Departament d'Economia i Finances - Generalitat de Catalunya -

Estat de les negociacions per a l'ampliació i criteris:

Calendari de les adhesions

Un dels grans reptes actuals de la Unió Europea ha estat l'ampliació als països de l'est. Tretze estats europeus van presentar la seva candidatura a l'adhesió, però s'hi aniran incorporant en tres fases, pactades pel Consell Europeu reunit a Copenhagen el 13 de desembre del 2002.

L'1 de maig del 2004 es va fer efectiva la primera fase, i 10 nous estats es van adherir a la UE. Els de la segona fase hauran d'esperar almenys fins el 2007, mentre que Turquia començarà a negociar la seva adhesió el 2005.

1a fase: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre.

2a fase: Romania i Bulgària.

3a fase: Turquia.

Pel que fa a l'euro, un cop aquests deu estats han completat el seu procés d'adhesió han quedat incorporats a la Unió Econòmica i Monetària com a "estats membres acollits a excepció", i els seus bancs centrals formen part del Sistema Europeu de Bancs Centrals. No adoptaran l'euro com a moneda nacional fins que assoleixin els criteris de convergència pactats a Maastricht. En aquell moment, els seus bancs centrals s'integraran a l'Eurosistema.

Criteris d'adhesió

Aquesta decisió es basa en els criteris establerts al Consell Europeu de Copenhaguen de 1993. És el compliment o incompliment d'aquests criteris el que condiciona a quina fase del procés d'ampliació entraran els països:

Criteris polítics: garanties que es respectin els drets humans, un estat democràtic consolidat amb garanties institucionals, respectar i protegir les minories i modernitzar l'Administració pública.

Turquia encara inclou la pena de mort en la seva legislació, fet que pot afectar-ne l'adhesió a la UE.

Criteris econòmics: economia de mercat i capacitat d'afrontar la pressió de la competència i les forces de mercat de l'interior de la UE.

Romania i Bulgària encara no tenen prou consolidada l'economia de mercat, per la qual cosa la seva entrada es farà efectiva en una segona fase.

Adaptació al marc institucional comunitari: adopció de les lleis comunitàries, harmonització de les legislacions nacionals als acords i tractats comunitaris.

Adaptació de les estructures administratives i jurídiques.

Els fons estructurals als nous estats membres

El 23 de juny de 2004 la Comissió va aprovar els Programes dels fons estructurals per als nous estats membres. Aquests programes inclouen els crèdits del Fons de Cohesió, i la contribució comunitària per als deu estats de nova adhesió en el període 2004-2006 serà de més de 24.000 milions d'euros.

A grans trets, les mesures previstes per a cada nou estat membre seran les següents:

