Federació Festa Major de Gràcia

Dades generals :

Finalitat principal :

1. Aglutinar totes les associacions i comissions de festes sense ànim de lucre que voluntàriament expressin el desig de pertànyer a aquesta Federació, per coordinar conjuntament totes les accions i actes encaminats a la celebració de la Festa Major del 15 d'agost de cada any.
2. Cercar mitjans, tant econòmics com d'infraestructuras, que facilitin la realització conjunta de la Festa Major de Gràcia.
3. Organitzar, conjuntament amb els carrers i altres entitats, activitats que complementin i enriqueixin el contingut de les festes populars en el barri de Gràcia, tant per a les festes d'estiu com per a altres dates del calendari festiu.

Una de les característiques principals que diferencien la festa Major de Gràcia d'altres festes majors,i que la podríem definir com el valor bàsic de la Festa, és la capacitat de veïns i veïnes per construir, d'una manera cíclica, uns espais imaginaris en els carrers on es viu, tot oferint a la ciutadania en general una expressió crítica i desenfadada de la realitat, i produint, així, una forma gratuíta de diversió col.lectiva.

La Festa Major de Gràcia, és intergeneracional perquè a diferència de la majoria de noves activitats lúdiques, que es compartimenten i s'especialitzen per raó d'edats : joves, vells..., aquí es busca justament aquesta relació entre generacions.

Una de les característiques importants es fonamenta en els veïns anònims, que per sobre dels personalismes, amb una acurada dedicació durant tot l'any, aporten hores del seu temps lliure a la recerca de fonts de financiació, i en les moltes mans anònimes que, abans del mes d'agost, es dediquen a construir els delicats ornaments.

La Festa Major de Gràcia, és una festa oberta; és un convit al conjunt de la ciutadania i a la resta del nostre país.

Orígens

Evolució

1. 1820-1850. Primera etapa, que va des dels orígens fins a 1850, en qué els actes se centren, d'una banda, en gils balls tradicionals -el bail de Serrallonga, el contrapás, el llevant de taula o el ball de deu- i, d'una altra, en el joc de la sortija, tant a peu com a cavall.
2. 1851-1890. Segona etapa corresponent a la darrera meitat del segle XIX, de clara definició festiva. Societats com ara La Amistad Graciense, Adonis, Bella Hortensia, Centro Graciense o Can Pioc, entre moltes altres, guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen notícies de guarniments de carrers amb arcs de brancatge i d'un concurs de botigues guarnides.
3. 1890-1920. Es construeix un envelat en la llinda entre Gràcia i els Camps Elisis del Passeig de Gràcia. La Banya Gracienca construeix un memorable envelat a la cruilla del carrer Còrsega i Passeig de Gràcia. Així mateix, s'inicien els concursos literaris gràcies a I'impuls de l'Ateneu Gracienc. L'any 1896, en presideix el jurat Mossén Cinto Verdaguer. En aquest període es consolida el guarniment de carrers com a element distinta de la celebració.

   Destaquen els carrers Francesc Giner (Culebra), Llibertat, Martínez de la Rosa (Estrella) i Montmany.

4. 1921-1936. Ja hi ha cites dels concursos de carrers guarnits impulsats des del Districte. Al 1935, se sap de I'existència d'entitats coordinadores d'activitats. Existía un Comité de Fires i Festes de Gràcia el, secretari del qual fou el senyor Josep Barrillón. L'any 1936 es constitueix la primera Federació de Comissions de Festes de I'ex-Vila de Gràcia que presidí el senyor Fidel Payà. Malauradament, el pressupost per a les festes d'aquell any s'hagué de destinar a la construcció de refugis antiaeris.
5. 1937-1977. Després del parèntesi de la guerra civil, es reprenen les activitats. Una repressió ferotge prohibía qualsevol manifestació en català, cosa que es fa palesa en els programes i publicacions de I'època. Però la voluntat d'expressió col.lectiva es canalitzava a través dels guarniments que, amb ironía, tractaven en més o menys mesura d'ironitzar sobre la situació. Encara es recorda I'enrenou que provocà un carrer ple de roba vella penjada, amb el títol "Ropa Vieja", en al.lusió a les "camisas viejas" falangistes. Dins d'aquest període, a partir dels anys 60, la festa major va viure la situació més greu de perill d'extinció. En els anys 70, que foren els més crítics, es va arribar només a guarnir tres carrers.
6. 1980-1996. Aquesta és I'etapa més actual. D'enllà del 1980 fins ara, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies I'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retròben els valors originarals de la Festa Major de Gràcia. L'Asiociació de Veïns i Veines de. Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia. Avui dia, la Festa Major de Gràcia gaudeix d'una salut envejable, amb una gran voluntat de projecció i de consolidació.

Festa tradicional d'interés nacional

1r Premi. Concurs de Carrers Guarnits Carrer Puigmartí. Festa Major 1997

El guarniment correspon al carrer de la Culebra -actualment Francesc Giner-, a la confluència amb el carrer Domènec (1894)