(PDF, 1314kB)
(PDF, 251kB)Els fons estructurals (FEDER, FSE, FEOGA-O i IFOP) constitueixen els principals instruments financers mitjançant els quals es desenvolupa la política estructural i de cohesió de la Unió Europea (UE).
En l’actualitat, els fons estructurals són els següents:
|
||||||||||
Addicionalment, la Unió ha creat un altre fons que té un impacte estructural important:
El Fons de Cohesió (FC)creat el 1993 de manera transitòria com a Instrument Financer de Cohesió (IFC). El Fons de Cohesió es destina a finançar la millora de les xarxes transeuropees de transport i del medi ambient en els estats menys desenvolupats de la Unió Europea.
A partir de l’any 2000 entren en vigor els nous reglaments que han de regir el funcionament dels fons estructurals en el període 2000-2006. Amb aquestes reformes es pretén augmentar la cohesió econòmica i social i el desenvolupament de les regions. Aquestes noves polítiques es recullen en l’"Agenda 2000", document en el qual també es tracten els temes d’ampliació de la UE i del marc financer per al període 2000-2006.
Aquestes polítiques estructurals es concreten en tres objectius, que s’han d’assolir mitjançant la gestió dels fons:
Objectiu 1: promoure el desenvolupament i l’ajustament estructural de les regions menys desenvolupades.
Fons que hi participen: FEDER, FSE, FEOGA-O i IFOP.
Són regions objectiu 1 les regions amb un PIB per càpita (mesurat en paritat de poder adquisitiu) inferior al 75% de la mitjana comunitària. En el cas espanyol, hi ha deu comunitats autònomes incloses dins de l’objectiu.
Objectiu 2: suport a la reconversió econòmica i social de les zones amb deficiències estructurals. Es recolza especialment les zones en procés de transformació en els sectors de la indústria i els serveis, les zones rurals en declivi, les zones urbanes en situació difícil i les zones que depenguin de la pesca i que es trobin en crisi.
-Fons que hi participen: FEDER i FSE.
Les regions en transformació socioeconòmica en el sector industrial han de complir els requisits següents:
a Taxa d’atur registrada els darrers tres anys superior a la mitjana comunitària.
b Percentatge d’ocupació a la indústria igual o superior a la mitjana de la Comunitat Europea en qualsevol any de referència a partir de 1985.
c Reducció efectiva de l’ocupació industrial respecte de l'any de referència triat a l'apartat anterior.
Es consideren zones rurals en declivi a efectes de l'objectiu 2 les que presenten:
a O bé una densitat de població inferior a 100 habitants per Km2 o un percentatge d'ocupació agrària igual o superior al doble de la mitjana comunitària per qualsevol any de referència a partir de 1985.
b O bé una taxa mitjana d'atur registrada durant els tres darrers anys superior a la mitjana comunitària, o una disminució de la població des de 1985.
Les zones urbanes en situació difícil són les que compleixen, almenys, un dels requisits següents:
a Una taxa d'atur de llarga durada superior a la mitjana comunitària.
b Un nivell de pobresa elevat, incloent-hi unes condicions precàries de l'habitatge.
c Una situació del medi ambient especialment deteriorada.
d Una taxa de delinqüència elevada.
e Un nivell baix d'educació de la població.
Les zones dependents de la pesca són aquelles en què l'ocupació pesquera representa un percentatge significatiu de l'ocupació total i que, a més, la reestructuració del sector hi ha comportat una disminució dels llocs de treball.
Catalunya va ser considerada zona elegible per l’objectiu 2, juntament amb la major part de regions espanyoles que no van ser incloses dins de l’objectiu 1.
Objectiu 3: Suport a l’adaptació i modernització de polítiques i sistemes d’educació, formació i ocupació.
Fons que hi participen: FSE.