ORDRE
AAR/185/2008, de 23 d'abril, per la qual es crea el Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta, i se n'aprova la reglamentació específica i el seu estàndard racial.
La raça ovina xisqueta forma part de les races del tronc ibèric i té gran valor zootècnic perquè es tracta d'una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que es manté amb un alt grau de puresa, ja que ha estat força aïllada geogràficament gràcies a la seva capacitat per subsistir en condicions ambientals extremes, amb escassos recursos vegetals, no assequibles per a altres poblacions ovines.
A efecte de protegir, potenciar i millorar la raça i amb la finalitat de coordinar les accions de millora i manteniment i establir un efectiu de bestiar selecte que mantingui el patrimoni genètic, cal crear el Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta.
D'acord amb l'article 116.1.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia que inclou en tot cas la regulació i el desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.
Per tant, correspon a la Generalitat la creació del llibre genealògic de les races autòctones catalanes, l'aprovació de la reglamentació específica i el seu estàndard racial, així com el reconeixement oficial de les organitzacions i associacions de criadors que tinguin el seu àmbit territorial a Catalunya.
En tant no es desenvolupi l'esmentat article 116 de l'Estatut i a efectes d'aquesta Ordre, és d'aplicació el Reial decret 286/1991, de 8 de març, de selecció i reproducció de bestiar oví i cabrum de races pures (BOE núm. 61, de 12.3.1991), pel qual s'estableixen els requisits per al reconeixement oficial de les organitzacions o associacions de criadors de bestiar oví i caprí i per a la inscripció d'ovins i caprins en la secció principal del Llibre genealògic.
Aquesta Ordre ha estat sotmesa al tràmit d'audiència mitjançant la Taula sectorial del sector oví i cabrum i no s'han rebut al·legacions sobre el seu contingut.
En conseqüència, a proposta de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia i en ús de les atribucions que m'han estat conferides,
Ordeno:
Article 1
Creació i objectius
1.1 Es crea el Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta i se n'aprova la reglamentació específica i el seu estàndard racial els quals consten, respectivament, als annexos 1 i 2 d'aquesta Ordre.
1.2 La creació del Llibre genealògic té els objectius de permetre el control tècnic de la raça i de disposar de les dades que permetin desenvolupar un programa de millora per a la conservació, la selecció i l'avaluació genètica dels animals de la raça, mitjançant el control de rendiments, per tal de destinar-los a la reproducció.
Article 2
Contingut
Es podran inscriure al Llibre genealògic els animals de la raça ovina xisqueta que reuneixen les condicions establertes a l'estàndard racial que figura a l'annex 2 d'aquesta Ordre.
Article 3
Reconeixement oficial de les associacions de criadors
3.1 El Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta el portaran les associacions de criadors de la raça ovina xisqueta, que tinguin per objecte col·laborar amb el manteniment i la promoció d'aquesta raça i que hagin estat reconegudes oficialment pel director o la directora General d'Agricultura i Ramaderia per gestionar el Llibre.
3.2 Per tal que una associació sigui reconeguda oficialment cal que compleixi els requisits establerts al Reial decret 286/1991, de 8 de març, sobre selecció i reproducció de bestiar oví i cabrum de races pures.
3.3 Les associacions interessades en obtenir el reconeixement oficial per gestionar el Llibre genealògic presentaran a la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, una sol·licitud en la qual adjuntaran:
a) Fotocòpia del NIF de qui sol·licita i NIF del/de la representant legal.
b) Documentació acreditativa de la personalitat jurídica de l'associació sol·licitant. S'ha d'aportar el certificat actualitzat de la inscripció al Registre d'entitats, associacions, fundacions i col·legis professionals.
c) Fotocòpia de l'acte pel qual es pren la decisió de sol·licitar el reconeixement i s'assumeixen els drets i les obligacions derivades de la gestió del Llibre genealògic.
d) La documentació que justifiqui el compliment del que estableix l'annex II del Reial decret 286/1991, de 8 de març.
