| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ConsideracionsAdministració
i psicologiaLa
pensió que no arribaPetits
detallsI
si es perden els papers?El respecte dels principis de mèrit i capacitat en l'accés a la condició de funcionari.
Hem d’insistir en allò que dèiem l’any passat en el sentit que un dels punts que ens preocupen més en matèria de personal al servei de l'Administració és l'articulació d'un sistema que objectivi, encara millor que l’existent, el respecte als principis de mèrit i capacitat que han de presidir l’accés a la funció pública.
Atès el mandat contingut a l'article 103.3 de la Constitució i tenint present allò que significa avui dia un lloc de treball estable a l’administració pública i l’esforç de preparació que sovint hi dediquen els aspirants, cal que les administracions convocants busquin -i som conscients de la dificultat que això comporta- unes fórmules per trencar tant com calgui i sigui possible el cercle sens fi de la "discrecionalitat tècnica" dels tribunals o la invocació dels problemes de paralització del procediment, que implicaria permetre a l’opositor contrastar el seu examen amb el d'altres aspirants a la plaça.
Cal assenyalar que en aquesta línia, i en mèrit del dret a la tutela judicial efectiva reconegut a l'article 24 de la Constitució, els tribunals de justícia comencen a superar les objeccions oposades a una revisió judicial plena de concursos de mèrits i oposicions; la qual cosa mena a replantejar algun dels postulats en què es basava una actitud molt restrictiva a l'hora de permetre la revisió de les qualificacions.
La mobilitat dels funcionaris de l'Administració local: una assignatura pendent.
Aquests últims anys, la producció legislativa relativa al personal al servei de les administracions públiques ha estat força important. Un dels seus vectors ha estat la fixació de les bases del règim estatutari dels funcionaris públics o el comú denominador de l'estatut d'aquest personal amb independència de l'administració a què presta servei.
Aquestes bases concreten l'opció del legislador estatal -competent per fixar-les- per un model de burocràcia. Aquest model s’inspira, entre altres coses, en el principi d'intercomunicació, tant vertical com horitzontal, de la funció pública, principi al qual respon l’article 17.3 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, quan estableix que els funcionaris de l'Administració Local poden ocupar plaça en altres corporacions locals diferents de les de procedència i en l'administració de la seva Comunitat Autònoma.
L'esmentada previsió es recull també als articles 101 i 102 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del Règim Local, i a l’article 302 de la Llei 8/1987 de Catalunya, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.
Les condicions tècniques per a l’exercici d'aquest dret (estada mínima en el lloc de treball, mèrits a valorar en el concurs, provisió de les vacants sobrevingudes, etc.) no s’han regulat, amb la qual cosa se'n supedita l'exercici a l’acord, cas a cas, del funcionari interessat, l’entitat a la qual presta servei i aquella altra on voldria passar: dit d'una altra manera, és gairebé inviable.
Actualització: 04/05/99
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 1270/87
Un ciutadà que s’havia presentat a unes oposicions convocades per proveir unes places d'auxiliar d'administració general de l'Ajuntament de Sabadell va presentar queixa al Síndic perquè, després de superar amb certa amplitud quatre proves eliminatòries, havia estat suspès a l’última, que consistia en un test psicotècnic i una entrevista personal.
Per fonamentar la seva afirmació, l’interessat adduïa que un mes després d’aquests fets havia superat amb un 8,5 un test psicotècnic per proveir una plaça d'igual nivell en una altra entitat pública i que havia treballat amb caràcter interí a l’ajuntament esmentat a plena satisfacció dels seus caps durant gairebé set mesos.
En l’informe lliurat per l’Administració s'assenyalava que el test psicotècnic de l’interessat, preparat i supervisat per un professional especialista en selecció de personal i llicenciat en Psicologia, havia donat com a resultat una possible tendència de l'opositor a la tensió i l’incontrol afectiu i, encara, un baix índex de realisme en relació amb allò que feia. L’informe afegia que, a la vista d'aquestes observacions, el tribunal havia intentat extreure conclusions definitives en l’entrevista amb l'afectat, que tingué lloc sis dies després. Superada aquesta fase, el tribunal considerà, per unanimitat que l'opositor no reunia les condicions mínimes d’idoneïtat per exercir les tasques inherents al lloc de treball.
A la vista dels fets anteriors, ens vam plantejar si ailladament considerada una prova d'aquesta mena, expressament admesa en el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administració, servia al millor compliment dels principis de mèrit i capacitat.
El Síndic va considerar que l’assumpte tenia prou complexitat
per no fer una formulació general, que prèviament requereix
una reflexió en profunditat, en la qual haurien d’intervenir,
entre altres subjectes, les mateixes administracions demandants de personal.
Vam apuntar, tanmateix, dos punts de reflexió: la difícil
objectivació del contingut i les conclusions d'una prova d’aquestes,
atesa la complexitat d’allò que es pretén avaluar,
i el fet que no trobem traslladables, sense més, a l’esfera
pública els sistemes de selecció de personal de l’empresa
privada, i això perquè és qualitativament diferent
la posició jurídica del ciutadà que pretén
incorporar-se a la plantilla d'una empresa privada davant la posició
que té qui intenta accedir a una plaça de l'Administració.
La consideració de la prova qüestionada com a punt final de
tot el procés de selecció, vam entendre que trenca l’aparença
de coherència interna que han de tenir les decisions administratives,
cosa que no hauria succeït en un sistema de valoració conjunta
o bé, mantenint-ne el caràcter eliminatori, situant-la com
a primer exercici, abans que l’opositor hagués superat tot
un seguit de proves cada una de les quals semblava palesar la seva aptitud,
circumstància que, prova a prova, s’enfortia com a fruit d'un
procediment lògic d'acumulació d'indicis i expectatives.
El Síndic va recomanar que, a reserva de la reflexió al·ludida,
la utilització de proves psicotècniques com la considerada
es faci amb les degudes cauteles i, en tot cas, col·locant-la en
primer terme de la seqüència a realitzar pels opositors.
No consta que aquesta recomanació hagi estat atesa.
Actualització: 04/05/99
[Tornar a l'índex]
El senyor V.S., veterinari, ex-funcionari de l’administració de la Generalitat, jubilat des del 27 d'abril de 1987 tal com resulta de la resolució de la Secretaria General del Departament de Sanitat de 12 de març de 1987, va comparèixer davant del Síndic el 27 de gener de 1988 queixant-se perquè encara no s’havia cursat al Ministeri d'Economia i Hisenda (Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques) l’expedient que li havia de permetre cobrar la pensió de classes passives i l'ajuda per adaptació de l'economia familiar a la situació de jubilació, prevista a l'article 2 del Reial Decret 306/1985, de 20 de febrer.
El Síndic va fer diverses gestions indagatòries per determinar la cronologia de les actuacions que integraven l’expedient i les causes que n'havien motivat la demora. D'aquesta investigació va resultar que la lentitud era imputable a un problema sorgit en la recepció de la certificació dels serveis prestats per l’interessat en el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, al qual havia estat funcionalment adscrit.
Solucionat el problema generador de la paralització de la tramitació, la documentació del senyor V.S. va ser tramesa a Madrid í així, finalment, va poder, cobrar la pensió.
En la valoració de l’actuació administrativa objecte de la queixa, el Síndic va fer palès al Conseller de Sanitat que, si bé havia constatat que el Servei de Personal de la Secretaria General del Departament havia pres el màxim d’interès perquè, sense més retard l’expedient fos traslladat al Ministeri d'Economia i Hisenda, també s’havia posat en evidència que alguna cosa fallava en el circuit administratiu que seguien aquests expedients i, doncs, va suggerir que s’adoptessin les mesures escaients perquè no es produeixin demores com la que motivava la queixa, que col·locaven al causant de la pensió en una situació econòmica de precarietat absolutament injustificada.
Actualització: 04/05/99
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 811/88
El vidu de la senyora F.F.B., antiga funcionària de l’administració de la Generalitat, morta el 16 de setembre de 1987, va presentar queixa davant el Síndic de Greuges perquè, si bé li va ser abonada la mensualitat del setembre del 1987, en canvi no li havia estat liquidada la part proporcional de la paga extra de desembre d'aquell any i no se li havia donat cap explicació d’aquest fet, malgrat haver adreçat tres cartes al corresponent servei de personal i haver transcorregut gairebé vuit mesos des de la primera.
El Síndic es va posar en comunicació amb la unitat administrativa responsable de la tramitació d'aquest afer, la qual el va informar de l’existència d’una objecció de la Intervenció Delegada, que demanava que es justifiqués la condició de causa havent del reclamant. El 26 de setembre de 1988 el Síndic va formular la recomanació que es comuniqués aquesta objecció a l’interessat, i l'administració afectada va respondre que ja havia efectuat aquest tràmit el dia 27 de setembre del mateix any.
Actualització: 04/05/99
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 541/88
El senyor J. P. va presentar una queixa al Síndic pel fet de no haver estat nomenat funcionari de carrera malgrat haver superat les proves selectives per a l'ingrés al Cos Subaltern d'Administració de la Generalitat, convocades per una Ordre de 8 d 1 agost de 1986.
A l'informe de la Direcció General de la Funció Pública s'indicava que, l’interessat no havia acreditat documentalment tots els serveis que afirmava haver prestat a l’Administració, la qual cosa era un fet no esmenable segons una determinada interpretació de l'article 25 del Reglament de Selecció de Personal de la Generalitat. La manca de presentació va determinar que no se li computessin 2,5 punts de valoració en la fase de concurs, amb la corresponent pèrdua de posicions a la llista d'aprovats. Contra la versió oficial, l’interessat assegurava haver efectivament presentat el certificat acreditatiu en qüestió.
El Síndic va fer un plantejament hipotètic en el sentit que realment el certificat hagués estat aportat, entenent que és possible que un document presentat a un centre de l’administració pública es perdi. Així vam arribar a la conclusió que per evitar un resultat d’indefensió de l’interessat, no volgut per un ordenament jurídic que, com el nostre, garanteix a la seva norma suprema la seguretat jurídica, calia aplicar allò que estableix l'article 54 de la Llei de Procediment Administratiu. Aquest precepte disposa que quan en qualsevol moment es considera que algun dels actes dels interessats no reuneix els requisits necessaris, l'Administració ho ha de posar en coneixement del seu autor, tot concedint-li un termini de deu dies per formalitzar el que calgui.
Atès tot això, vam exposar que segons el nostre criteri caldria adoptar les mesures següents:
a) Comprovar si l’aplicació dels punts que per la fase de concurs haurien correspost al senyor J.P., en mèrit dels serveis prestats i acreditats pel certificat que es deia que no havia estat presentat, hauria motivat que fos nomenat funcionari.
b) En el cas que els esmentats punts haguessin determinat aquest resultat, adoptar les resolucions escaients per nomenar-lo funcionari de carrera i reconèixer-li les diferències retributives a favor seu del període que havia prestat servei com a funcionari interí amb dret a fer ho com a funcionari de carrera.
No obstant les consideracions precedents i atès que el procés contenciós administratiu conseqüència del recurs interposat pel senyor J.P. es trobava pendent de sentència, en compliment de l'article 16.2 de la seva llei reguladora, el Síndic va suspendre la seva actuació i es va abstenir de formular cap recomanació en aquest afer. Malgrat això i d'acord amb l’article 27 de la Llei del Síndic, vam abordar la problemàtica general suscitada per aquesta queixa, però que la transcendeix, i vam recomanar que es donessin instruccions perquè, en futures actuacions, l'article 25 del Reglament de Selecció de Personal de l’Administració de la Generalitat i les bases de les convocatòries de proves selectives s'interpretin d'acord amb allò que estableix la Llei de Procediment Administratiu (articles 54 i concordants).
L’Audiència Territorial de Barcelona va estimar en part el recurs contenciós i arribà en substància a idèntiques conclusions que el Síndic en el cas plantejat. Contra aquesta sentència el Departament de Governació ha interposat recurs extraordinari de revisió, amb efectes suspensius, d’acord amb l'article 102.1.b) de la Llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Actualització: 04/05/99
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |