RESOLUCIÓ

VCP/664/2008, de 27 de febrer, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

L'ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

El Decret 217/1997, de 30 de juliol, pel qual s'aproven els Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat, estableix que el Termcat ha de difondre periòdicament els termes que hagin estats aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que la Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.

L'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, fa preceptiu per a l'Administració de la Generalitat l'ús dels termes normalitzats pel Termcat per designar en català els conceptes a què es refereixen.

D'acord amb els preceptes esmentats,

Resolc:

.1 Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el segon quadrimestre de 2007, que figuren a l'annex d'aquesta Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

.2 En virtut de l'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març i del Decret 36/1998, de 4 de febrer, els departaments de la Generalitat han d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

Barcelona, 27 de febrer de 2008

Bernat Joan i Marí

Secretari de Política Lingüística

Annex

Termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat en el període indicat a l'apartat 1.

Qualsevol comentari sobre els termes d'aquest annex, es pot adreçar al Termcat, Diputació, 119, 5a, Barcelona.

Enginyeria elèctrica

Dinamo que consta de dos enrotllaments d'excitació, l'un en paral·lel amb el circuit induït i l'altre en sèrie, la qual cosa permet mantenir la tensió produïda a un valor gairebé constant.-

Motor de corrent continu que consta de dos enrotllaments d'excitació, l'un en paral·lel amb el circuit induït i l'altre en sèrie.

Ensenyament

Aprenentatge basat en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'accés per mitjà d'Internet, una intranet o un altre mitjà electrònic a continguts formatius interactius i personalitzats.

Aprenentatge que es duu a terme al llarg de la vida amb l'objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o laboral.

Aprenentatge que es duu a terme en qualsevol àmbit de la vida diària amb l'objectiu d'adquirir coneixements, competències i aptituds per aplicar-los a tots els aspectes de la vida personal, cívica, social o laboral.

Esports

ESPORTS AQUÀTICS. Activitat física d'intensitat variable consistent a fer exercicis gimnàstics dins l'aigua, generalment seguint el ritme d'una música, amb l'objectiu de millorar la condició física o bé amb finalitats terapèutiques o recreatives.

PETANCA I BOTXES. Jugador, generalment el que tira en primer lloc, que té l'objectiu d'aproximar al màxim la bola al bolig.

PARACAIGUDISME. Modalitat de paracaigudisme consistent a aterrar procurant acostar-se al màxim al punt central d'una àrea fixada prèviament.

POLO. Cop que impulsa la bola en sentit contrari al desplaçament del genet.

POLO. Back executat pel costat dret del cavall.

POLO. Back executat pel costat esquerre del cavall.

bola f

POLO. Cos esfèric, generalment de plàstic, d'uns 8 cm de diàmetre, amb un pes entre 121 i 135 g, que s'utilitza per a practicar el polo.

cable d'obertura m

PARACAIGUDISME. Cable d'un paracaigudes que quan s'estira acciona el sistema d'obertura de la campana.

PARACAIGUDISME. Part d'un paracaigudes constituïda per una vela de teixit resistent, que es desplega en forma aproximadament cupular quan s'omple d'aire, i el conjunt de cordes que la uneixen al talabard amb què se sosté el paracaigudista.

càrrega f

POLO. Acció d'envestir amb el cavall un adversari per dificultar-li o impedir-li una acció, generalment per allunyar-lo de la línia de la bola.

Nota: La càrrega és legal si es fa pel costat i en un angle entre els cossos dels dos cavalls inferior a 45º.

POLO. Cop que impulsa la bola en el mateix sentit de desplaçament del genet.

POLO. Cop endavant executat pel costat dret del cavall.

Nota: Sovint s'utilitza la forma reduïda cop de dreta.

POLO. Cop endavant executat pel costat esquerre del cavall.

Nota: Sovint s'utilitza la forma reduïda cop de revés o revés.

POLO. Cop executat colpejant la bola per sota el coll del cavall.

POLO. Cop sota coll executat pel costat dret del cavall.

cop sota coll de revés

POLO. Cop sota coll executat pel costat esquerre del cavall.

POLO. Back executat per sota del terç de darrere del cavall.

POLO. Cop sota cua executat pel costat dret del cavall.

POLO. Cop sota cua executat pel costat esquerre del cavall.

POLO. Servei executat des d'un punt situat a 60 iardes de la línia de fons de l'equip contrari, a quatre metres de distància com a mínim dels taulons o de les línies de banda, com a conseqüència que un adversari hagi fet sortir la bola per la seva línia de fons.