	ESLOVÀQUIA Capital: Bratislava Població (en milers de persones): 5.379,2 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 49,52  Ajut comunitari total: 1.041 milions d'euros Objectius: Desenvolupament de la indústria, els serveis, els recursos humans, infraestructures bàsiques, l'agricultura i el desenvolupament rural
	ESLOVÈNIA Capital: Ljubljana Població (en milers de persones): 1.995 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 72,98 Ajut comunitari total: 237,5 milions d'euros Objectius: Foment de la competitivitat del sector productiu. Afavorir la ocupació i reestructurar els sectors agrícola, pequer i forestal
	ESTÒNIA Capital: Tallinn Població (en milers de persones): 1.356 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 45,52 Ajut comunitari total: 371 milions d'euros Objectius: Desenvolupament dels recursos humans, la competitivitat, l'agricultura, la pesca, desenvolupament rural, d'infraestructures i desenvolupament local
	HONGRIA Capital: Budapest Població (en milers de persones): 10.152 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 56,02 Ajut comunitari total: 1995 milions d'euros Objectius: Ocupació i recursos humans, competitivitat, infrastructures del transport, protecció del medi ambient, agricultura i desenvolupament rural i regional
	LETÒNIA Capital: Riga Població (en milers de persones): 2.331,5 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 40,06 Ajut comunitari total: 626 milions d'euros Objectius: Cohesió territorial, innovació, teixit empresarial. promoció de la ocupació, la pesca i el desenvolupament rural
	LITUÀNIA Capital: Vilnius Població (en milers de persones): 3.462,6 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 41,79 Ajut comunitari total: 895 milions d'euros Objectius: Millorar les infrastructures socials i econòmiques, desenvolupament dels recursos humans i del sector productiu i foment del desenvolupament rural i pesquer
	MALTA Capital: La Valletta Població (en milers de persones): 397,3 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 72,21 Ajut comunitari total: 63,2 milions d'euros Objectius: Promoció d'una política d'inversions estratègiques i mesures que millorin la competitivitat empresarial. Desenvolupament rural i pesquer. Ajut específic per a l'illa de Gozo
	POLÒNIA Capital: Varsòvia Població (en milers de persones): 38.214 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 43,79 Ajut comunitari total: 8.276 milions d'euros. Dels nous estats membres, és el principal receptor d'ajuts comunitaris Objectius: Competitivitat, desenvolupament dels recursos humans, infrastructures del transport, modernització del sector alimentari, tractament de productes pesquers i desenvolupament rural i regional
	REPÚBLICA TXECA Capital: Praga Població (en milers de persones): 10.203,3 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 64,71 Ajut comunitari total: 1.450 milions d'euros. El programa cobreix tot el país tret de la regió de Praga.  Objectius: Indústria i empresa, infrastructures, desenvolupament de recursos humans, desenvolupament rural i agricultura multifuncional
	XIPRE Capital: Nicòsia Població (en milers de persones): 804,3 PIB per càpita en PPA any 2002 (UE-25=100): 80,26 Ajut comunitari total: 28 milions d'euros.  Objectius: Desenvolupament rural sostenible i desenvolupament d'àrees urbanes en dificultats. Dinamització del mercat de treball i promoció de la formació i de l'educació contínua

Per obtenir més informació sobre aquests programes podeu visitar la web següent:

http://europa.eu.int/comm/regional_policy/country/prordn/index_en.cfm

Breu referència a altres estats europeus

Finalment, cal fer menció a la resta d'estats que en aquests moments no participen en el procés d'integració europeu:

Sèrbia i Montenegro, Albània, Croàcia, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina: Aquests països seran candidats a la UE quan consolidin les seves economies de mercat i facin les reformes democràtiques necessàries.

Rússia, Moldàvia, Ucraïna i Bielorrússia de moment no aspiren a integrar-se a la Unió, però es veuran beneficiats per la millora de les relacions bilaterals.

Principals dades macroeconòmiques dels nous estats membres:

Font: EUROSTAT.
(1) Dada del 2000.
(2) Classificació sectorial segons la classificació internacional ISIC, i no segons la classificació europea.
(p) Dada provisional
(e) Valor estimat
(f) Previsió

Instruments financers previstos per a l'ampliació:

És evident que entre els quinze països que ja formen part de la UE i els candidats existeixen grans diferències en matèria de desenvolupament. A més, la futura incorporació d'aquests països a polítiques com la Política agrària comuna (PAC), i també la lliure circulació de treballadors, han generat un ampli debat entre alguns estats membres.

Per tal de reduïr la diferència en el desenvolupament d'aquests països, en el Consell Europeu de Berlín s'han previst tres instruments  financers per al període 2000-2006:

A més, està previst que tant Xipre com Malta rebin 95 MEUR anuals entre els anys 2000 i 2004 i Turquia rebrà 177 MEUR anuals entre els anys 2000 i 2002.

Com afectarà Espanya l'entrada dels nous països:

Efecte estadístic

En primer lloc, cal preveure un efecte estadístic. Amb l'entrada dels nous països la mitjana de la UE pel que fa a certs indicadors macroeconòmics (els quals sovint serveixen de referència perquè una regió sigui declarada elegible o no amb vista als fons estructurals) col·locarà Espanya en una millor situació relativa, de manera que és possible que aquest efecte estadístic pugui tenir una incidència desfavorable per a Espanya en el futur repartiment dels fons estructurals europeus i del Fons de cohesió a partir de 2007, en favor dels nous països de l'Est. Concretament, de les deu regions objectiu 1 que hi ha actualment a Espanya es passarien a tres l'any 2007: Andalusia, Extremadura i, probablement, Galícia. D'altra banda, caldrà analitzar també la repercussió en les regions de l'objectiu 2 que, com Catalunya, gaudeixen dels fons estructurals europeus des de l'entrada de l'Estat espanyol a la Unió Europea. També caldrà analitzar l'impacte sobre els ajuts del Fons de Cohesió a l'Estat espanyol.

