Contacteu amb la GeneralitatTeniu diferents maneres de fer-ho:
Inici
> Generalitat > Guia
de la Generalitat > Palau de la Generalitat
> Els espais emblemàtics > La façana
La façana
Façana del Palau
Escut amb la creu de sant Jordi, símbol de la Institució.
La plaça de Sant Jaume ha estat des de l'època
medieval el centre polític i administratiu de Catalunya i de
la ciutat de Barcelona. Davant per davant s'hi troben l'Ajuntament
de la ciutat i el Palau de la Generalitat. Aquest darrer ha
sofert, des del segle XVI, ampliacions i transformacions en
funció de les necessitats de cada període històric.
La façana del Palau de la Generalitat, que dóna la benvinguda als visitants, forma part del cos més sumptuós del conjunt de l'edifici (1596-1602). Dissenyada per Pere Blai, és d'estil renaixentista i recorda els palaus romans del Renaixement. L'arquitecte aconseguí l'equilibri jugant amb els ritmes horitzontals de les finestres, en contrast amb les pilastres adossades dels extrems de la façana.
Cal destacar l'alternança dels frontons triangulars i corbats de la planta noble on, al bell mig, s'obre la fornícula amb els bustos dels tres diputats de la Generalitat que manaren construir la façana. Damunt la fornícula hi ha l'escut amb la creu de Sant Jordi, símbol de la Institució. L'escultura del sant, patró de Catalunya, és obra d'Andreu Aleu (1860).
La planta baixa del Palau és de caràcter auster i robust, amb aspecte de fortalesa. Dos lleons de bronze, de Venanci Vallmitjana (s.XIX), situats al costat dels graons d'accés a l'edifici gòtic accentuen aquesta impressió, en clar contrast amb el pati gòtic immediat i amb l'escala d'honor, de marbre. Aquesta escala va ser remodelada a finals del segle XIX per l'arquitecte Romà Prats, i és presidida per la pintura Sant Jordi de Miquel Martorell (1685), amb un marc sumptuós de la mateixa època.
La façana del Palau de la Generalitat, que dóna la benvinguda als visitants, forma part del cos més sumptuós del conjunt de l'edifici (1596-1602). Dissenyada per Pere Blai, és d'estil renaixentista i recorda els palaus romans del Renaixement. L'arquitecte aconseguí l'equilibri jugant amb els ritmes horitzontals de les finestres, en contrast amb les pilastres adossades dels extrems de la façana.
Cal destacar l'alternança dels frontons triangulars i corbats de la planta noble on, al bell mig, s'obre la fornícula amb els bustos dels tres diputats de la Generalitat que manaren construir la façana. Damunt la fornícula hi ha l'escut amb la creu de Sant Jordi, símbol de la Institució. L'escultura del sant, patró de Catalunya, és obra d'Andreu Aleu (1860).
La planta baixa del Palau és de caràcter auster i robust, amb aspecte de fortalesa. Dos lleons de bronze, de Venanci Vallmitjana (s.XIX), situats al costat dels graons d'accés a l'edifici gòtic accentuen aquesta impressió, en clar contrast amb el pati gòtic immediat i amb l'escala d'honor, de marbre. Aquesta escala va ser remodelada a finals del segle XIX per l'arquitecte Romà Prats, i és presidida per la pintura Sant Jordi de Miquel Martorell (1685), amb un marc sumptuós de la mateixa època.