial.
2. La definició de les estratègies de desenvolupament que es proposa es fa per referència a la situació física real del nucli o àrea urbana en el moment de l'aprovació definitiva del Pla territorial. No es té en compte a aquests efectes el sòl classificat pel planejament urbanístic.
3. El Pla no afecta les expectatives del planejament vigent pel que fa al sòl urbà i urbanitzable. Tanmateix les estratègies que s'estableixen per a cada àrea han d'ésser tingudes en compte com a referències vinculants en les revisions dels plans urbanístics, en les modificacions que els afecten les superfícies de sòl urbà o urbanitzable i en l'avaluació de l'oportunitat de desenvolupar sectors de sòl urbanitzable no delimitat.
4. Correspon al planejament urbanístic, per aquells assentaments d'escassa dimensió territorial, entorn bàsicament rural i economia eminentment agropecuària o forestal, establir el règim urbà o no urbanitzable del seu sòl. Els assentaments no assenyalats en els plànols normatius del Pla per raó de la seva escassa dimensió podran ser reconeguts pel planejament urbanístic d'acord amb l'estratègia de manteniment del caràcter rural dispers prevista en l'article 3.10 o, si es tracta d'un nucli compacte, amb l'estratègia de millora urbana i compleció prevista a l'article 3.9.
5. Els nuclis deshabitats en el moment d'aprovació definitiva del Pla o que es despoblin en el futur podran ser recuperats i incorporats al sòl urbà, amb la conformitat de l'ajuntament. L'establiment dels serveis urbans -inclosa la integritat dels accessos des de la xarxa viària existent- haurà de ser sufragada mitjançant contribucions especials o altres instruments que garanteixin la viabilitat de la seva urbanització. En tot cas, el Pla prioritza la intervenció pública sobre els nuclis habitats. La incorporació d'aquests nuclis al sòl urbà amb les condicions enunciades, s'haurà de desenvolupar mitjançant l'estratègia de millora urbana i compleció prevista a l'article 3.9.
Article 3.5
Tipus d'estratègies de desenvolupament
1. Les estratègies de desenvolupament que es proposen a cada nucli o àrea urbana s'assenyalen en els plànols del Pla, i són les següents:
Creixement potenciat
Creixement mitjà o moderat
Canvis d'ús i reforma interior
Millora urbana i compleció
Manteniment del caràcter rural dispers
Desenvolupament específic
2. Per als nuclis i àrees urbanes, el Pla estableix diferents estratègies en funció de les seves entitat, característiques, accessibilitat i disponibilitat en el seu entorn de sòl físicament apte per a un creixement per extensió. Quan, en funció dels objectius d'ordenació territorial, es proposa que es produeixi creixement per extensió, el Pla estableix l'estratègia de creixement potenciat.
Quan el creixement es considera adequat en una certa mesura, el Pla estableix l'estratègia de creixement mitjà o creixement moderat. Quan es considera que no es donen circumstàncies adequades per a un creixement significatiu en extensió, s'estableixen alternativament, en funció dels objectius d'ordenació territorial, les estratègies de canvis d'ús i reforma interior, i de millora urbana i compleció.
A les àrees o nuclis on es donen circumstàncies singulars que justifiquen una regulació específica de la seva estratègia de desenvolupament, se'ls assigna l'estratègia de desenvolupament específic.
3. Per a les àrees especialitzades el Pla estableix, alternativament, en funció dels objectius d'ordenació territorial, les següents estratègies:
Consolidació
Canvi d'ús/reforma
Article 3.6
Creixement potenciat
1. El Pla proposa aquesta estratègia de creixement en aquelles àrees que haurien d'augmentar de manera equilibrada la seva capacitat de creixement de població i activitat. L'objectiu de l'estratègia de creixement potenciat és adreçar la major part del creixement urbà a les àrees en millors condicions per a reforçar l'estructura de ciutats que vertebra el territori de Catalunya i, d'aquesta manera, facilitar l'accessibilitat als serveis, reduir les necessitats de mobilitat i evitar la dispersió de la població i l'activitat.