BASQUETBOL. Resultat d'aconseguir en un partit, un jugador, un nombre de dues xifres en dues de les cinc categories quantificables previstes.

Nota: Les categories quantificables són: punts, rebots, assistències, taps i recuperacions de pilota.

POLO. Preferència que té un jugador respecte dels altres per a colpejar la bola, determinada per la situació de joc.

PETANCA I BOTXES. Equip format per dos jugadors.

BOTXES. Jugador, generalment el que tira en darrer lloc, que té l'objectiu d'allunyar del bolig la bola contrària que hi és més pròxima.

PARACAIGUDISME. Modalitat de paracaigudisme consistent a executar durant la caiguda lliure una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible.

PARACAIGUDISME. Modalitat de paracaigudisme consistent a executar durant la caiguda lliure una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat.

BOTXES. Peça prima de material sintètic, amb perforacions per a col·locar-hi les botxes, que cobreix part del camp de joc en diferents proves d'embotxada.

BASQUETBOL. Fet de perdre accidentalment, un jugador, el control d'una pilota viva i de recuperar-lo immediatament després.

JOCS. Punt geogràfic, en la geocerca, en què s'amaga un petit objecte.

JOCS. Joc practicat a l'aire lliure que consisteix a trobar, amb l'ajuda d'un aparell de GPS, un petit objecte amagat en algun punt geogràfic a partir de les coordenades de l'amagatall.

JOCS. Persona que participa en la geocerca.

POLO. Categoria d'un jugador de polo que s'estableix basant-se en el seu nivell de joc, a partir de la valoració de diversos paràmetres.

Nota: L'handicap es mesura en gols i oscil·la entre un mínim de -2 i un màxim de 10. Els paràmetres per a establir-lo són, entre d'altres, el nombre de torneigs disputats, el nombre de gols aconseguit, les jugades individuals, etc.

POLO. Categoria d'un equip que s'estableix a partir de la suma dels handicaps dels seus jugadors, que s'utilitza per a igualar les possibilitats de victòria en una competició.

Nota: 1. L'handicap es mesura en gols. 2. A partir de l'handicap, s'organitzen competicions per a equips de nivell similar o bé es penalitzen els millors equips en competicions de nivells diferents, de manera que l'equip amb handicap més baix rep un nombre de gols d'avantatge segons la diferència entre el seu handicap i el de l'equip adversari.

POLO. Esportista que practica el polo.

BASQUETBOL. Jugador que, d'acord amb uns indicadors de tipus tècnic i estadístic, es considera que ha destacat més al llarg d'un campionat, d'una jornada o d'un partit, entre tots els jugadors que l'han disputat.

Nota: 1. Aquest concepte és originari de l'NBA, la lliga professional de basquetbol dels Estats Units d'Amèrica. 2. La sigla MVP correspon a la denominació anglesa most valuable player.

POLO. Atacant situat en la posició més avançada de la línia davantera, que s'encarrega sobretot de marcar gols.

POLO. Atacant amb moviment per tot el camp de joc, que s'encarrega també de defensar.

POLO. Jugador encarregat de dirigir el joc d'un equip, fer passades al jugador número 1 i al jugador número 2, i ajudar el jugador número 4.

POLO. Jugador situat en la posició més endarrerida de la línia defensiva, que té la responsabilitat màxima de la defensa.

POLO. Cadascun dels dos jutges situats darrere de les porteries, fora del camp de joc, que s'encarreguen de controlar i d'assenyalar els gols per mitjà d'una bandera.

POLO. Cadascuna de les dues línies del terreny de joc, una a cada camp, traçades paral·lelament a les línies de gol, a trenta iardes de distància.

POLO. Cadascuna de les dues línies del terreny de joc, una a cada camp, traçades paral·lelament a les línies de gol, a quaranta iardes de distància.

POLO. Cadascuna de les dues línies del terreny de joc, una a cada camp, traçades paral·lelament a les línies de gol, a seixanta iardes de distància.

POLO. Línia imaginària d'un camp de joc traçada com una prolongació de la trajectòria de la bola en joc, que només pot travessar el jugador que té dret de pas.

Nota: Els altres jugadors només poden accedir a la bola des de línies paral·leles a la línia de la bola.

FUTBOL. Jugador que marca més gols en un equip o en un campionat.