Política agrària comuna (PAC)

La participació dels països de l'est a la Política agrària comuna (PAC) també comportarà conseqüències per als països que més se'n beneficien actualment. Inicialment, les reformes que es preveien en la PAC havien de començar oficialment l'any 2007, però la pressió de diversos estats membres, d'alguns grups del Parlament Europeu i d'altres agents socials i econòmics està promovent l'acceleració de la posada en marxa d'aquesta política i per tant, no es pot descartar que aquestes reformes arribin abans del 2007.

En el cas concret de Catalunya, el gros de l'activitat de gestió de fons europeus del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca es concentra en el fons FEOGA-Garantia. Els efectes dels ajuts provinents d'aquest fons han estat principalment positius, amb una doble conseqüència:

Els recursos del FEOGA-G han contribuït força a mantenir els nivells de renda en zones desfavorides.

Gràcies a aquests recursos també ha estat possible adaptar moltes explotacions i empreses agroalimentàries a les necessitats d'un mercat cada vegada més integrat i més obert.

La Comissió Europea suggereix que els nous membres de la UE no tinguin ple accés als recursos del FEOGA-G fins l'any 2013, i que comencin a rebre els ajuts de manera esglaonada.

Repercussions comercials

Pel que fa a les repercussions comercials, alguns estudis assenyalen dues tendències posteriors a l'ampliació:

Un augment del comerç bilateral amb els nous socis

Una substitució de les exportacions espanyoles cap a la resta dels membres de l'actual Unió, per les dels nous membres de la nova Unió

Actualment les relacions comercials entre Espanya i els nous socis estan molt per sota de les dels altres membres de l'actual Unió Europea, com ara Alemanya o Itàlia. A més, Espanya i els PECO s'assemblen molt en fluxos i en tipologia de béns i serveis comerciables. Això porta implícit un deteriorament gradual de les exportacions espanyoles tant en sectors tradicionals com d'alta tecnologia.

Inversió directa

L'impacte de l'ampliació també afectarà per mitjà de la inversió directa. En aquest sentit, els PECO tenen molts avantatges, tant competitius com de localització, respecte a Espanya, que es concreten en els següents:

La seva localització geogràfica "central" els situa més propers a Alemanya i Itàlia, tot i que, d'altra banda, Espanya té també una situació estratègica privilegiada

Pel que fa als avantatges competitius, es pot dir que d'una banda, els PECO tenen avantatges en costos laborals (mà d'obra més barata) i, de l'altra, que dediquen el mateix percentatge del PIB que Espanya a despeses d'R+D (0,89%) i a tecnologies de la informació (2,1%)

Efectes macroeconòmics

Altres efectes problemàtics de l'ampliació seran els macroeconòmics, els quals es poden resumir en:

Caiguda de l'ocupació a causa de l'ajustament comercial i desviament parcial de la inversió estrangera

Disminució dels ajuts estructurals comunitaris

Tanmateix, també hi haurà efectes positius, sobretot relacionats amb el medi ambient i la política interior de la UE:

Medi ambient:

Amb l'ampliació s'obren noves oportunitats per a implementar una política ambiental comuna. Amb les noves disposicions ambientals es reduïrà la contaminació de l'aire i de l'aigua, que sobrepassa les fronteres dels respectius països i crea externalitats negatives.

A més, la política ambiental comuna crea nous mercats per a la indústria de les tecnologies ambientals.

Especialment per als nous països de la UE, la política ambiental europea pot convertir-se en motor per a la modernització de les seves econom¡es.

A la web de la Comissió europea s'ha previst un apartat dedicat a aquestes polítiques mediambientals i a l'ampliació: http://europa.eu.int/comm/environment/enlarg/home.htm

També hi ha un article aparegut el mes de juny a la revista d'economia ICE on s'analitza l'estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible. Cliqueu aquí per anar a l'apartat de bibliografia.

Justícia i interior:

Amb l'ampliació es podrà establir un espai comú de seguretat, a banda d'un augment de l'eficàcia en la lluita contra el crim i el terrorisme organitzat i internacional.