 |
 |
|
| Destaquem |
|
 |
|
|
|
L'any 1986 Catalunya s'incorpora a la Comunitat Econòmica Europea. Aquest fet es presentava com una oportunitat i una garantia de futur per a Catalunya, però alhora, aquesta incorporació també ha estat un repte, ja que Europa tenia un nivell de vida més elevat i una economia més competitiva.
Ser a Europa ha donat una important empenta a la transformació de Catalunya i al seu paper motor de l'economia espanyola i europea, a la vegada que ens permet posar de manifest el potencial econòmic i humà del nostre país en la construcció de l'Europa del segle XXI.
El balanç d'aquests anys és positiu. Catalunya ha crescut i ha convergit amb els nivells de vida europeus: l'any 1986 el PIB per habitant de Catalunya se situava entorn del 85% de la mitjana comunitària, mentre que el 2003 se situa al voltant del 101%. Això malgrat el fet que Catalunya segons alguns estudis sobre els fluxos financers amb la Unió Europea ha estat fins ara contribuent net de la Unió Europea i ha aportat més recursos dels que les polítiques de despesa europees retornen directament. Així, en els darrers anys, Catalunya ha aportat a la UE una mitjana anual del 0,26% del seu PIB.
La PAC (Política Agrària Comuna) i la política regional europea són les dues vies principals de retorn de recursos europeus a Catalunya. El nostre país ha participat en la política regional i de cohesió de la Unió Europea i ha estat receptor de Fons Estructurals i del Fons de Cohesió, els quals ens han ajudat a corregir desequilibris econòmics, a modernitzar el país i a impulsar-lo cap al futur.
En aquests anys, Catalunya ha demostrat la seva capacitat per a gestionar amb eficàcia els recursos que la Unió Europea li proporcionava. Una bona programació i gestió de les intervencions per part de les administracions públiques han permès aprofitar bé les inversions i obtenir els millors resultats en les àrees en què aquests recursos han estat aplicats.
Avui Catalunya mira al seu futur dins d'Europa amb confiança, a la vegada que segueix avançant en els eixos de creixement que té definits en la política estructural europea: la millora de la competitivitat empresarial, la millora de l'entorn natural i dels recursos hídrics, el desenvolupament de la societat del coneixement i de la informació, l'enfortiment del potencial humà en investigació, en ciència i tecnologia, l'establiment de xarxes de comunicació i d'energia més denses i el desenvolupament local i urbà. Són eixos d'actuació o instruments destinats a assolir un millor equilibri territorial i un avenç en la qualitat de vida i el benestar de la població. En tots aquests projectes, els Fons Europeus i la seva gestió hi tenen un paper rellevant.
Amb aquest informe es presenta una síntesi sobre els principals trets de la política estructural i de cohesió de la Unió Europea en el període 2000-2006 i sobre la utilització d'aquests fons a Catalunya, amb la voluntat de difondre l'aplicació de la política estructural europea i facilitar una informació que pugui ser útil a les persones i institucions interessades en el tema.
Antoni Castells
Conseller d'Economia i Finances
|
|
