R I U D A U R A
El paradís possible.
Estem situats a la capçalera d'una vall, a set kilòmetres a l'oest de la capital comarcal: Olot. L'història no acaba de tenir clar si l'origen del nostre poble fou el Monestir de Santa Maria de Riudaura (segle IXè, llavors es deia Riodatzari) o si bé aquest es va construir per aprofitar l'assentament humà ja existent; de fet hi ha un parell de cases documentades de més antic que el Monestir mateix (les actuals Can Bagó i la Plana de Cruanyes). En aquella època remota molta de la superfície actual estaba ocupada per un estany que els romans anomenàven "Aqua Bella" primer i "Gurgo Nigro" més tard, quan el seu nivell va anar baixant; precissament fou a la riba d'aquest estany que es va construir el Monestir, que nosaltres coneixem con "l'Abadia".
En les bones èpoques, hem arribat a ser més de 2.000 veïns, però des del final de la guerra civil (1.936-1.939) hem anat perdent riudaurencs fins arrivar als, més o menys, 370 actuals.
Els anys 60's es van fer prospeccions cercant petròli, i sembla que el van trobar, però el fet és que no s'ha explotat mai; ens queden dos pous com a record d'aquell somni de l'or negre que, suposadament, ens havia de fer rics a tothom i que es va mostrar tan volàtil com el gas que, als pous estant, es pot olorar.
De tota manera, després dels terratremols del segle XVè i de la desamortització d'en Mendizabal, la veritat és que no ens queden gaire pedres històriques per mostrar, els darrers vestigis de la capella de Sant Marçal, Patró del poble, que havia estat església parroquial, van desaparèixer de la vista amb un "arranjament" del vell edifici, l'actual ajuntament, com els antics absids, aixì que tot l'actractiu arquitectònic que tenim per ensenyar són les cases de la part vella del poble, la majoria construïdes els segles XVIIè i XVIIIè; fins i tot el campanar romànic va ser convertit en un de més modern "gràcies" a l'aportació d'un indiano.
Balladors del Gambeto, el nostre ball pròpi, als volts dels anys quaranta. Es balla per la festa del Roser, la segona Pasqua. Hem fet vestuari nou, però.... |
Però si parlem de l'entorn ja és una altre cosa: tres rius (oficialment rieres) corren per la nostra vall amb la seva cançó d'aigues ràpides i incontaminades on, quan és l'època, es poden pescar barbs i truites; els índexs de pluja anuals (el doble que els de Londres) ens permeten tenir uns boscos frondosos i sempre verds, llevat de la tardor en que inunden el paisatge amb totes les tonalitats possibles: des del groc llempant al vermell terrós passant pels ocres i, fins i tot, violats. Des de l'abandó del carbó com a combustible i després de la minva de l'activitat ramadera, els boscos són força intransitables fora dels camins; si veniu, no us aventureu a traversar-los sense més guia que el vostre olfacte: podrieu apareixer allà on no volieu anar.
Ara tornem a tenir esperances de crèixer, ja que s'està urbanitzant una zona i es construeixen nous habitatges, amb una mica de sort serem més i podrem fer més coses.
De tota manera, és guaitant-lo en la realitat com es copsa el valor del que describim, així que no sigueu mandrosos i feu-nos una visita, segur que voldreu tornar.
Fins aviat!
Oi que ens demanareu el que volgueu saber?, agraïm especialment els comentàris i suggeriments. Gràcies per enviar-nos quatre ratlles.
Aquí trobaràs més informació sobre nosaltres i també unes dades estadístiques que ens afecten.