El Pla assigna l'estratègia de creixement potenciat a àrees urbanes amb bones condicions de connectivitat i disponibilitat de sòl apte per a l'extensió en les quals es valora la presència rellevant d'alguna de les següents circumstàncies:
a) Àrees urbanes que són ja polaritats territorials significatives per la seva trajectòria història, l'estructura social i econòmica, el dinamisme empresarial i cultural i la presència d'equipaments i institucions d'abast supramunicipals.
b) Àrees urbanes conurbades o molt pròximes a les anteriors amb les quals constitueixen o poden arribar a constituir una realitat urbana supramunicipal amb un elevat grau d'integració.
c) Àrees o nuclis de dimensió diversa que, pel seu valor de posició en el territori, haurien de reforçar o assolir una funció nodal amb relació a les àrees i nuclis del seu entorn.
2. D'acord amb aquesta estratègia, i en funció de les previsions de creació d'habitatges i llocs de treball que el Pla considera per als diversos àmbits, els plans d'ordenació urbanística municipal corresponents han de fer majors previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que les que resultarien de considerar només les seves necessitats internes. En la formulació, tramitació i aprovació de les revisions dels plans d'ordenació urbanística municipal, els òrgans competents tindran present aquesta exigència per tal de vetllar que, en el seu conjunt, les àrees amb creixement a potenciar ofereixin sòl en quantitat suficient per a satisfer les necessitats que, d'acord amb els objectius del Pla, es preveuen en cada àmbit.
3. Els plans directors urbanístics establiran referències quantitatives específiques per a la determinació de les previsions de sòl d'extensió i reforma en la revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal.
4. En absència de plans directors, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida establirà en cada cas els mínims de sòl per a l'extensió urbana que s'ha de classificar en la revisió del planejament urbanístic municipal, com també aquells màxims que no s'han de sobrepassar per criteris de coherència espacial dels assentaments atès que l'estratègia de creixement potenciat ha d'ésser interpretada d'acord amb les dimensions del nucli o àrea urbana a què s'aplica.
Article 3.7
Creixement mitjà o moderat
1. El Pla estableix aquestes estratègies en aquells nuclis de mitjana o petita dimensió urbana que, sense l'objectiu d'augmentar el seu pes relatiu en el territori, pel seu paper estructurant i per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.
2. L'extensió urbana màxima que el Pla d'ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de l'aplicació de les següents expressions alfanumèriques:
Creixement mitjà:
|
60 |
|||
|
E |
= |
--------------------------- |
X A |
|
100 |
Creixement moderat:
|
30 |
|||
|
E |
= |
-------------------- |
X A X f |
|
100 |
essent:
E: superfície de l'extensió urbana admissible
A: superfície de càlcul de l'àrea urbana existent
f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió
3. La superfície de l'àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) es determinarà de la següent manera: s'inclouran tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d'aprovació definitiva del Pla territorial, corresponents a trames urbanes d'ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d'habitatge, incloent-hi tota la superfície viària, de zones verdes i d'equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses per Pla territorial en els àmbits de les àrees urbanes i les seves extensions assenyalats en els plànols. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d'àrees especialitzades, una proporció d'aquestes es considerarà que forma també part de l'àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits:
a) No incrementarà en més del 60% l'àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul.
b) Es comptabilitzarà només el sòl d'activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d'una franja al voltant d'aquesta mateixa àrea urbana, d'una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d'aquesta.
4. En el càlcul per proporcionalitat de l'extensió admissible en l'estratègia de creixement moderat, s'aplicarà a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 hectàrees un factor de correcció que s'obtindrà de l'aplicació de l'expressió alfanumèrica següent:
|
18 + A - 0,005 * A² |
|
|
f = |
------------------------------------ |
|
A + 5 |
essent:
A: superfície de càlcul en hectàrees
El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 hectàrees i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 hectàrees.
5. La superfície d'extensió urbana que determinarà el Pla d'ordenació urbanística municipal comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició d'ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament.
6. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o instal·lacions que hagin de ser objecte d'un procés de remodelació, la complexitat del qual no permet preveure un desenvolupament dins dels primers 8 anys de vigència del Pla, no es tindrà en compte en el càlcul. En tot cas, el Pla d'ordenació urbanística municipal haurà de justificar aquesta previsió.
7. L'extensió que resulta de l'aplicació dels apartats anteriors comprèn els teixits urbans de base residencial i aquells destinats a l'activitat econòmica industrial o terciària que s'integren en la trama general de l'àrea urbana. L'extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera adequat per al termini 2006-2026, sense perjudici del que assenyala l'article 3.13. En cas que s'haguessin d'excedir aquests màxims, encara que sigui en poca quantitat, s'haurà de justificar expressament per la racionalitat de l'ordenació, la coherència amb els objectius del Pla o altres motius d'interès públic.
8. El planejament urbanístic definirà els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i farà explícita la comprovació que no excedeixen dels límits establerts en aquest article. Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de millora de l'àrea urbana, s'admetrà com a justificació per a sobrepassar si és necessari els límits d'extensió establerts la provisió de sòl per als següents usos, d'acord amb les especificacions que s'assenyalen en aquest apartat:
a) Habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim establert per la legislació.
b) Establiments hotelers.
c) Equipaments públics supramunicipals.
d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...).
e) Propostes de compactació de sòl urbanitzable classificat en el planejament vigent, d'acord amb el que assenyala l'article 3.12, apartat 2.
L'increment d'habitatges de protecció pública tindrà com a limitació que el total d'habitatges de protecció pública -existents més previstos- no ha d'excedir del 40% del total d'habitatges del municipi -existents més previstos-.
Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una major extensió hauran d'estar en parcel·la única, no segregable i d'ús excloent.
Els terrenys destinats a habitatges de protecció pública, equipaments públics o privats i hotels, que per raó d'aquests usos excedeixin de l'extensió obtinguda per aplicació del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4 d'aquest article, no podran variar el seu destí urbanístic sense una prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla territorial.
Els motius de justificació de majors extensions seran vàlides també en les modificacions dels POUM.
9. L'aplicació de l'estratègia de creixement moderat té una significació diferent segons es tracti de nuclis estructurants de dimensió mitjana o de nuclis rurals de dimensió inferior a la d'aquells, ja que la seva diferència de grandària fa que els creixements resultants siguin, en valor absolut, molt diferents quant a extensió segons es tracti d'un o altre tipus de nucli. La inclusió dels nuclis rurals d'una certa entitat entre aquells al quals se'ls assigna aquesta estratègia, respon a la voluntat del Pla de contribuir al desenvolupament rural d'una manera decidida. A diferència d'altres àmbits de Catalunya, en què la segona residència ha assolit una extensió i unes proporcions que comprometen la sostenibilitat del model territorial, a les Terres de Lleida, la seva extensió i proporcions són reduïdes a hores d'ara i, permeten -sense entrar en contradicció amb el model territorial- encabir-ne encara una certa quantitat en proporció raonable, contigüitat amb el nucli, tipologia adequada al mateix i textura i cromatisme integradors que contribueixi, per al conjunt de Catalunya, a satisfer-ne la demanda i compensar la limitació, minimització o absència de construcció de nova residència secundària en altres àmbits en què aquesta no és convenient i ja no hi té cabuda.
Article 3.8
Canvis d'ús i reforma
1. Les actuacions pròpies de l'estratègia de canvis d'ús i reforma són, en diversa mesura, adequades també per a totes les àrees urbanes per a les quals el Pla assenyala estratègies de creixement en extensió, d'acord amb el principi que abans de l'extensió urbana cal optimitzar l'ús de l'àrea urbana existent.
