RESOLUCIÓ

JUS/1019/2008, de 2 d'abril, per la qual es dóna publicitat a la Resolució de 17 de març de 2008 dictada en el recurs governatiu interposat per la senyora M. A. B. i el senyor S. A. B. contra la qualificació del registrador de la propietat titular del Registre número 1 de Barcelona.

En data 17 de març de 2008, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha adoptat la Resolució en el recurs governatiu interposat per la senyora M. A. B. i el senyor S. A. B. contra la qualificació del registrador de la propietat titular del Registre número 1 de Barcelona, que suspèn la inscripció d'una escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència.

D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya, i d'acord amb el que preveu l'article 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;

En ús de les competències que tinc atribuïdes,

Resolc:

Donar publicitat a la Resolució de 17 de març de 2008 de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat per la senyora M. A. B. i el senyor S. A. B. contra la qualificació del registrador de la propietat titular del registre número 1 de Barcelona, que suspèn la inscripció d'una escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència, la qual es publica com a annex a aquesta Resolució.

Barcelona, 2 d'abril de 2008

Pascual Ortuño Muñoz

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques

Annex

Resolució de 17 de març de 2008, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, dictada en el recurs governatiu interposat per la senyora M. A. B. i el senyor S. A. B. contra la qualificació del registrador de la propietat titular del Registre número 1 de Barcelona que suspèn la inscripció d'una escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència.

Relació de fets

I

La senyora C. B. P. va morir a Barcelona el 28 de desembre de 1988, estant casada amb el senyor J. A. C. i deixant dos fills d'aquest matrimoni: M. i S. A. B. La causant havia atorgat testament notarial el 14 de març de 1974 en el qual instituïa hereu universal el seu marit, amb substitució vulgar a favor dels esmentats fills.

El senyor J. A. C. va morir a Barcelona el 13 de novembre de 2006, havent atorgat testament notarial el 2 d'octubre del mateix any. En la primera de les clàusules testamentàries, després de declarar la seva condició personal de català, que convivia maritalment amb la senyora F. D. R. i que no tenia altres fills que els esmentats M. i S., disposava el següent: .Llega i prellega el pis quart porta segona de la casa núm. 45 de la Ronda de Sant Pere, de Barcelona, a saber: en usdefruit vitalici a la seva companya F. D. R.; i en nua propietat .que serà plena en extingir-se l'esmentat usdefruit- a la seva filla M. A. B... Tot seguit feia tres prellegats més: a la mateixa M., de la plena propietat d'un altre pis en el mateix replà que l'anterior; al seu fill S., en ple domini, un pis al carrer Nàpols núm. 21-25, un local al carrer Martínez de la Rosa i un altre local a la plaça Rius i Taulet; finalment, prellegava tots els saldos dels comptes corrents a ambdós fills i a la companya, a raó del 40% per a cada fill i el 20% restant per a F. D.

II

El 15 de desembre de 2006, els germans A. B. van atorgar escriptura d'acceptació i adjudicació de l'herència de J. A. C. davant el notari de Barcelona, senyor Luís F. Pazos Pezzi, on feien inventari dels béns relictes, entre els quals incloïen, pel que interessa els efectes del present recurs, .una meitat indivisa del departament número 12, pis quart, porta segona, situat a la planta sisena de l'edifici de la Ronda de Sant Pere núm. 45.. Aquesta escriptura va donar lloc a la inscripció 5a, de 10 d'agost, de la nua propietat de la meitat indivisa de l'esmentada finca a favor d'M. A. B.

La senyora F. D. R. va atorgar escriptura de llegat, autoritzada pel notari de Barcelona José Bauza Corchs el 19 de març de 2007, que va donar lloc a la inscripció de l'usdefruit de la meitat indivisa de la finca (inscripció 4a de 27 de juliol).

III

El 16 de febrer de 2007, els germans A. B. van atorgar una escriptura d'esmena de l'anterior, que va ser autoritzada pel notari de Barcelona Juan Carlos Alonso Álvarez, on exposen que el dret del senyor J. A. C. d'acceptar o repudiar l'herència de la difunta C. B. P. es transmet als seus hereus (ells mateixos). Tot seguit inventarien l'únic bé que integrava el patrimoni hereditari de la senyora B., que era l'altra meitat indivisa del pis de la Ronda de Sant Pere que no s'havia inventariat a l'herència del pare i l'acceptaven i s'adjudicaven per meitats indivises.

