Dades generals :
| Tipus d'associació : | Entitat cultural i d'esbarjo que promociona l'associacionisme |
| Destinataris : | Tothom |
| Número de registre : | 638, secció 1a |
| Registrada a : | Departament de Justícia |
| President/a : | Sr. Esteve Camps Sala |
| Adreça : | Ros de Olano, 9 |
| Telèfon : | 93 218 19 64 - 93 237 50 31 |
| FAX : | 93 218 19 64 |
| Correu electrònic : | elcentre@suport.org |
| Pàgina Web : | http://gracianet.org/cmig |
| Municipi : | BARCELONA |
| Codi Postal : | 08012 |
| Comarca : | EL BARCELONÈS |
Finalitat principal :Formació dels joves i persones en general a través de les nostres activitat: Teatre, Esbart, Colla de Sant Medir, Esplai, Tennis Taula, Futbol Sala, Taller de Teatre, Visites Culturals, …
Dades històriques del Centre:
| Després que la Revolució del setembre de 1868 destronés a Isabel II i
donés llibertat d'associació, d'ensenyament i religió, un grup de prohoms de la vila i
de Barcelona, juntament amb alguns socis dels Lluïsos, decideix crear el Centre Moral
i Instructiu de Gràcia, amb la finalitat primordial de fomentar les escoles
catòliques a la vila. Sota la presidència d'en Josep Llobet i Comas, el 2 de febrer de l'any 1869 s'inauguren oficialment les activitats del CMIG, en el segon pis del nº 67 de l'antic carrer de l'Àngel, conegut avui com carrer Montseny. El 1884 l'entitat es trasllada al 43 1er. del carrer de Sant Antoni, avui d'Astúries. Tres anys més tard (1887) el Centre, ja és al carrer Ros de Olano, anomenat de les Gràcies fins l'any 1907, concretament al nº 11 on abans hi havia el Ball Numància. L'edifici actual, en el nº 9, data del 1904 i és obra del modernista Francesc Berenguer, que era vice-president de l'entitat, per aquella època. Destaquem seguidament algunes de les iniciatives i fets que han marcat la història del Centre.
|
| 1869 | Es funda el Centre Moral i Instructiu de Gràcia. La seva seu social és al carrer de l'Àngel núm. 67, 2n (ara, carrer Montseny) |
| 1871 | Comencen a funcionar, oficialment, les escoles del Centre. |
| 1873 | Primers Jocs Florals de l'entitat. Curiosament els premis d'aquest certamen, no es varen poder lliurar fins el maig del 1875. |
| 1884 | El Centre canvia de domicili i s'estableix al carrer de Sant Antoni, núm. 43, 1er (ara, carrer Astúries) |
| 1886 | Primera representació teatral al Centre, l'obra escollida fou Cura de moro de Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra). |
| 1887 | El Centre s'instal·la al carrer Las Gracias núm. 11 (ara, carrer Ros de Olano), on hi havia el ball Numància. |
| 1890 | Venda del núm. 11 del carrer de Las Gracias. |
| 1898 | Estrena de l'Estel de Natzaret |
| 1903 | Els Germans de les Escoles Cristianes (la Salle) es fan càrrec de la direcció
de l'escola de Sant Josep, una de les escoles del Centre. A les diferents escoles
del Centre hi ha un total de 802 alumnes matriculats. Un grup de socis, disconformes amb els estatuts de l'entitat, (assemblea 1902) funda el Circulo Católico de Gracia. |
| 1904 | 20 de juny, compra del núm. 7 del carrer de Las Gracias. Construcció de l'actual edifici. L'autor del projecte és en Francesc Berenguer i Mestres. Primer número de la revista El Apostolado Seglar. Es funda la secció de Beneficència. |
| 1905 | Es funda la secció de Declamació Instal·lació de l'enllumenat elèctric al Centre |
| 1906 | Fundació de l'Orfeó Montserrat. |
| 1907 | Creació de la biblioteca del Centre. |
| 1908 | Primeres sessions de cinema. |
| 1909 | Jocs Florals, que sota el nom de Certamen Histórico Literario, commemoraven el VII centenari del naixement de Jaume I el Conqueridor. El lliurament de premis, tingué lloc a l'històric Saló de Cent de l'Ajuntament. |
| 1912 | El 25 d'octubre un incendi destrueix la sala d'actes. |
| 1914 | Reconstrucció de la sala d'actes. |
| 1922 | Fundació de la secció d'Esports i del grup Amics de l'Art. |
| 1923 | Creació del Grup Pictòric. |
| 1924 | Primer número de la revista Or i Flama. |
| 1925 | Fundació de la secció de Joventut. |
| 1926 | L'Orfeó Montserrat pren part a les representacions de l'òpera Parsifal al
Gran Teatre del Liceu. Creació de la primera congregació mariana del Centre. Fundació de la secció d'Escacs. |
| 1928 | Presentació de l'orquestra de corda Agrupación Artística Musical. |
| 1931 | Fundació de la Congregació Menor. Constitució de l'Orquestra Beethoven. |
| 1936 | El local social del Centre és confiscat. |
| 1939 | Es recupera la propietat de l'edifici del Centre i es reemprenen les activitats. |
| 1941 | El catecisme del Centre, és declarat Catecismo Modelo de la Diócesis. |
| 1946 | El 29 de setembre, presentació de l'Agrupación Artística Medea. La primera
obra representada fou La Dida de Frederic Soler. Fundació de la secció de Tennis de taula. |
| 1948 | L'equip de beisbol del Centre, es proclama Campió d'Espanya de II Categoria a
Burgos. Es crea el primer equip de bàsquet. |
| 1952 | Participació en les diverses solemnitats del XXXV Congreso Eucarístico Internacional. |
| 1958 | El 2 d'abril, primera representació al Teatre Romea de l'obra de Francesca Forrellad:
Ponç Pilat, a càrrec de l'Agrupación Artística Medea. La Setmana Santa de l'any
1959, es tornà a representar amb gran èxit. Fundació de la Cooperativa Graciense de Viviendas. |
| 1959 | 15 d'abril, compra del solar, conegut amb el nom de la Batalla del Pam, a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. |
| 1962 | Fundació de l'Agrupació Formativa Juvenil (AFJ). |
| 1966 | Primeres colònies d'estiu, de l'AFJ, a Canyamars. |
| 1967 | El dia 27 d'octubre s'aprovà la fundació de la secció d'Handbol. |
| 1969 | I CENTENARI de l'Entitat. Importants actes commemoratius: Missa concelebrada, Actes d'afirmació social, Dinar de germanor, diferents representacions teatrals, actes esportius i festivals. I SALÓN INTERNACIONAL DE FOTOGRAFÍA ARTÍSTICA. Del 15 al 28 d'agost, Peregrinació a Roma amb audiència papal. Es funda la Colla els Amics. |
| 1972 | Creació de l'esbart del Centre Moral, com una nova activitat de la secció Folklòrica. |
| 1973 | Creació del grup de muntanya Kral. |
| 1975 | Primeres actuacions al Cau d'art. |
| 1979 | Festes del 75 aniversari de la inauguració de l'actual edifici. Es crea el grup Narvik. |
| 1981 | Celebració del centenari de la primera pujada a Montserrat, amb motiu de la coronació de la Mare de Déu com a patrona de les diòcesis catalanes. |
| 1984 | I centenari del Grup de Teatre. Visita del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol,
president de la Generalitat de Catalunya. Creació del grup d'esplai Rikki-tikki-tavi |
| 1988 | Creació de l'equip de futbol-sala. |
| 1992 | Venda de la botiga del núm. 7 del carrer Ros de Olano. Inici de les reformes al local social. |
| 1993 | Inauguració dels espais remodelats. |
| 1994 | El Centre Moral i Instructiu de Gràcia, compleix 125 anys. Publicació
del llibre: Concessió de la Creu de Sant Jordi. |
| Però aquests fets i molts més que al llarg de tots aquests anys han
anat fent del Centre l'entitat que és avui, amb una gran història, un bon present
i un espectant futur, no haurien estat possibles sense els socis, grans, joves i petits
que han aportat la seva il·lusió i esforç i que han anat participant en les activitats
i seccions que s'anaven fent i creant. Escoles: Com ja s'ha dit, la creació del Centre va lligada amb la fundació d'unes escoles catòliques a Gràcia, suportades econòmicament i dirigides durant alguns anys per la pròpia Entitat. Així per exemple l'any 1894, just quan el Centre complia 25 anys, l'entitat tenia 3 escoles en diferents locals. Més tard, l'octubre del 1903 els "Hermanos de las Escuelas Cristianas" es fan càrrec de les del Centre i les dirigeixen fins el 1913. El 1926 són inaugurades les noves escoles, sota la direcció de la pròpia Junta Directiva de l'Entitat. Teatre: És pot considerar l'activitat més veterana del Centre, ja que tenim coneixement que des de l'any 1884 hi hagut socis afeccionats a l'art dramàtic. Des d'aquella primera representació oficial de "Cura de moro", han estat moltes les obres que la secció de Declamació, fundada l'any 1905 i anomenada durant un temps "Agrupación Artística Medea" i des de l'any 1984 Grup de Teatre, ha ofert als socis i públic en general. Al llarg dels anys i segons les circumstàncies els seus components han anat superant totes les dificultats: la prohibició que les dones poguessin fer teatre, l'incendi del local, censures, pressupostos ajustats, etc. Sens dubte tot això, en lloc de fer defallir als seus membres, els ha fet assolir un dels primers llocs en el món del teatre amateur de Catalunya, prova d'això en són el gran nombre de guardons que omplen les seves vitrines. Secció Beneficència: creada a finals de l'any 1904, per ajudar primordialment a les famílies dels nens de les escoles, però també a malalts i necessitats de tota mena. Les diverses donacions de socis i d'altres col·laboradors feien possible que els seus components es desplacessin a llars i hospitals, portant el seu "Tren de la ilusión". Biblioteca: fundada l'any 1907 amb el suport i patrocini de la Sociedad Económica de los Amigos del País, comptava en un inici amb més de 2000 volums i posteriorment fou ampliada i degudament catalogada, assolint un bon servei de préstec i lectura entre tots els socis. El Centre, des dels seus inicis, ja comptava amb un orfeó, amb dues seccions: homes i nens. Principalment, es dedicava a fer concerts en els actes de la casa o en celebracions conjuntes amb les altres entitats del barri. El creixement de la secció propicià que l'any 1906, i per tal de donar-li més relleu, la fins llavors Secció Choral es convertís en l'Orfeó Montserrat, i sota la successiva direcció dels mestres Cumellas Ribó, Sancho Marraco, Rafols i Pérez Moya, tingueren una molt brillant trajectòria. L'any 1926 participaren en les representacions del Parsifal al Gran Teatre del Liceu i el 1929 en diversos concerts de l'Exposició Internacional de Barcelona. Foren els impulsors de la Iª Romería Graciense a Montserrat (1922). L'Orfeó va marxar del Centre l'any 1933. Més tard, s'han anat formant diferents grups de cantaires al Centre, el més recent fou la Coral Flor de Neu (1980). El grup Amics de l'Art, fou fundat l'any 1922, i l'agost del 1923 s'integrà dins de la Secció d'Esports, anomenant-se a partir d'aleshores Grup Pictòric. Més tard el grup fou integrat dins la Secció d'Arts i Lletres. La tasca cultural desenvolupada per aquest grup, fou altament meritòria, i foren moltes les exposicions, conferències i cursos que varen organitzar fins la seva desaparició l'any 1934. La Secció d'Esports, nascuda el 10 de desembre de 1922 de la fusió del Grup Montgrony i del Sporting Gracienc, dins de la seva programació va incloure també activitats de caire cultural, entre les cal destacar la conferència sobre Radiocomunicació de l'any 1923, quan encara no existia a Espanya cap emissora de radio. La secció tenia un camp esportiu al carrer Martí nº 169 i publicaven un butlletí anomenat "Portaveu de la Secció d'Esports" que fou el precursor del Or i Flama. L'any 1925, es fundà la Secció de Joventut, amb la finalitat primordial de coordinar les diverses activitats post-escolars. Aquesta secció, fins i tot, comptava amb una Caixa d'Estalvis amb la col·laboració de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Fins la seva desaparició, l'any 1929 va assumir la direcció dels grups on s'integraven els joves del Centre. Congregacions: Les Congregacions, juntament amb les escoles, foren les activitats puntals per la formació dels infants i joves del Centre. Mentre les escoles ho feien en un sentit intel·lectual, les Congregacions oferien la vessant catequètica i lúdica. Així, dins les Congregacions, neixen projectes i activitats com: El Catecismo Modelo, el Futbol o la secció de Música amb la seva Orquestra Beethoven. La creació, oficial, de les Congregacions del Centre la podem datar a l'any 1926, encara que ens consta que ja des de l'any 1924 es feien reunions i activitats, de la Congregación de Nuestra Señora de Montserrat y San Luis Gonzaga. Si bé les primeres Congregacions del Centre, tenien una gran vinculació amb la Parròquia de Santa Maria de Gràcia, l'any 1931 i de manera autònoma, es formà al Centre la Congregació Menor i un any mes tard la Congregació Major i la Congregació de Senyoretes, que desenvoluparen les seves activitats fins l'any 1936. Acabada la guerra civil espanyola, el dia 11 de març de l'any 1939 es reprenen les activitats de la Congregación de la Inmaculada y de San Luis Gonzaga, fins el 1962, any que es fundà l'Agrupació Formativa Juvenil, de la que en formen part tots els joves del Centre, independentment de la secció a la que pertanyin. Fotogràfica: es té coneixement que ja el 1925 existia una secció fotogràfica, depenent de la secció de Joventut i amb un laboratori propi. Cal destacar, que organitzat per aquesta secció, l'any 1957 es va celebrar al Centre el I Salón Nacional de Fotografía, que amb gran èxit de participació va arribar a tenir 15 edicions. Escacs: la secció fou fundada el maig de 1926 i al llarg dels anys va anant compaginant els campionats socials i la participació en les competicions oficials, assolint importants qualificacions. Tennis de taula: La secció fou creada l'any 1946, encara que la primera taula de ping-pong que va tenir el Centre va ésser l'any 1935 i pel preu de 50 ptes. Al començament els dies d'aquest esport al Centre, semblaven comptats, doncs la taula era instal·lada al saló-bar i sembla ser que alguna que altra pilota, pertorbava la tranquil·litat dels socis, més tard aquest emplaçament sols s'ha utilitzat per alguns campionats socials, i la secció té ara el seu propi espai on pot entrenar i competir a les diferents divisions federatives. El 1948, el mateix any que l'equip de Beisbol del Centre es proclamà Campió d'Espanya de II Categoria a Burgos, es fundà la secció de Bàsquet. Durant molts d'anys, els seus equips masculins i femenins, van fer vibrar a tots el socis del Centre amb el seu bon joc, en uns partits que omplien el col·legi Sta. Isabel de Sàrria. La Colla Els Amics, fou creada l'any 1969, coincidint amb el Centenari de l'Entitat. Encara que la seva més destacada activitat es concreta a la diada de Sant Medir, els seus components no deixen d'organitzar diferents actes festius al llarg de l'any, dels que en gaudeix i participa tot el Centre. Secció Folklòrica: El seu actual Esbart fou fundat l'any 1972, després que l'Esbart Lluís Millet (1962-1971), marxés del Centre. Durant tots aquests anys ha portat arreu, les danses del nostre país. Infants i joves han après el folklore i fantasia i les seves coreografies, han estat llargament aplaudides a les Diades i diferents festivals de la secció. Esplai: secció encarregada de l'esbarjo dels més joves de l'entitat. Tallers, sortides, jocs, cançons i moltes d'altres activitats recreatives formen part de la tasca de la secció, per tal que infants i joves trobin al Centre un lloc on passar-s'ho bé i així anar-se integrant a la vida activa de l'entitat. Del mateix caire també, al llarg dels anys hi hagut grups de muntanya i Agrupaments Escoltes, que amb la seva oferta lúdica, esportiva i educativa han donat als joves del Centre un gran ventall d'activitats. Futbol: Amb un equip de Futbol Sala, l'any 1988 fou creada aquesta secció. El seus components participen en diferents campionats a més d'organitzar els partits de caire social. Es té coneixement de l'existència de diferents equips de futbol, nascuts com una activitat dins d'altres seccions. Hem de destacar, els que es formaren l'any 1951, dins de les Congregacions i més tard dins l'A.F.J. . Al llarg dels anys, tant la pròpia Entitat com moltes de les seccions o grups, han publicat algun butlletí o fulls informatius de les seves activitats, dels que en podem destacar:
Al llarg dels anys, algunes seccions han editat també publicacions informatives de les seves activitats, com per exemple: Boletín Informativo AFJ, Circular de la sección de declamación, Marathon (de l'equip de futbol de les congregacions), Nuestra Labor (Congregació), Portaveu de la secció d'esports, Carrer (Comissió permanent de la Coordinadora de joves). El Centre ha participat també —conjuntament amb d'altres entitats—, en l'edició de L'escut de gràcia i L'eixerit. En aquestes publicacions s'hi troba impresa gran part de la història de la nostra Entitat, allí hi ha les cròniques dels Aplecs a Sta. Creu d'Olorda, nascuts arran de la prohibició de celebrar el Corpus a Barcelona, les moltes Romeries a Núria i Montserrat i les diverses sortides organitzades per l'anomenada "Romeries i Excursions", més tard "Grup Turístic". Les activitats del grup juvenil els Eixerits, a tot Catalunya, els Concerts de la Secció Musical i els Festivals de la Secció de Música Moderna, amb les brillants actuacions dels més importants grups de la dècada dels 60, les Ballades del grup de Sardanes, els Jocs Florals, les diferents edicions del Concurs de Teatre, les grans diades, les representacions de l'Estel de Natzareth, el Ponç Pilat i els Pastorcillos en Belén, els triomfs de les seccions esportives, els èxits de les artístiques, les cròniques socials i les diferents opinions i notícies que han anat fent i fan el nostre Centre |
 |
 |
 |
