La Diputació del General (segles XIV-XVII)
Boix acolorit que representa les Corts
Reials de la corona catalanoaragonesa (edició de les Constitucions
de Catalunya, incunable del 1495).
Com el seu nom indica, la Diputació (Deputació, en el llenguatge
del temps) del General fou una representació del General o Generalitat
de Catalunya amb caràcter permanent i ordinari. Per Generalitat,
en el context històric medieval, cal entendre la universitat o
comunitat dels súbdits del monarca catalanoaragonès en els territoris
del Principat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya.
Emanada de la Cort General, que aplegava el rei i la representació
estamental de la societat, la Diputació del General tenia la missió
de portar a bon fi determinades decisions -bàsicament de caràcter
fiscal- que exigien més temps que el breu lapse de la reunió parlamentària
on s'havien acordat i que requeien en l'àmbit de les responsabilitats
dels estaments o braços segons l'esperit pactista del règim feudal.
L'exercici de la jurisdicció fiscal de la Diputació del General
va ser determinant per establir amb precisió els límits de Catalunya.
Així, la Val d'Aran, territori de senyoria reial autònom, es va
integrar voluntàriament al Principat l'any 1410 i es va comprometre
a contribuir a l'erari de la Diputació a canvi de protecció militar.
Dins el desplegament històric de la Diputació del General, hom
pot diferenciar tres etapes: