RESOLUCIÓ

TRE/1294/2008, de 8 d'abril, per la qual es disposa el registre i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Industrias Químicas Asociadas LSB, SL, per als anys 2006 - 2008 (codi de conveni núm. 4301933).

Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Industrias Químicas Asociadas LSB, SL, subscrit per les parts negociadores en data 14 de setembre de 2006 i presentat per les mateixes parts en data 20 d'octubre de 2006, i de conformitat amb el que estableixen l'article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, i els articles 68.5 i 170.1 e) i j) de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,

Resolc:

.1 Disposar el registre del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa de l'empresa Industrias Químicas Asociadas LSB, SL, per als anys 2006 - 2008 (codi de conveni núm. 4301933), al Registre de convenis dels Serveis Territorials del Departament de Treball a Tarragona.

Notifiqueu aquesta Resolució a la Comissió Negociadora del Conveni.

Tarragona, 8 d'abril de 2008

Josep Maria Solanes Segura

Director dels Serveis Territorials a Tarragona

Traducció del text original signat per les parts

CONVENI

col·lectiu de treball de l'empresa Industrias Químicas Asociadas, SL, per als anys 2006-2008

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Vigència i durada

Àmbit territorial

La durada del present Conveni és de tres anys, des del dia 1 de gener de 2006 fins al 31 de desembre de 2008.

Les clàusules d'aquest Conveni són d'aplicació general per a la plantilla corresponent als centres de Tarragona i Barcelona.

Per a tot allò no previst i regulat per aquest Conveni, cal atenir-se, amb caràcter supletori:

1. El Reglament de règim interior de 1977, en la mesura que les seves disposicions no hagin estat derogades, garantint els drets adquirits mitjançant carta individual.

2. El Conveni general de la indústria química per a aquelles matèries en què hi hagi remissió expressa a aquest Conveni.

Article 2

Comissió Paritària

D'acord amb allò que s'ha previst en l'apartat e) del tercer paràgraf de l'article 85 de l'Estatut dels treballadors, ambdues parts negociadores acorden establir una Comissió Paritària que ha de ser competent en totes les qüestions que se li atribueixin, com a òrgan d'interpretació i vigilància del compliment col·lectiu d'aquest Conveni.

L'esmentada Comissió l'han d'integrar paritàriament 3 representants dels treballadors, que han de ser designats pel Comitè d'Empresa, i altres 3 representants de l'empresa, que els ha de nomenar la Direcció.

Són funcions de la Comissió:

1. La interpretació del Conveni, i l'execució de les consultes que, qualsevol de les parts, li plantegi.

2. La mediació en aquelles qüestions se li formulin sobre l'aplicació del Conveni, sempre que es tracti de qüestions generals, que afectin l'empresa. Si en la mediació la Comissió no aconsegueix un acord entre les dues representacions, la qüestió ha de ser sotmesa al tràmit de mediació previst en el Tribunal Laboral de Catalunya, si així ho proposés qualsevol d'ambdues representacions.

Aquesta Comissió s'ha de reunir quan sigui necessari a petició de qualsevol de les parts. Les decisions de la Comissió, que només s'entén constituïda quan estiguin la totalitat dels seus components, s'han d'adoptar per majoria absoluta, la qual cosa ha de quedar reflectida en les actes corresponents de cada reunió que les han de subscriure tots i cadascun dels presents.

Les funcions i activitats d'aquesta Comissió no han d'obstaculitzar en cap cas el lliure exercici de les jurisdiccions administratives i contencioses previstes en els textos legals.

Article 3

Vinculació a la totalitat

En el supòsit que l'autoritat competent en l'exercici de les facultats que li són pròpies, no aprovi algun dels punts essencials del Conveni, i el desvirtuï, aquest quedarà sense efecte, i se n'haurà de reconsiderar el contingut.

Article 4

Compensació i absorció

a) Compensació

Les condicions pactades són compensables en la seva totalitat amb les que regissin anteriorment. Les condicions pactades formen un tot orgànic i indivisible i a l'efecte de la seva aplicació s'han de considerar globalment.

b) Absorció

Les condicions establertes per aquest Conveni absorbeixen les millores econòmiques de qualsevol classe que puguin establir-se en el futur per disposició legal, excepte en el cas que aquestes millores econòmiques futures, considerades independentment i sumades a les existents amb anterioritat al Conveni, superin el seu nivell total.

Article 5

Garantia ad personam

Capítol II

Contingut del contracte de treball

Article 6

Ingrés

Si bé l'admissió del personal és competència de la Direcció de l'empresa, s'ha de donar preferència, en igualtat de circumstàncies i prèvia superació de les proves oportunes, a les persones següents per l'ordre que a continuació s'estableix i prèvia presentació de sol·licitud:

a) Orfe de treballador de l'empresa

b) Fill de treballador jubilat de l'empresa

c) Fill de treballador en actiu de l'empresa

d) Persones que hagin prestat serveis a l'empresa amb caràcter eventual, interí, o amb contracte a temps determinat

Totes aquestes preferències s'entenen referides a l'àmbit del centre de treball en què s'hagi de cobrir la vacant.

La Direcció de l'empresa ha de comunicar al Comitè d'Empresa o als delegats de personal, amb 5 dies d'antelació, els llocs de treball que pensa cobrir, les condicions que han de reunir els aspirants i les característiques de les proves de selecció, perquè el Comitè pugui expressar el seu criteri. El Comitè d'Empresa ha de vetllar per la seva aplicació objectiva.

En cap cas el sistema aquí establert pot entendre's com una restricció de la llibertat que la Direcció de l'empresa té d'amortitzar les vacants que es produeixin, si així ho creu convenient, informant-ne el Comitè d'Empresa.

Article 7

Període de prova

L'ingrés dels treballadors fixos s'ha de considerar fet a títol de prova per un període que ha de ser variable segons les característiques del lloc que s'ha cobrir o la funció que s'ha de realitzar. En cap cas, el temps ha d'excedir el fixat en l'escala següent:

Personal tècnic titulat: 6 mesos

Personal tècnic no titulat: 3 mesos

Administratius: 2 mesos

Especialistes: 1 mes

Treballadors no qualificats: 15 dies

Només s'ha d'entendre que el treballador està subjecte a període de prova, si així consta per escrit. Durant el període de prova qualsevol de les parts pot rescindir lliurement el contracte sense necessitat de preavís i sense dret a cap indemnització.

Transcorregut el període de prova, els treballadors tenen la consideració de fixos de plantilla, cas de continuar a l'empresa, i s'ha de computar a tots els efectes el període de prova. La situació d'incapacitat laboral transitòria interromp el còmput d'aquest període, que s'ha reprendre a partir de la data de la incorporació a la feina.

Article 8

Ascensos

La categoria inicial dels nous contractats ha de ser la corresponent a les funcions que desenvolupin; així doncs, a Producció, és operador I; al laboratori, analista II, etc.

Les persones que ocupen categories professionals que impliquin funcions de comandament o confiança, com les de tècnics titulats, contramestres, encarregats, caps administratius, secretaris de Direcció, xofers de Direcció, conserges, porters i guardes, són lliurement designades per l'empresa.

Els caps d'equip que es facin càrrec del torn i els encarregats han d'aconseguir la categoria de contramestre un cop hagin adquirit el perfil requerit per l'empresa per a l'ascens. Aquest període no ha de ser superior a 12 mesos, amb un informe previ favorable dels comandaments directes.

Per a noves contractacions de tècnics, s'estableix que l'ascens de tècnic junior a tècnic s'esdevé de forma automàtica al cap de tres anys.

En les restants normes sobre ascensos s'ha d'atendre el que disposa el Conveni general per a la indústria química.

Capítol III

Temps de treball

Article 9

Calendari laboral

Amb un màxim de 19 dies, han de ser festes laborables de caràcter retribuït i no recuperable:

a) Les assenyalades pel Reial decret 1346/1989, que modifica l'article 45 del Reial decret 2001/1983.

b) Les assenyalades en el calendari que estableix la Generalitat, en la mesura que no coincideixin amb les anteriors.

c) El personal amb horari .tipus A. i d'Envasaments ha de disposar d'un dia de compensació per festiu que coincideixi en dissabte.

Article 10

Horari de treball .tipus A.

Ha de mantenir íntegra la durada de la jornada anual de treball, i ha d'iniciar-se'n l'aplicació amb l'horari d'estiu, que regirà des del 15 de juny pròxim, o la data més propera que coincideixi en dilluns, fins al 15 de setembre, o la data més pròxima en dilluns. Ha de quedar de la següent manera:

Horari d'estiu (13 setmanes): de dilluns a divendres, de 8 h a 14 h

Horari d'hivern (39 setmanes): de dilluns a dijous , de 8 h a 13 h i de 13.35 h a 17.17 h; divendres, de 8 h a 14 h.

Aquests horaris s'entenen de jornada completa al lloc de treball, amb una flexibilitat de cinc minuts tant a l'entrada com a la sortida.

El personal en el sistema de 6è torn, quan estigui en horari X, ha de disposar de les 13 h a les 13.45 h per menjar.

Durant el període de vigència de l'horari d'estiu queda suprimit el servei de menjador. En jornada d'hivern, els divendres no hi ha servei de cantina per al personal amb horari d'oficines.

El personal d'Envasament i Logística ha de dinar en dos torns (mínim d'una persona en cada secció).

