Contacteu amb la GeneralitatTeniu diferents maneres de fer-ho:
Regressió (segle XVII)
L'any 1593, el rei va suspendre unilateralment una part important dels acords presos a la Cort de 1585 i, a partir d'aquell moment, s'inicià una etapa de conflictes intermitents, però progressivament greus, entre les institucions catalanes, aferrades al règim paccionat, i una monarquia amb una implantació internacional de caire imperial, que comportava no sols una tendència cap a l'exercici absolut del poder i la igualació dels règims dels diferents Estats de la Corona, sinó també uns compromisos bèl·lics continuats i molt gravosos en diversos fronts. En conseqüència, els monarques de la primera meitat del segle XVII van pressionar intensament la Diputació del General, en un context de crisi social que s'aniria aprofundint.El conflicte esclatà dramàticament l'any 1640 i originà una nova guerra civil que no deixa de recordar la del segle XV: separació de Catalunya respecte a la monarquia hispànica, aliança i després vinculació directa amb França, esgotament de l'experiència i retorn a la sobirania del rei d'Espanya i, com a balanç final, enfortiment del poder reial a Catalunya a partir de 1652 i cessió definitiva del comtat del Rosselló i part del de Cerdanya a França el 1659.
La subordinació irreversible de la Diputació al poder de la monarquia va ser compensada, en part, per l'organització de la Conferència dels Tres Comuns -la mateixa Diputació, el Consell de Cent barceloní i el Braç militar-, que mirà de defensar els interessos del Principat durant la darrera part del segle XVII i que, arran de la successió de Carles II el 1700, conduí el Principat des de l'acceptació inicial de Felip V de Borbó fins al canvi de bàndol a l'empara del pacte de Gènova de 1705. El descabdellament de la Guerra de Successió, amb el setge i la capitulació de Barcelona l'11 de setembre de 1714 determinà l'abolició de la Diputació i de les altres dues institucions integrades en la Conferència dels Tres Comuns.