RESOLUCIÓ

JUS/1414/2008, de 6 de maig, per la qual, havent-ne comprovat prèviament l'adequació a la legalitat, s'inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Vist l'expedient d'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, del qual en resulta que en data 22 d'abril de 2008 es va presentar el text dels Estatuts adaptats als preceptes de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, aprovat en junta general extraordinària del Col·legi de 17 d'abril de 2008;

Vistos l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia; la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals; la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, la Resolució d'11 de maig de 1999, de publicació de les relacions de procediments administratius regulats per la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 2898, de 28.5.1999), i els Estatuts col·legials vigents declarats adequats a la legalitat per l'Ordre de 16 de desembre de 1985 (DOGC núm. 710, de 7.7.1986) i per les resolucions de 5 d'octubre de 1990 (DOGC núm. 1355, de 17.10.1990), de 10 de març de 1999 (DOGC núm. 2850, de 18.3.1999), i de 2 de maig de 2000 (DOGC núm. 3134, de 8.5.2000);

Atès que els Estatuts s'adeqüen a la legalitat;

Atès que el present expedient ha estat promogut per una persona legitimada, que s'han aportat els documents essencials i que s'han complert tots els tràmits establerts;

D'acord amb el que disposen els articles 79 i 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;

A proposta de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques,

Resolc:

.1 Declarar l'adequació a la legalitat de l'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i disposar la seva inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya.

.2 Disposar que el text dels Estatuts adaptats a la Llei 7/2006, de 31 de maig, es publiqui al DOGC, a l'annex d'aquesta Resolució.

Barcelona, 6 de maig de 2008

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera de Justícia

Annex

Estatuts del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

Preàmbul

Amb el temps, els col·legis professionals s'han consolidat com a entitats encarregades de representar els interessos dels seus membres i desenvolupar funcions de caràcter públic. També s'ha mantingut l'obligatorietat d'adscripció a l'organització col·legial dels professionals que exerceixen una professió titulada.

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic dotades de personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d'actuar per aconseguir l'acompliment de llurs finalitats. Els actes que dicten tenen una doble naturalesa jurídica en funció de la potestat en virtut de la qual actuen. D'una banda, quan actuen com a administració pública estan sotmesos al dret administratiu, de l'altra, tenen una base associativa privada i, per tant, algunes de les activitats que desenvolupen estan sotmeses a les normes del dret privat.

Per regular l'organització interna, el funcionament i la gestió de les competències i les finalitats que les disposicions legals els atribueixen, els col·legis professionals estan dotats d'unes normes estatutàries que permeten que els col·legiats participin en la gestió i el control dels òrgans de govern i que reconeixen els drets i les facultats necessàries que garanteixen aquesta participació.

La darrera renovació estatutària del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona es va produir el mes de maig de l'any 2000. La publicació de la Llei de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya en la sessió del 18 de maig de 2006 i publicada en el DOGC de 29 de maig del mateix any, va comportar la necessitat de modificar-los per adaptar-los a la norma, modificació que s'havia de formalitzar en el termini de dos anys a partir del moment en què va entrar en vigor.

Les novetats que incorpora aquesta nova legislació han portat a una revisió més profunda del reglament col·legial; així, en la redacció del nou text s'hi han introduït altres modificacions que van encaminades a actualitzar l'ordenament de l'exercici de la professió i adequar-la a les noves necessitats socials de manera que doni resposta als interessos dels destinataris de l'activitat professional.

Així doncs, el Col·legi vetlla per l'excel·lència en l'exercici de l'activitat dels professionals i, en justa correspondència, reclama el seu reconeixement social i econòmic.

Aquests estatuts consten d'onze títols, cinc disposicions transitòries, una derogatòria i quatre disposicions finals.

El títol primer regula el règim jurídic del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona i distingeix entre les activitats sotmeses a dret públic i les sotmeses a legislació de caràcter privat.

El títol segon regula les finalitats i les funcions de la corporació d'acord amb el règim jurídic esmentat. Entre les funcions públiques hi ha incloses les que estableix la mateixa Llei de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i també les altres funcions delegades per l'administració pública competent en matèria de tramitació i resolució d'expedients d'instal·lació d'oficines de farmàcia i d'organització dels horaris d'atenció al públic, serveis d'urgència i vacances.

El títol tercer regula el règim de col·legiació, allò que s'entén per exercici professional, els drets i les obligacions dels col·legiats i per primera vegada aborda les societats professionals. D'acord amb el que preveu la llei, s'introdueix la distinció entre col·legiat exercent i col·legiat no exercent.

Es contempla el reconeixement a la col·legiació continuada amb la figura del col·legiat emèrit i capacita a l'òrgan de govern per nomenar col·legiat d'honor un professional, farmacèutic o no, en reconeixement per la seva aportació a la professió.

El títol quart regula els drets i els deures dels col·legiats. Introdueix l'obligació, que la llei consolida, que el col·legiat que exerceix ha de tenir concertada una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els danys i els perjudicis que pugui ocasionar a tercers en aquest exercici.

El títol cinquè regula els òrgans de govern del Col·legi. Consta de tres capítols referits a la Junta General, a la Junta de Govern i a les vocalies.

La Junta General és l'òrgan sobirà del Col·legi. No hi ha canvis amb relació a l'estructura i el funcionament anteriors, ni tampoc en el règim de presa de decisions, llevat del valor del vot dels col·legiats que no exerceixen.

La Junta de Govern manté també la mateixa estructura i funcionament. La denominació de comptador ha canviat per la de vicetresorer tot i que aquesta modificació no afecta les funcions que té atribuïdes el comptador.

Aquests Estatuts recuperen la denominació tradicional de .vocalies. per a les seccions descrites en els estatuts anteriors i crea la Vocalia de farmacèutics d'atenció primària. Al mateix temps, amplia la denominació de la Vocalia de Dermofarmàcia, que passa a ser Vocalia de dermofarmàcia i productes sanitaris, i la de Plantes Medicinals, que passa a ser la Vocalia de plantes medicinals i homeopatia, en ambdós casos per adequar la denominació a l'àmbit de l'activitat que desenvolupen.

El canvi de denominació de la Vocalia de farmacèutics titulars per la de Vocalia de farmacèutics de salut pública i de Vocalia d'alimentació per la de Vocalia d'alimentació i nutrició es va produir per acord de la Junta General de data 29 de juny de 2006.

Per últim, s'ha suprimit la Vocalia d'òptica, perquè els farmacèutics amb aquesta modalitat d'exercici estan obligats a pertànyer a un altre col·legi que representa llurs interessos en aquest àmbit professional.

Pel que fa al procés de renovació de la Junta de Govern, l'Estatut introdueix els canvis necessaris per adequar-lo al que estableix la Llei de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. També inclou la necessitat que els membres de la Junta resideixin a Catalunya i de que les candidatures estiguin avalades per un nombre de cent col·legiats.

El títol sisè regula el règim econòmic del Col·legi. Aquest apartat fa distinció entre ingressos ordinaris i ingressos extraordinaris, reflecteix la progressivitat en les quotes i adapta la nomenclatura de les diferents partides a conceptes tributaris.

El títol setè regula la potestat normativa del Col·legi d'acord amb el que preveu la nova llei i també el procediment a seguir per elaborar normes.

El títol vuitè regula el règim disciplinari adaptat a les normes que regulen l'activitat farmacèutica en totes les modalitats professionals i a la capacitat sancionadora que la llei atribueix als col·legis professionals. També ha tingut en compte la tendència dels tribunals de justícia sobre la tipificació i la publicitat de les conductes il·lícites per imposar sancions.

El títol novè regula el règim dels recursos que és possible interposar contra els actes que dicta el Col·legi. Cal destacar que totes les resolucions poden ser objecte de recurs contenciós administratiu llevat de les dictades en exercici de les potestats que l'administració pública competent hagi delegat.

El títol desè regula el procediment per modificar els Estatuts i per dur a terme la fusió o la segregació del Col·legi, d'acord amb el que estableix la llei.

Finalment, el títol onzè regula el procediment de dissolució del Col·legi.

De les disposicions transitòries, derogatòria i finals, cal destacar la convalidació de les normes de caràcter intern que abans de l'autorització d'aquests Estatuts han aprovat la Junta de Govern i/o la Junta General, fins que no es dictin normes noves d'acord amb aquest nou reglament. Al mateix temps es regula la situació transitòria dels membres de la secció d'òptica ja que ha desaparegut la vocalia corresponent.

títol preliminar

Article 1

De conformitat amb el que disposa la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, es redacten els presents Estatuts amb la finalitat d'adaptar aquells pels quals s'ha regit fins ara el Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona al que estableix l'esmentada disposició.

títol primer

Domicili i règim jurídic

Article 2

Domicili

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona té el domicili a Barcelona, al carrer Girona, 64-66. Aquest domicili es pot modificar per acord de la Junta General amb les formalitats establertes i la notificació pertinent als organismes i les autoritats corresponents.

Article 3

Règim jurídic

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona és una corporació de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d'obrar per complir les seves finalitats, que es configura com una instància de gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici de la professió de farmacèutic i com a vehicle de participació dels col·legiats en l'administració d'aquests interessos, independentment del fet que exerceixi activitats i presti serveis als col·legiats en règim de dret privat.

Agruparà oficialment i obligatòriament totes les persones que estiguin en possessió del títol de llicenciat en farmàcia i vulguin exercir la professió en qualsevol de les seves modalitats en l'àmbit de la província de Barcelona.

Per la consideració de corporació de dret públic i en l'àmbit de les seves funcions públiques, el Col·legi actua d'acord amb el dret administratiu, exerceix les potestats inherents a l'administració pública i està subjecte al règim de responsabilitat patrimonial corresponent.

En l'exercici d'aquestes funcions el Col·legi ha d'aplicar en les seves relacions amb els col·legiats i els ciutadans els drets i les garanties procedimentals que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.

En l'exercici de les seves funcions privades el Col·legi està sotmès al dret privat.

títol segon

Finalitats i funcions

Article 4

Finalitats

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona té com a finalitats essencials:

1. Ordenar, en l'àmbit de la seva competència, l'exercici general de la professió vetllant pel compliment de les disposicions vigents que la regulen i procurant que s'ajusti a la legislació vigent en matèria de defensa de la competència.

2. Vetllar perquè l'actuació dels col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat amb relació a l'exercici professional de farmacèutic i, especialment, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les normes ètiques i deontològiques de la professió.

3. Assumir per dret propi la representació de la professió farmacèutica davant de les autoritats i els organismes públics en tota classe d'interessos i compromisos que afectin la professió en general, incloent-hi la signatura de convenis per a la prestació de serveis públics i/o privats al ciutadà.

4. Representar i defensar els interessos generals dels professionals en qualsevol àmbit i, en especial, en les relacions amb l'administració pública.

5. Promoure les activitats científiques, culturals, econòmiques i socials dels col·legiats i fomentar l'especialització professional.

Article 5

Funcions

5.1 Funcions públiques.

Són funcions públiques del Col·legi:

a. Garantir que l'exercici professional s'adequa a les normatives vigents en cada moment, a la deontologia i les bones pràctiques, i que es respectin els drets i els interessos de les persones destinatàries de l'actuació professional.

b. Ordenar l'exercici de la professió en l'àmbit de la seva competència i en el marc legal aplicable, vetllant pel compliment dels deures i les obligacions dels farmacèutics col·legiats i de les societats professionals, per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans. També, proposar a l'administració l'adopció de mesures amb relació a l'ordenament i la regulació de l'accés i l'exercici de la professió.

c. Vetllar pels drets i pel compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats i perquè no es produeixin actes d'intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars que vulnerin les normes deontològiques, adoptant, si es dóna el cas, les mesures i les accions establertes en els presents Estatuts i l'ordenament jurídic.

d. Exercir la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats i les societats professionals, en els termes que estableix la llei i aquest Estatuts.

e. Participar en el procediment per obtenir l'acreditació de l'aptitud per a exercir la professió.

f. Promoure i facilitar la formació continuada dels col·legiats per garantir-ne la competència professional organitzant de manera permanent activitats formatives d'actualització professional i subscriure amb aquesta finalitat els convenis pertinents amb la Universitat i altres entitats i institucions.

g. Promoure i facilitar el compliment del deure d'assegurança per cobrir els riscos de responsabilitat en què els col·legiats i les societats professionals puguin incórrer en l'exercici de la professió, d'acord amb el que preveu la Llei 7/2006, d'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.

h. Adoptar les mesures necessàries per facilitar l'exercici professional no permanent, en compliment del que estableix la normativa de la Unió Europea i les lleis.

i. Col·laborar amb l'administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius quan així estigui legalment previst i emetre els informes que li siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i judicials.

j. Informar en els processos judicials i administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a l'exercici de l'activitat i honoraris professionals.

k. Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'exercici de la professió o la institució col·legial.

l. Aprovar els pressupostos corresponents i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.

m. Exercir en matèria d'ordenació farmacèutica les competències que li atribueix la llei o per delegació de l'administració, i instruir i resoldre els corresponents expedients d'acord amb el que estableixen la llei i aquests Estatuts.

n. Ordenar i exigir el compliment dels horaris d'obertura i tancament de les farmàcies i organitzar els serveis d'urgència i vacances per tal que quedi garantida la correcta prestació dels serveis i funcions sanitàries i assistencials de les oficines de farmàcia, d'acord amb les disposicions vigents en cada moment.

o. Encarregar-se de cobrar les percepcions i els honoraris professionals quan els col·legiats ho demanin expressament, exceptuant d'aquest requisit les percepcions que els titulars d'oficina de farmàcia hagin de rebre a conseqüència de la prestació farmacèutica i altres serveis professionals a facturar a càrrec del Sistema Nacional de Salut i altres entitats concertades.

El Col·legi gestionarà i tramitarà la facturació i la liquidació d'aquesta prestació per compte dels citats titulars de conformitat amb les condicions que fixin els convenis que signi la corporació farmacèutica amb les dites entitats.

Correspondrà únicament als titulars propietaris de les oficines de farmàcia entendre, debatre i aprovar el text en el qual es fixin les condicions establertes en els concerts respectius. Les reunions per tractar aquests assumptes aniran adreçades únicament i exclusivament a aquests col·legiats i es convocaran i regiran seguint el reglament que aprovi la Junta de Govern.

p. Redactar els reglaments de règim interior que s'estimin convenients per a la bona marxa de la corporació i per desenvolupar les competències que en cada cas exerceixi per delegació de l'administració pública.

q. Mantenir actualitzats els registres de col·legiats i de societats professionals, i inscriure en els corresponents registres els títols de llicenciats en farmàcia, de doctor i d'especialista.

r. Totes aquelles funcions de naturalesa pública que li atribueixi la legislació vigent en cada moment.

5.2 Altres funcions.

Com a entitat amb base associativa privada, el Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona exerceix les funcions següents:

a. Organitzar activitats de caràcter formatiu, cultural, assistencial i de previsió i altres similars, prestar serveis comuns d'interès per als col·legiats i dotar-les dels pressupostos necessaris per poder-les dur a terme i finançar altres activitats d'interès social sense ànim de lucre.

b. Crear o participar en figures mercantils i adherir-se a acords intercol·legials per promoure activitats i/o proporcionar tota classe de serveis als col·legiats.

c. Facilitar tota mena de certificats, realitzar tota classe d'estudis, informes, etc., en defensa dels col·legiats davant de qualsevol organisme i sense altre limitació que la que estableix la mateixa llei i el benefici de la col·lectivitat.

d. Estar representat en els patronats universitaris de la facultat o a les facultats de farmàcia de l'àmbit territorial.

e. Participar en els consells i/o organismes consultius en matèria de competència professional de la llicenciatura en farmàcia.

f. Col·laborar amb les associacions professionals i no professionals i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades a l'exercici de la professió col·legiada.

g. Intervenir per via de mediació o d'arbitratge en els conflictes professionals que es puguin donar entre persones col·legiades o entre aquestes i terceres persones, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.

h. Col·laborar amb l'administració i altres institucions en la regulació de l'assistència sanitària en l'àmbit farmacèutic, així com contribuir de manera continuada a l'assessorament al ciutadà en els temes relacionats amb la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

i. Qualsevol altra funció que sigui beneficiosa per als interessos professionals orientada al compliment dels objectius col·legials d'acord amb els interessos de la societat.

títol tercer

Règim de col·legiació

Article 6

Col·legiació

1. L'ingrés dels farmacèutics al Col·legi de la província de Barcelona i la inscripció de les societats professionals és condició prèvia i requisit indispensable per poder exercir la professió en qualsevol de les seves modalitats, quan el domicili professional únic o principal del farmacèutic estigui situat a la província de Barcelona. Per als llicenciats en farmàcia que no exerceixin la professió, la col·legiació és voluntària.

2. No és possible denegar la col·legiació a ningú que la sol·liciti que estigui en possessió del títol de llicenciat en farmàcia i que compleixi tots els requisits que assenyalen la llei i els presents Estatuts.

3. Les persones col·legiades poden ésser exercents i no exercents.

Són exercents les persones que desenvolupen una activitat professional com a farmacèutics en qualsevol de les modalitats o altres activitats que desenvolupen per la condició de llicenciat en farmàcia.

Són no exercents les persones que, essent llicenciats en farmàcia, no exerceixen la professió.

Es consideraran col·legiats emèrits els que finalitzada la seva activitat professional hagin estat col·legiats de forma continuada 40 anys.

4. Té la consideració de col·legiat d'honor aquell professional, farmacèutic o no, a qui la Junta de Govern vulgui reconèixer l'aportació que ha fet a la professió farmacèutica en la seva trajectòria sociopolítica, cientificoprofessional o humana.

5. La incorporació al Col·legi on el professional té el seu únic o principal domicili professional, o la inscripció de la societat professional, habilita per exercir en qualsevol part del territori de l'Estat, llevat del cas que una llei ho estableixi d'una altra manera a causa de l'exigència del deure de residència per prestar serveis professionals.

6. Qualsevol professional col·legiat en un altre col·legi de l'Estat que exerceixi l'activitat amb caràcter ocasional en l'àmbit territorial d'aquest Col·legi vindrà obligat a comunicar-ho, amb caràcter previ a l'inici dels actes professionals.

7. Si un professional ciutadà europeu, establert amb caràcter permanent i col·legiat en qualsevol país de la Unió Europea, vol exercir amb caràcter ocasional a la província de Barcelona, no cal que es col·legiï, però ho ha de comunicar l'exercici al Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona a l'inici de la seva activitat, independentment que s'apliquin les normes comunitàries que corresponguin.

Article 7

Exercici professional

Sense perjudici del que estableix la Llei 7/2006, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals de Catalunya, a l'efecte d'exigir la col·legiació obligatòria prèvia a l'inici de la corresponent activitat s'entén per exercici de la professió:

a. L'exercici professional en qualitat de titular, de forma individual o compartida, d'una oficina de farmàcia.

b. L'exercici com a regent, substitut o adjunt d'una oficina de farmàcia, o com a farmacèutic col·laborador sense nomenament específic.

c. L'exercici professional en els serveis de farmàcia dels centres d'assistència hospitalària, sociosanitària i psiquiàtrica i en els dipòsits de medicaments.

d. L'exercici professional en els serveis farmacèutics del sector sanitari en l'atenció primària.

e. L'exercici professional en un laboratori farmacèutic de medicaments i/o productes sanitaris.

f. L'exercici professional en un magatzem distribuïdor de medicaments i/o productes sanitaris.

g. L'exercici professional en un laboratori d'anàlisis, propi o de terceres persones.

h. La prestació de serveis a l'administració central, autonòmica o local i als ens que en depenen, al Sistema Nacional de Salut, i/o empresa de qualsevol naturalesa sempre que per al desenvolupament d'aquest exercici sigui necessari estar en possessió del títol de llicenciat en farmàcia, llevat del previst en la disposició addicional quarta de la Llei 7/2006, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals de Catalunya.

i. L'exercici de l'activitat docent que exigeix estar en possessió del títol de llicenciat en farmàcia.

j. Qualsevol altra modalitat d'exercici que es desenvolupi per la condició de ser llicenciat en farmàcia.

Article 8

Requisits i procediment de col·legiació

Per sol·licitar la col·legiació l'interessat ha de presentar una instància i acreditar les condicions següents:

1. Tenir la nacionalitat espanyola o la d'algun dels països membres de la Unió Europea.

2. En cas de ser persona estrangera i no pertànyer a cap del països de la UE, tenir el permís de residència i/o de treball.

3. Ser major d'edat.

4. Estar en possessió del títol de llicenciat en farmàcia expedit per l'Estat espanyol o per un altre Estat, sempre que estigui convenientment homologat o convalidat pel Ministeri d'Educació i Ciència.

5. Abonar la quota d'ingrés que fixa la Junta General dintre dels pressupostos anuals.

6. Per al tràmit de col·legiació és obligatori presentar el títol de llicenciat en farmàcia. No obstant això, per agilitar el procediment, provisionalment s'accepta el resguard de la universitat que és justificant d'haver-ho demanat, sense que això impliqui que se eximeix l'interessat de la presentació.

7. Quan l'interessat prové d'un altre col·legi de l'Estat espanyol, els requisits anteriors també s'han d'acreditar i aportar un certificat del col·legi d'origen conforme estava al corrent de pagament de les quotes de col·legiació fins a la baixa efectiva.

8. Els estrangers poden incorporar-se al Col·legí quan compleixen els requisits per exercir la professió de farmacèutic en l'Estat espanyol.

9. L'exercici professional està subjecte al règim d'incompatibilitats que en cada cas estableixen les normatives estatals i autonòmiques que regulen l'activitat professional.

Article 9

Expedient de col·legiació

L'expedient de col·legiació s'ha de tramitar en un temps no superior a 30 dies hàbils comptats a partir de la data en què el sol·licitant ha aportat la documentació requerida. Si la sol·licitud presentada no compleix els requisits establerts o falta algun dels documents preceptius, el Col·legi enviarà una comunicació a l'interessat perquè en el termini de 10 dies esmeni els defectes detectats. Al mateix temps l'advertirà que transcorregut el termini citat sense haver-ho fet s'arxivarà l'expedient sense més tràmit. Un cop esmenats els defectes, l'expedient serà presentat a la Junta de Govern perquè dicti la resolució corresponent.

La resolució de la Junta de Govern es comunicarà al sol·licitant en el termini dels cinc dies següents a la data de l'acord. Si la resolució fos denegatòria ha d'estar motivada, amb indicació dels recursos que s'hi poden interposar i davant de quin organisme.

La desestimació de la sol·licitud de col·legiació podrà ser fruit d'un acord per manca dels requisits exigits per les disposicions vigents i per aquests Estatuts i, a més, per:

1. No haver estat rehabilitat de sancions administratives i/o penals que impliquin la inhabilitació professional, sempre i quan les resolucions que imposin aquestes sancions administratives hagin posat fi a la via administrativa, d'acord amb el que disposen els articles 23 i 48.4.b) de la Llei 7/2006.

2. Incompliment dels requisits legals per a l'exercici de la professió.

3. Estar en situació d'expulsió d'un altre col·legi professional.

4. Tenir un deute pendent amb el Col·legi per quotes vençudes i no abonades. Transcorregut el termini d'un mes sense que la Junta hagi resolt la petició de col·legiació, s'entendrà desestimada i quedarà oberta la via del recurs corresponent.

La resolució favorable a la col·legiació s'ha d'anotar en el títol acadèmic corresponent per deixar constància de l'alta de l'interessat al Col·legi. Al nou col·legiat se li lliura un carnet amb la seva fotografia, el segell del Col·legi, el número de col·legiat, la signatura de l'interessat, la del secretari i el president de la Junta de Govern, la data i la modalitat de col·legiació.

La incorporació al Col·legi comporta l'alta automàtica a la Vocalia corresponent a la modalitat d'exercici.

Article 10

Pèrdua de la condició de col·legiat

La condició de col·legiat es perd per les causes següents:

a) Defunció o declaració d'absència.

b) Incapacitat legal.

c) Separació o expulsió a conseqüència del compliment de la sanció disciplinària que la comporti.

d) Baixa voluntària comunicada per escrit.

e) Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques.

f) Per la manca dels requisits necessaris per obtenir la col·legiació.

La pèrdua de la condició de col·legiat, sigui quina sigui la causa, no allibera l'interessat del compliment de les obligacions econòmiques vençudes, les quals el Col·legi pot exigir en cas de reincorporació.

L'abonament de les quotes o altres deutes pendents comporta la rehabilitació automàtica de l'alta col·legial llevat del supòsits en què subsisteix algun altre motiu de baixa.

Article 11

Societats professionals

L'exercici comú de la professió farmacèutica es pot desenvolupar mitjançant societats professionals constituïdes a l'empara de la normativa vigent en aquesta matèria i de les normes específiques que regulen la professió en cadascuna de les seves modalitats.

Article 12

Requisits per inscriure les societats professionals

La inscripció d'una societat professional en el registre que a tal efecte ha de tenir el Col·legi, està condicionada al compliment dels requisits establerts en l'article anterior, ha d'estar constituïda en escriptura pública i prèviament inscrita en el registre mercantil.

S'inscriuran en el registre de societats professionals aquelles que tinguin el seu domicili social a la província de Barcelona. En la inscripció s'identificaran els socis no professionals i els socis professionals, i en aquest últim cas, també es farà constar els respectius números de col·legiat i els col·legis professionals als quals pertanyin. També serà objecte de registre qualsevol canvi de socis i administradors o modificació del contracte social.

És imprescindible que els socis professionals que siguin farmacèutics pertanyin al Col·legi de farmacèutics de Barcelona.

títol quart

Drets i deures dels col·legiats

Article 13

Drets dels col·legiats

Totes les persones que tinguin la titulació acadèmica de llicenciat en farmàcia i compleixin els requisits que estableixen les lleis tenen dret a ser admeses en el Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona.

Totes les persones col·legiades, exercents i no exercents, són membres de ple dret del Col·legi independentment dels drets i de les obligacions específiques que deriven del règim de col·legiació i tenen els drets següents:

1. Que el Col·legi defensi i representi els seus interessos professionals, en benefici de tot el col·lectiu.

2. Que el Col·legi els faciliti la contractació d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat civil en què puguin incórrer a causa de l'exercici de la professió.

3. Que el Col·legi li proporcioni l'accés a activitats formatives d'actualització professional continuada de qualitat.

4. A participar en la gestió corporativa i, per tant, a exercir el dret de vot, de petició i d'accés als òrgans de govern. No obstant això, els col·legiats sense exercici no tenen dret a participar en la gestió corporativa, a presentar-se com a candidats en unes eleccions ni a exercir càrrecs directius en l'organització col·legial. Tenen dret a sufragi però el seu vot té un valor equivalent a la meitat del vot d'un col·legiat amb exercici.

5. A rebre les circulars, comunicacions, butlletins, publicacions i, en general, tot tipus de documentació que emet el Col·legi.

6. A participar en les activitats i gaudir dels serveis de tot tipus que ofereix el Col·legi.

Article 14

Deures dels col·legiats

Són deures dels col·legiats:

1. Exercir la professió amb la màxima eficàcia, dintre del marc de l'ètica i la deontologia professionals, el secret professional i el compliment dels preceptes de la legislació vigent, dels presents Estatuts i dels reglaments d'ordre intern del Col·legi.

2. Actuar amb la màxima lleialtat en la relació amb el Col·legi, amb els companys de professió i amb tots els altres professionals sanitaris. Extremar la discreció en cas d'haver de formular denúncies contra algun company, evitant la publicitat i la intervenció de persones alienes a la professió i comunicar al col·legi els actes d'intrusisme i les actuacions irregulars.

3. Contribuir al prestigi de la col·lectivitat professional i evitar actes que el perjudiquin o comportin perjudicis a tercers.

4. Abonar puntualment les quotes ordinàries, i totes les de caràcter extraordinari que hagi aprovat la Junta General.

5. Comunicar al Col·legi qualsevol variació que afecti les dades incloses en el propi expedient personal.

6. Complir amb diligència qualsevol requeriment que faci la Junta de Govern, acceptar les comunicacions del Col·legi i evitar actuacions que impliquin un retard injustificat de la recepció.

7. Tenir concertada una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els danys i perjudicis que es poguessin derivar del desenvolupament de l'activitat professional.

títol cinquè

Òrgans de Govern

Article 15

Òrgans, estructura i règim de govern

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona estarà regit pels òrgans següents:

Junta General.

Junta de Govern.

Capítol I

La Junta General

Article 16

La Junta General

La Junta General del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona està integrada per la totalitat de col·legiats i és l'òrgan sobirà del Col·legi investit de les més àmplies facultats per desenvolupar i aconseguir els seus objectius i adoptar els acords necessaris.

També ha de deliberar sobre qualsevol assumpte d'interès per al col·legi, adoptar acords en l'àmbit de les seves competències i controlar l'activitat dels òrgans de Govern.

Article 17

Competències de la Junta General

a. Elegir els membres de l'òrgan de govern i decidir-ne la destitució en la forma que estableixin els Estatuts.

b. Aprovar i modificar els Estatuts del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona.

c. Aprovar i modificar els reglaments de règim intern.

d. Aprovar i modificar les normes de deontologia professional quan no sigui competència del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

e. Aprovar la gestió dels òrgans de govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials.

f. Aprovar, si és el cas, les propostes formulades per dur a terme actes de domini estricte sobre bens immobles.

g. Resoldre qualsevol qüestió que li atribueixi la llei, els presents Estatuts o els reglaments interns.

h. Acordar la fusió, la segregació o la dissolució del Col·legi.

i. En general, adoptar qualsevol tipus d'acord que porti a aconseguir els objectius i finalitats del Col·legi.

Article 18

Reunions de la Junta General

La Junta General es pot reunir amb caràcter ordinari o extraordinari.

Article 19

Junta General Ordinària

La Junta General s'ha de reunir amb caràcter ordinari per tractar assumptes que li són propis i quan així ho decideixi la Junta de Govern, sempre amb relació a les finalitats i les atribucions del Col·legi que no estiguin reservades a una Junta General de caràcter extraordinari.

Es reunirà com a mínim dos cops l'any i serà convocada per la Junta de Govern. La primera se celebrarà en el primer semestre de l'any i l'altra en el quart trimestre, per tractar respectivament i necessàriament dels punts següents:

a. En la primera, per la lectura, discussió i aprovació, si és el cas, de la memòria anual redactada per la Junta de Govern de la gestió feta durant l'any anterior i aprovar la liquidació dels pressupostos i el balanç de situació.

b. En la segona, per presentar el pressupost de l'exercici següent.

En ambdues es pot tractar qualsevol altra qüestió inclosa en l'ordre del dia proposada per la Junta de Govern per estudiar-la, discutir-la i si és el cas aprovar-la i també donar informació actualitzada dels assumptes d'interès general per a la classe farmacèutica.

Article 20

Junta General Extraordinària

La Junta General es reunirà amb caràcter extraordinari sempre que ho decideixi el president, ho demani la meitat més un dels membres components de la Junta de Govern o un mínim del 3% dels col·legiats. En els darrers dos supòsits caldrà que en l'ordre del dia hi figurin els punts que els membres de la Junta de Govern i/o els col·legiats hagin proposat com a fonament de la convocatòria.

Les juntes generals extraordinàries se celebraran sempre dintre els 30 dies hàbils següents a la decisió del president, de la Junta de Govern o de la presentació de la sol·licitud dels col·legiats. En aquest últim cas, la Junta de Govern resoldrà en el termini màxim de deu dies hàbils a partir de la presentació de la sol·licitud dels col·legiats.

Contra el silenci o la negativa de la Junta de Govern a la petició de Junta General Extraordinària feta pel nombre de col·legiats, que s'assenyala al 1r paràgraf d'aquest article, és possible presentar recurs a la jurisdicció contenciosa administrativa, amb recurs potestatiu de reposició davant de la mateixa Junta de Govern.

Article 21

Competències exclusives de la Junta General extraordinària

La Junta General es convocarà necessàriament amb caràcter extraordinari per prendre acords quan ho exigeixen les lleis, aquests Estatuts i, en general, en els casos següents:

a) Aprovar o modificar els Estatuts del Col·legi, llevat que la modificació faci referència exclusivament a un canvi de domicili del Col·legi dintre de la mateixa ciutat de Barcelona.

b) La censura o el cessament de tota la Junta de Govern o de qualsevol dels membres que la componen.

c) La modificació de l'àmbit territorial del Col·legi per agregació, segregació, absorció o dissolució.

Article 22

Ordre del dia de les reunions de la Junta General

En les Juntes Generals no es poden prendre acords sobre punts que no han estat fixats prèviament en l'Ordre del dia corresponent.

Per poder tractar qualsevol proposta dels col·legiats que no consti en l'Ordre del dia, cal que estigui prou justificada i que compleixi les condicions següents:

a) Haver estat formulada per escrit, raonada i signada almenys per un 1% dels col·legiats.

b) Haver estat presentada al registre del Col·legi amb un mínim de cinc dies d'antelació de la data fixada per a la reunió de la Junta General en qüestió.

Article 23

Convocatòria de les reunions de la Junta General

Les reunions les ha de convocar el president, mitjançant comunicació personal a tots els col·legiats amb una antelació mínima de quinze dies de la data de la celebració, fent avinent en tal convocatòria, el lloc de celebració i els punts de l'ordre del dia. En cas d'urgència és possible reduir prudencialment el termini d'antelació esmentat.

Article 24

Presidència de les reunions de la Junta General

Les reunions han de ser presidides pel president de la corporació o per qui reglamentàriament el substitueixi el qual dirigeix i modera el curs de Tacte, vetlla perquè els debats i els acords que s'adoptin respectin les lleis i els presents Estatuts, així com els principis democràtics. Actua de secretari el que ho sigui de la Junta de Govern.

De la celebració de tot tipus de Junta General se n'ha d'estendre l'acta corresponent que s'ha d'aprovar a la següent reunió.

Article 25

Constitució de la Junta General i dret a vot

Les juntes generals, tant ordinàries com extraordinàries, quedaran vàlidament constituïdes i es faran en primera convocatòria amb l'assistència de la meitat més un dels col·legiats.

En segona convocatòria començaran mitja hora més tard de la fixada per la primera, i quedaran vàlidament constituïdes sigui quin sigui el nombre d'assistents.

Cada col·legiat té dret a un vot, que pot emetre personalment o per representació atorgada a un altre col·legiat, independentment del que estableix el punt 4, de l'article 13, pel que fa a la valoració dels vots. Només s'admet una representació per cada col·legiat, que ha de ser formulada per escrit i expressament per una sessió concreta. L'admissió l'ha de fer el president de la Junta en començar la sessió, després d'efectuar les comprovacions pertinents.

Article 26

Debat i votació de la Junta General

En els debats dels diversos assumptes no s'admeten més de tres torns de defensa i tres d'impugnació i una sola rectificació a cada un dels col·legiats que prenguin part en el debat. No consumirà torn la Junta de Govern o el col·legiat que defensi una proposta posada a discussió.

Per respondre a al·lusions es concedirà l'ús de la paraula una sola vegada. Cadascuna de les intervencions no pot sobrepassar els deu minuts de durada, ni els cinc minuts en cas de rectificacions. En cas que algú s'excedeixi en el temps establert, el president l'advertirà de la contravenció. L'ús immoderat de la paraula després del citat advertiment, facultarà el president per declarar caducat el torn corresponent.

Les votacions són de forma ordinària, a mà alçada, però poden ser nominals o secretes quan ho demani la majoria dels col·legiats assistents o així ho decideixi el president. Les votacions que es refereixin a assumptes personals seran sempre secretes.

En cas que s' adopti un sistema d'emissió del vot per via telemàtica, aquest haurà de permetre garantir la identitat i la condició de col·legiat de la persona emissora, la condició d'exercent o no exercent, i la inalterabilitat del contingut del missatge

Article 27

Acords de la Junta General

Els acords es prendran per majoria dels vots dels assistents, llevat dels casos previstos als articles 62 i 65 d'aquests Estatuts.

Els acords presos en Junta General, independentment dels recursos en contra que siguin procedents, seran d'obligat compliment, vincularan tots els col·legiats sense excepció i seran immediatament executius.

Capítol II

La Junta de Govern

Article 28

Composició de la Junta de Govern

La Junta de Govern es compon d'un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i un vicetresorer, un màxim de cinc vocals de número i els vocals designats com a representants de les vocalies dels diferents àmbits d'exercici de la professió i àrees específiques de coneixement:

1. Anàlisi.

2. Alimentació i nutrició.

3. Atenció primària.

4. Dermofarmàcia i productes sanitaris.

5. Distribució.

6. Hospitals.

7. Plantes medicinals i homeopatia.

8. Indústria.

9. Investigació i docència.

10. Oficina de farmàcia.

11. Ortopèdia.

12. Salut pública.

Article 29

Règim de constitució de la Junta de Govern

La Junta de Govern està constituïda per un Ple i una Comissió Permanent.

1. Formen part del Ple tots els membres de la Junta de Govern.

2. Formen part de la Comissió Permanent el president, el vicepresident, el secretari, el tresorer, el vicetresorer i cinc vocals designats pel Ple per períodes d'un any.

Article 30

Elecció de la Junta de Govern

La Junta de Govern és un òrgan amb caràcter col·legiat, els seus membres són elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret de totes les persones col·legiades, seguint el sistema electoral que regulen aquests Estatuts i el procediment electoral corresponent que, en el seu moment, aprovi la Junta de Govern i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

El mandat dels càrrecs de la Junta de Govern no pot excedir de quatre anys i l'exercici d'un mateix càrrec en aquest òrgan queda limitat, comptant les reeleccions que es puguin produir, a un màxim de dotze anys consecutius.

Article 31

Convocatòria d'eleccions

La celebració d'eleccions per a renovar els càrrecs de la Junta de Govern s'ha de convocar amb una antelació de 40 dies hàbils a la data prevista per a la votació. En la convocatòria s'hi ha de fer constar el dia i l'hora d'inici i conclusió del procés. També s' adjuntarà informació sobre el procediment electoral.

El procediment regularà en especial el sistema de la constitució de la mesa electoral, les atribucions que té, el règim dels actes que fa i les vies de recurs en contra.

També ha de regular la forma de desenvolupament dels actes, el termini de presentació de candidatures i campanya electoral, la designació d'interventors i l'exercici del vot per correu, l'escrutini, la proclamació dels elegits i la data de la presa de possessió. De tots els actes que es produeixin se n'ha d'estendre la corresponent acta de la qual se n'ha de trametre una còpia als organismes competents.

Article 32

Electors i candidats

Les eleccions per al nomenament i la renovació dels càrrecs de la Junta de Govern s'han de fer en sessió pública, en el local social de la corporació. Són electors tots els farmacèutics col·legiats, exercents i no exercents. Són elegibles tots els col·legiats exercents de la professió, amb excepció dels que exerceixen funcions d'inspecció sobre els mateixos col·legiats o són perceptors de remuneració pel seu treball al Col·legi.

Els candidats als càrrecs de president, vicepresident, secretari, tresorer i vicetresorer han d'acreditar una antiguitat mínima de tres anys de col·legiació immediatament anteriors a la data assenyalada per a la votació.

La resta de membres de la Junta han d'acreditar una antiguitat mínima d'un any de col·legiació i d'alta, si és el cas, a la vocalia per a la qual es presenten. Tots han de residir en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

No poden concorre com a candidats a les eleccions:

a. Els col·legiats que en la data de la convocatòria hagin estat sancionats pel Col·legi o per l'administració sanitària per resolucions executives que hagin posat fi a la via administrativa, d'acord amb els articles 48.4.b) i 29 de la Llei 7/2006, sense haver estat rehabilitats.

b. Els col·legiats que no estan al corrent de les obligacions econòmiques amb el Col·legi, no hagin estat rehabilitats de forma automàtica per l'abonament de les quotes impagades a la data de la convocatòria de les eleccions.

c. Els col·legiats que han estat imputats en un procediment penal, o els que han estat sancionats per la jurisdicció penal amb una suspensió de l'exercici professional o amb penes privatives de llibertat i no hagin estat rehabilitats.

d. Els col·legiats que incorrin en les circumstancies previstes en l'article 30 d'aquests Estatuts pel que fa a duració màxima de la detenció de càrrecs.

e. Els col·legiats sense exercici.

Article 33

Presentació de candidatures

Les candidatures s'han de presentar en el registre del Col·legi, en llista tancada, mitjançant un escrit en el qual consti la llista de candidats a tots els càrrecs de la Junta de Govern a proveir, amb indicació del número de col·legiat i de DNI, i en prova d'acceptació, signat per tots ells. Aquest escrit s'acompanyarà de la documentació acreditativa de les circumstàncies que caldrà justificar, d'acord amb el que preveu l'article 32 paràgraf segon i tercer d'aquests Estatuts. La presentació de la candidatura ha d'anar avalada per la signatura de 100 col·legiats.

Article 34

Vacants produïdes durant un mandat electoral

Sens perjudici de la possibilitat de convocatòria d'eleccions, les vacants que es produeixin durant un mandat podran ser cobertes provisionalment fins a la següent renovació reglamentària per designació de la Junta de Govern entre els mateixos membres que la integrin.

En cas que la vacant es produeixi en el càrrec de president, el substituirà de forma automàtica el vicepresident. La substitució se sotmetrà a la ratificació de la Junta General, convocada amb aquest efecte, en el termini de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà del dia en què s'hagi produït la vacant.

Quan la vacant es produeixi en els càrrecs de president i vicepresident de forma simultània, s'haurà de convocar l'elecció pels càrrecs declarats vacants en un termini de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà del dia en què s'hagin produït.

Quan la vacant es produeixi en un dels càrrecs següents: vicepresident, secretari o tresorer, es podrà cobrir entre els membres de la Junta de Govern restants a proposta del president, per acord de la majoria absoluta de tots els membres de la Junta en el termini de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà del dia en què s'hagi produït la vacant.

Quan la vacant es produeixi simultàniament en els tres càrrecs següents: vicepresident, secretari i tresorer, els substituts es podran nomenar entre els membres de la Junta de Govern restants a proposta del president i per acord de la majoria absoluta de tots els membres de la Junta. La substitució se sotmetrà a la ratificació de la Junta General convocada a aquest efecte, en el termini de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà del dia en què s'hagin produït les vacants.

Si en els casos especificats en els paràgrafs precedents la Junta General no ratifiqués la substitució dels càrrecs, s'haurà de convocar l'elecció corresponent dels càrrecs declarats vacants en un termini de 30 dies hàbils a comptar a partir de l'endemà del dia de la celebració de la citada Junta General.

En cas que es produís la vacant d'un terç dels membres de la Junta de Govern, s'haurà de convocar l'elecció corresponent dels càrrecs declarats vacants en un termini de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà del dia en què s'hagin produït.

En tots els casos, els membres proposats per cobrir els càrrecs declarats vacants, han de complir els mateixos requisits exigits en cada cas, per concórrer a la renovació reglamentària de la Junta de Govern, d'acord amb el que preveu l'article 32 d'aquests Estatuts. Els càrrecs elegits ho seran per una durada que finirà en la renovació reglamentària següent.

Article 35

Funcions de la Junta de Govern

Correspon a la Junta de Govern:

1. Elaborar i sotmetre a la Junta General tota classe de proposicions orientades al compliment de les finalitats del Col·legi i, concretament, l'aprovació o modificació dels Estatuts, els reglaments de règim interior, programes d'actuació econòmica i social, i qualsevol altre qüestió d'interès per a la bona marxa del Col·legi.

2. Prendre les decisions i tenir la representació i la defensa de la professió davant de l'administració, institucions, tribunals, entitats i particulars, amb legitimació per ser part en litigis que afectin els interessos professionals i exercir el dret de petició, recollit com un dret fonamental a la Constitució Espanyola, d'acord amb el que estableixen les lleis.

3. Aprovar els reglaments de desenvolupament dels Estatuts en matèries d'obligat compliment per a tot el cens col·legial, quan l'aprovació dels esmentats reglaments no estigui expressament atribuïda a la Junta General.

4. Executar les decisions de la Junta General.

5. Presentar i sotmetre a aprovació de la Junta General els balanços, liquidacions, estat de comptes, memòria d'activitats i pressupostos.

6. Informar els col·legiats de les qüestions de caràcter professional, cultural i col·legial que puguin afectar-los i defensar-los en l'exercici de la professió.

7. Impedir la competència deslleial entre companys, evitar l'intrusisme professional i denunciar les incompatibilitats.

8. Organitzar activitats i serveis d'interès de caràcter professional, formatiu, cultural, informatiu, assistencial, de previsió i altres d'anàlegs per als col·legiats.

9. Intervenir en via de conciliació o arbitratge en les qüestions que se suscitin entre companys, per motius professionals.

10. Recaptar, custodiar i administrar els fons del Col·legi.

11. Resoldre les sol·licituds de col·legiació i els expedients que el Col·legi tramita per delegació de l'administració pública.

12. Fomentar la plena ocupació dels col·legiats en col·laboració amb l'administració i la iniciativa privada i facilitar l'exercici de la professió al col·legiat.

13. Designar entre els seus membres els representants del Col·legi al Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

14. Crear les comissions de treball, obertes a la participació de col·legiats, que interessin als fins de la corporació, conferint en aquelles les facultats que consideri convenients.

15. Convocar les eleccions a la provisió de càrrecs de la mateixa Junta.

16. Exercir la potestat disciplinària.

17. D'acord amb les normes de procediment administratiu la Junta de Govern pot delegar l'exercici de les seves funcions públiques. Per a les funcions de naturalesa privada podrà delegar en un o més dels seus membres, o nomenar apoderats generals o especials. No seran delegables els actes que hagin d'obtenir l'autorització de la Junta General. No obstant això, aquests apoderats podran executar els acords de la Junta General quan corresponguin a actes de naturalesa jurídica privada.

Article 36

Funcionament del Ple de la Junta de Govern

Correspon al Ple de la Junta de Govern debatre i decidir de totes les qüestions que es plantegin d'acord amb les funcions establertes en l'article precedent.

El Ple s'ha de reunir un cop al mes com a mínim, i extraordinàriament quan ho demani la meitat més un dels seus components, o bé si les circumstàncies ho aconsellen a parer de la Comissió Permanent o del president.

Les convocatòries les ha de fer el secretari, per escrit i amb el mandat previ del president, que fixa l'ordre del dia, la data, l'hora i el lloc de la celebració, que es trametrà amb la convocatòria, amb vuit dies d'antelació com a mínim.

El president pot convocar el Ple amb caràcter urgent quan les circumstàncies ho exigeixin.

La reunió es considera vàlidament constituïda quan hi assisteixin la majoria dels membres de la Junta. Els acords s'adoptaran per majoria simple. En cas d'empat en la votació decidirà, amb vot de qualitat, el president.

Article 37

Funcionament de la Comissió Permanent

Correspon a la Comissió Permanent la resolució i execució dels assumptes que exigeixin una resposta immediata o els que li encarregui el Ple de la Junta de Govern.

La Comissió Permanent pot debatre i resoldre aquelles qüestions que li delegui el Ple de la Junta de Govern, llevat de les funcions compreses en els números 1, 2, 5, 10, 13, 14, 15 i 16 de l'article 35.

La Comissió Permanent pot acordar inhibir-se en la resolució d'aquells casos que per la importància i transcendència que tenen consideri necessari comptar amb el parer de tota la Junta de Govern. En aquest cas la Junta haurà de resoldre.

La comissió s'ha de reunir per citació del president com a mínim un cop cada 15 dies. La convocatòria de les reunions s'ha de cursar amb 48 hores d'antelació a tots els membres que la integren.

Perquè els acords siguin vàlids s'ha d'obtenir la meitat més un dels vots dels assistents, amb l'assistència mínima de la meitat més dos dels membres que la integren.

Del desenvolupament de la reunió el secretari de la Junta n'ha de redactar l'acta corresponent en la qual hi han de constar els assistents i els acords presos. Cada acta s'incorporarà al llibre corresponent i es donarà a conèixer al Ple de la Junta de Govern.

Pot assistir a les reunions qualsevol membre de la Junta de Govern que ho desitgi, encara que no pertany a la Comissió. En aquest cas, l'assistència serà amb veu però sense vot.

Article 38

Causes de suspensió i cessament dels càrrecs de la Junta de Govern

Els membres de la Junta de Govern poden ser suspesos dels seus càrrecs i/o destituïts per les causes següents:

a. Són causes de suspensió:

a.1. Qualsevol situació professional o personal convenientment justificada que impossibiliti el desenvolupament normal de les responsabilitats que com a membre de la Junta té atribuïdes.

a.2. Per incoació d'un expedient disciplinari mentre no es dicta resolució.

b. Són causes de cessament:

b.1. La defunció i/o la declaració d'absència i/o de defunció.

b.2. La renúncia del mateix interessat.

b.3. El nomenament per a un càrrec, públic o no, que resulti incompatible amb el que ostenta com a membre de la Junta de Govern.

b.4. Per sanció ferma, conseqüència d'un expedient disciplinari i/o condemna per sentència ferma que comporti la inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

b.5. La baixa de l'exercici de la professió de farmacèutic per qualsevol de les modalitats recollides als Estatuts.

b.6. Per acord de la Junta General.

Article 39

Funcions del president

Amb caràcter general, el president ha de vetllar pel compliment de les disposicions legals i reglamentàries i dels acords del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i, si és el cas, del Consell General i, a més, li corresponen les funcions següents:

1. Assumir la representació del Col·legi i la direcció, amb facultat per a atorgar mandats, signar tota classe d'escriptures en execució dels acords de la Junta General, atorgar poders a favor de procuradors dels tribunals i d'advocats o de qualsevol altra persona, i per a l'exercici de qualsevol tipus d'actuació adreçada a la defensa dels interessos de la professió farmacèutica.

2. Fixar l'ordre del dia, convocar i presidir les sessions de la Junta de Govern, de la Comissió Permanent i de la Junta General.

3. Autoritzar les comunicacions oficials amb la seva signatura.

4. Imposar als col·legiats l'acatament de les disposicions el compliment de les quals els afecta.

5. Relacionar-se directament amb les autoritats i els organismes de l'administració.

6. Ordenar els pagaments.

7. Presidir per dret propi totes les vocalies i les comissions de treball que es puguin crear, amb facultat de delegar en membres de la Junta de Govern.

8. Gaudir del vot de qualitat.

Article 40

Funcions del vicepresident

El vicepresident ha de desenvolupar totes les funcions que el president li delegui i assumirà la presidència en cas d'absència o malaltia del president.

Article 41

Funcions del secretari

A més de les que es puguin derivar dels presents Estatuts i de les disposicions vigents en cada moment, correspon al secretari:

1. Exercir les funcions de fedatari de les actes i dels acords del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona.

2. Redactar les actes i els acords de les sessions de la Junta General, Junta de Govern i de la Comissió Permanent i tenir cura de la transcripció en els llibres corresponents.

3. Signar els documents que s'escaigui, amb el vist-i-plau del president i supervisar el registre d'entrada i sortida.

4. Dirigir i supervisar el llibre registre de col·legiats, el de societats professionals, el de títols de llicenciats, de doctors en farmàcia, de dades identificatives de pàgines web dels col·legiats, i de totes les dades i registres que segons la normativa vigent el Col·legi hagi de crear i disposar.

5. Redactar i presentar a la Junta General la memòria anual.

6. Tenir cura de l'arxiu general del Col·legi i d'assegurar la difusió de les disposicions legislatives referents a l'exercici professional.

7. Dictar normes per al funcionament correcte del Departament de Secretaria.

Article 42

Funcions del tresorer

Correspon al tresorer:

1. Dirigir i supervisar la comptabilitat del Col·legi.

2. Responsabilitzar-se dels pagaments i dels ingressos del Col·legi.

3. Trametre oportunament als organismes corresponents les quantitats que hagin de rebre del Col·legi.

4. Custodiar els fons del Col·legi.

5. Confeccionar els projectes de pressupostos del Col·legi, que presentarà a la Junta de Govern per tal de que siguin sotmesos a l'aprovació de la Junta General.

Article 43

Funcions del vicetresorer

El vicetresorer donarà suport al tresorer en les seves tasques i assumirà les seves funcions en cas d'absència o malaltia.

Article 44

Despeses de representació de la Junta de Govern

La Junta General, per mitjà dels pressupostos, acorda les quantitats que anualment han de rebre el president i el secretari per atendre les despeses de representació i substitució en l'activitat professional.

La Junta General aprova també per mitjà dels pressupostos, les quantitats que el vicepresident, el tresorer i el vicetresorer han de rebre per raó de la seva responsabilitat i dedicació al càrrec, així com la compensació de les despeses reportades als altres membres de Junta en el desenvolupament de les activitats que els són pròpies.

Capítol III

Les vocalies

Article 45

Vocalies

Amb la finalitat de facilitar la relació entre els col·legiats que exerceixen les diferents modalitats de la professió, fomentar l'especialització, facilitar un vehicle de tractament i solució de problemes comuns i, en general, permetre una unificació dels criteris de perfeccionament professional, en el Col·legi hi ha creades les vocalies següents:

1. Anàlisi.

2. Alimentació i nutrició.

3. Atenció primària.

4. Dermofarmàcia i productes sanitaris.

5. Distribució.

6. Hospitals.

7. Plantes medicinals i homeopatia.

8. Indústria.

9. Investigació i docència.

10. Oficina de farmàcia.

11. Ortopèdia.

12. Salut pública.

Qualsevol altra modalitat d'exercici professional o àrea específica de coneixement per a la qual la Junta General acordi establir la vocalia corresponent.

Els col·legiats que exerceixen en les diferents àrees d'exercici professional s'integren automàticament a la vocalia corresponent. La incorporació a altres vocalies és opcional.

Per a cada una de les vocalies del Col·legi hi ha d'haver un vocal designat com a responsable que n'exerceix la representació i direcció. Eventualment, un mateix vocal podrà assumir la representació i direcció de dues vocalies.

El nomenament dels vocals es produeix:

a) Automàticament, els que han concorregut específicament en la candidatura electa.

b) Segons el procediment establert a l'article 34, en el cas de vacants que es produeixin durant un mandat electoral.

Els vocals traslladaran a la Junta de Govern els acords de les respectives vocalies que tindran força executiva quan hagin estat aprovats per la Junta de Govern.

Els membres de les diferents vocalies poden fer gestions en nom del Col·legi o de la mateixa vocalia, sempre que hagin estat expressament designats per la Junta de Govern.

títol sisè

Règim econòmic

Article 46

Règim econòmic

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona ha d'elaborar els pressupostos anualment i els ha d'aprovar en Junta General Ordinària que s'ha de fer el quart trimestre de l'any precedent.

La gestió i la liquidació dels pressupostos, i també la gestió financera han de ser sotmeses a auditoria per una empresa externa al Col·legi i sotmetre's a l'aprovació de la Junta General Ordinària que s'ha de celebrar en el primer semestre de l'any posterior.

Constitueixen recursos propis del Col·legi:

1- Ordinaris

a) Les quotes destinades al finançament de les finalitats especifiques del Col·legi, incloses les derrames que pugui proposar la Junta de Govern.

Hi ha dos tipus de quotes que s'han d'aprovar en el pressupost de cada any i que es fixaran en base a un criteri de progressivitat:

Quotes genèriques d'import fix i periodicitat mensual amb progressivitat d'acord amb la situació laboral i professional dels col·legiats.

Quotes específiques d'import variable amb progressivitat d'acord amb un indicador de la capacitat econòmica dels col·legiats.

Totes les quotes, incloses les derrames, són obligatòries per a tots els col·legiats. Excepcionalment, la Junta de Govern pot acordar concedir exempcions, moderacions moratòries després de valorar la situació personal del col·legiat que ho sol·liciti.

b) Les taxes o altres contraprestacions per la prestació de serveis que corresponen a funcions públiques.

c) Els drets establerts per a l'elaboració remunerada d'informes, dictàmens, estudis i altres serveis encomanats al Col·legi.

d) L'import dels serveis oferts pel Col·legi als col·legiats.

e) Els rendiments dels béns i drets que integren el patrimoni col·legial.

f) L'import de les sancions.

g) Els ingressos derivats de convenis de col·laboració amb entitats diverses, públiques o privades que tinguin caràcter d'ordinaris.

2- Extraordinaris

a) Les donacions o subvencions de procedència pública o privada.

b) Els béns que a títol hereditari o per qualsevol altra causa s'incorporin al patrimoni del Col·legi.

c) Altres ingressos, d'origen públic o privat i que no tinguin el caràcter d'ordinari.

Article 47

Disposició dels fons

Per disposar dels fons del Col·legi és indispensable la concurrència de, com a mínim, dues signatures que la mateixa Junta de Govern hagi autoritzat amb aquesta finalitat.

títol setè

Potestat normativa

Article 48

Potestat normativa del Col·legi

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona té capacitat normativa sobre les funcions públiques que té atribuïdes, amb independència de l'àmbit de regulació estatutària al qual corresponen.

La potestat reglamentària s'ha d'ajustar, en tots els casos, al que estableixen les lleis i les disposicions de caràcter general.

Les propostes normatives s'inicien per acord de la Junta General que delega en la Junta de Govern la iniciativa, o per acord de la mateixa Junta de Govern que n'ha de sotmetre l'aprovació a la Junta General.

L'aprovació i/o modificació d'Estatuts i/o qualsevol disposició/reglament intern del Col·legi, ha d'ésser acordada per la Junta General.

El text de les disposicions que es vulguin presentar a aprovació de la Junta General s'haurà de sotmetre prèviament a un període d'informació pública de tots els col·legiats que no sigui inferior a un mes, perquè aquests puguin conèixer la memòria justificativa del projecte, els informes, les consultes i el contingut del mateix projecte, i puguin formular les al·legacions, esmenes o suggeriments que considerin pertinents, en els quinze dies següents a la finalització del termini d'un mes a comptar des de la data de la publicació de la informació.

Les al·legacions, les esmenes i/o suggeriments han de ser tractats per la Junta de Govern abans de la presentació del projecte a la Junta General per l'aprovació.

L'aprovació i/o la modificació dels Estatuts del Col·legi les ha d'acordar la Junta General extraordinària, convocada amb aquest efecte pel president, llevat que la modificació sigui únicament per canvi de domicili en la mateixa localitat, que pot ser acordat per Junta General ordinària.

Els Estatuts aprovats i/o les modificacions s'han de trametre al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya perquè en qualifiqui/certifiqui l'adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el registre oficial de Col·legis Professionals i n'ordeni la publicació al DOGC. Aquests entraran en vigor l'endemà de la publicació en el citat diari.

títol vuitè

Règim disciplinari

Article 49

Potestat disciplinària

El Col·legi té competència per sancionar els col·legiats i les societats professionals que infringeixin les disposicions generals, les normes especifiques que regulen l'exercici de la professió i les col·legials, i per fer complir les sancions imposades a conseqüència de la tramitació i resolució motivada d'un expedient disciplinari amb audiència del farmacèutic afectat.

Article 50

Classificació de les Infraccions

Les infraccions en què poden incórrer els col·legiats i les societats professionals es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 51

Infraccions lleus

Amb caràcter general és una infracció lleu la vulneració de qualsevol norma que reguli l'activitat professional, sempre que no sigui una falta greu o molt greu.

Són infraccions lleus:

a. El retard en el pagament de les quotes i els serveis del Col·legi.

b. La manca de comunicació al Col·legi de qualsevol variació que es produeixi en les dades registrades a l'expedient personal.

c. El retard en el compliment dels requeriments que el Col·legi faci, o deixar d'aportar dades que aquest li demani quan la demanda hagi estat reiterada. S'entendrà que una demanda és reiterada quan aquesta s'hagi dut a terme tres cops consecutius.

d. El desacatament de les decisions de la Junta de Govern amb relació a les facultats que aquesta té atribuïdes segons el que estableix l'article 35.

e. Rebutjar o no recollir sense causa justificada les comunicacions i notificacions que el Col·legi faci per conducte certificat.

f. No acudir a una cita a la que el Col·legi hagi convocat prèviament de forma fefaent.

g. Impedir l'entrada a l'inspector del Col·legi a l'oficina de farmàcia.

Article 52

Infraccions greus

Amb caràcter general són infraccions greus les que vulneren les normes essencials de l'exercici i la deontologia professionals.

Són infraccions greus:

a. L'incompliment dels deures professionals quan se'n derivi un perjudici per a les persones destinatàries del servei professional.

b. L'incompliment del deure de prestació obligatòria, llevat que s'acrediti una causa justificada que faci impossible la prestació del servei després que hagi estat convenientment requerida.

c. Tots aquells actes que infringeixin les normes de defensa de la competència.

d. L'incompliment del deure d'assegurança obligatòria.

e. Encobrir o emparar l'exercici il·legal de la professió.

f. La realització d'actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans quan aquests actes es facin de manera intencionada i afectin la tramitació dels expedients relacionats amb l'autorització per a instal·lar, modificar, adaptar i/o suprimir les oficines de farmàcia, activitat que el Col·legi desenvolupa en virtut de delegació del Departament de Salut.

g. L'incompliment del servei d'urgències de les oficines de farmàcia aprovat amb caràcter previ pel Col·legi i dels horaris que s'estableixin com a mínims d'acord amb la normativa vigent.

h. L'incompliment dels titulars de les oficines de farmàcia de l'obligació de comunicar al Col·legi la realització d'un horari superior a l'establert amb caràcter de mínim d'acord amb el que prevegi la normativa vigent i l'incompliment de l'horari comunicat.

i. La manca de farmacèutics substituts i/o adjunts a l'oficina de farmàcia, necessaris per un correcte desenvolupament de les seves funcions, en el nombre que determini la normativa vigent o les disposicions de la Junta de Govern, en execució de les competències que sobre organització d'horaris li ha estat delegada de l'autoritat sanitària, per garantir la presència i l'actuació professional durant l'horari d'atenció al públic.

j. L'incompliment de l'obligació d'exposar al públic la informació sobre els serveis d'urgències de les oficines de farmàcia, o no mantenir-la convenientment actualitzada.

k. L'incompliment de l'obligació de sol·licitar autorització a la Junta de Govern per procedir al tancament de l'oficina de farmàcia un temps superior a dos dies i/o fer aquest tancament sense haver obtingut prèviament l'autorització del Col·legi.

l. L'ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats de la mateixa professió, membres dels òrgans de govern del Col·legi i Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, altres professionals sanitaris i envers els ciutadans.

m. La reincidència en infracció lleu, després d'haver estat sancionat.

Article 53

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a. L'exercici de la professió sense tenir el títol professional habilitant.

b. L'incompliment dels deures professionals quan se'n derivi un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei professional o per a terceres persones.

c. L'exercici de la professió que vulneri una resolució administrativa o judicial ferma (d'inhabilitació professional, de declaració d'incompatibilitat administrativa o professional o de conflicte d'interessos). La vulneració d'una disposició legal que estableixi la prohibició d'exercir.

d. Fer publicitat contravenint l'estatut general de la publicitat i les normes de caràcter sectorial que afecten l'activitat professional del col·legiat.

e. L'incompliment de les normatives vigents en matèria de secret professional i de protecció de dades personals.

f. L'exercici de la professió per qui no compleix el deure de col·legiació.

g. La reincidència en infracció greu, després d'haver estat sancionat.

Article 54

Sancions

Les infraccions lleus poden ésser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació privada mitjançant un ofici que el president adreçarà al col·legiat sancionat.

b) Amonestació davant la Junta de Govern o davant qui aquesta delegui.

c) Multa d'una quantitat fins a 1.000 euros.

Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació pública, que es divulgarà en la Junta General següent a la data de fermesa de la resolució sancionadora, o per publicació en els mitjans informatius del Col·legi.

b) Multa d'entre 1.001 euros i 5.000 euros.

c) Inhabilitació professional per un termini que no excedeixi d'una any.

Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Multa d'entre 5.001 euros i 50.000 euros.

b) Inhabilitació de l'exercici professional durant un termini no superior a cinc anys.

c) L'expulsió del Col·legi. La sanció d'expulsió només es podrà imposar per reiteració en la comissió de les infraccions molt greus i només serà executiva si la resolució que la imposi posa fi a la via administrativa.

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d'acord amb els principis generals establerts per la potestat sancionadora en la legislació del règim jurídic i procediment administratiu. El conjunt de l'expedient que es tramiti el valorarà la Junta de Govern que prendrà l'acord corresponent.

L'aplicació de les multes es pot fer exclusivament com a sanció única o bé associada a qualsevol de les altres sancions. Cas que la sanció es correspongui amb la imposició de la expulsió, la persona sancionada podrà sol·licitar la rehabilitació en el termini de tres anys a comptar de l'efectivitat de la sanció.

Article 55

Prescripció d'infraccions i sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus prescriuen al cap d'un any, a comptar del dia en què la infracció es va cometre.

2. La prescripció queda interrompuda pel inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es reprèn si l'expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable a la presumpta persona infractora.

3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d'haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d'un any.

4. Les sancions que comporten la inhabilitació professional per un període igual o superior a tres anys prescriuen un cop transcorregut el mateix termini per al qual van ésser imposades.

5. Els terminis de prescripció de les sancions es comencen a comptar a partir de l'endemà del dia en què esdevé ferma la resolució que les imposa.

6. La prescripció queda interrompuda pel inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució. El termini de prescripció es reprèn si el procediment d'execució resta aturat durant més de sis mesos per una causa no imputable a la persona infractora. Les sancions imposades s'anoten a l'expedient personal del col·legiat afectat. Les que comporten privació temporal o definitiva de l'exercici professional, a més, són notificades a les autoritats sanitàries.

Article 56

Procediment disciplinari

El regim disciplinari establert en aquests Estatuts resta sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no concurrència de sancions.

La imposició d'una sanció establerta per aquest estatuts s'ha d'haver dictat en el marc d'un expedient previ. En la tramitació d'aquest expedient s'han de garantir els principis de presumpció d'innocència, d'audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

Són aplicables al procediment disciplinari les previsions sobre potestat sancionadora de la Llei 7/2006 i de la legislació del regim jurídic i procediment administratiu.

El procediment disciplinari s'inicia d'ofici o a instància de pau, per acord de la Junta de Govern sigui per iniciativa pròpia o per denúncia.

La Junta de Govern del Col·legi després de conèixer una suposada infracció pot acordar la pràctica de diligències prèvies abans de decidir la incoació d'un expedient o l'arxiu de les actuacions sense sanció per sobreseïment.

Les diligències prèvies poden consistir en actuacions del Servei d'Inspecció del Col·legi de les quals s'estendrà l'acta dels fets observats per la mateixa inspecció, sense emetre judici valoratiu de cap classe. Aquesta acta la signarà l'inspector i l'inspeccionat o la persona que intervingui en la diligència. En cas que aquests darrers es neguessin a signar l'acta, l'inspector ho faria constar al peu d'aquesta, procurant fer-la signar, si és possible, per dos testimonis.

Les actes s'han d'ajustar al model determinat per la Junta de Govern si respon a les exigències del cas. Altrament, l'inspector la redactarà en la forma que jutgi més escaient.

La Junta de Govern pot acordar la instrucció d'informacions reservades abans de dictar la providència que decideixi la instrucció d'expedient disciplinari.

En cas d'acord d'incoació d'expedient, la Junta hi ha de fer constar la o les infraccions suposadament comeses així com el nomenament d'instructor de l'expedient que haurà de recaure necessàriament en algun membre de la Junta de Govern. L'acceptació del càrrec és obligatòria llevat que hi concorrin alguna de les causes d'abstenció previstes a l'article 28 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. La persona designada com a instructor de l'expedient ha d'acceptar el càrrec. El document on consti aquesta acceptació ha de formar part de l'expedient corresponent.

De la decisió d'incoar un expedient disciplinari i del nomenament del càrrec d'instructor, se'n donarà trasllat al col·legiat afectat perquè en el termini de deu dies hàbils pugui exercir el seu dret de recusació que sempre ha d'estar fonamentat en algun dels motius establerts en l'article 29 de l'esmentada Llei 30/1992, de 26 de novembre.

L'instructor ordenarà la practica de les diligències que cregui oportú i formularà un plec de càrrecs que serà comunicat a l'interessat per tal que pugui fer les al·legacions, proposar i/o aportar les proves que consideri pertinents en un termini de quinze dies hàbils des de la recepció.

Després de rebre la resposta del col·legiat al plec de càrrecs o un cop transcorregut el termini fixat sense haver-la rebut, l'instructor podrà valorar la necessitat de fer noves diligències o practicar les proves proposades i ordenarà les actuacions necessàries per a dur-les a terme.

Un cop conclòs l'expedient, l'instructor formularà una proposta de resolució que serà comunicada a l'expedientat perquè en el termini de 15 dies hàbils pugui presentar al·legacions.

Transcorregut aquest termini, l'instructor elevarà a la Junta de Govern la proposta de resolució tenint en compte les al·legacions que en el seu cas s'haguessin presentat, i aquesta prendrà l'acord que consideri pertinent.

La resolució de la Junta de Govern ha de ser notificada a l'expedientat dins el termini dels deu dies hàbils següents, convenientment motivada i especificant els recursos que s'hi poden interposar i davant quin organisme, d'acord amb el que preveu l'article 61 d'aquests Estatuts.

Article 57

Durada del procediment disciplinari

Des de la data de comunicació a l'interessat de la incoació de l'expedient disciplinari fins a la data de la resolució de la Junta de Govern no pot haver passat un termini superior a sis mesos, llevat que la tramitació hagi estat interrompuda per circumstàncies especials que ho impedeixin, o llevat que, per causa justificada, o per la necessitat de practicar una prova, l'instructor hagi considerat pertinent suspendre el termini, i ho hagi fet constar en l'expedient.

Article 58

Normatives d'aplicació als procediments disciplinaris

Per a tot el que no està regulat en aquest Estatuts, pel que fa a l'exercici de la potestat sancionadora i el procediment disciplinari, és d'aplicació la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, i el Reial decret 1398/1993, de 4 d'agost, que aprova el reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora de les administracions públiques.

Article 59

Expedients disciplinaris a membres de la Junta de Govern

Quan la persona afectada per l'expedient sigui membre de la Junta de Govern del Col·legi, les funcions disciplinàries recauran en el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. En aquest cas, l'afectat quedarà excedent durant la tramitació de l'expedient i serà baixa de la Junta si fos sancionat per falta greu i/o molt greu.

títol novè

Recursos dels col·legiats davant de les resolucions del Col·legi i relacions del Col·legi amb l'administració pública

Article 60

Règim de recursos dels col·legiats

1. Els actes, els acords i les resolucions del Col·legi subjectes a dret administratiu exhaureixen la via administrativa. Les persones afectades i la Generalitat de Catalunya poden presenta recurs directament a la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant el Col·legi.

2. Els acords i els actes que el Col·legi dicti en exercici de les funcions que té delegades poden ser objecte de recurs davant l'administració delegant en la forma i en els terminis que estableix la llei que regula el procediment administratiu en cada moment. La resolució d'aquest recurs exhaureix la via administrativa.

Article 61

Relacions amb l'administració de la Generalitat

La relació entre el Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona i l'administració de la Generalitat de Catalunya es regeix pels principis de coordinació i cooperació.

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona es relaciona amb l'Administració de la Generalitat per mitjà del Departament de Salut i el de Justícia, d'acord amb els mecanismes de coordinació interdepartamental necessaris que el Govern estableixi.

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona té el deure de lliurar a la Generalitat tota la informació que li requereixi amb relació a l'exercici de les seves funcions públiques. Al mateix temps el Col·legi elaborarà i trametrà una memòria anual de gestió econòmica, de les activitats realitzades, de les altres dades d'interès general que es desprenen del funcionament i de l'actuació del Col·legi sobre la base del reglament que amb aquest efecte es dicti.

títol desè

Procediments per modificar els Estatuts i dur a terme la fusió i la segregació del Col·legi

Article 62

Modificació dels Estatuts

El procediment per a modificar els Estatuts del Col·legi es pot posar en marxa per acord de la Junta General o de la Junta de Govern.

La Junta de Govern ha de nomenar una comissió integrada per membres de la mateixa Junta i oberta a la participació d'altres col·legiats, que comptarà amb el suport i l'assessorament dels altres professionals que la Junta cregui convenient.

Aquesta comissió proposa el text a la Junta de Govern, la qual té un mes per fer les valoracions pertinents, presentar esmenes i oferir redactats alternatius.

S'obre un període de debat de quinze dies per obtenir un redactat definitiu que és presentat als col·legiats perquè en el termini d'un mes des de la data que s'hagi enviat puguin presentar les esmenes que considerin oportunes.

Transcorregut aquest període, la comissió es reunirà per valorar les esmenes presentades i proposar per a cada una motivació per acceptar-les o rebutjar-les. Del resultat d'aquesta valoració se'n ha d'informar la Junta de Govern, que. resoldrà el que consideri pertinent sobre les propostes que la comissió presenti.

El nou text s'ha de sotmetre a l'aprovació de la Junta General convocada amb aquest efecte amb caràcter extraordinari.

Article 63

Fusió del Col·legi amb altres col·legis de farmacèutics de diferent àmbit territorial

L'acord de fusió del Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona amb un o més col·legis l'ha d'adoptar la Junta General convocada amb caràcter extraordinari, per majoria simple de vots dels assistents i ha de ser aprovat mitjançant un Decret del Govern, amb l'informe previ del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

Article 64

Segregació del Col·legi

Per iniciar el procediment de segregació cal la petició prèvia adreçada a la Junta de Govern del Col·legi de la meitat més un dels professionals col·legiats residents en l'àmbit territorial per al qual es prevegi la creació d'un nou Col·legi procedent de la segregació.

L'acord de segregació l'ha d'adoptar la Junta General convocada amb caràcter extraordinari i requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels col·legiats de ple dret. L'acord ha d'ésser aprovat, amb l'informe previ del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, per un Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya.

títol desè

Dissolució i règim de liquidació del Col·legi

Article 65

Causes de dissolució del Col·legi

El Col·legi de Farmacèutics de la província de Barcelona es pot dissoldre per les causes següents:

a. La pèrdua dels requisits legals necessaris perquè la professió tingui caràcter col·legial.

b. L'acord de la Junta General extraordinària adoptat per majoria absoluta dels col·legiats de ple dret que hi siguin presents.

c. La baixa de les persones col·legiades, si el total d'aquestes queda reduït a un nombre inferior al de les persones necessàries per proveir tots els càrrecs de l'òrgan de govern, previstos en els Estatuts.

d. La fusió mitjançant la constitució d'un nou col·legi professional o l'absorció per un altre col·legi professional.

e. L'escissió mitjançant divisió.

Article 66

Procediment de dissolució del Col·legi

La dissolució del Col·legi tindrà lloc per qualsevol de les causes previstes en l'article anterior.

L'acord de dissolució l'ha de prendre la Junta General convocada amb caràcter extraordinari amb aquest efecte i ha d'obtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels col·legiats de ple dret. En el mateix acte la Junta General acordarà la constitució d'una comissió que durà a terme la liquidació patrimonial. En aquesta liquidació el patrimoni social es destinarà, en primer lloc, a cobrir el passiu exigible, i la resta es distribuirà entre els col·legiats.

L'acord de dissolució estarà sotmès a l'aprovació per Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions transitòries

Primera

Els expedients que estiguin en tràmit en matèria regulada per la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, s'han de continuar tramitant d'acord amb el que estableix la citada Llei i aquests Estatuts, sens perjudici de la validesa i l'efectivitat de les actuacions ja realitzades.

Segona

Els recursos contra els actes dictats pel Col·legi en els expedients als quals fa referència la disposició anterior s'interposaran de conformitat amb la normativa aplicable en el moment de la seva interposició.

Tercera

Un cop aprovats aquests Estatuts és obligatori complir amb els requisits registrals establerts en la Llei 7/2006 i el Reglament que la desenvolupi.

Quarta

Mentre la Junta de Govern no aprovi noves normes sobre sectors sanitaris, horaris, funcionament de les vocalies, comissions, etc., se seguiran aplicant les normes d'aplicació del Decret 321/1996, d'1 d'octubre, sobre horaris d'atenció al públic, serveis d'urgència, vacances i tancament temporal voluntari de les oficines de farmàcia, aprovades per la Junta de Govern del Col·legi en l'acta de 2 d'octubre de 1997, i el Reglament de sectors sanitaris farmacèutics i àrees farmacèutiques aprovat per la Junta General en la sessió del dia 22 de desembre de 1997 i totes aquelles disposicions de la Junta relacionades amb els continguts esmentats.

Cinquena

La representació dels col·legiats que fins ara pertanyien a la Secció d'òptica l'exercirà el vocal que la Junta de Govern determini fins que es produeixi la baixa de tots els membres de la secció.

Disposició derogatòria

Queden derogats els Estatuts del Col·legi aprovats per les Juntes Generals de dates 15 de febrer a 7 de juliol de 1984 i 24 d'abril de 1985, i les modificacions aprovades en les Juntes Generals de 24 d'abril de 1990 i 7 de març de 2000, adequats a la legalitat per resolucions del Departament de Justícia de dates 16 de desembre de 1985, 5 d'octubre de 1990 i 2 de maig de 2000, respectivament.

Disposicions finals

Primera

La Junta de Govern està habilitada per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d'aquests Estatuts i, en especial, un nou reglament de sectors, un reglament de funcionament i organització de les reunions dels titulars d'oficina de farmàcia regulades a l'article 5.1, punt O, un reglament de funcionament de vocalies, i un reglament que reguli els requisits i les condicions per dur a terme l'organització dels horaris d'atenció al públic, el servei d'urgències i les vacances de les oficines de farmàcia.

Segona

Les quotes col·legials s'han d'ajustar a les modalitats de col·legiació previstes en els presents Estatuts en el primer pressupost que s'elabori després de l'aprovació.

Tercera

D'acord amb el que estableix l'article 69 de la Llei 7/2006, en tot el que fa referència als aspectes institucionals i corporatius, aquest Col·legi es relacionarà amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En tot el que fa referència als continguts de la professió farmacèutica es relacionarà amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i amb els altres departaments la competència dels quals tingui relació amb la professió farmacèutica en tots els seus àmbits.

Quarta

(08.126.135)