Article 11

Permisos retribuïts

L'empresa, prèvia sol·licitud al seu cap immediat, ha de concedir al treballador permís retribuït per les raons i durant el temps que s'expressa a continuació:

a) Per matrimoni: 15 dies naturals.

b) Per naixement de fills/es: 3 dies naturals.

c) Per matrimoni de familiars de 1r i 2n grau de consanguinitat o afinitat:1 dia, que ha de coincidir amb la data de la cerimònia.

d) Per malaltia greu d'un familiar d'acord amb el grau de parentiu i relació de convivència: d'un 1 a 3 dies naturals.

e) Per mort d'un familiar d'acord amb el grau de parentiu i relació de convivència: d'un 1 a 3 dies naturals.

f) Per consultes mèdiques: 1/2 dia natural o el temps necessari degudament justificat.

g) Per exàmens d'estudis professionals (mitjans o superiors): els dies necessaris degudament justificats.

h) Per deure públic inexcusable: el temps indispensable.

i) Per deure sindical: el temps necessari, sense excedir el que estableix la norma legal i admetent-se la possibilitat d'acumulació semestral de les hores dels càrrecs sindicals d'acord amb els requisits legals establerts.

j) Per canvi o trasllat de domicili habitual: 1 dia.

k) Per assumptes propis: 8 hores l'any 2006, 16 hores l'any 2007 i 24 hores a partir de l'any 2008. S'han de sol·licitar amb un antelació mínima de 48 h i la seva concessió no ha de provocar la generació d'hores extraordinàries.

l) Comunions i bateigs de familiars de 1r i 2n grau de consanguinitat o afinitat: 1 dia, que ha de coincidir amb el de la cerimònia. El treballador que ho sol·liciti ha de compensar la jornada (amb DC, vacances o hores Z) i el que el supleixi ha de meritar hores extraordinàries, si se'n generen.

m) El personal amb horari d'oficines (horari A) els dies 24 i 31 de desembre que coincideixin amb dia laborable: permís per sortir a partir de les 13 hores.

A l'efecte d'allò establert en els paràgrafs d), e) i l) d'aquest apartat, tenen la consideració de familiar únicament les persones esmentades en l'article 37.3.b) de l'Estatut dels treballadors.

En els casos referits en els paràgrafs b) c) d) i e), quan el familiar resideixi en una altra província o concorri qualssevol altres circumstàncies extraordinàries, s'ha d'afegir el temps que, justificadament, sigui necessari per al viatge de desplaçament.

El treballador, a criteri i responsabilitat seva, ha d'establir l'extensió del permís quan la durada sigui d'un a tres dies naturals.

Per a tot allò no previst en els apartats anteriors, s'ha d'atendre el que estableix l'Estatut dels treballadors.

Article 12

Criteris per al càlcul de la durada dels permisos en reunions a què hagin d'assistir els membres del Comitè d'Empresa i delegats sindicals

1. En les reunions motivades per la negociació del Conveni col·lectiu.

Tenen dret a un permís retribuït que no s'ha de deduir del crèdit sindical, amb els límits següents:

1.1. En tot el temps emprat en les reunions de la Comissió Deliberadora, tenint en compte que:

a) Si el temps de la reunió coincideix amb l'horari de treball dels afectats, el permís ha de tenir igual durada que el de la reunió.

b) Si el temps de la reunió només coincideix parcialment amb l'horari de treball (personal a torns) ha de ser compensat amb permís retribuït equivalent al temps de descans emprat en la reunió. El permís compensatori s'ha de concedir de manera compatible amb l'organització del treball i no ha d'ocasionar hores extraordinàries.

c) Si la reunió no coincideix en cap moment amb la jornada del personal afectat (personal a torns):

- Si la persona convocada treballa en el cicle de nit, se li ha de facilitar el permís necessari perquè pugui acudir a la reunió, per la qual cosa ha de descansar la nit anterior.

- Si la persona convocada està en el cicle de descans, ha de compensada amb un permís retribuït, equivalent al temps que duri la reunió més 2 hores en les mateixes condicions assenyalades en l'apartat 1.1.b).

1.2. A més:

- Quan la coincidència entre les deliberacions i l'horari de treball sigui plena, o en el supòsit que la persona estigui en cicle de descans, se li ha de concedir, en les mateixes condicions establertes en apartat 1.1, un permís addicional per a preparació de la seva intervenció en el Conveni, que ha de ser de 2 hores, tret que es constati més temps emprat, mitjançant escrit signat almenys per dues persones de la Comissió Deliberadora del Personal.

- Quan la coincidència entre la reunió deliberadora i la jornada sigui parcial (personal a torns), s'ha de concedir un permís addicional d'una hora, tret que es constati més temps emprat, mitjançant escrit signat per almenys dues persones de la Comissió Deliberadora del Personal.

2. En altres reunions, siguin pel motiu que siguin tret de les de la Comissió Paritària del Conveni, així com en aquelles que donen dret als permisos previstos en l'apartat d) del paràgraf 3r de l'article 37 de l'Estatut dels treballadors, el temps emprat ha de ser tot a càrrec del crèdit horari.

3. Ha de fer-se la petició del crèdit horari pertinent amb una antelació de 48 hores, tret d'aquells casos en què, per la seva urgència, ambdues parts determinin una altra cosa. La petició s'ha de fer per període predeterminat.

Article 13

Vacances

El règim de vacances anuals retribuïdes ha de ser de 24 dies laborables.

El còmput i gaudi de vacances s'ha de fer per anys naturals. S'han de gaudir preferiblement en període d'estiu; per aquest motiu, dels 24 dies laborables de vacances anuals almenys 15 s'han de fer entre els mesos de juny i setembre, ambdós inclosos.

La resta dels dies s'han de gaudir de comú acord, en períodes mínims de cinc dies. Sobre aquesta part de les vacances i sobre els dies de compensació per festius en dissabte, l'empleat ha de decidir si formen o no part de les vacances programades.

Com a límit per al gaudi de vacances s'estableix el 31 de gener següent a l'any natural. En cas d'haver-hi algun dia pendent en aquesta data, s'ha d'establir una pròrroga automàtica d'1 mes més. Les vacances no poden ser compensades en metàl·lic ni acumulades d'un any per a un altre.

Amb data límit 15 d'abril, han d'estar totes les propostes de gaudi de vacances presentades i aprovades.

Les baixes per malaltia i accident no laboral interrompen el gaudi de les vacances; tanmateix, quan el treballador sigui donat d'alta ha de gaudir les vacances pendents que tenia sol·licitades. En cas de tractar-se de personal en el sistema del 6è torn, les vacances pendents s'han de fer tan aviat com ho permeti el cicle de treball.

En els períodes del 15 d'octubre al 15 de desembre i del 15 de gener al 15 d'abril s'han de concedir dies a gaudir en les següents quanties: cada dues setmanes senceres sol·licitades, 2 dies més de vacances; cada tres o més setmanes senceres sol·licitades, 3 dies de vacances.

Al personal sotmès a règim de torns, se'ls ha d'aplicar la normativa específica amb preferència al que disposa aquest article.

Article 14

Hores extraordinàries

1) Es consideren hores extraordinàries estructurals les següents:

a) Les necessàries per comandes o períodes punta en totes les activitats de l'empresa, tant en Producció, com en Enginyeria, Manteniments, Serveis, Envasament, Dept. Comercial, Comptabilitat i activitats administratives en general, i totes aquelles en què la no realització pogués produir pèrdues materials o de clients.

b) Les produïdes per canvi de torn, absències imprevistes derivades de llicències o permisos, encara que siguin retribuïts, baixes per IT, tant per malaltia com per accident, de durada inferior a 10 dies; absències injustificades o no presentació en els canvis de torn, i en els casos en què els mínims pactats de plantilla no estiguin coberts.

En aquest sentit s'estableix per al treball a torns que, si a la presentació del torn entrant, aquest estigués per sota dels mínims pactats, les faltes de l'esmentat torn entrant han de ser necessàriament cobertes per personal del torn sortint, que ha de romandre en el lloc de treball fins que sigui rellevat.

c) Les produïdes per les posades en marxa i/o aturades, per revisions, manteniment o qualssevol altres causes.

d) Les que es produeixin per suplències a raó de vacances no programades en el calendari.

e) Les de treballs de manteniment que s'hagin de fer fora o en finalitzar la jornada normal, fins i tot en diumenges i festius.

La prestació d'aquestes hores extraordinàries estructurals és exigible per l'empresa i d'obligatòria prestació en tots els casos definits en l'apartat a), en el primer dia de baixa per IT de l'apartat b), en els restants casos d'aquest apartat b) i en els casos de crides per reforç de l'apartat e).

2. Amb efecte per a les hores que es realitzin a partir del mes de gener de 2003 i en còmput per any natural, hi ha tres sistemes de compensació:

En diners: s'ha de cobrar el valor de l'hora extra individual.

Amb descans: s'ha de multiplicar per 1,75 el nombre d'hores extres. El producte que en resulta és el temps total que s'ha de descansar.

Mixt: per cada hora extra realitzada, s'ha de descansar 1 hora i s'ha de cobrar 0,75 al 75% del valor de l'hora extra individual.

3. Ha de ser a criteri de l'empleat la forma de compensació amb les limitacions següents:

Les primeres 40 hores extraordinàries que es realitzin han de ser compensades segons el criteri del treballador, entre els tres sistemes pactats.

Des de la 41 fins a la 60, han de ser compensades forçosament amb descans.

A partir de 61, novament s'ha de poder escollir entre les tres opcions.

En qualsevol cas, s'han de respectar els límits legals (és a dir, màxim 80 hores anuals compensades amb diners exclusivament).

4. A més a més, a partir de l'hora núm. 80 s'incrementa la compensació assenyalada en el paràgraf 2, la qual queda com segueix (sense afectar la gratificació de crida):

En diners; al valor de l'hora extra individual se li afegeix un 12,5%.

Amb descans; s'ha de multiplicar per 2 el nombre d'hores extres. El producte que en resulta és el temps total que s'ha de descansar.

Mixt; per cada hora extra realitzada, s'ha de descansar 1 hora més 7,5 minuts, i s'ha de cobrar 0,75 al 84% del valor de l'hora extra individual.

