| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumCatàlegs
de llocs de treball de l'Administració de la GeneralitatLa
mobilitat dels funcionaris localsDe
vegades cal discriminarComplement
de productivitat per al personal estatutariL'executivitat de les sancions disciplinàries imposades als funcionaris. Tensió entre drets fonamentals i règim estatutari
En el exercici de 1989 hem rebut diverses queixes relatives a l’estatut, en sentit ampli, del personal al servei de l’administració pública.
Les unes feien referència a problemes relatius a la descripció de funcions i correlativa assignació de retribucions dels llocs de treball als quals el personal està adscrit.
Altres han plantejat la manca de desenvolupament d'alguns elements bàsics d'aquest règim estatutari, com és ara la mobilitat dels funcionaris entre les diverses administracions, i també n'hi ha hagut que han evidenciat la manca de previsió de situacions sobrevingudes en les condicions del personal, com ara malalties que limiten la capacitat de prestar el servei, però no l’impossibiliten amb les degudes adaptacions.
Confiem que la lectura de la síntesi d'algunes queixes que incloem en aquest apartat permetrà donar una idea d'aquestes qüestions; però ens ha semblat necessari dedicar una especial atenció a una problemàtica que afecta el dret fonamental, a la tutela judicial efectiva i a una potestat tan inherent a l’actuació de l’administració com és l’autotutela executiva.
L’administració té atribuïda la potestat de sancionar aquells agents per mitjà dels quals actua que impossibiliten o dificulten el compliment de les missions que l’ordenament constitucional li encomana, mitjançant comportaments prèviament qualificats de faltes.
La relació entre l’administració i els seus funcionaris està definida estatutàriament mitjançant disposicions de diferent rang. El ciutadà accedeix a aquesta relació per un acte voluntari que comporta l’acceptació de l’estatut, no obstant el seu dret a impugnar els actes d'aplicació.
Se'ns ha plantejat alguna queixa per la possible transgressió del dret fonamental a la tutela judicial efectiva establert a l'article 24.1 de la Constitució, per la immediata execució de les sancions de separació del servei, suspensió de funcions o trasllat de lloc de treball amb canvi de residència, imposades a un funcionari en un procediment sancionador administratiu, abans que els òrgans jurisdiccionals competents s’haguessin pronunciat.
Estudiat aquest assumpte, hem trobat que els tribunals de justícia no l’han resolt amb la claredat i unanimitat que requereix l’efectivitat de l'article 106.1 de la Constitució quan estableix que:
"Els tribunals controlen la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació administrativa i la submissió d'aquesta als fins que la justifiquen."
A hores d'ara podem parlar de dos corrents jurisprudencials en el si del Tribunal Suprem, que, abstracció feta de la seva gènesi, són contradictoris.
Un (v. sentències de 17 de juliol de 1982, sala 5a; de 21 de juliol de 1982, sala 5a; de 29 de març de 1986, sala 3a, d'1 de juny de 1986, sala 3a) entén que l’execució immediata de la sanció viola el dret a la tutela judicial efectiva. Aquest corrent sosté que, per assolir tot el seu sentit i significació, la tutela jurisdiccional requereix l’accessibilitat del jutge a l’examen i decisió de les pretensions formulades en la instància judicial i també en cas duna decisió estimatòria de les pretensions exercides que aquesta decisió aconsegueixi una veritable reparació de les pretensions.
Es diu que l’execució immediata de la resolució que imposa la cessació, temporal o definitiva, de la relació de servei, o el trasllat de lloc de treball no obté un rescabalament ple en la indemnització de danys i perjudicis a càrrec de l’administració, que té naturalesa subsidiària davant la impossibilitat de reparació in natura.
L’altra corrent (v. sentències de 8 d'octubre de 1984, sala 3a; de 7 d'abril de 1986, sala 3a; acte del tribunal en ple de 17 d'octubre de 1986; de 24 de novembre de 1986, sala 3a.) sosté que la plenitud de la tutela judicial no requereix entendre desapareguda la potestat d'autotutela administrativa, que té el seu fonament en l'article 33 de la Llei de Règim Jurídic de l'Administració de l’Estat i que deriva de la presumpció de legitimitat de l’activitat de l’administració fonamentada en l'article 103.1 de la Constitució quan disposa que l’administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals.
Davant la invocació feta per les administracions que exercien la potestat sancionadora d'aquest últim corrent jurisprudencial i la judicialització de l’assumpte mateix que motivava la queixa al Síndic, no vam gosar recomanar a les administracions actuants que modifiquessin les seves actuacions.
Vam adquirir el compromís de fer palesa la situació descrita, que considerem contrària al principi de seguretat jurídica que proclama l'article 9.3 de la Constitució, mitjançant els nostres canals habituals de relació amb la societat, compromís que ara s'acompleix.
Volem proposar un determinat capteniment de les administracions públiques, mentre aquesta controvèrsia no queda resolta i es restableix la seguretat jurídica ara qüestionada.
Som del parer que l'examen de les sentències considerades permet afirmar que, en una aclaparadora majoria, coincideixen que l’executivitat de la sanció s'ha de demorar fins que la resolució és ferma en via administrativa, això és, quan s'han resolt els recursos administratius interposats o bé ha transcorregut el termini per exercir les accions d’impugnació.
Atès que el termini per interposar el recurs oscil·la entre quinze dies i un mes, no sembla que esperar-ne el venciment pugui perjudicar amb caràcter general l’interès públic. Un cop plantejat, aconseguir una resolució ferma en via administrativa depèn de la diligència de la mateixa administració a resoldre.
Entenem que aquesta argumentació i els interessos en presència avalen la recomanació que les administracions suspenguin motu propio, en mèrit d'allò que disposa l'article 116 de la Llei de Procediment Administratiu, l’execució de les sancions esmentades, fins que s'hagin exhaurit totes les instàncies dins la mateixa administració.
[Tornar a l'índex]
Catàlegs de llocs de treball de l'Administració de la Generalitat
Actuació d'ofici 25/89El 10 de gener de 1989 el Síndic va decidir iniciar una actuació d'ofici amb vista a determinar el número i procediment de resolució de les impugnacions formulades contra els catàlegs de llocs de treball de l’administració de la Generalitat aprovats pel Consell Executiu l’any 1988.
La Direcció General de la Funció Pública va informar que contra els catàlegs s'havien interposat al voltant de tres mil cinc cents recursos i reclamacions d’una tipologia molt variada, que es poden classificar en els grups següents: reclamacions per l’existència d'errors en la denominació o l’emplaçament de les places que consten en els catàlegs, reclamacions contra el grup en què han estat classificades les places de funcionaris, reclamacions indirectes contra el grau personal del funcionari, reclamacions de petició d’assignació d'un nivell superior al lloc de treball que ocupen, invocant l’existència d'un greuge comparatiu amb altres places similars més ben classificades als catàlegs, reclamacions contra els efectes econòmics derivats de la catalogació de llocs de treball, reclamacions contra la jornada i els horaris establerts amb caràcter general en l’administració pública catalana, reclamacions en relació a la carrera i la promoció professional dels funcionaris.
L’informe diu que l’administració s'ha vist obligada a seguir un procediment molt cautelós a I'hora de resoldre els recursos, atesa llur quantitat i la reiterada invocació de greuge comparatiu.
Tot seguit indiquem de manera succinta el circuit administratiu dissenyat per resoldre els recursos.
Els recursos s'agrupen per departaments en funció de les peticions que contenen. De vegades cal analitzar llocs de treball de la mateixa unitat orgànica d'altres conselleries, atès el greuge comparatiu al·legat. Tot seguit, la Direcció General de la Funció Pública efectua l’estudi de les al·legacions, revisa el procés de valoració i si ho considera necessari sol·licita informe al departament o al funcionari afectats.
Acabada la fase anterior, el centre directiu esmentat elabora l’informe proposta de resolució, el qual és tramés al Gabinet Jurídic Central perquè en ús de les seves competències elevi al Consell Executiu la proposta definitiva de resolució.
L’informe també fa palès el nombre de resolucions ja adoptades i el de propostes pendents de passar al Consell Executiu, i indica la intenció del Departament d'incrementar el ritme d'actuació en aquest àmbit per resoldre el més aviat possible la totalitat dels recursos.
El Síndic va acceptar tant la diagnosi de la problemàtica com els instruments procedimentals establerts per atendre-la i resoldre-la.
També es va assenyalar que l’increment de ritme que s'havia proposat la Conselleria hauria de ser notable per no allargar la situació de recursos pendents del personal propi, amb els efectes pertorbadors que una tal situació té sobre la bona marxa dels serveis.
El Síndic va insistir en la necessitat que la resolució dels recursos no s'ometés, tant si els afectats havien recorregut a la via contenciosa com si havien deixat caducar l’acció per fer-ho.
Amb les consideracions anteriors, es va donar per finalitzada la intervenció.
[Tornar a l'índex]
La mobilitat dels funcionaris locals
Queixa 764/89Va comparèixer davant del Síndic un funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, bomber del servei d'extinció d'incendis i salvaments, que per problemes familiars greus s'hagué de traslladar a viure a 160 quilòmetres del parc on estava destinat.