Nota: La forma pitxitxi prové del sobrenom de Rafael Moreno Aranzadi (1892-1922), Pichichi, jugador de l'Athletic Club de Bilbao, que va ser un gran golejador.

PARACAIGUDISME. Sistema d'obertura d'un paracaigudes consistent en un cable que quan s'estira acciona el desplegament de la campana per mitjà del pilot extractor.

ESPORTS D'AVENTURA. Variant de parapent en què el pilot s'acobla a l'esquena un petit motor amb hèlice que permet enlairar-se des d'un terreny pla i guanyar o perdre altura a voluntat.

ESPORTS D'AVENTURA. Modalitat de vol lliure practicada amb una ala de pendent.

ESPORTS D'AVENTURA. Planador constituït per una vela corba rectangular, sense armadura, i un talabard per al pilot, que permet l'enlairament des d'un lloc elevat.

ESPORTS D'AVENTURA. Pràctica esportiva consistent a pujar una muntanya a peu o escalant-la i a baixar-ne envolant-se amb un parapent.

FUTBOL. Passada, generalment cap enrere, dirigida a un jugador que està en bones condicions de rematar.

POLO. Cadascuna de les parts en què es divideix un partit.

Nota: Un partit no pot tenir més de 8 períodes, llevat dels casos en què cal prorrogar el joc. La durada de cada període és de 7 minuts.

PARACAIGUDISME. Paracaigudes de dimensions reduïdes que contribueix a l'extracció i l'obertura de la campana del paracaigudes principal.

BOTXES. Equip format per quatre jugadors.

BASQUETBOL. Resultat d'aconseguir en un partit, un jugador, un nombre de dues xifres en quatre de les cinc categories quantificables previstes.

Nota: Les categories quantificables són: punts, rebots, assistències, taps i recuperacions de pilota.

FUTBOL. Xut en què el jugador colpeja la pilota amb el peu per darrere de la cama de suport.

FUTBOL. Exercici d'entrenament en què un grup de jugadors disposats en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador que és dins la rotllana.

PARACAIGUDISME. Salt consistent a llançar-se amb un paracaigudes des d'un element fix, ja sigui natural o artificial, situat a una altura entre els 100 i els 300 m, i allargar al màxim la caiguda lliure.

Nota: 1. El salt se sol executar des d'un edifici, una antena, un pont o una muntanya. 2. BASE és una sigla anglesa corresponent a building .edifici', antennae .antena', span .arcada, pont' i earth [bound object] .objecte terrestre', els elements des dels quals se sol executar el salt.

PARACAIGUDISME. Salt conjunt de dos paracaigudistes, generalment un principiant i un instructor, subjectats per un arnès doble a un únic paracaigudes.

POLO. Servei que fa un equip des del punt de la seva línia de fons per on ha sortit la bola impulsada per l'equip contrari.

POLO. Servei efectuat per l'àrbitre al començament d'un partit o d'un període i també després d'un gol i de certes interrupcions, consistent a llançar la bola per terra al llarg d'una línia imaginària paral·lela a la línia central, a banda i banda de la qual hi ha els jugadors de tots dos equips alineats, de manera que puguin disputar-se'n el control amb les mateixes possibilitats.

POLO. Bastó entre 1,24 i 1,37 m de longitud constituït per una empunyadura, una tija flexible, generalment de canya de bambú, i un cap en forma de T, amb el qual s'impulsa la bola.

POLO. Cadascuna de les peces de fusta, de 28 cm d'alçària com a màxim, que s'arrengleren al llarg de les dues bandes del terreny de joc per evitar que la bola surti.

Nota: S'utilitza generalment en plural.

POLO. Àrbitre situat fora del camp de joc a qui es consulta quan no hi ha acord entre els dos àrbitres que són al camp.

PETANCA. Jugador, generalment el que tira en darrer lloc, que té l'objectiu d'allunyar del bolig la bola contrària que hi és més pròxima.

POLO. Oposar el tac al tac d'un adversari per evitar que pugui colpejar lliurement la bola.

BASQUETBOL. Resultat d'aconseguir en un partit, un jugador, un nombre de dues xifres en tres de les cinc categories quantificables previstes.

Nota: Les categories quantificables són: punts, rebots, assistències, taps i recuperacions de pilota.

PETANCA I BOTXES. Equip format per tres jugadors.

PLANADORS. Vol conjunt de dos practicants de vol lliure, generalment un principiant i un instructor, subjectats per un arnès doble a una única ala de pendent o ala delta.

PLANADORS. Vol d'un planador que aprofita els corrents d'aire ondulatoris generats a l'atmosfera, generalment en altures superiors als 3.000 m, en topar el vent contra les elevacions del terreny.

PLANADORS. Vol ascendent d'un planador que aprofita el corrent d'aire en deflexió generat pel vent en topar més o menys perpendicularment contra el vessant d'una muntanya.

PARACAIGUDISME. Modalitat de paracaigudisme per grups en què els esportistes, agafats entre ells, executen en un temps reglamentat el màxim nombre possible de figures durant la caiguda lliure.

PARACAIGUDISME. Modalitat de paracaigudisme per grups en què els esportistes, agafats entre ells i amb el paracaigudes obert, executen una sèrie de figures obligatòries durant el descens.

PLANADORS. Vol ascendent d'un planador consistent a aprofitar les ascendències tèrmiques.

Gestió de la qualitat

Acord escrit entre un proveïdor i un client en què s'especifica el nivell de servei pactat.

Servei vinculat a una empresa o organització que recull i gestiona de manera centralitzada les demandes dels usuaris i els ofereix suport en els serveis que tenen contractats.

Acció de traspassar la responsabilitat de la resolució d'una incidència a un equip d'especialistes o bé a una autoritat superior.

Escalat en què la responsabilitat de la resolució d'una incidència es traspassa a un equip d'especialistes competents en la matèria.

Escalat en què la responsabilitat de la resolució d'una incidència es traspassa a una autoritat superior.

Grau de qualitat que es pot atribuir a la prestació d'un servei, que es mesura tenint en compte paràmetres diversos segons el tipus de servei i els clients a qui va destinat.

Indústria tèxtil

Art de dissenyar i confeccionar peces de roba de gran qualitat i exclusives per a cada client.

Gènere de punt amb un ordit dens en què la línia de punts tricotats es desplaça diagonalment en un sentit i després torna al punt d'origen.

Mecanisme d'un teler consistent en un o més regles proveïts d'agulles que han estat enfilades amb els fils d'un ordit especial, les quals en moure's lliguen els fils amb els teixits formant efectes similars al brodat.

Teixit fabricat en un teler proveït de lappet, que presenta efectes similars al brodat.

Roba confeccionada de manera seriada, generalment en sèries no gaire llargues, partint d'un disseny previ i amb una realització acurada.

Informàtica

Component que forma part d'un sistema de tecnologies de la informació.

Nota: Els elements de configuració es controlen des de la gestió de la configuració.

Defecte en la protecció d'un sistema informàtic que pot permetre que un agent no autoritzat s'hi introdueixi.

Procés consistent a identificar i definir els elements de configuració d'un sistema, a controlar-ne la difusió i la modificació durant tot el cicle de vida del sistema, a enregistrar-ne i descriure'n l'estat i les demandes de canvis, i a verificar-ne la completesa i l'adequació.

Representació de l'estat d'un servei o d'un element de configuració en un moment determinat, que permet tornar a aquest estat, en cas de necessitat, un cop el servei o l'element de configuració han estat modificats.

Introducció d'un agent no autoritzat en un sistema informàtic, que pot comprometre la seguretat, la integritat o la confidencialitat de les dades.

Feblesa d'un sistema informàtic davant les amenaces a què està exposat.

Meteorologia

Corrent càlid ascendent originat per l'escalfament desigual de la superfície terrestre, ja sigui de la superfície continental o bé de la superfície marítima.

Instrument consistent en una placa de material rígid fàcilment deformable que s'utilitza per a enregistrar l'impacte dels grans de pedra o de calamarsa, i que permet mesurar el nombre de grans caiguts per unitat de temps i superfície i les dimensions que presenten.

Psicologia

Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

PSICOANÀLISI. Escenificació, en una teràpia psicoanalítica, d'un conflicte emocional del pacient en què participen inconscientment pacient i analista i que, quan se n'ha pres consciència, esdevé una eina eficaç en el desenvolupament del procés terapèutic.

Transports

Autobús amb la plataforma a poca distància del terra per a facilitar l'entrada i la sortida dels passatgers.

Vehicle automòbil concebut i condicionat com a habitatge, utilitzat generalment en períodes de vacances.

Furgoneta condicionada com a habitatge, utilitzada generalment en períodes de vacances.

Mecanisme que permet inclinar lateralment un vehicle, generalment un autobús, per a facilitar l'entrada i la sortida dels passatgers.

(08.058.144)