Títol III. Del poder judicial a Catalunya
(articles 95-109)
Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el Fiscal o la Fiscal Superior de Catalunya
Capítol II. El Consell de Justícia
de Catalunya
Capítol III. Competències de la Generalitat
sobre l'Administració de justícia
Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
ARTICLE 95. EL
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan
jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a
Catalunya i és competent, en els termes establerts per la
llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos
i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals
i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut.
En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal,
contenciós administratiu i social i en els altres que es
puguin crear en el futur.
- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'última
instància jurisdiccional de tots els processos iniciats
a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el
seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat
com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder
judicial i sens perjudici de la competència reservada al
Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei
orgànica del poder judicial ha de determinar l'abast i el
contingut dels recursos esmentats.
- Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya la unificació de la interpretació del dret
de Catalunya.
- Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que
autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades
pels òrgans judicials de Catalunya.
- El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya.
És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder
Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de
Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica
del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat
ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
- Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General
del Poder Judicial i amb la participació del Consell de
Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei
orgànica del poder judicial.
ARTICLE 96. EL
FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
- El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal
o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i
és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic.
- El president o presidenta de la Generalitat ordena la
publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior
de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
- El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre
una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell
de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la
davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què
es fa pública.
- Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya
són les que estableix l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.
La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri
Fiscal.
Capítol II. El Consell de Justícia de
Catalunya
ARTICLE 97. EL
CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del
poder judicial a Catalunya.
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer,
d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.
ARTICLE 98. ATRIBUCIONS
- Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són
les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del
poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les
que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
- Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte
als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya
són, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder
judicial, les següents:
- Participar en la designació del president o presidenta
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també
en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal
Superior i dels presidents de les audiències provincials.
- Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir
els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats
incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions
d'assistència, suport o substitució, i també determinar
l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans
judicials que requereixin mesures de reforç.
- Instruir expedients i, en general, exercir les funcions
disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes
que estableixen les lleis.
- Participar en la planificació de la inspecció de jutjats
i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la
vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre
les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que
insti el Govern, i donar compte de la resolució i de
les mesures adoptades.
- Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra
els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats
de Catalunya.
- Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya,
els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
- Informar sobre les propostes de revisió, delimitació
i modificació de les demarcacions territorials dels
òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació
de seccions i jutjats.
- Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat
i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya.
- Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica
del poder judicial i les lleis del Parlament, i les
que li delegui el Consell General del Poder Judicial.
- Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en
matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos
s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats pel Consell
General del Poder Judicial.
- El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu
president o presidenta, ha de comunicar al Consell General
del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives
que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui
demanada.
ARTICLE 99. COMPOSICIÓ,
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
- El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president
o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord
amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial,
entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut
prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres
del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial.
- El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament
intern d'organització i funcionament, d'acord amb la normativa
aplicable.
ARTICLE 100.
CONTROL DELS ACTES DEL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
- Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables
en alçada davant el Consell General del Poder Judicial,
llevat que hagin estat dictats en exercici de competències
de la comunitat autònoma.
- Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no
siguin impugnables en alçada davant el Consell General del
Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els
termes establerts per les lleis.
Capítol III. Competències de la Generalitat
sobre l'Administració de justícia
ARTICLE 101.
OPOSICIONS I CONCURSOS
- La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell
General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,
segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i
concursos per a cobrir les places vacants de magistrats,
jutges i fiscals a Catalunya.
- El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos
per a cobrir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya
en els termes establerts per la Llei orgànica del poder
judicial.
- Les proves dels concursos i les oposicions regulats per
aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se
en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del
candidat.
ARTICLE 102.
DEL PERSONAL JUDICIAL I DE LA RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE
L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
- Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una
plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat
i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics
dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la
llei.
- Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una
plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient
del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que
determini la llei.
- En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del
dret propis ha d'ésser valorat d'una manera específica i
singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat
corresponents.
- El personal al servei de l'Administració de justícia i
de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement
adequat i suficient de les dues llengües oficials que el
fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec
o lloc de treball.
ARTICLE 103.
MITJANS PERSONALS
- Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre
el personal no judicial al servei de l'Administració de
justícia, dins el respecte a l'estatut jurídic d'aquest
personal establert per la Llei orgànica del poder judicial.
En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació
de:
- L'organització d'aquest personal en cossos i escales.
- El procés de selecció.
- La promoció interna, la formació inicial i la formació
continuada.
- La provisió de destinacions i ascensos.
- Les situacions administratives.
- El règim de retribucions.
- La jornada laboral i l'horari de treball.
- L'ordenació de l'activitat professional i les funcions.
- Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
- El registre de personal.
- El règim disciplinari.
- En els mateixos termes que estableix l'apartat 1, correspon
a la Generalitat la competència executiva i de gestió en
matèria de personal no judicial al servei de l'Administració
de justícia. Aquesta competència inclou:
- Aprovar l'oferta d'ocupació pública.
- Convocar i resoldre tots els processos de selecció,
i l'adscripció als llocs de treball.
- Nomenar els funcionaris que superin els processos
selectius.
- Impartir la formació, prèvia i continuada.
- Elaborar les relacions de llocs de treball.
- Convocar i resoldre tots els processos de provisió
de llocs de treball.
- Convocar i resoldre tots els processos de promoció
interna.
- Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l'estatal.
- Efectuar tota la gestió d'aquest personal, en aplicació
del seu règim estatutari i retributiu.
- Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions
que escaiguin, inclosa la separació del servei.
- Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries
per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos
humans al servei de l'Administració de justícia.
- En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder
judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de
funcionaris al servei de l'Administració de justícia dependents
de la funció pública de la Generalitat.
- La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre
el personal laboral al servei de l'Administració de justícia.
ARTICLE 104.
MITJANS MATERIALS
- Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de
l'Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència
inclou en tot cas:
- La construcció i la reforma dels edificis judicials
i de la fiscalia.
- La provisió de béns mobles i materials per a les dependències
judicials i de la fiscalia.
- La configuració, la implantació i el manteniment de
sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici
de les competències de coordinació i homologació que
corresponen a l'Estat per a garantir la compatibilitat
del sistema.
- La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces
de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò
que no tingui naturalesa jurisdiccional.
- La participació en la gestió dels comptes de dipòsits
i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint
en compte el volum de l'activitat judicial acomplerta
a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis.
- La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes
judicials que estableixi la Generalitat en l'àmbit de
les seves competències sobre l'Administració de justícia.
ARTICLE 105.
OFICINA JUDICIAL I INSTITUCIONS I SERVEIS DE SUPORT
Correspon a la Generalitat, d'acord amb la Llei orgànica del
poder judicial, determinar la creació, el disseny, l'organització,
la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans
i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi
la regulació de les institucions, els instituts i els serveis
de medicina forense i de toxicologia.
ARTICLE 106.
JUSTÍCIA GRATUÏTA. PROCEDIMENTS DE MEDIACIÓ I DE CONCILIACIÓ
- Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar
els serveis de justícia gratuïta i d'orientació jurídica
gratuïta.
- La Generalitat pot establir els instruments i els procediments
de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes
en les matèries de la seva competència.
ARTICLE 107.
DEMARCACIÓ, PLANTA I CAPITALITAT JUDICIALS
- El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb
l'informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha
de proposar al Govern de l'Estat la determinació i la revisió
de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta
proposta, que és preceptiva, ha d'acompanyar el projecte
de llei que el Govern trameti a les Corts Generals.
- Les modificacions de la planta judicial que no comportin
reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat.
Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats,
per delegació del Govern de l'Estat, en els termes establerts
per la Llei orgànica del poder judicial.
- La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada
per una llei del Parlament.
ARTICLE 108.
JUSTÍCIA DE PAU I DE PROXIMITAT
- La Generalitat té competència sobre la justícia de pau,
en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder
judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de
Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat
també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent
per a la provisió dels mitjans necessaris per a l'exercici
de llurs funcions. Li correspon també la creació de les
secretaries i llur provisió.
- La Generalitat, en les poblacions que es determini i d'acord
amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial,
pot instar que s'estableixi un sistema de justícia de proximitat
que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat
i eficàcia.
ARTICLE 109.
CLÀUSULA SUBROGATÒRIA
La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament
atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats
que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de
l'Estat amb relació a l'Administració de justícia a Catalunya.