2. El Pla no estableix específicament aquesta estratègia en cap àrea, però la considera com a opció per a aquelles àrees que estan en vies d'exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a l'extensió de la urbanització, però que, per les seves significació i localització, poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l'estructura territorial, atès que es troben en alguna de les següents circumstàncies:
a) Tenen una desproporció significativa entre habitatges i llocs de treball.
b) Són àrees amb potencial de transformació interna per obsolescència de teixits urbans o industrials i d'instal·lacions o infraestructures.
c) Tenen una proporció elevada de segona residència susceptible d'anar convertint-se en habitatges principals.
L'objectiu d'aquesta estratègia és fomentar la mixticitat d'usos de les àrees urbanes que afavoreixi el reequilibri residència-treball. Aquesta estratègia ha de permetre, per altra banda, el manteniment i reforçament del seu paper com a polaritat urbana que han assolit algunes àrees que avui ja no tenen possibilitats raonables d'expandir-se.
3. D'acord amb aquesta estratègia els plans d'ordenació urbanística municipal corresponents centraran les seves propostes en els canvis d'ús i les reformes urbanes necessàries per a assolir els objectius assenyalats. Les possibilitats de densificació raonable i de generar plusvàlues per canvis d'ús han d'ésser considerades pels plans d'ordenació urbanística com a eines de gestió encaminades a la millora d'aquestes àrees urbanes.
4. L'estratègia de canvis d'ús i reforma interior es considera compatible amb algunes extensions urbanes amb l'objectiu d'assolir una configuració i uns límits més adequats de l'espai urbà, que poden comportar en el planejament urbanístic la previsió del sòl urbanitzable que fos necessari per a aquesta finalitat.
5. Amb l'assignació de l'estratègia de canvis d'ús i reforma a una àrea urbana en la qual el planejament vigent té previsions no desenvolupades de sòl urbanitzable, el Pla assenyala la conveniència que aquestes opcions de creixement s'orientin en el sentit de fomentar la complexitat d'usos i el reequilibri de l'àrea pel fet que, ateses les disponibilitats de sòl, es poden considerar les darreres opcions d'extensió de l'àrea. En tot cas, amb relació a la possible revisió o modificació substancial del planejament municipal, regiran per a aquestes àrees les limitacions que el Pla estableix per a l'estratègia de creixement moderat.
Article 3.9
Millora urbana i compleció
1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis rurals que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que tenen un baix nivell d'accessibilitat. L'objectiu d'aquesta estratègia és la recuperació i millora d'aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala.
2. D'acord amb aquesta estratègia, els plans d'ordenació urbanística municipal corresponents se centraran en el manteniment, la reconstrucció i millora de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix els plans d'ordenació urbanística municipal podran determinar, mitjançant la delimitació i l'ordenació precisa del sòl urbà d'aquestes àrees, petites extensions encaminades a la compleció de l'assentament, la regularització de la franja perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d'activitat econòmica o equipament. Els petits creixements seran suficients per a atendre les necessitats internes del nucli, llevat del cas que no fos possible per les condicions físiques de l'entorn (forts pendents, talls orogràfics, riscos o incompatibilitat per protecció paisatgística aprovada).
3. Els objectius i línies d'acció de l'estratègia de millora i compleció aquí assenyalats s'han de considerar adequats també per a qualsevol nucli de petita grandària encara que s'hi hagin establert estratègies que possibiliten una major extensió de l'àrea urbana.
4. L'assenyalament d'aquesta estratègia en nuclis que formin part del sòl no urbanitzable en municipis amb planejament d'ordenació urbanística municipal, o que no tinguin establert el seu règim de sòl per estar en municipis sense planejament, no implica la seva necessària classificació com a sòl urbà en la revisió o formulació del Pla municipal. El POUM podrà mantenir el règim de sòl no urbanitzable si es considera l'adequat per a la consecució dels objectius urbanístics que pretengui, dins dels límits establerts per aquest article.
Article 3.10
Estratègia de manteniment del caràcter rural dispers
1. Mitjançant l'establiment d'aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d'entitats existents:
a. les formades per agrupacions d'edificacions rurals que mantenen una clara separació entre elles i
b. les unitats aïllades dels nuclis integrades per explotacions agràries i/o agroindustrials d'una certa dimensió que conjuminen l'ús productiu i el residencial plurifamiliar,
on estableix que caldrà que es mantingui la configuració dispersa de l'assentament i s'eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural.
2. Els plans d'ordenació urbanística municipal inclouran aquests assentaments en el sòl no urbanitzable i establiran les normes adequades per al manteniment del seu caràcter. Tanmateix no s'exclou, quan estigui justificat per algun objectiu d'interès públic, que alguna d'aquestes àrees es pugui incloure en una delimitació de sòl urbà amb una ordenació que asseguri el manteniment del seu caràcter. El Pla considera la possibilitat de rehabilitar els edificis existents per a usos de turisme rural, educació ambiental i altres similars.
Article 3.11
Estratègia de desenvolupament específic
1. Ateses les seves circumstàncies especials i d'acord amb el paper territorial de nucli rural en reconstrucció que li reconeix, el Pla assigna a Tiurana una estratègia específica de desenvolupament urbanístic que li permeti recuperar la dimensió de l'antic nucli homònim.
2. En consonància amb el paper territorial de nucli rural amb desenvolupament estratègic que li reconeix, el Pla assigna una estratègia específica a Torre-serona que permeti a aquest nucli el desenvolupament previst de la ciutat esportiva de la U.E. Lleida i dels creixements associats.
Article 3.12
Previsions de desenvolupament i terminis
1. Les previsions de creixement de les àrees urbanes -sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat- que els plans d'ordenació urbanística facin com a resultat de l'aplicació de les disposicions del Pla, es determinaran a partir de la situació física aproximada de cada àrea o nucli urbà en la data d'aprovació del Pla i s'entendrà que corresponen al període temporal fins l'any 2026.
2. En cas que es prevegi l'exhauriment pròxim del sòl urbanitzable i del no consolidat, perquè es trobin construïts o en procés de construcció els solars corresponents al 75% de l'edificabilitat d'aquestes àrees de sòl, l'ajuntament podrà sol·licitar una nova revisió del Pla d'ordenació urbanística municipal. La revisió podrà autoritzar-se amb les condicions que siguin oportunes en funció dels criteris de planejament territorial i de les dades que proporcioni el procés de seguiment del Pla a què es refereix l'article 1.12.
Article 3.13
Estratègies per a les àrees especialitzades
1. Són objectius del Pla la minimització de les àrees especialitzades aïllades, de manera especial les d'ús residencial, i l'augment de la integració urbana d'aquelles que estan en contigüitat amb nuclis o àrees urbanes complexes i en tot cas la racionalització de les ubicacions d'aquelles àrees especialitzades que per causa del seu ús hagin d'estar aïllades. Seran per tant propostes coherents amb els objectius del Pla territorial aquelles que les revisions dels POUM facin en el sentit de disminuir el sòl qualificat per al desenvolupament d'àrees especialitzades aïllades i aquelles altres encaminades a aconseguir una major integració de les àrees especialitzades que són contigües a les àrees urbanes.
2. Quan sigui necessari per a facilitar la supressió de qualificacions urbanístiques existents que possibiliten el desenvolupament de noves àrees especialitzades en localitzacions contradictòries amb els objectius del Pla, les revisions del POUM podran proposar, en substitució, extensions dels nuclis i àrees urbanes que continguin similar nombre d'habitatges o superfície d'activitat econòmica, sempre que es respectin les condicions que assenyala l'article 3.13.
La supressió d'àrees qualificades que per causa de la seva topografia, falta d'accessibilitat o dificultat de dotació de serveis siguin d'improbable urbanització no podrà motivar la creació d'extensions de substitució en els termes establerts en aquest apartat.
3. El Pla estableix les següents estratègies que s'assignen a cadascuna de les àrees especialitzades existents en el territori:
a) Consolidació. S'assenyala la realitat de la implantació o la possibilitat de desenvolupament d'acord amb el planejament vigent, sense perjudici del que s'estableix en els apartats 1 i 2.
