Generalitat de Catalunya

La importància que la Generalitat va anar adquirint féu necessària la compra de les cases veïnes per ampliar les dependències del Palau.

Les noves edificacions dels segles XVI i XVII, a les quals s'accedeix per la galeria gòtica, es troben al voltant del Pati dels Tarongers, amb aquests arbres fruiters que sovint es plantaven als jardins dels palaus. L'aroma de les flors i la bellesa dels fruits en justifiquen el costum.

La primera part de l'ampliació correspon a la construcció de les llotges, que imiten la galeria gòtica però amb columnes de marbre rosa, d'estil renaixentista, obra de Pau Mateu i Tomás Barsa. Per mantenir l'harmonia d'aquest nou pati amb l'edifici medieval, es va seguir l'estil gòtic en la construcció de la galeria superior.

Entre les gàrgoles del pati es poden veure alguns personatges curiosos, com el turc, que recorda el perill de les incursions dels pirates del Mediterrani, i el macer, amb el seu vestit d'època, que obria pas als diputats quan es dirigien a les reunions de les Corts.

En una etapa posterior, Pere Ferrer (1570-1591) es va fer càrrec de l'ampliació del pati i va construir el petit campanar gòtic i l'anomenada Sala Tarradellas (abans Saló Daurat o Sala de Govern). S'hi celebren les reunions del Govern de Catalunya presidides pel president de la Generalitat. Aquesta sala és la més rica del palau i es caracteritza per la seva acurada decoració: l'enteixinat daurat del sostre (1578) i els tapissos flamencs de François Geubels de la sèrie inspirada en l'obra de Petrarca I trionfi, els quals representen el triomf de la Fama sobre la Mort i el triomf del Temps sobre la Fama. Darrerament, s'hi ha instal·lat el gran mural "Les quatre grans cròniques", d'Antoni Tàpies.

El pati es completà a la primera meitat del segle XVII amb la construcció d'una sèrie de dependències, entre les quals destaquen les actuals Sala de premsa (l'antiga Sala de mapes) o la Sala Torres-Garcia, amb les pintures murals d'estil noucentista, que constitueixen al·legories de Catalunya.

Finalment, hi ha la Sala Tàpies. Al voltant de la taula rodona d'aquesta darrera sala, obra de Santiago Marco, que pertanyia al Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939), se celebren altres reunions, com les del Consell tècnic o les de diverses comissions.