IV

Aquesta darrera escriptura es va presentar al registre de la propietat número 1 de Barcelona, el mateix 16 de febrer, i va causar l'assentament de presentació 888, Diari 125. El registrador José Luis Valle Muñoz va emetre nota de qualificació per la qual se suspenia la inscripció sobre la base dels següents .Fets: En l'escriptura presentada la senyora M. A. B. i el senyor S. A. B., com a hereus de J. A. C. i en virtut de dret de transmissió que els correspon, accepten purament i simplement l'herència testada de la seva mare [...] i s'adjudiquen per meitats indivises la meitat indivisa de la finca núm. 5.810 de la qual és titular registral la causant [...]. I el senyor J. A. C., en el testament atorgat amb posterioritat a la mort de l'esmentada C. B. P., llega i prellega la finca núm 5.810, pel que fa a l'usdefruit, a la senyora F. D. R. i en nua propietat, que serà plena en extingir-se l'usdefruit, a la seva filla M. A. B. Els referits senyors A. B. no hereten la seva mare, atès que el seu pare, J. A. C., va morir amb posterioritat i és l'hereu instituït en el seu testament, i l'esmentat senyor A. C., en el seu testament, disposa de la finca inventariada, motiu pel qual no té lloc el dret de transmissió al qual es refereix l'escriptura presentada. A l'escriptura presentada no s'adjunta còpia autèntica del testament de J. A. C. Fonaments de dret:

D'acord amb els articles 17 i 19 del Codi de successions, que disposen .L'acceptació de l'herència pot ésser expressa o tàcita., i .S'entén tàcitament acceptada l'herència quan el cridat fa qualsevol acte que no pot realitzar si no és a títol d'hereu. La venda, la donació o la cessió del dret a l'herència que el cridat a aquesta fa a favor d'un estrany o a favor de tots els cohereus o d'algun d'ells implica l'acceptació de l'herència., l'hereu instituït, J. A. C., en el seu testament atorgat amb posterioritat a la mort de la primera causant, la senyora C. B. P., llega i prellega la registral núm. 5.810, la qual cosa suposa una acceptació tàcita de l'herència, en realitzar actes que no podria realitzar si no és a títol d'hereu, motiu pel qual no té lloc el dret de transmissió expressat en l'escriptura presentada, ja que la senyora M. i el senyor S. A. B. no són hereus i no accepten l'herència de la senyora C. B. sinó que són hereus de J. A. C., i únicament es poden adjudicar els béns relictes pel dit causant i en la forma ordenada en el seu testament. D'acord amb el principi de legalitat en el seu aspecte de qualificació registral, recollit a l'article 18 de la Llei hipotecària i concordants de la dita Llei i del seu Reglament i d'acord també amb el que disposen els articles 14.1 de la mateixa Llei i 76 del reglament, s'ha d'aportar còpia autèntica del testament..

V

El 20 de desembre de 2007, va tenir entrada en el registre del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el recurs que ambdós germans van interposar contra la qualificació denegatòria de la inscripció. El 4 de gener de 2008, aquesta Direcció General va donar trasllat del recurs al registre que va qualificar, als efectes previstos a l'article 327 de la Llei hipotecària.

Els recurrents al·leguen, en síntesi, que la interpretació que fa el registrador segons la qual el llegat establert en el testament del senyor J. A. es correspon a la totalitat del pis i no a la meitat, no s'adiu amb el que consta a la nota simple emesa pel mateix registrador (i que s'adjunta a l'escriptura d'acceptació i adjudicació), nota que acredita que el 27 de juliol va procedir a la inscripció de l'usdefruit de la meitat indivisa de la finca i no de la totalitat a favor de la senyora F. D., entenent que aquesta senyora únicament podia acceptar el llegat de la meitat indivisa.. Neguen que, tot i haver passat més de divuit anys, hi hagi hagut acceptació tàcita de l'herència com pretén el registrador, i ho basen en el fet que el marit no va practicar l'oportuna inscripció, ni tampoc va realitzar cap mena d'acte que, d'acord amb l'article 19 del Codi de successions, pogués comportar l'acceptació. Consideren que, tot i que la clàusula de llegat es refereix genèricament a l'immoble, cal sobreentendre que com que el testador no era propietari de la totalitat, no pot disposar més que del que li correspon. Conclouen, finalment, que estem davant d'un supòsit que s'ha de regir per l'article 29 de l'esmentat Codi i que el registrador s'està excedint de les atribucions que la llei li atorga en suposar que s'ha produït l'acceptació tàcita, sense que això es desprengui dels actes, ni del testament.

VI

El registrador va remetre l'expedient a aquesta Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, el qual inclou: 1) Testimoni del títol presentat i documents annexos, 2) Nota de qualificació, 3) Escrit de recurs, 4) Informe del registrador, que evacua en el mateix ofici de remissió, tot ratificant la nota.

VII

En la resolució del recurs aquesta Direcció General ha estat assessorada per la Comissió creada a aquests efectes per la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya.

Fonaments de dret

Únic

El llegat disposat per l'hereu, en un testament atorgat després de la mort del causant, de l'únic bé que integrava l'herència d'aquest, implica l'acceptació de l'herència i exclou el dret de transmissió.

1. Perquè pugui tenir lloc el dret de transmissió (més exactament la transmissió del ius delationis) cal que l'hereu (segon causant) mori sense haver acceptat ni repudiat l'herència del primer causant. Això és el que sostenen els recurrents que ha passat en el present cas i per això pretenen la inscripció a favor seu de la meitat indivisa de l'immoble situat a la Ronda de Sant Pere, núm. 45, que havia estat de la mare. El registrador, en canvi, denega la inscripció perquè entén que el fet que J. A. C. hagués llegat la registral núm. 5.810 en un testament atorgat després de la defunció de la primera causant, implica l'acceptació tàcita de l'herència, en la mesura que és un acte que no podria realitzar si no fos a títol d'hereu; i d'aquí en conclou que els recurrents no poden acceptar l'herència de la seva mare perquè no hi ha dret de transmissió. Aquesta és l'única qüestió, doncs, que cal tractar en la present resolució.

2. L'acceptació tàcita és la que deriva d'un comportament de la persona cridada a l'herència que, interpretat d'acord amb la bona fe i amb els usos, permet concloure que hi ha la voluntat d'adquirir l'herència. És en aquest sentit que l'article 19 del Codi de successions entén tàcitament acceptada l'herència si el cridat realitza qualsevol acte o negoci que no podria realitzar si no fos a títol d'hereu. És un precepte que obvia l'aplicació de qualsevol criteri voluntarista i opta directament per un criteri objectiu; dit en altres paraules, en el dret català, per determinar si hi ha hagut acceptació tàcita n'hi ha prou que el cridat realitzi algun tipus d'acte que no podria fer si no fos hereu, sense que calgui interpretar la seva voluntat. Tot i que aquest precepte enumera una sèrie d'actes que impliquen l'acceptació (concretament: la venda, donació o cessió del dret a l'herència fets pel cridat a favor d'estranys, o de tots o algun dels cohereus, i també la renúncia a canvi d'una contraprestació), no ho fa amb caràcter exhaustiu. En efecte, ocupar béns hereditaris o disposar-ne inter vivos o mortis causa pressuposa també un acte de domini que no es pot realitzar si no és perquè prèviament s'ha acceptat l'herència.

3. En el present cas l'herència de la senyora C. B. estava integrada per un únic bé, a saber, la meitat indivisa del pis de la Ronda de Sant Pere núm. 45 .l'altra meitat ja pertanyia al senyor J. A., el seu espòs i hereu. i el fet que aquest, divuit anys després de la mort de la seva esposa, llegui l'usdefruit vitalici del quart pis, porta segona de la casa núm. 45 de la Ronda de Sant Pere a la seva companya F. D. i la nua propietat de la seva filla M., implica que actua com a titular de tot el bé llegat i, en conseqüència, que aquesta disposició testamentària només la va poder fer perquè efectivament, com era hereu, havia adquirit l'altra meitat del pis. Circumstància aquesta que encaixa del tot amb el fet que el senyor J. A. C. atribuís precisament un llegat d'usdefruit vitalici de l'habitatge a favor a la persona amb la qual havia conviscut maritalment fins a la seva mort, ja que només l'usdefruit de la totalitat garantia la continuïtat d'aquesta persona en l'ús i gaudi de l'habitatge. En fi, la interpretació literal del testament abona també aquesta conclusió, ja que la fórmula emprada en la clàusula que llega el pis 4t 2a de la Ronda de Sant Pere no es diferencia en res de la resta de clàusules testamentàries, en què no hi ha dubte que disposa de finques de la seva exclusiva propietat, és a dir, en cap moment es val de les fórmules pròpies de la disposició de béns en comunitat com ara .els drets que em corresponen. o a .la part que em correspon.. No hi ha cap mena de dubte, doncs, sobre el fet que el senyor J. A. C. va llegar tot el pis, i no només una meitat indivisa, en usdefruit a la companya i en nua propietat a la filla; i això només ho podia fer havent heretat prèviament i, per tant, perquè havia acceptat l'herència de la seva difunta esposa.

4. El fet que amb anterioritat s'hagués practicat la inscripció a favor de la senyora M. A. B., a títol de prellegat de la meitat de la nua propietat, i de la senyora F. D. de l'usdefruit també de la meitat indivisa de la finca núm. 5.810 no pot ser objecte de consideració en aquest recurs ni ha de condicionar tampoc el sentit de la resolució que aquí s'adopti, menys encara si es té en compte que per aplicació del principi de rogació el registrador no podia inscriure altres drets que els especificats a l'escriptura de 15 de desembre de 2006, això és una meitat indivisa, i que per aplicació del principi de tracte successiu tampoc no hauria pogut inscriure cap dret a favor dels hereus del segon causant que no constés inscrit prèviament a favor d'aquest. De fet, aleshores no li constava l'existència del testament en què la senyora C. B. P. instituïa hereu el seu espòs.

RESOLUCIÓ

Aquesta Direcció General ha acordat desestimar el recurs interposat i confirmar la nota de qualificació del registrador.

Contra aquesta Resolució les persones legalment legitimades poden presentar recurs, mitjançant demanda, davant del Jutjat de Primera Instància de la ciutat de Barcelona, en el termini de dos mesos, a comptar a partir de la data de la seva notificació, i són aplicables les normes del judici verbal, d'acord amb el que disposa l'article 328 de la Llei hipotecària, en relació amb l'article 3 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya.

Barcelona, 17 de març de 2008

Pascual Ortuño Muñoz

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques

(08.092.136)