Sense perjudici dels controls que porti la planta i la Secció de Personal, el mateix empleat és responsable de la realització de les hores i del respecte dels límits pactats.

5. L'excés sobre les hores de jornada normal ha de ser comptabilitzat de la manera següent: d'1 a 30 minuts d'excés, s'ha de computar mitja hora; de 31 a 60 minuts, una hora. S'ha de calcular d'aquesta manera la totalitat del temps treballat.

6. Gratificació de crida: s'ha d'abonar sempre en metàl·lic.

La prolongació de la jornada per un temps inferior a trenta minuts no dóna lloc a gratificació de crida. Per a temps superiors corresponen 3 hores de crida. El personal de torn que realitzi 8 hores en prolongació o descans ha de percebre 4 hores de crida.

7. Jornada doblada en dia festiu (treballar 8 hores ordinàries més 8 d'extraordinàries); quan sigui possible s'ha de descansar la següent jornada, en cas contrari, s'han de meritar 8 hores Z.

Capítol IV

Pactes organitzatius

Article 15

Condicions de treball al laboratori

Aquest pacte ha d'estar en període de prova durant un any. Es fixa l'1 de febrer de 2007 com a inici del nou cicle de quadrant. El pacte quedarà ratificat amb el nou cicle, és a dir, vençuda la data d'1 de febrer de 2008, i es podrà tornar al pacte anterior en cas de denúncia per qualsevol de les dues parts en el termini fixat. La resta del pacte, amb possibilitat de permutes voluntàries, ha d'entrar en vigor a partir de la signatura del Conveni.

Primer: El laboratori ha de funcionar en torns de matí i tarda tots els dies de l'any.

Per això s'organitza en tres equips, A, B i C, amb tres persones cadascun. D'aquestes tres persones una ha de tenir el nivell corresponent a contramestre. A més, d'aquestes 9 persones a torns, hi ha d'haver un contramestre que treballi amb horari .tipus A. i disponible per incorporar-se al torn si fos necessari. Per tant, en total hi ha d'haver 4 contramestres, 3 a torns i un amb horari .de dia..

- Per acord de la Comissió Paritària de data 11 de juny de 2002, referent al Conveni 2000-2002, ratificat pel Comitè d'Empresa, el contramestre que desenvolupa funcions en horari .tipus A. al laboratori ha d'ascendir a la categoria de supervisor, tot això sense perjudici d'aquest Pacte.

Segon: L'existència de contramestres al laboratori no afecta per a res el concepte de mínims per torn, que són de seguretat, no qualitatius. Per tant, no és necessària la presència de contramestres en tot moment al laboratori.

Tercer: Absències:

Quan un torn quedi per sota de mínims, el procediment que s'ha de seguir és el següent:

1. Cridar el personal en situació de descans. Les crides les han de fer els que siguin presents.

2. Crida el personal a torns. S'ha d'evitar, en la mesura del possible, que es doblin jornades. Les crides les han de fer els que siguin presents.

3. La Direcció ha de prendre les mesures necessàries perquè el laboratori funcioni amb normalitat i ha de respectar sempre els pactes Primer i Segon.

Durant el temps imprescindible que puguin durar les gestions per localitzar el personal mínim de laboratori necessari, aquest ha de romandre parcialment operatiu*.

Quart: Atesa la configuració del laboratori, les tasques del contramestre no han d'excloure les funcions d'analista, sinó que s'han de considerar addicionals; per això, els contramestres han de realitzar ambdues funcions conjuntament.

Cinquè: Els equips A, B i C han de treballar en torns de 3 matins, 3 tardes, 3 descansos. El personal del laboratori que no formi part d'aquests equips ha de treballar en jornada d'horari A.

Sisè: Per al personal actualment en plantilla (gener 1993), les condicions econòmiques per torns i nocturnitat, així com per festius, queden de la mateixa manera que el que estableix el Conveni. Aquestes condicions (el pagament de plus de nocturnitat) no s'han d'aplicar al personal que s'hi incorpori de nou.

Com a excepció, en el cas que per raons d'urgent necessitat es requerís alguna anàlisi durant la nit, l'ordre de crida que s'ha d'aplicar per al personal que hagi de realitzar aquestes hores extraordinàries ha de ser el següent:

Hores extres nocturnes després de les 22.00 hores

1. Prolongació torn de tarda.

2. Cridar el personal de descans.

Entre el fi de la prolongació de la jornada nocturna i la següent incorporació al torn de tarda, si és possible, s'ha de procurar que l'analista descansi un mínim de 12 hores.

Hores extres nocturnes abans de les 6.00 hores

1. Cridar el torn de matí (com a prolongació anticipada de la seva jornada).

2. Cridar el personal de descans.

Tret que aquestes hores siguin realitzades per un empleat que, a títol personal, cobri el plus de nocturnitat, addicionalment, se l'ha de compensar amb una prima d'igual import a l'establerta per a les hores extraordinàries nocturnes del personal de Manteniment.

Setè: S'estableix un nou quadrant amb la possibilitat voluntària de permutar els caps de setmana, d'acord amb les següents normes:

Normes de gestió del quadrant del laboratori: permutes

S'han de treballar 32 hores addicionals en jornada d'horari M, T o A per completar la jornada anual.

En el quadrant no figuren els dies de descans de compensació .d'hores Z. per festes treballades. Aquestes hores les ha de negociar cada equip.

El nou quadrant queda fixat en cicles de 9 dies: tres matins, tres tardes, tres descansos, segons full adjunt.

Es permet al personal l'opció voluntària de permutar la jornada de cap de setmana (dissabte, diumenge o ambdós), no festius entre setmana, per jornades entre setmana amb les següents normes de funcionament:

1. Aquesta opció de permuta es considera com una opció addicional a les que actualment existeixen (hores Z, vacances o permisos). S'ha de sol·licitar, com a màxim, el divendres a les 14 h de la setmana.

2. La concessió de permutes s'ha de fer amb el següent criteri:

2.1. La permuta, en el moment que es concedeix, no ha de provocar que el torn quedi per sota dels mínims i que es generin hores extraordinàries.

2.2. Enfront de les permutes de cap de setmana, tenen prioritat absoluta el gaudi d'hores Z, vacances o permisos.

2.3. Si es disposa d'un saldo d'hores Z superior a 80 hores, s'han de consumir hores Z en lloc de permutar.

2.4. En cas d'absència no prevista, s'ha de cobrir amb el següent ordre:

2.4.1. La primera persona que ha de cobrir és la que ha fet la permuta de cap de setmana, renunciant-hi. Qui permuta en torn de matí ha d'estar localitzable, pel seu company, fins a les 6.30 h del matí del dia concedit, en cas de baixa d'última hora en el seu torn.

2.4.2. Qui permuta en torn de tarda ha tenir constància que el seu torn està complet en els seus mínims a les 10.00 h del dia de torn de tarda.

2.4.3. En el cas de no poder-se localitzar aquell que permuta, s'ha d'atendre el que disposa el punt tercer del capítol Absències.

3. En el moment de sol·licitud de la permuta, i prèvia consulta al sol·licitant, l'empresa ha de fixar dia i torn. Una vegada fixat aquest dia i torn, no pot modificar-se.

3.1. En cas que l'empresa no marqui dia i torn, qui permuta és qui fixa la jornada i el torn a retornar (M, T, A -computant-se les hores corresponents, hora per hora-), canviant el torn del dia fixat, a petició de l'empresa, si li ho sol·licita amb un mínim de 24 hores d'antelació per absència imprevista.

3.2. La devolució de permutes que siguin per decisió del sol·licitant segons el punt 3.1 no genera la compensació de 4 hores Z per .pescadilla.. Aquest concepte només s'aplicarà quan, per decisió de l'empresa, el període de descans entre jornades sigui inferior a 12 hores.

3.4. El dia de devolució es considera una jornada ordinària, i es poden agafar hores Z o vacances, tret que s'hagi d'incorporar a un torn sota mínims.

3.5. Els dies de devolució no són acumulables i, per això, s'ha d'establir un període raonable per a la seva devolució no superior a 1 mes. L'empresa pot, si així ho requereix, descomptar la devolució per 8 hores Z si qui permuta no ha satisfet la devolució en aquest termini.

3.6. Excepte acord de Direcció, no poden coincidir dues persones retornant un dia en un mateix torn.

Vuitè: La supressió del torn de nit és temporal, per la qual cosa la direcció pot restablir-lo quan cessin les condicions .gener 1993. que van determinar aquestes modificacions.

Novè: Sense perjudici del pacte segon, com a compensació per les funcions i responsabilitats que assumeixen els Analistes en absència del Contramestre, aquests han de percebre 250 euros anuals mitjançant l'increment de 17,86 euros en el complement salarial.

*Laboratori parcialment operatiu: (situació transitòria i excepcional sota mínims de seguretat; que no ha de perllongar-se més enllà de 2 hores o 2 hora i mitja, mentre acudeix el company de torn) Les tasques considerades operatives en tal situació són totes aquelles que puguin abandonar-se en cas d'emergència i, a més, no impliquin, preventivament, un perill potencial. S'ha de confeccionar una llista annexa que faci referència a operacions permeses i no permeses a aquest efecte.

Davant una possible emergència de seguretat, l'analista o contramestre hi ha d'acudir immediatament i deixar tancat el laboratori.

Article 16

Acord per a la modificació de condicions de treball en les seccions d'envasament i expedicions

Primer: Torns

Queda suprimit el treball a torns en aquestes seccions. El personal afectat i signant del pacte de 18.12.1998 ha de continuar percebent el complement de treball per torns a títol personal.

Segon: Horaris

L'horari d'hivern passa a ser el mateix que el d'oficines horari tipus .A.. Durant les 13 setmanes que dura l'horari d'estiu d'oficines, el personal d'envasaments ha de treballar en horari de .M.. S'han de mantenir els 4 DC de compensació de jornada, als quals s'han d'afegir 64 hores de reducció anual.

El treball que es generi en aquesta unitat s'ha de dur a terme dins aquests horaris, a excepció de les cisternes que són omplertes per personal aliè a l'empresa.

Tercer: Vacances

Les vacances, tal com estableix la llei, han de ser programades de comú acord i amb la suficient antelació.

Quart: Càrrega de treball

En cas que la càrrega de treball no sigui l'adequada en relació al nombre d'empleats de la secció i d'acord amb el marc legal, l'empresa es compromet a estudiar la situació amb els representants legals dels treballadors.

Cinquè: Personal afectat

1 administratiu d'expedicions (finestreta)

2 operadors i 1 contramestre d'envasament

Sisè: Absència de contramestre

L'absència de contramestre ha de ser coberta en aquest ordre: primer, personal de reforç d'Envasament; segon, reforç de Planta de Derivats; tercer, contramestre DRV disponible, i quart (força major), contramestre DRV de torn.

Article 17

Quadrant de sis torns: normes específiques de funcionament

El sistema de treball a torns de sis equips, s'ha d'aplicar al personal de torns de les plantes de Producció.

Primer: Descripció general.

1. Aquest quadrant es compon de cicles que comprenen 6 setmanes; els torns es distribueixen al llarg de cada cicle de la forma següent:

1 lloc 7ND7TD7M3X2D4X10D = 42 dies contramestre

Diversos llocs 7ND7TD7M2YX2D2X2W10D = 42 dies operadors

X, I, W són dies disponibles; la X és horari A; la I és torn de tarda, i la W és torn de matí.

2. Els dies assenyalats amb la lletra D són dies de descans que compensen la jornada i els festius que es treballen. Per tant, no és necessària la inclusió de dies de compensació (DC).

Segon: Distribució de jornada i vacances anuals.

1. El grup de persones afectades per aquest quadrant ha de disposar de 24 dies laborables de vacances l'any, més 1 DC.

2. La jornada anual de treball es redueix en 32 hores anuals. Aquesta reducció s'aplica mitjançant hores Z.

3. La distribució de vacances anuals preveu el següent:

Gaudir els dies de vacances repartits al llarg de tot l'any en els diferents dies de disponible.

En període vacacional poden agafar vacances tot l'equip. En dies de formació externa (tal com jornades d'SCI, qualitat o purament tècniques), o realitzada en les nostres instal·lacions però amb l'assistència de personal extern, no es poden agafar vacances (excepte casos excepcionals, degudament justificats). Durant la resta de l'any s'ha de comunicar a l'empresa amb 5 dies naturals d'antelació. S'ha de garantir que quedi sempre un operador de disponible tant en DRV com en OEG. (Aquest disponible, excepte acord en un altre sentit, ha de ser el que estigui en primera setmana de disponible.)

Els períodes vacacionals han de ser aquells cicles de disponible que coincideixin amb els següents períodes (respectant els cicles): des del 5 de juny fins al 25 de setembre (ambdós inclosos), durant la Setmana Santa (fins al dilluns de Pasqua), i per Nadal (des del 23 de desembre fins a Reis).

Durant l'aturada programada d'agost s'ha de procurar que agafin vacances el nombre més gran possible de persones a torns.

La programació de formació la fa l'empresa amb la col·laboració de la Comissió de Formació. El calendari d'aplicació s'ha de comunicar al personal amb la deguda antelació.

Tercer: Gaudi de descansos en situació de Z.

1. Es defineix com a Z aquell conjunt d'hores laborables que es gaudeixen en temps lliure, com a retribució per hores extraordinàries estructurals.

2. La compensació de les hores que s'han descansar s'ha de fer quan l'afectat estigui en situació de disponible, sempre que ell ho sol·liciti i sense perjudici per al funcionament de la planta. No obstant això, per evitar excessiva acumulació d'hores Z, a petició de la Direcció i per a saldos superiors a 80 hores, és obligat agafar descansos per les esmentades hores Z.

3. Aquesta situació s'ha de regular mensualment, i s'ha de confeccionar l'oportú balanç d'hores pendents de gaudir. Amb aquest objectiu s'ha d'emplenar el corresponent comunicat al qual té accés l'interessat i la secció de personal.

4. Quan aquests descansos siguin concedits per part de planta, han de ser respectats.

5. Respectant els mínims pactats i a fi de facilitar que el personal a torns faci hores Z, a petició de l'interessat i sense perjudici per al funcionament de la planta, la direcció pot concedir al personal en torn de M o T, el gaudi d'hores Z. La substitució l'ha de fer personal en horari de disponible W o I respectivament.

6. Els integrants d'un equip en situació de Disponible poden sol·licitar permís per a gaudi d'hores Z deduint, del total dels components, les absències que s'han de cobrir.

a) Exemple 1. En període no vacacional 1 és el mínim de disponible. Si existeixen 2 baixes a cobrir, en el cas de la U-2000, un operador pot fer vacances i tres poden gaudir d'hores Z o vacances; en DRV, un operador pot gaudir d'hores Z o vacances i l'altre, només de vacances.

b) Exemple 2. En període vacacional no hi ha mínims de disponible. Si hi ha dues absències, en el cas de la U-2000, dos operadors poden fer vacances i tres poden gaudir d'hores Z o vacances; en DRV, un operador pot gaudir de vacances i dos poden gaudir d'hores Z o vacances.

7. Els permisos per hores Z, excepte acord amb planta, es concedeixen durant l'última jornada de presència a fàbrica. Quan aquests permisos siguin concedits, han de ser respectats com a tals, és a dir, no han de ser sotmesos a cap condició.

8. En aquells dies de Disponibel que no pertoqui la concessió de vacances, tampoc és procedent el permís per hores Z.

Aquests canvis no han de suposar cap modificació en els horaris inicialment previstos; per tant, no s'hi ha d'aplicar la normativa sobre compensació de descansos entre jornades.

Quart: Substitucions

A continuació, s'exposen les circumstàncies que poden motivar la realització de substitucions i la manera com es resolen:

1. En cas que falti un empleat dels que han de cobrir torn (matí, tarda o nit).

a) Si hi ha un o més empleats en torn disponible, ha de cobrir l'absència un dels empleats que estigui en els tres dies de disponible (primera setmana).

Quan a la setmana de disponible, període de vacances o gaudi de dies en situació de Z, hi hagi un o diversos festius en disponible, han de ser respectats com un dia de descans més. Les absències en dies festius han de ser cobertes per personal de torns.

Per a operadors: quan la baixa que motiva les substitucions sigui superior a dues nits, aquestes les han de cobrir els operadors en situació de disponible de la següent forma:

a.1) Si són dues nits, les ha de suplir un operador.

a.2) Si són tres nits, les han de suplir dos operadors.

a.3) Si són quatre nits, les han de suplir dos operadors.

Un operador no pot suplir més de dues nits seguides sempre que hi hagi més d'un operador disponible.

b) Quan es produeixin diverses absències dins el torn, s'ha d'actuar de la següent manera: s'ha d'evitar el canvi d'horari de l'operador de disponible; per això, i amb independència de si es troba en primera o segona setmana de disponible, les vacants de M han de ser cobertes per disponibles de W, i les de T, per disponibles de I.

c) En cas d'existir baixes en torn diferent al que porten els operadors de disponible, s'ha d'actuar de la següent manera: l'operador que es trobi en la seva primera setmana de disponible ha de cobrir la baixa seguint l'ordre M, T i N.

d) Si no ha cap empleat en torn disponible, els empleats dels altres dos torns han de cobrir el torn de qui falti. Els afectats han de treballar dotze hores cadascun, de comú acord i sense perjudici per al funcionament de la planta.

e) En cap cas s'ha d'avisar els empleats que estiguin gaudint dels seus dies de descans.

2. En cas que el nombre de faltes, per baixa o permís, sobrepassi la disponibilitat per cobrir-les, han de ser avisats els empleats que estiguin de descans per cobrir el servei.

Cinquè: Compensació de descansos entre jornades ordinàries i per hores estructurals

1. Quan una persona, estant en situació de disponible, hagi de fer una substitució en el torn i l'endemà, també estant en situació de disponible, no tingui les 12 hores de descans entre jornada i jornada ordinària, s'ha d'actuar de la següent manera:

a) Si ha d'entrar l'endemà en horari X o W, ha de gaudir en aquesta jornada de permís per descansar, el qual ha d'anar a càrrec de l'empresa.

b) Si ha d'entrar l'endemà en horari I, ha de descansar les hores necessàries fins a completar les 12 hores de descans entre jornada i jornada ordinària.

2. Si es troba en situació de disponible i ja ha fet la seva jornada o una part, i en cas que siguin necessaris els seus serveis per cobrir un lloc en torn per baixa o permís, a l'afectat se li ha d'abonar l'excés de jornada com a hores estructurals més les corresponents hores de crida. Si hagués estat nomenat amb anterioritat, no hi haurà cap diferència de jornada que s'hagi de compensar.

3. Excepte en casos de força major, no s'han de fer dobles jornades. Cal buscar la solució més adequada per al cas concret, segons l'ordre establert en el punt quart (Substitucions).

4. Quan no hi hagi operador disponible (X, I, W) i falti l'operador del torn de nit, s'ha d'actuar de la següent manera:

Primer: L'operador de matí d'aquest mateix dia, en finalitzar la seva jornada, ha de prolongar-la 4 hores extraordinàries, és a dir, fins a les 18 hores.

Segon: L'operador de torn de tarda ha de començar la jornada a les 18 h (en comptes de fer-ho a les 14 h) i, en finalitzar-la a les 2 h, ha de prolongar-la 4 hores extraordinàries, és a dir, fins a les 6 h.

Tercer: L'operador de tarda que va fer la substitució, si la seva jornada laboral següent és en torn de tarda i si coincideix amb personal en situació de disponible en horari X, ha de començar la jornada a les 17.17 h.

En resum, quan es cobreixin les absències d'un torn entre els altres dos torns, sempre que existeixin operadors en situació de disponible (X, I, W), a l'operador del torn de tarda que substitueixi tant en el torn de nit com en el de matí se li ha de deixar descansar les 12 hores acordades entre jornada i jornada, sempre que això no suposi que un operador hagi de canviar el seu quadrant. En el cas que la situació ho permeti, el defecte d'hores no descansades s'ha d'acumular al compte del treballador per al seu posterior descans.

Acta de la reunió de la Comissió Paritària per a la interpretació del Conveni col·lectiu. Acords 30.11.1996.

1r problema plantejat: Un disponible cobreix el torn de N i l'endemà va de W. Si falta un operador de M, aquest operador ha de cobrir aquesta contingència? Resposta: De conformitat amb l'apartat cinquè, núm. 2, quan un operador cobreix la N, si l'endemà està de W, gaudeix en aquesta jornada de permís per descansar. Només ha de treballar en el torn de M en cas de força major , perquè està limitada la realització de jornades dobles (apartat cinquè, núm. 4).

2n problema plantejat: Un operador de M ha d'absentar-se del torn i el seu lloc és ocupat per un operador que està de X. Quina és l'hora de dinar i de finalització de la jornada? Resposta: La Planta pot prendre 2 decisions: comptar amb l'operador fins a l'hora en què finalitza el torn de M (l'operador no menja a les 13 hores però acaba abans la jornada), o facilitar que l'operador mengi a les 13 hores i compleixi amb la resta de l'horari de X.

3r problema plantejat: Que passa quan s'organitza el torn comptant que cal cobrir una sèrie de baixes, conegudes amb anterioritat, si quan arriba la data aquestes baixes no es produeixen? Resposta: Tot depèn de l'antelació amb què se sàpiga que aquesta teòrica baixa no es produeix i com de complicat hagi estat trobar una solució. Si el contramestre ho sap amb la suficient antelació desmunta tota la previsió. L'important és que no sigui pitjor el remei que la malaltia.

4t problema plantejat: Quan es produeixen diverses baixes, no està clar l'ordre de baixes que s'han de cobrir. Resposta: Sempre que sigui possible, s'ha d'evitar canviar l'horari de l'operador. Per això i amb independència de si es troba en la 1a o 2a setmana de disponible, les vacants en el torn de M i T han de ser cobertes preferentment per operadors de W i I respectivament. Exemple: Si un dimecres, en el torn de T falta un operador, ha de ser cobert preferentment per un operador de I; si no hagués cap operador de I, hauria de ser cobert per un operador de W. Si no es pogués solucionar de cap de les maneres anteriors, els altres torns haurien de fer 12 hores per cobrir la contingència.

Acta de la reunió de la Comissió Paritària per a interpretació del conveni col·lectiu. Acords 04.07.2001

Qüestió plantejada. Un disponible, l'únic present en la secció de derivats, es troba treballant en la unitat d'envasaments i es produeix una baixa no prevista a la planta. Com s'ha de cobrir la baixa?

Resposta de la Comissió: Tan aviat com sigui possible, el disponible ha d'anar a cobrir la baixa produïda a la planta. Direcció, per tant, ha de resoldre la situació d'envasaments sense comptar amb aquest disponible.

Respecte als mínims de seguretat en la unitat d'envasaments, la Direcció manifesta que no són necessaris els mínims de seguretat ja que la aquesta unitat roman inactiva al vespre / nit i caps de setmana.

Article 18

Normativa sobre reforç del Departament d'Enginyeria

1. Objecte i formació del reforç

El reforç que es desenvolupa en aquesta normativa, té per objecte atendre les necessitats generades per les plantes i serveis propietat d'IQA fora de l'horari normal, per part del personal de la secció de manteniment.

2. Formació del reforç

a) El reforç el forma el personal d'aquesta secció, amb l'estructura que es determina més endavant, que voluntàriament s'aculli a aquest servei mitjançant c.i. a l'empresa, la qual també l'ha d'acceptar.

b) La prestació del servei de reforç té les compensacions que es determinen en aquest pacte.

c) L'acceptació d'inclusió en el sistema de reforç implica, així mateix, l'obligació d'atendre aquest servei.

d) El personal que s'inclogui en el servei de reforç consta en les llistes generals exposades als taulers d'anuncis del taller respectiu i de l'SCI.

e) Cada setmana, el cap del servei que cobreixi el reforç ha de llistar-ne els components, per rigorós ordre, i ha de saltar-se aquells empleats que es trobin de vacances o baixa per IT.

f) Si durant la setmana que s'està de reforç sobrevé la situació d'IT, s'ha de percebre íntegrament aquesta prima setmanal de reforç. Amb efectes a partir de l'1 d'octubre de 2006, en situació d'IT, s'ha de cobrar la prima durant un total de 5 setmanes.

3. Llistes de reforç setmanal.

a) Periòdicament, s'han de publicar les llistes de reforç setmanal que cobreixen el període des del dilluns (hora d'entrada del personal) fins a la mateixa hora del dilluns següent.

b) En cas de ser dilluns festiu, el canvi es pot efectuar el dilluns o dimarts, sense perjudici per al funcionament de l'empresa.

c) Per a la composició del reforç setmanal s'ha d'usar preferentment personal d'IQA, excepte causes justificades que ho impedeixin, cas en el qual s'ha d'utilitzar personal de contracta.

Mecànica: 1 contramestre i 3 oficials.

Instrumentació/electricitat: 1 contramestre i 2 oficials.

4. Substitucions i ordre de crida en el quadre de reforç

a) Quan en un reforç no es localitzi o no es presenti, s'ha de cridar el següent de la llista general.

b) Si per alguna circumstància no pogués cobrir-se el servei amb el llistat general, s'ha de cridar el personal necessari que estigui localitzable.

c) Idèntica norma s'ha d'aplicar quan, per circumstàncies del treball que demandin la presència de reforç, s'exigeixi més reforç d'altres persones.

d) El personal cridat per cobrir el reforç que acudeixi a cobrir aquests serveis sota els supòsits descrits en els apartats 4b) i 4c), ha de rebre la part corresponent de la gratificació setmanal.

e) Quan una persona apuntada voluntàriament al Servei de reforç no pugui cobrir el servei per causa justificada, ho ha de comunicar prèviament als seus caps respectius perquè sigui substituït al quadre de reforç. Aquest lloc ha de ser cobert per una altra persona de la llista general.

No obstant això i previ acord entre dues persones de reforç, una persona pot ser substituïda per una altra al quadre de reforç, si la primera n'autoritza la substitució.

5. Assistència a la crida de reforç.

a) Tot el personal inclòs en la llista de reforç setmanal ha d'atendre obligatòriament la crida a través del sistema establert més endavant. La no-assistència injustificada a una crida comporta la pèrdua de la part proporcional de la prima corresponent.

b) La no-assistència injustificada a dues crides de reforç en un període de 12 mesos, implica la baixa automàtica en el sistema de reforç.

6. Baixes i noves altes en el reforç

a) Les baixes s'han de sol·licitar per escrit al cap de la secció corresponent, o de manera automàtica, segons l'apartat 5b).

b) Les altes s'han de sol·licitar per escrit al cap de la secció corresponent i se n'han d'acceptar les condicions establertes.

7. Definició de treballs de reforç

a) Sempre que no sigui prolongació de jornada, d'acord amb l'apartat 1, es consideren treballs que s'han de fer sota el concepte de reforç, els efectuats fora de l'horari normal de treball pel personal de la llista de reforç i els cridats amb aquesta finalitat.

b) Els treballs de manteniment que, iniciats en l'horari normal, exigeixin la prolongació de jornada per tal de ser enllestits, han de ser duts a terme preferiblement pel personal que els va començar.

8. Organització de la crida de reforç.

El cap de torn de l'SCI, ha d'actuar, fora de l'horari normal de tallers, com a receptor i distribuïdor de les activitats de prestació de serveis. Per fer això, ha de seguir les següents normes per tal d'atendre les necessitats de reforç:

a) El contramestre de torn de la planta o servei que demandi l'actuació, ha de posar-se en contacte amb el cap de torn de l'SCI.

b) El cap de torn de l'SCI, davant de la demanda indicada, ha de posar-se en contacte amb el contramestre de l'especialitat corresponent, el qual ha de valorar el treball que s'ha de realitzar. Posteriorment, ha de cridar el personal necessari de la llista de reforç setmanal si no pot resoldre el problema personalment.

9. Localització i crida del personal de reforç.

La crida del personal de dependències ha de fer-se per:

a) Comunicació telefònica

b) Mensàfon

10. Transport a fàbrica.

El transport a fàbrica pot fer-se mitjançant:

a) Els propis mitjans, el cost dels quals s'ha d'abonar segons les tarifes de quilometratge que en cada moment hi hagi vigents.

b) Mitjans públics, el cost dels quals s'ha d'abonar a la presentació del resguard o bitllet corresponent.

c) Transport contractat per l'empresa.

11. Gratificacions fixes en concepte de reforç.

El personal que estigui apuntat en el sistema de reforç ha de percebre en concepte de prima de reforç les quantitats que s'indiquen en el conveni aplicable.

12. Compensacions per hores estructurals.

Aquestes compensacions s'han d'establir d'acord amb el Conveni.

13. Descansos per treballs de reforç.

a) El personal que treballi en qualsevol període comprès entre les 24 h i les 6 h, s'ha d'incorporar a la feina a les 14 hores; si aquesta circumstància es produeix en jornada d'estiu, ho ha de fer l'endemà.

b) El personal que treballi de reforç entre les 6 hores i l'hora normal d'entrada al taller, ha de finalitzar la jornada de treball ordinari a les 14 hores.

c) Si la durada del treball és igual o superior a una jornada laboral, ha de descansar l'endemà.

14. Comunicats i informes de reforç.

Cada servei, dins el sistema de reforç, ha d'emplenar, en el llibre corresponent, les incidències i els treballs duts a terme.

Article 19

Increments de plantilla

Fins al 31 de desembre de 2008 s'ha de reforçar la plantilla amb 3 o 4 treballadors segons el que s'estableix a continuació:

Secció d'òxid d'etilè:

Reforç de 2 persones, una orientada a operadors i, l'altra, a operadors i contramestres. Les seves funcions són cobrir baixes i desenvolupar tasques a disposició de la planta.

Sense renunciar a la facultat organitzativa que té encomanada, durant el primer trimestre els anys 2007 i 2008, la Direcció s'ha de reunir amb el Comitè per analitzar la situació de la Secció: jornades perdudes, hores Z, hores extres, etc., a fi de decidir (l'empresa) si és convenient mantenir el reforç d'operador.

El règim de treball dels dos lloc de reforç és el següent:

Han de percebre els complements per treball a torns corresponents. El seu horari habitual de treball i vacances és el de tipus A.

Les baixes o permisos de llarga durada (de 7 o més dies) han de ser coberts per aquests operadors, els quals, a continuació, s'han d'incorporar al sistema de treball a torns.

Les baixes de curta durada només les han de cobrir en absència de disponible. Un cop acabat el període de treball a torns s'ha de fer un balanç de les hores treballades a torns i les que hagin treballat en el seu horari A. La diferència, tant a favor com en contra, ha de ser considerada com a hores Z.

L'absència d'aquestes persones per permisos, IT, etc., no necessita ser coberta.

Secció de derivats:

Planta de Derivats: Reforç d'1 operador. Les seves funcions són cobrir baixes i donar suport a Envasaments.

Unitat d'Envasament: Reforç d'1 operador. Les seves funcions són les pròpies d'aquesta unitat i donar suport a la planta de DRV (sense canviar l'horari).

Article 20

Mínims i plantilles de Producció

Les plantilles de les plantes de producció queden fixades de la següent manera:

(1) Veure article 19

(2) Treballa en horari A, l'absència de l'operador per permís o IT no genera cobertura automàtica.

Mínims de seguretat per a la Planta de Derivats:

Amb una planta totalment aturada, durant el torn de nit, festius i caps de setmana, 2 operadors; durant el torn de matí i tarda, 3.

Amb dues plantes aturades, en tots els torns, el mínim ha de ser de 2.

Article 21

Polivalència. Tasques de petit manteniment que pot realitzar el personal de producció i envasament

1. El personal de producció i envasament, de manera simultània a l'exercici de la seva funció principal, dins la seva jornada habitual, pot realitzar les tasques de petit manteniment que consten en la llista que hi ha a continuació. Per a tal fi, s'ha de capacitar els treballadors de la forma més convenient.

2. Com a compensació, han de percebre una prima fixa, complement del lloc per manteniment, que consisteix en 394,8 euros anuals repartits en 14 pagues, a raó de 28,2 euros mensuals.

3. En el cas que, per acord individual o col·lectiu, es deixin de realitzar les tasques de manteniment, l'al·ludida quantitat de 394,8 euros, augmentada, si escau, amb els increments que en els successius convenis col·lectius s'hagin pogut acordar, ha de ser deduïda de l'import que s'abona en el moment de deixar-se de realitzar aquestes tasques en concepte de complement salarial.

4. El manteniment elèctric s'ha de fer quan es necessiti. El manteniment mecànic l'ha de fer personal de producció que estigui en situació de disponible. Aquestes tasques les duu a terme el personal de cada secció.

Manteniment mecànic:

- Canviar juntes de fins a 6 polzades.

- Canviar manòmetres.

- Col·locar discos cecs.

- Adaptar mànegues de fins a 6 polzades.

- Col·locar brides cegues de fins a 6 polzades.

- Obrir passos d'home (que no suposin risc físic).

- Taponar petites fuites.

- Netejar filtres.

- Canviar petits elements com a vàlvules, purgadors, etc.

- Comprovar els purgadors cada sis mesos, termòmetres locals, etc.

- Col·locar grapes en tramex.

- Donar suport a manteniment sense fer d'ajudant.

Manteniment elèctric:

- Treure i posar carros en baixa tensió.

- Aturar màquines que, per avaria, no poden aturar-se des de la botonera i cal fer-ho des del quadre d'alimentació.

- Atendre l'alarma de les UPS, serveis crítics cabines d'11 i 13 KV, detectors de fum, etc.

i normalitzar-les.

- Rearmar les proteccions tèrmiques dels motors.

- Rearmar els interruptors d'enllumenat o endolls de planta i les respectives oficines.

- Canviar fusibles dels arrencadors.

- Provar amb l'SCI les alarmes dels detectors de fums.

- Seguir i/o prendre dades d'aquelles màquines que estiguin en observació constant per alguna anomalia de funcionament.

- Atendre peticions puntuals, de canvis de llums o altres.

Capítol V

Salaris i garanties salarials

Article 22

Increments salarials. Revisió

a) Any 2006

Sobre la base dels salaris vigents el 31.12.2005, s'ha de meritar un increment del 2 % equivalent a l'IPC provisional fixat en els pressupostos generals de l'Estat per a aquest any, més un 0,5 % addicional, amb efectes de l'1 de gener de 2006.

En cas que l'IPC real corresponent a l'any 2006 sigui superior al 2% indicat, s'ha d'efectuar una revisió salarial per la diferència. La regularització que correspongui s'ha d'efectuar, amb efectes d'1 de gener de 2006, durant el primer trimestre del 2007.

Si l'IPC real corresponent a l'any 2006 fos inferior a l'IPC previsional aplicat, no s'ha d'aplicar cap tipus de revisió ni regularització.

b) Any 2007

Els salaris actualitzats el 31.12.2006, d'acord amb el que preveu l'anterior apartat a), s'han d'incrementar, a partir d'1 de gener de 2007, amb l'IPC provisional fixat en els pressupostos generals de l'Estat per a aquest any, més un 0,5 % addicional.

En el cas que l'IPC real corresponent a l'any 2007 fos superior a l'IPC provisional aplicat en aquest any, s'ha d'efectuar una revisió salarial per la diferència. La regularització que correspongui s'ha d'efectuar, amb efectes d'1 de gener de 2007, durant el primer trimestre del 2008.

Si l'IPC real corresponent a l'any 2007 fos inferior a l'IPC provisional aplicat, no s'ha d'aplicar cap tipus de revisió ni regularització.

c) Any 2008

Els salaris actualitzats el 31.12.2007, d'acord amb el que preveu l'anterior apartat b), s'ha d'incrementar, a partir d'1 de gener de 2008, amb l'IPC provisional fixat en els pressupostos generals de l'Estat per a aquest any, més un 0,5 % addicional.

En el cas que l' IPC real corresponent a l'any 2008 sigui superior a l'IPC previsional aplicat en aquest any, s'ha d'efectuar una revisió salarial per la diferència. La regularització que correspongui s'ha d'efectuar, amb efectes d'1 de gener de 2008, durant el primer trimestre del 2009.

Si l'IPC real corresponent a l'any 2008 fos inferior a l'IPC previsonal aplicat, no s'ha d'aplicar cap tipus de revisió ni regularització.

Article 23

Increments de les pagues d'abril i setembre

Addicionalment a l'increment general establert en l'article 22, s'estableixen els següents increments no revisables:

Any 2006: 125 euros a la paga d'abril i 125 euros a la de setembre. 250 euros en total.

Any 2007: 200 euros a la paga d'abril i 200 euros a la de setembre. 400 euros en total.

Any 2008: 350 euros a la paga d'abril i 350 euros a la de setembre. 700 euros en total.

Nota: L'esmentada quantitat de 700 euros (any 2008) queda consolidada.

Per a aquelles categories que tenen les pagues d'abril i setembre prorratejades i incloses en el complement salarial, la millora establerta en el paràgraf anterior passa a engrossir l'esmentat complement, de manera igualment prorratejada, essent revisada a partir de que quedi consolidada.

Article 24

Complements de lloc per a personal a torns

1. Els canvis de torn o llocs de treball que afectin a un o diversos treballadors han de ser comunicats al Comitè d'Empresa. La notificació al treballador afectat s'ha de fer amb 48 hores d'antelació, tret de situacions imprevistes o d'emergència. Tenen caràcter provisional i només poden durar mentre subsisteixin les circumstàncies que els van motivar.

Els canvis de torn de caràcter definitiu només s'han de fer per necessitats de l'empresa determinades per aquesta. Han de ser comunicades a l'interessat i al Comitè d'Empresa amb 72 hores d'antelació.

2. Els complements que es percebin per torn, nocturn i festiu treballat, s'han de fer efectius d'acord amb la categoria que es tingui i amb independència de la qualificació del treball exercit.

3. Les gratificacions o primes corresponents a aquests conceptes passen a tenir consideració de quantitats fixes mensuals. En cas de baixa per accident o malaltia, l'empresa ha de complementar els havers del mes amb l'import necessari per aconseguir el 100 % d'aquests complements.

4. El treballador que, de manera esporàdica, realitzi servei de torns, ha de percebre pels conceptes que l'afectin, la proporció diària que resulti de dividir les quantitats que li corresponguin entre 21.

5. Si com a conseqüència d'accident de treball o malaltia professional, un treballador que treballa en règim de torns rotatius hagués de deixar la seva prestació en aquestes condicions per ser adaptat a unes altres de més adequades a la seva situació psicofísica, ha de continuar percebent els complements que, pel concepte de torn, hagi percebut fins a aquest moment, sempre que es donin les següents condicions:

Que sol·liciti el canvi de lloc de treball presentant un certificat mèdic acreditatiu del menyscabament funcional que presenta com a conseqüència de la malaltia o l'accident. En cap cas s'ha d'efectuar l'adaptació si d'aquest certificat es desprèn la possible existència d'una incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa.

Que hi hagi una vacant no amortitzable i adequada al menyscabament funcional.

Si es compleixen els dos requisits previs, l'empresa ha de remetre el treballador sol·licitant a un especialista de la localitat, de reconegut prestigi, perquè emeti dictamen mèdic en el qual es valori el menyscabament funcional i la seva adequació a la vacant que es pretengui cobrir. El contingut del dit dictamen és condicionant per portar a terme l'adaptació.

La designació de l'especialista s'ha de fer d'acord amb el Comitè d'Empresa.

6. La compensació per encavalcament entre torn que entra i que surt és de 8 hores (Z) durant l'any 2007 i 16 hores (Z) a partir de 2008.

Article 25

Prima de recurs preventiu

En aplicació d'allò que disposa l'article 32 bis de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals , i el Reglament que la desplega, la Direcció designa com a recurs preventiu els Contramestres de planta de Producció.

Les activitats i processos en els quals se'n requereix la presència es defineixen a la INS.04.SG.05/09 del Manual de Gestió de Seguretat i Salut, la modificació del qual ha de ser comunicada al Comitè de Seguretat i Salut.

Les seves funcions es defineixen en l'esmentada Instrucció i, principalment, són les de supervisar i controlar les mesures i condicions de seguretat establertes en els permisos de treball o plans de protecció durant el temps que realitzen les activitats i processos per als quals se n'exigeix la presència.

La compensació que han de rebre els Contramestres (que absorbeix el valor de la prima auxiliar de seguretat) és la que es fixa a les taules annexes.

Article 26

Prima auxiliar de recurs preventiu

Per dur a terme les activitats preventives que requereixin la presència de recursos preventius, i sense perjudici de la responsabilitat que a cadascuna li correspongui segons la legislació, els contramestres han de comptar amb el suport dels auxiliars de recursos preventius, que ajuden en la vigilància i control de les mesures de seguretat esmentades en l'article anterior.

Aquesta prima, l'import de la qual es fixa en les taules annexes, que absorbeix i amplia la prima i funcions de l'auxiliar de seguretat, la perceben operadors de planta, personal d'Envasament, personal de torn del laboratori, i oficials i contramestres de la Secció de Manteniment. S'han de dur a terme amb aquest efecte les pertinents modificacions en el PAU (Pla d'Autoprotecció, abans PEI).

Article 27

Prima per no absentisme (PRINA)

El premi per no absentisme queda establerta en un import mensual i lineal .veure taules-. Hi tenen dret aquelles persones que, durant el mes natural, no s'hagin absentat més de 8 hores per IT per qualsevol circumstància o per visites al metge i a la resta d'especialistes en general, fora de fàbrica.

Article 28

Prima de nocturnitat a manteniment i laboratori

S'ha de meritar a partir de la primera hora nocturna, és a dir, des de les 22 h.

Article 29

Modificació de l'estructura salarial per als nous contractats

a) Plus conveni per als nous contractats:

L'estructura salarial es compon dels següents conceptes: salari base, complement salarial, pagues abril i setembre, plusos i plus conveni. El salari mínim garantit per als nous contractats el constitueixen els anteriors conceptes deduint el plus conveni que és igual al 30 % de la suma del salari base, complement salarial i gratificacions d'abril i setembre de la categoria corresponent al nou contractat.

Els nous contractats, lligats a la seva progressiva formació, han de començar a cobrar el plus conveni a l'inici del 2n any en un 50% del seu valor. A l'inici del 3r any, han de percebre el 100% del plus conveni assignat a la seva categoria.

La categoria inicial dels nous contractats és la corresponent a les funcions que desenvolupa; així doncs, a Producció és operador I, al laboratori, analista II, etc.

b) Complement per antiguitat:

Aquest concepte queda suprimit per Conveni per a les noves contractacions. S'ha d'aplicar per a totes les incorporacions en plantilla (o com a ETT) fins al 31 de desembre de 2006.

L'antiguitat queda consolidada com a dret personal i individual i la seva eliminació no ha de perjudicar allò que s'ha establert per a les aportacions en el pla de pensions.

Article 30

Empreses de treball temporal

Ambdues parts convenen que només s'ha de recórrer a la contractació de personal a través d'ETT, per cobrir llocs de personal indirecte. S'hi ha de recórrer en el menor grau possible i utilitzant sempre els serveis d'empreses que hagin firmat el conveni de les ETT de Catalunya o, si no n'hi ha, que el personal cedit per tals empreses meriti una remuneració d'import net no inferior a la del personal que realitza semblants tasques a l'empresa.

Els treballadors d'empreses de treball temporal han de comprar els vals de menjador al mateix preu subvencionat que els empleats de plantilla.

Capítol VI

Beneficis socials

Article 31

Pla de pensions

En substitució del fons de reserva social existent, s'acorda la constitució d'un sistema de previsió social, constituït pels següents beneficis:

1. Pla de pensions.

Durant l'exercici 1995, s'ha d'implantar un pla de pensions del sistema d'ocupació en la modalitat d'aportació definida, en els termes establerts en la Llei 8/1987, de plans i fons de pensions.

El pla de pensions ha de cobrir les situacions de jubilació, invalidesa i mort dels partícips.

Les aportacions al pla de pensions s'han de definir com un percentatge del salari pensionable de cada individu, que està compost per la suma de sou base i antiguitat.

Els percentatges d'aportació són els que determini lliurement cada treballador, d'acord amb els següents mòduls:

Addicionalment, els treballadors que inicialment comptin amb 50 o més anys d'edat el dia 31.12.1994, i els que en el futur compleixin aquesta edat, poden optar pel mòdul III.

Els treballadors que ho desitgin, poden efectuar aportacions superiors, sense que aquestes suposin desemborsaments addicionals per a l'empresa.

El treballador que ho desitgi, pot sol·licitar el canvi de mòdul a principi de cada any, si bé l'accés al mòdul III pot sol·licitar-se en complir 50 anys.

Les aportacions al pla les efectuen empresa i treballadors, en la modalitat seleccionada per aquest últim, amb efectes a partir de l'1 de març pròxim. Fins que no es designi l'entitat gestora, l'empresa n'és dipositària.

Els treballadors que desitgin renunciar al servei mèdic concertat, poden, prèvia sol·licitud a l'empresa, canviar l'import del concert xifrat de manera fixa i estable en 21,40 euros (3.500 ptes) al mes per una aportació equivalent al pla. S'hi ha d'abonar en concepte d'aportació mensual la diferència que pugui existir entre la quota de concert i la que correspongui al mòdul seleccionat.

2. Fons intern transitori.

Es regula segons l'acta núm. 20 de la Comissió de Control de La Seda de Barcelona-IQA Pla de Pensions.

3. Pòlissa d'assegurança de vida i invalidesa.

L'empresa ha de contractar una pòlissa d'assegurança de vida que cobreixi, amb efectes del dia següent al de la signatura del present Preacord (any 1995), les situacions de mort i invalidesa absoluta i permanent per a tot tipus de treball i total i permanent per a la professió habitual, dels partícips del pla de pensions.

L'import del capital assegurat en la Pòlissa és el resultant de sostreure a la quantitat equivalent a cinc vegades el salari pensionable anual corresponent al treballador per a l'exercici immediatament anterior, l'import del dret consolidat i el fons intern acumulat a nom del treballador el 31 de desembre de l'any immediatament anterior.

A aquests efectes s'entén per salari pensionable la suma de sou base i antiguitat.

L'import de les primes necessàries per cobrir els esmentats capitals ha d'anar a compte de l'empresa.

4. Pensions en vigor.

Per garantir les pensions causades i les pensions derivades, l'empresa ha contractat una pòlissa amb la companyia asseguradora Norton Life, l'1 de desembre de 2000.

Article 32

Servei mèdic

La direcció tècnica del servei va a càrrec d'un metge laboral, que continuarà prestant la mateixa atenció que fins al moment dedica. Per a la gestió del Servei compta amb l'assistència d'ATS laborals durant un període de 4 hores diàries, de dilluns a diumenge.

L'empresa ha d'establir l'horari que més convingui d'acord amb les necessitats que pugui haver-hi, de la qual cosa se n'ha d'informar amb la deguda antelació a la representació legal dels treballadors. Així mateix, l'empresa ha de fixar un procediment d'actuació per a casos d'emergència mèdica que ha de formar part del Manual de seguretat i que ha de capacitar el personal interessat en primers auxilis.

Article 33

Assegurança mèdica privada

S'acorda incloure un familiar per empleat en la pòlissa d'assegurança mèdica privada, actualment contractada amb Fiatc. Aquest familiar ha de ser necessàriament el cònjuge (o parella de fet legalment acreditada) o descendent de primer grau no emancipat. L'empresa s'ha de fer càrrec de la totalitat del cost.

A partir de desembre de 2008, els familiars inclosos han de passar a ser dos.

S'entén per descendent els menors de 25 anys no emancipats.

Article 34

Servei d'autocar / Plus distància

Es mantenen els mitjans de transport o autobusos necessaris per als horaris de treball; però, a partir de l'1 d'agost de 1984, han de ser gratuïts, per la qual cosa es deixa d'abonar el concepte de plus de distància. Queda absorbit i compensat qualsevol dret sobre aquest concepte, que desapareix per als usuaris d'autobús.

El treballador que utilitzi mitjans de transport propis, ha de cobrar el plus de distància, també amb efectes des de l'1 d'agost de 1984.

Article 35

Fons social

S'acorda crear un fons social d'ajuda discrecional per a tot el personal de plantilla. Ha d'estar dotat amb 12.020 euros anuals, import acumulable any a any. La Direcció, amb coneixement del Comitè d'Empresa, l'ha d'administrar de conformitat amb allò que estableix el respectiu Reglament de setembre de 2006.

Article 36

Indemnització en cas de mort natural

Es manté la indemnització de sis mesos d'havers a favor de la vídua i, si no n'hi ha, dels hereus legítims del causant.

Capítol VII

Pactes assistencials

Article 37

Quilometratge / Plus distància

Els desplaçaments extraordinaris des del domicili habitual a fàbrica amb mitjans propis i degudament autoritzats per la Direcció, donen dret a la indemnització per quilometratge quan es reuneixin les següents condicions:

1. Que el desplaçament sigui addicional als que segons el calendari aplicable s'han de realitzar. Per un viatge pel qual s'abona el plus distància no es pot cobrar quilometratge, amb independència del nombre d'hores que s'hagi romàs a la fàbrica.

2. Que la despesa a compensar sigui real. Si el trajecte es realitza amb mitjans a càrrec de l'empresa o terceres persones, no correspon.

3. Quan el personal de reforç de Manteniment del Departament d'Enginyeria es desplaci a menjar, el quilometratge màxim que s'ha d'admetre per aquest concepte és el de 9 km per viatge d'anada i tornada. Qualsevol excés que sobre aquest límit es pugui produir va a càrrec de l'empleat.

Aclariments:

1. S'han de computar els quilòmetres de distància des del domicili habitual a fàbrica (anada i tornada). Excepcionalment i per a casos degudament justificats, la Direcció de l'empresa pot autoritzar per escrit les sol·licituds que es presentin per a l'abonament de quilometratge des de llocs distints al domicili habitual.

2. Aquest quilometratge no és compatible amb l'ajuda de locomoció.

3. El quilometratge és independent del motiu en base al qual es produeix el desplaçament.

Article 38

Nit de Nadal i Cap d'Any

Al personal a torns que treballi els dies esmentats en els torns de T i N, se l'ha de gratificar amb el valor equivalent a 8 hores ordinàries.

Els sopars que acostuma a oferir l'empresa als empleats de servei en les esmentades dates, han de servir-se calents.

Article 39

Àpats i entrepans

1. Personal a torns:

La compensació ha de ser per l'import corresponent al valor de l'àpat més l'entrepà, i s'ha de meritar en prolongació de jornada igual o superior a tres hores extraordinàries. Aquesta compensació no s'ha de produir quan es faci una jornada (8 hores) en dia de descans.

Temps per als àpats: ha de ser el raonable en cada cas.

Forma de fer-ho: quan sigui necessari, s'ha de demanar un taxi i aquest ha de portar l'àpat des d'on sigui.

2. Personal de manteniment:

En prolongació de jornada de més de 3 hores:

Prevista fins a les 22 hores, entrepà.

Des de les 22 hores o sobrepassant les 24 hores, sopar.

Dissabtes, diumenges o festius s'ha d'aplicar, per analogia, allò establert per al personal a torns.

Temps per a àpats: 1 hora.

3. Personal de producció i manteniment:

En crides de reforç que no constitueixin prolongació de jornada, sempre que la persona cridada romangui més de tres hores, ha de percebre, igual que el personal en prolongació de jornada, la compensació pel valor equivalent a l'àpat o entrepans si la seva permanència coincideix amb els períodes que, a continuació, s'indiquen:

Període de 8 a 9, entrepà.

Període de 14 a 15, dinar.

Període de 18 a 19, entrepà.

Període de 22 a 23, dinar.

Període de 2 a 3, entrepà

4. Personal de materials

Durant l'estiu, se'ls ha d'aplicar el pacte que sobre àpats i entrepans hi ha establert per al personal de manteniment.

5. Tot el personal: prolongació de jornada en horari d'estiu:

Durant l'estiu, en cas d'haver de prolongar la jornada més d'una hora extraordinària, és a dir, més enllà de les 15 hores, s'ha de percebre l'import corresponent al valor de l'àpat. A més, quan calgui, s'ha d'utilitzar el servei de taxi per portar el menjar.

Capítol VIII

Drets de representació col·lectiva

Article 40

Formació

Es crea una Comissió Paritària per tractar temes de formació. Ha d'estar composta per 6 persones. El Comitè ha de designar 3 membres; la Direcció designarà els altres tres, un dels quals ha de pertànyer al Departament de Recursos Humans i els altres dos al de Seguretat, Producció o Tecnologia (segons ho requereixi el tema). Per a la vàlida constitució de la Comissió es requereix com a mínim l'assistència de 4 persones, 2 per cada part. La Comissió s'ha de reunir de manera ordinària cada tres mesos i de forma extraordinària a petició, degudament justificada, de qualsevol de les parts.

La principal funció d'aquesta Comissió és la de col·laborar en l'elaboració del Programa Anual de Formació (que aprova la Direcció) i del calendari d'execució. Hi ha d'aportar totes les recomanacions que consideri oportunes.

Altres funcions són:

1. Realitzar estudis sobre les necessitats de formació de la plantilla.

2. Proposar accions formatives de diverses modalitats i nivells, tant amb programes interns com a través de programes desenvolupats per organismes competents.

3. Col·laborar, en la mesura de les seves possibilitats, en el disseny del programa de formació, tenint en compte les necessitats concretes i les característiques generals i individuals dels treballadors afectats.

4. Avaluar totes les accions empreses i també promoure activitats de la formació professional.

Les necessitats formatives previstes han d'estar incloses en Pla Anual de Formació, que s'elabora segons el que preveuen els manuals de qualitat.

Quan aquestes necessitats siguin degudes a millores tecnològiques, des del moment en què s'aprovi la previsió anual d'inversions, s'han d'incloure en el Pla Anual de formació que correspongui i, amb l'antelació suficient, s'ha de convocar la Comissió de Formació, com a suport de la Direcció, a fi d'analitzar i preveure les seves conseqüències en relació amb la formació requerida.

La formació s'ha de fer preferentment durant la jornada de treball. Quan es realitzi fora d'aquesta, ha de ser aprovada per la Direcció prèvia informació a la Comissió de Formació. Cada hora lectiva ha de ser compensada amb l'import que s'assenyali la taula salarial corresponent.

Com a excepció, en el cas de produir-se una necessitat urgent de formació no inclosa en el Pla Anual de Formació, la Comissió s'ha de reunir amb caràcter d'urgència a fi de valorar i planificar l'acció formativa corresponent. En el cas de fer-se l'esmentada activitat (a criteri de l'empresa), fora de la jornada de treball, i si coincideix amb els períodes vacacionals, interrupció de vacances, de cicle de descans, o assistència de treballadors en el cicle de nit, als assistents se'ls ha de compensar amb valor doble de l'hora lectiva.

Article 41

Delegats de prevenció. Crèdit horari

S'acorda que el Comitè d'Empresa pot nomenar empleats que no formin part del Comitè com a delegats de prevenció. Aquestes persones han de gaudir d'un crèdit anual de 16 hores. Un cop nomenats, excepte causa degudament justificada i acceptada per l'empresa, no poden canviar-se durant la vigència del Conveni.

El crèdit horari per als membres del Comitè de delegats sindicals ha de ser computat semestralment i s'ha d'acceptar la cessió del crèdit entre ells.

Article 42

Delegats sindicals

Se'ls hi de reconeixen els drets, garanties i obligacions establerts en l'article 10 de la LOLS i el mateix crèdit horari que als membres del Comitè d'Empresa.

Article 43

Clàusula de prejubilacions

Sense que suposi renúncia a drets legals, i en la mesura que les circumstàncies ho permetin o ho aconsellin, la Direcció ha de negociar, a nivell personal i amb caràcter voluntari, les condicions econòmiques que les parts interessades acordin amb aquesta finalitat.

Disposicions finals

Primera

Reducció de jornada

La part social aquí representada es compromet, durant els 3 anys següents a la finalització d'aquest Conveni, és a dir, fins al 31 de desembre de 2011, a no sol·licitar noves reduccions de jornada, en qualsevol de les seves variants.

D'igual manera i pel mateix període de temps, les part social aquí representada es compromet a no sol·licitar noves compensacions, en temps de descans, pel concepte d'encavalcament entre torns.

Segona

Vestidors per a operadors d'OE

El projecte d'adequació ha d'estar llest abans del final de 2006, data en què s'ha de presentar al Comitè, i s'ha d'executar abans de la fi de 2007.

Tercera

Riscos psicosocials

Durant la vigència del Conveni, s'ha d'estudiar la problemàtica per aquests factors. S'han d'incloure en el Conveni les conclusions que s'acordin.

Quarta

Instal·lació de correu electrònic

S'ha de facilitar un compte de correu al personal que no en disposi. S'ha d'instal·lar en l'ordinador del despatx on són les pàgines web de consulta per al personal.

Cinquena

Recurs preventius

La part social manifesta que la compensació econòmica dels recursos preventius, d'acord amb el preacord del Conveni, ha estat pactada directament entre la Direcció i els afectats.

Sisena

Preu cantina

Ha de mantenir el valor durant la vigència del Conveni.

Annex 1

Taula de salari base (SB)

Valors a 1 de gener de 2006.

Annex 2

Taula de plusos i altres conceptes

Valors a 1 de gener de 2006

Taula de complements de lloc (12 meses)

Taula d'antiguitat

Valor de trienni