El Pla assigna de manera generalitzada aquesta estratègia a cadascuna de les àrees especialitzades que recull el planejament urbanístic vigent. Tot i que en els plànols no se'ls assenyala cap estratègia concreta de manera individualitzada, s'entendrà que el Pla els assigna la de consolidació.
b) Canvi d'ús/reforma. Tot i que no assigna aquesta estratègia a cap àrea especialitzada concreta, el Pla considera la possibilitat de la seva aplicació en el supòsit d'alguna àrea especialitzada susceptible de transformació, en funció de l'opció que adopti el planejament urbanístic, per a aprofitar millor, des del punt de vista de l'interès públic, els avantatges de la seva localització.
4. L'estratègia de canvi d'ús/reforma requerirà la seva concreció en el planejament urbanístic.
5. El Pla admet la creació de noves àrees especialitzades d'activitats econòmiques, ja sigui perquè l'ús i característiques d'aquestes àrees no permeten integrar-les en els creixements dels nuclis i àrees urbanes formats per teixits complexos o perquè convé que constitueixin un nou punt de referència territorial. La definició d'aquestes àrees quan no l'hagi fet el Pla en termes quantitatius i d'adscripció a un àmbit territorial, pot fer-se directament mitjançant el procediment establert per l'article 1.14 o en plans directors urbanístics que desenvolupin el Pla territorial.
La localització i delimitació precisa de l'àrea es farà mitjançant els instruments urbanístics adients en cada cas.
Quan es tracti de noves àrees d'activitat econòmica d'interès plurimunicipal, l'assenyalament de la nova àrea especialitzada comporta l'establiment de l'àmbit de gestió supramunicipal i que l'actuació es concreti d'acord amb el que assenyala l'article 5.3.
Article 3.14
Extensions de les àrees especialitzades
En els casos que s'assenyalen en aquest article, les àrees especialitzades podran ésser objecte d'extensió mitjançant l'ocupació del sòl confrontant de protecció preventiva que es determini en la revisió, o modificació, del planejament d'ordenació urbanística municipal:
a) Quan una nova àrea d'activitat econòmica de gestió plurimunicipal prevista i no localitzada pel Pla se situa en continuïtat amb una àrea especialitzada assenyalada pel Pla.
b) En la revisió del planejament d'ordenació urbanística municipal es podrà localitzar part de les àrees d'extensió, quantificades en el marc de l'estratègia proposada a l'àrea urbana, com extensions de les àrees especialitzades que hi siguin contigües.
c) Per a ampliació de les instal·lacions o l'espai que sigui necessària per a la continuïtat d'una activitat econòmica espacialment unitària d'especial interès per al municipi i es donin les següents circumstàncies:
No és possible realitzar l'ampliació dins de l'àrea especialitzada delimitada en el Pla.
Es tracta d'activitats intensives de gran projecció territorial i de difícil trasllat o, en àrees amb poca activitat econòmica, es tracta d'una activitat d'especial importància pels seus llocs de treball o per la generació de riquesa a nivell comarcal o local.
d) Per a la ubicació d'equipaments i serveis de titularitat pública, compatibles amb els usos de l'àrea especialitzada.
e) En àrees residencials amb un elevat grau de consolidació i amb una proporció significativa d'habitatge principal, quan es tracti de millorar l'ordenació, la integració en el territori o l'equipament sempre que no comporti un augment de la superfície de l'espai parcel·lat per a habitatge.
L'ordenació i justificació de l'extensió de l'àrea especialitzada que es proposi d'acord amb l'assenyalat en els casos c), d) i e) es farà en la revisió o modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal, que inclourà, a més, l'estudi d'impacte i integració paisatgística de la proposta d'extensió a què fa referència l'article 6.4 d'aquestes normes.
Article 3.15
Directrius generals d'ordenació de les àrees d'extensió i de reforma urbana en el planejament urbanístic
1. Els instruments de planejament urbanístic general, d'acord amb les condicions derivades de les estratègies que el Pla assigna a cada àrea urb