Durant els últims tres anys havia hagut de fer 320 quilòmetres diaris i deixar soles quatre filles menors d’edat; havia tingut un parell d'accidents de circulació conseqüència del seu cansament físic i havia ingressat per voluntat pròpia a l’Institut Psiquiàtric per superar una depressió nerviosa.
Les previsions legals que permeten a un funcionari local passar a prestar servei a l’administració de la seva comunitat autònoma manquen de tota operativitat pel fet que no s'han regulat les condicions tècniques per a l'exercici d'aquest dret, la qual cosa impedeix que l’interessat pugui concursar per proveir una plaça vacant a la plantilla de la Generalitat sense haver de fer noves oposicions.
Atès que la normativa vigent permet mobilitats puntuals a petició del treballador i amb l’acord previ favorable de les dues administracions afectades, el Síndic va demanar al departament de Governació si tenia alguna objecció a fer a aquest eventual trasllat.
Un cop l’esmentat departament hi va donar la conformitat, condicionada a la prèvia autorització de l'Ajuntament de Barcelona i que hi hagués vacant, el Síndic va adreçar-se a l'Ajuntament demanant que adoptés una resolució ponderant tots els interessos en presència, generals i particulars del funcionari.
L'Ajuntament de Barcelona, va comunicar al Síndic que atorgaria al funcionari la situació d’excedència voluntària prevista a l’article 29.3 a) de la Llei 30/1984 de 2 d'agost, un cop la Generalitat reclamés els seus serveis per a qualsevol Parc de Bombers.
[Tornar a l'índex]
Queixa 1112/89
El promotor de la queixa és un funcionari docent, professor agregat de Batxillerat de l’assignatura de Llengua i Literatura castellana, destinat a una extensió d'Institut de Barcelona.
Pateix una malaltia congènita que l’ha tornat cec d’un ull i li ha reduït la visió de l’altre per sota el 10% (pertany a l’ONCE).
La seva deficiència, però, no ha estat mai considerada per l’administració educativa, que li dóna el mateix tractament que a qualsevol altra persona. Per aquest motiu va acudir al Síndic de Greuges sol·licitant la nostra intervenció per trobar una sortida a la situació.
Sol·licitat informe al Departament d'Ensenyament sobre les seves previsions respecte a la regulació de situacions com la descrita (en la línia de tractar-les des de l’òptica d'una discriminació positiva), se'ns comunicà que les possibles solucions al cas plantejat (substitució d'hores "A" i hores "B", assignació d'un nivell únic, etc.) corresponien al centre de destinació, amb la qual cosa se'ns confirmava la inexistència de norma reguladora a aquest efecte.
[Tornar a l'índex]
Complement de productivat per al personal estatutari
Queixes 193/88 i 209/88El Síndic havia rebut diverses queixes del personal estatutari al servei de la Generalitat pel fet que entre les seves remuneracions no es preveia el complement de productivitat.
Estudiat aquest assumpte, es va considerar que l’opció presa pel Govern en matèria de política retributiva del personal inclou l’existència d'una remuneració pel rendiment especial, l’interès o la iniciativa amb que l’empleat públic exerceix el seu treball. En conseqüència el Síndic va entendre que el principi d’homogeneització retributiva, com a modulació particular del d'igualtat, aconsella que en aquest punt s'accentuï l’equiparació dels diversos sistemes retributius i que en tots s'introdueixi l’incentiu de productivitat.
Per això, vam formular al conseller de Governació el suggeriment que s'accentués la tasca d’adaptació a què fa referència la disposició addicional sisena de la Llei de Catalunya 17/1985, de 23 de juliol. En particular, pel que fa a l’homogeneització retributiva, proposàrem
que es consideri d'adoptar mesures provisionals mentre no s'aplica aquella adaptació, per tal que el personal estatutari al servei de la Generalitat de Catalunya pugui percebre una remuneració pels conceptes d'especial rendiment, interès o iniciativa amb què presta servei.
Després de creuar diverses comunicacions, el conseller de Governació va manifestar que el suggeriment havia estat acollit.
A títol d'exemple i respecte a una part del col·lectiu del personal estatutari, l’ordre de 31 de març de 1989 (DOGC, núm. 1130, de 12.4.1989), de modificació parcial de l’ordre de 2 d'abril de 1987, per la qual s'estableixen les retribucions de diversos col·lectius de personal adscrit a l’Institut Català de la Salut, per a l’any 1989, incorpora (art. 6), respecte a les retribucions que percebia el personal sanitari adscrit als equips d'atenció primària, el complement de productivitat (factor variable) destinat a remunerar l’especial rendiment, interès o la iniciativa en l’exercici de les funcions assignades.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |