Generalitat de Catalunya

La mort del general Franco el 20 de novembre de 1975 i el nomenament immediat de Joan Carles I com a rei d'Espanya obrí un procés de transició des de la dictadura cap a la reinstauració d'institucions democràtiques que comportà, també, la recuperació de la Generalitat de Catalunya, en un clima d'esgotament del franquisme i reivindicació de les llibertats ciutadanes.

El 3 de juliol de 1976, fou nomenat president del govern Adolfo Suárez, que avançà de manera cada vegada més decidida cap a la reforma. Encetà contactes amb les forces de l'oposició democràtica i féu aprovar per les Corts franquistes un projecte de llei per a la reforma política, sotmès a referèndum el 15 de desembre, amb resultat favorable. Un cop legalitzats els partits polítics, les primeres eleccions legislatives espanyoles democràtiques des de 1936, celebrades el 15 de juny de 1977, configuraren unes cambres que tingueren com a comesa principal la redacció d'una constitució, que fou aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978. La Constitució de 1978 proclama «la unidad indisoluble que la nación española», però reconeix tot seguit el dret d'autogovernar-se a les «nacionalidades y regiones», proclamació que va emparar la generalització de les autonomies i, en aquest sentit, per mal i per bé, canvià el context en què havia de reaflorar la Generalitat de Catalunya.

El 21 de maig de 1976, els contactes entre l'oposició democràtica espanyola i els representants de l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya havien donat com a fruit el reconeixement de les demandes catalanes de restabliment provisional de l'Estatut de 1932 i formació d'un govern de la Generalitat. A les primeres eleccions democràtiques de 1977, a Catalunya el triomf dels partits polítics que incloïen en els seus programes aquestes reivindicacions fou aclaparador. Immediatament, el president Suárez va reconèixer la legitimitat històrica del president Josep Tarradellas, que fou cridat a Madrid el 28 de juny i amb qui negocià el restabliment formal de la Generalitat, al marge de l'Assemblea de Parlamentaris i sense recuperació de l'Estatut de 1932. En ocasió de la diada nacional de l'11 de setembre d'aquell any, més d'un milió de persones reclamava pacíficament pels carrers de Barcelona l'estatut d'autonomia, i poc després, el decret de 29 de setembre de 1977 reconeixia com a president de la Generalitat Josep Tarradellas, l'única autoritat republicana que retornà d'un exili de quaranta anys per assumir un càrrec de rellevància dins la democràcia emergent. Tarradellas va formar un govern integrat per representants de totes les forces polítiques parlamentàries (excepte Aliança Popular) que exercí la seva tasca sobre un migrat nombre de competències i amb escàs marge de maniobra.

L'Assemblea de Parlamentaris Catalans va nomenar una comissió d'experts per redactar l'avantprojecte d'estatut d'autonomia. Aquesta denominada Comissió dels Vint es reuní al parador de Sau i produí un text que, assumit per l'Assemblea de Parlamentaris el 16 de desembre de 1978, va ser objecte de discussió a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats, que l'aprovà el 13 d'agost de 1979, i fou sotmès a referèndum el 25 d'octubre del mateix any, amb resultat favorable. El 18 de desembre de 1979 l'Estatut d'autonomia de Catalunya era sancionat pel rei Joan Carles I. Les primeres eleccions autonòmiques, celebrades el 20 de març de 1980, van donar com a resultat un Parlament que es constituí el 10 d'abril i elegí com a president Heribert Barrera. Jordi Pujol, líder de la força política més votada, va ser elegit 126è president de la Generalitat.