3.4 El reconeixement oficial de les associacions de criadors per a la gestió del Llibre genealògic correspon a la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, mitjançant resolució que els serà notificada i es publicarà al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.3.5 El termini per resoldre és de tres mesos comptat des de la data d'entrada de la sol·licitud. Transcorregut l'esmentat termini sense rebre la resolució corresponent, la sol·licitud de reconeixement s'entendrà estimada i l'associació reconeguda oficialment, llevat que no compleixi els requisits essencials establerts a l'esmentat annex II del Reial decret 286/1991, segons disposa l'article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
3.6 D'acord amb el que estableix l'article 2.2 de la Decisió 90/254/CEE de la Comissió, de 10 de maig de 1990 (DO L 145 de 8/6/1990), es podrà denegar el reconeixement oficial a una organització o associació de ramaders si constitueix una amenaça per a la conservació de la raça o compromet el programa zootècnic d'una associació o organització ja reconeguda.
3.7 Contra les resolucions denegatòries del reconeixement oficial de les associacions de criadors es pot interposar recurs d'alçada davant el conseller o la consellera d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en el termini d'un mes i d'acord amb la regulació establerta als articles 114 i 115 de l'esmentada Llei 30/1992, de 26 de novembre.
Article 4
Gestió del Llibre genealògic
4.1 El reconeixement oficial de les associacions de criadors habilita per a la gestió del Llibre genealògic.
4.2 No obstant el que preveu l'apartat anterior, per raons d'interès públic degudament valorades, la gestió del Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta es podrà atribuir a una única associació que hagi estat reconeguda oficialment, d'acord amb el que disposa l'article 3 d'aquesta Ordre.
4.3 En el supòsit previst a l'apartat anterior, la resolució de reconeixement oficial i d'atorgament de la gestió del Llibre valorarà les raons d'interès públic que justifiquen l'esmentat atorgament i el fonamentarà d'acord amb els principis de no-discriminació i lliure concurrència. S'atorgarà la gestió a l'associació de criadors reconeguda oficialment que millor s'adeqüi al compliment dels objectius que té el Llibre genealògic, establerts a l'article 1 d'aquesta Ordre, i a l'efecte se'n valorarà el grau de representativitat i implantació, la imparcialitat per a l'exercici de les funcions i la capacitat i els mitjans de què disposa.
Article 5
Revocació de la gestió del Llibre genealògic
5.1 En cas que la o les associacions a les quals se'ls ha atorgat la gestió del Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta incompleixin alguna de les obligacions inherents a la gestió del Llibre, la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, amb audiència prèvia de la o les associacions, podrà revocar l'atorgament de la gestió de l'esmentat Llibre. Contra la resolució de revocació es podrà interposar recurs d'alçada davant el conseller o la consellera d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
5.2 En cas de revocació, si la gestió del Llibre havia estat atribuïda a una única associació d'acord amb el que preveu l'article 4.2, s'atorgarà a una altra associació reconeguda oficialment. En cas que no n'hi hagi cap altra, la gestió serà assumida per la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
Article 6
Inspecció i control
Les funcions d'inspecció i control de la gestió del Llibre genealògic les exercirà el Servei de Producció Ramadera de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
Article 7
Comissió d'inscripció al Llibre genealògic
7.1 Les associacions de criadors reconegudes oficialment disposaran d'una Comissió d'inscripció al Llibre genealògic, que estarà formada pels membres següents:
President o presidenta: el president o la presidenta de l'associació, o persona en qui delegui.
Inspector director tècnic o inspectora directora tècnica: nomenat/ada pel director o la directora general d'Agricultura i Ramaderia, a proposta del president o la presidenta de la Comissió.
Vocals:
Tres persones representants de l'associació de criadors, una de les quals serà la persona tècnica responsable del programa de conservació i millora aprovat per la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
7.2 La Comissió actuarà com a òrgan col·legiat, i adoptarà els acords per majoria. El vot del president o la presidenta serà de qualitat. El funcionament de la Comissió s'ajustarà al que estableixin els estatuts de l'associació i supletòriament serà d'aplicació el que estableix el capítol 6 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat.
7.3 Corresponen a la Comissió d'inscripció les tasques següents:
a) Estudiar i aprovar, si escau, les sol·licituds d'inscripció dels animals als registres del Llibre genealògic.
b) Resoldre les reclamacions de les persones propietàries pel que fa a la qualificació dels seus exemplars.
c) Proposar a l'associació les actuacions i els programes a dur a terme per a la conservació, la millora i la difusió de la raça.
d) Informar sobre les sancions que proposi l'associació gestora del Llibre genealògic a la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia la qual decidirà sobre les mateixes.
e) Les que es relacionen amb els annexos d'aquesta Ordre i les que li encomani la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
7.4 En el supòsit que preveu l'article 4.2 d'aquesta Ordre, només tindrà Comissió d'inscripció l'associació gestora del Llibre.
Article 8
Recursos
Contra les resolucions de la Comissió d'inscripció, es pot interposar recurs d'alçada davant el director o la directora general d'Agricultura i Ramaderia en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de la notificació de la resolució, sens perjudici que se'n pugui interposar qualsevol altre admès en dret.
Disposició transitòria
En la primera sessió de la Comissió d'inscripció prevista a l'article 7 d'aquesta Ordre, la persona inspectora directora tècnica serà nomenada per la persona titular de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.
Disposició final
Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 23 d'abril de 2008
Joaquim Llena i Cortina
Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Annex 1
Reglamentació del Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta
Capítol 1
Estructura del Llibre genealògic
Article 1
1.1 Al Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta es podran inscriure tots els animals que tinguin les característiques morfològiques definides en el seu prototip racial i s'ajustin a la disposició d'aquesta reglamentació específica.
1.2 El Llibre genealògic de la raça ovina xisqueta constarà dels registres següents:
Registre fundacional (RF).
Registre auxiliar (RA).
Registre de naixements (RN).
Registre definitiu (RD).
Registre de mèrits (RM).
Article 2
2.1 La inscripció d'un animal en el registre corresponent l'haurà de sol·licitar la persona propietària a l'associació gestora del Llibre, presentarà els impresos complimentats a l'efecte i aportarà dades del naixement.
2.2 No s'inscriuran en cap registre els exemplars que presentin tares o defectes morfològics que desaconsellin la seva utilització com a animals reproductors o que exhibeixin manca de fidelitat racial.
2.3 La qualificació, identificació o inscripció dels animals serà tasca del personal tècnic expressament designat per l'entitat gestora del Llibre genealògic.
2.4 Per a una major garantia de la identificació i inscripció d'exemplars als registres d'aquest Llibre genealògic, la persona inspectora de la raça podrà esbrinar i realitzar les diligències que estimi pertinents, i podrà, així mateix, recórrer a la verificació del parentiu mitjançant les proves pertinents.
2.5 Correspon a l'associació gestora l'expedició de la documentació genealògica que haurà d'incloure, a més de les condicions generals establertes per a la identificació dels ovins, tots els distintius d'identificació referits a l'animal en qüestió i que han de correspondre's amb els que exhibeixi l'individu mateix.
2.6 S'estableixen, amb caràcter oficial, les proves de paternitat.
Article 3
3.1 Registre fundacional (RF): aquest Registre representa el fonament i principi selectiu de la raça, per consegüent ha d'acollir als reproductors femelles i mascles que responguin al prototipus racial que s'estableix a l'annex 2 i reuneixin els requisits següents:
Tenir almenys sis mesos d'edat tant els mascles com les femelles.
Qualificació morfològica amb una puntuació mínima de 65 punts per a les femelles i de 70 punts per als mascles, amb un màxim de 100 punts, segons barem oficial.
Que la seva inscripció sigui sol·licitada de manera expressa a l'associació gestora d'aquest Llibre genealògic.
3.2 Els animals romandran en aquest Registre al llarg de la seva vida.
3.3 Aquest Registre tindrà una vigència de dos anys comptada a partir de la publicació d'aquesta Ordre.
Article 4
4.1 Registre auxiliar (RA): aquest Registre restarà inactiu mentre estigui en vigor el Registre fundacional (RF). S'hi inscriuran les femelles reproductores que, mancades totalment o parcialment d'antecedents genealògics reconeguts per aquest Llibre genealògic, posseeixin els caràcters morfològics propis de la raça i compleixin els requisits següents:
a) Tenir una edat no inferior als sis mesos.
b) Tenir una qualificació morfològica mínima de 65 punts.
Dins d'aquest Registre s'estableixen dues categories:
a) Auxiliar A (RAA): accediran a aquest registre les femelles sense documentació genealògica que acrediti la seva ascendència sempre que se n''hagi sol·licitat la inscripció formalment a l'associació gestora del Llibre genealògic. Els animals que superin aquests condicionants s'identificaran en el moment de la qualificació, segons el mètode aprovat a tal efecte.
b) Auxiliar B (RAB): s'hi inscriuran les femelles filles de mare que pertanyi al RAA, i pare inscrit al RF, o al definitiu (RD), o al de mèrits (RM) que en el seu moment obtinguin la puntuació morfològica exigida per a les femelles del RAA.
4.2 La inscripció al Registre auxiliar perdurarà durant tota la vida de l'animal tot i que no serà considerat de raça pura.
Article 5
5.1 Registre de naixements (RN): en aquest Registre s'hi inclouran les cries d'ambdós sexes, nascudes de progenitors que pertanyin a qualsevol registre amb excepció del RAA; és a dir, RF, RD, RAB o RM, sempre que:
a) La persona propietària presenti, en un termini màxim de sis mesos des del naixement, la sol·licitud corresponent en la qual aporti les dades de naixement necessàries. No obstant això, es podrà sol·licitar la inscripció fora d'aquest termini sempre que es reuneixin la resta de requisits d'aquest apartat, i es verifiqui la filiació compatible del producte.
b) Els animals manquin de defectes determinants de desqualificació.
c) Estiguin degudament identificats tal com descriu l'article 8 d'aquest Reglament, amb excepció del bol ruminal, que els serà implantat quan ingressin al RD.
5.2 Les cries inscrites romandran en aquest registre fins al seu trasllat al RD, sempre que compleixin els requisits establerts a l'article 6 d'aquest annex.
Article 6
6.1 Registre definitiu (RD): en aquest Registre s'hi podran inscriure els animals que procedeixin del Registre de naixements quan compleixin l'edat d'un any, amb els requisits següents:
a) Haver obtingut una qualificació morfològica mínima de 65 punts les femelles i 70 punts els mascles, sobre un màxim de 100 punts.
b) No presentar tares o defectes que els impedeixin una funció reproductiva normal.
6.2 Seran donats de baixa d'aquest Registre els individus que la Comissió d'inscripció de la raça comprovi que són portadors de caràcters hereditaris anòmals, que en facin aconsellable l'eliminació del programa.
Article 7
7.1 Registre de mèrits: s'inscriuran en aquest Registre, a petició de l'associació gestora del Llibre genealògic i acordat per la Comissió d'inscripció, els animals reproductors sobresortints de la raça, que pertanyin al Registre fundacional o definitiu i destaquin per les seves característiques morfològiques, productives i genealògiques. Aquest Registre constarà de dues seccions:
a) Secció femelles: accediran a aquesta secció les reproductores que hagin assolit els nivells selectius següents:
75 o més punts en la seva qualificació morfològica.
A partir del tercer any de vigència del Llibre, tenir almenys tres descendents inscrits al Registre de naixements, en tres anys consecutius. Aquestes femelles obtindran el títol de .mares de futur semental..
b) Secció mascles: destinada als mascles que assoleixin els mèrits següents:
80 punts o més, en la seva qualificació morfològica.
Ser fill d'una mare de futur semental i de pare de Registre definitiu o de mèrits.
Tenir inscrits al Registre definitiu almenys deu descendents.
Aquests mascles rebran el títol de .mascle qualificat.. Els que, a més, s'hagin sotmès a proves de valoració genètica, segons esquema de selecció aprovat a l'efecte, i obtinguin resultats positius, rebran el títol de .reproductor provat..
Capítol 2
Identificació i registre dels animals
Article 8
8.1 La inscripció dels animals als llibres genealògics requereix identificació prèvia segons la normativa vigent.
8.2 De manera complementària podran fer-se servir altres distintius d'identificació que facilitin el maneig i la diferenciació dels animals.
8.3 L'accés a les dades del Llibre genealògic són lliures, excepte les dades identificatives de persones que estiguin afectades per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal.
Annex 2
Prototipus racial
Article 1
Per poder ser inscrits al Llibre genealògic, els exemplars de la raça ovina xisqueta hauran de posseir els caràcters següents:
1.1 Aspecte general: Els individus de la raça xisqueta són de plàstica longilínia-mediolínia, format eumètric i perfil fronto-nasal subcirtoide (subconvex). El color de la capa és blanc, amb la pigmentació centrífuga del tronc ibèric (punta de les orelles, voltant dels ulls, llavis i parts distals de les extremitats). La llana és blanca i del tipus entrefí. Els marrans solen pesar de 60 a 65 kg, amb un alçada mitjana a la creu de 77+-4 cm i les femelles de 45 a 50 kg, amb una alçada mitjana a la creu de 70 +- 3,5 cm. La principal orientació productiva és la producció de xais, d'un pes viu aproximat de 22 a 24 kg. Instint maternal molt desenvolupat.
1.2 Cap: de mida petita, encara que proporcionat amb el cos. És del tipus dolicocèfal. El perfil fronto-nasal és subconvex, i més accentuat en els mascles. Orelles de mida petita-mitjana, horitzontals, molt mòbils i puntes pigmentades. Ulls vius i òrbites poc prominents, pigmentats (ullerades). Morro pigmentat i llavis petits. Sense banyes.
1.3 Coll: prim, curt, però molt fort. No presenta papada, mamelles ni corbates (arrugues a la pell). Forta crinera (mufló) a la zona ventral en molts mascles. Pell molt adherida al coll.
1.4 Tronc: robust, ample i curt. Creu, dors i llom horitzontals i ben musculats. Costelles ben arquejades. Gropa en prolongació amb la línia dorso-lumbar, lleugerament inclinada, ampla i convexilínia, predominant la longitud a l'amplada. Naixement de la cua mitjanament baix, i de certa longitud (arriba a la meitat del metatars). Braguer ben desenvolupat i amb bona implantació que li permet una bona capacitat lletera per criar els xais. Bona alletadora, que accepta bé els xais orfes.
1.5 Extremitats: aploms correctes, àgils, musculats i forts. Relativament curts en proporció al cos. Ungles molt fortes, petites i resistents.
1.6 Pell, pèl i mucoses: pell gruixuda i sense plecs. Pèl de cobertura suau, fi i brillant. Mucoses pigmentades.
1.9 Defectes: d'acord amb l'estàndard racial descrit es consideraran els següents:
Defectes penalitzables:
a) Presència de banyes a les femelles.
b) Òrbita ocular de color marró rogenc (ROI) en mascles.
c) Absència parcial de pigmentació característica.
d) Animals pigallats, és a dir, amb taques negres a la pell, menys o més esteses. Si el pigallat és a la llana, serà penalitzable un pigallat molt moderat.
Defectes desqualificables:
a) Perfil fronto-nasal recte o concau.
b) Presència de banyes en mascles.
c) Presència de mamelles.
d) Mascles o femelles totalment negres o blancs (coloms).
e) Cap, potes i part ventral del cos de color negre, xocolata o rosat.
f) Animals pigallats a la llana de forma estesa.
g) Conformació general o regional, defectuosa en excés.
h) Anomalies i malformacions hereditàries i/o congènites.
Article 2
2.1 Per a la inscripció dels animals als diferents registres del Llibre genealògic es realitzarà una avaluació morfològica per regions segons una valoració de l'1 al 10, ponderada amb els coeficients següents:
Cap i coll: 1,5.
Tronc: 1,5.
Extremitats i aploms: 2.
Desenvolupament corporal: 1,5.
Pell, pèl i mucoses: 0,5.
Caràcters sexuals: 0,5.
Color de la capa i característiques del velló: 1.
Harmonia general: 1,5.
2.2 L'adjudicació de tres punts o menys, sense ponderar, a qualsevol de les regions, serà motiu per desqualificar l'animal, sigui quina sigui la puntuació aconseguida a les altres regions.
2.3 La qualificació final de cada exemplar serà la suma dels resultats parcials obtinguts per a cada regió. D'acord amb aquesta qualificació final els animals quedaran classificats morfològicament segons l'escala següent:
Classe excel·lent: de 90 a 100 punts.
Classe molt bona: de 80 a 89 punts.
Classe bona: de 70 a 79 punts.
Classe regular: de 65 a 69 punts.
Classe insuficient: 64 o menys.
(08.112.063)