| Inici |  |
La funció pública Estudis i documentació
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
Dels drets passius del personal eventual, contractat i interí
al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939. Referència
a la Llei 18/1984, de 20 de marçDels que formaren part de les Forces Armades, forces d'ordre
públic i cos de carrabiners de la II República Espanyola.
La Llei 37/1984, de 22 d'octubre, i el seu desenvolupament en el Reglament
de 19 de juliol de 1985 Sobre funcionaris localsSobre l'absència o la insuficiència de motivació
en resolucions administratives
Dels drets passius del personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939. Referència a la Llei 18/1984, de 20 de març
Durant aquest any, un nombre importantíssim de consultes evacuades en visites fetes a la Institució i un total de 15 expedients tramitats, fan referència a la situació en què ha quedat el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en l’època republicana.D’acord amb els criteris d’equitat i analogia amb principis que inspiraren la legislació sobre amnistia, constituida pel Real Decreto-Ley 10/76 de 30 de juliol, i la Ley 46/77 de 15 d’octubre, i disposicions complementàries, el Parlament va aprovar el dia 20 de març de 1984 la Llei 18/84, sobre aquest personal, vist que els Ministeris d’Economia i Hisenda i de la Presidència, a proposta de la Comissió Interministerial creada a l’empara del Real Decreto-Ley 1081/78 de 2 de maig, no havien reconegut els drets passius als que no van poder acreditar la seva condició de funcionaris de carrera en l’administració de la Generalitat abans de 1939. La llei aprovada pel Parlament el dia 20 de març de 1984, tracta sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior a 1939.Aquesta Llei, que va prestigiar en gran manera la labor del nostre Parlament, provocà, pel fet de no haver pogut entrar encara en vigor, desconcert, desencís i, fins i tot, situacions injustes, en aquelles persones que ja en edat madura hi van veure l’esperança, feta realitat, que a poc a poc, en recuperar-se les institucions, es vetllava pel compliment de les obligacions constitucionals i creient que desapareixerien les situacions de vexació dels que van perdre la Guerra Civil.
Publicada la Llei 18/84 al DOGC el 4 d’abril següent, fou objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional (recurs número 497/84, plantejat pel President del Govern Central contra l’article 6.1, que estipula la fòrmula de previsió financera de les prestacions que reconeix).
La llei, a causa del que preveu l’article 161.2 de la Constitució, va quedar en suspens per providència de 5 de juliol, fins que fou aixecada el 20 de desembre (publicació en el BOE del 8 de gener del 1985).
Això va fer que no es pogués iniciar la redacció del corresponent reglament fins ben entrat l’any 1985.
Finalment, el 23 d’octubre el DOGC va publicar el Decret de Presidència de la Generalitat número 276/85, sobre "Reglamentació de la Llei 18/84 de 20 de març, sobre ..."
No obstant això, i com que encar avui el Tribunal Constitucional no ha resolt el recurs 497/84, no s’ha pogut iniciar la tramitació dels corresponents expedients de reconeixement de drets.
Cal indicar que, de les gestions fetes per la Institució, no se n’ha desprès que el Tribunal Constitucional tingui previst dictar en curt termini l’esmentada sentència.
Per aquest motiu, cada dia són més els interessats que es dirigeixen a la Institució, i podem dir, que, amb els dies que han passat ja de l’any 1986, s’ha igualat el nombre de consultes i exepedients iniciats per raó de la situació indicada en aquest apartat.
Actualització: 23/11/99
[Tornar a l'índex]
Dels que formaren part de les Forces Armades, forces d'ordre públic i cos de carrabiners de la II República Espanyola. La Llei 37/1984, de 22 d'octubre, i el seu desenvolupament en el Reglament de 19 de juliol de 1985
Un altre plec important de consultes personals i un total de 19 expedients tramitats és el constituït pels escrits que fan referència a la Llei 37/84 de 22 d’octubre.Les consultes i queixes que tractarem en aquest apartat foren presentades, la majoria, durant el mes de gener i alguna durant el mes de desembre del període que tracta aquesta memòria.
De fet, ja en les darreries de 1984, com ara l’inici de 1986, s’havien evacuat consultes orals i alguna per escrit.
La situació fou deguda al fet que la Ley 37/84 de 22 d’octubre estableix, en la disposició final segona, que el text legal entrarà en vigor l’endemà de ser publicat (1-10-1984). L’article 7.1 indica el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei, per poder presentar les sol.licituds, i exigeix que vagin acompanyades dels documents acreditatius dels nomenaments. Aquests documents, a la pràctica, es convertien essencialment en la certificació de la publicació en el corresponent Diari o Butlletí Oficial.
Això, juntament amb la poca publicitat oficial feta de la llei, va provocar que fos la premsa qui donés coneixement públic de la legislació i denunciés les situacions que es produïen davant l’escassedat d’arxius i biblioteques que disposaven d’antecedents. La premsa va fer una gran labor informativa davant la manca d’informació oficial i gràcies a ella molts interessats van poder obtenir les certificacions necessàries.
Les sol.licituds que vam rebre responien bàsicament a dues causes. L’una, al desig de saber on es podien dirigir els interessats per localitzar els antecedents; l’altra, per demanar la nostra intervenció a fi que el termini de tres mesos fos perllongat.
La nostra labor va ser en uns casos informativa, dirigida a facilitar adreces de biblioteques i arxius i assessorament general d’on i com s’havien de presentar les instàncies. D’altra banda, en relació amb el Defensor del Pueblo, es va sol.licitar una ampliació del termini de presentació d’escrits i documentació.
Tot i amb això, el necessari reglament de la Ley 37/84 no va ser aprovat pel Consell de Ministres fins el 19 de juny següent i publicat al BOE de 1er de juliol. Per aquest motiu, són molt pocs els expedients que han estat resolts i això fa altra vegada, a finals de l’any 1985 i començament de 1986, molts interessats es tornin a dirigir a la Institució presentant queixes diverses, especialment per la lentitud a ser resolts els exepedients.
La lentitud del Govern de l’Estat a publicar el Reglament i resoldre els expedients provoca desconcert i desencís en tots aquells que veieren en la legislació una esperança de justícia i confiança en les Institucions.
Actualització: 23/11/99
[Tornar a l'índex]
En matèria de funcionaris de l’administració local, el contingut de les queixes es refereix principalment a:
A) Funcionaris auxiliars administratius de l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona (col.lectius): contra l’Ordre Ministerial de 8 de març de 1985, sobre accés mitjançant promoció interna al cos general Administratiu de l’Estat, pels perjudicis que els ocasiona l’equiparació amb els funcionaris d’Administració de l’Estat, per la manca d’oportunitats, en haver d’accedir al cos d’administratius per oposició i no pel transcurs d’un temps determinat de serveis prestats.
B) Funcionaris de la Diputació de Barcelona, adscrits a la Bibloteca de Catalunya, pel perjudici en els seus drets davant la pròxima constitució del Consorci per regir la Biblioteca de Catalunya.
C) Convocatòria d’oposicions, reclamant els perjudicis provocats pel procediment seguit en les proves.
D) Contra la incoació d’expedients disciplinaris a funcionaris de la Guàrdia Urbana d’una Corporació Municipal.
Actualització: 23/11/99
[Tornar a l'índex]
Sobre l'absència o la insuficiència de motivació en resolucions administratives
En l’escrit de queixa número 76/85, l’interessat s’adreça al Síndic considerant-se agreujat per la forma com els Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona responen a una sol.licitud feta a INAPE, per aconseguir una beca escolar per al seu fill. La resposta es dóna en un model imprès amb la indicació de "Denegación 15", que es refereix a un codi amb 15 motius de denegació, imprès en el mateix full. L’últim dels punts recull la causa següent: "Presunción de ocultamiento o falseamiento de datos, salvo prueba de lo contrario". L’interessat no solament negà el pressumpte ocultament o falsejament de dades, sinó que manifestà que, en aquest cas, és l’Administració qui ha de provar tal acusació.Admesa a tràmit la queixa i sol.licitat el corresponent informe, el Departament d’Ensenyament comunicà a la Unitat de Beques dels Serveis Territorials iniciaria una revisió d’aquest expedient; a la vegada demanà un informe a la Junta de Promoció Educativa -Secció de Verificació i Control- del Ministeri d’Educació i Ciència. De tota manera, la nostra Institució va enviar una recomanació al Departament d’Ensenyament relativa a la redacció dels impresos utilitzats pels seus Serveis Territorials com a organisme gestor de l’Institut Nacional d’Assistència i Promoció de l’Estudiant. En aquesta recomanació, s’indica que la inclusió en un document oficial del supòsit de denegació número 15 abans reproduït es contrària a l’esperit democràtic que ha de presidir tota actuació administrativa i, si és utilitzat de forma generalitzada, segons es desprèn del mateix full imprès, l’Administració podria causa indefensió jurídica als ciutadans, els quals, si volen destruir la pressumpció invocada, difícilment podrien fer-ho ja que no se’ls indiquen les dades sobre les quals recau la pressumpció d’ocultament o falsejament.
A més a més, imputant al ciutadà per via de pressumpció la comissió d’uns fets "per acció o omissió", que si eren certs, podrien ésser constitutius d’una sanció administrativa, poden conculcar-se els drets fonamentals de la persona, com és ara el dret a l’honor i el dret a la pressumpció d’inocència, reconeguts en els articles 18 i 24 de la Constitució. Finalment, es recomana al Departament la modificació d’aquests impresos o, en un altre cas, la no utilització de l’esmentat motiu de denegació sinó hi ha proves fonamentades.
El Departament d’Ensenyament va respondre que seria estudiada aquesta recomanació i que es comunicaria la resolució que es prengués.
Actualització: 23/11/99
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |