| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumLa
comissió de serveis i els seus efectes Mobilitat
del personal sanitari entre institucions hospitalàries i equips d'atenció
primària Les
pensions dels funcionaris de l'Administració local es tramiten molt
lentament
Volem referir-nos enguany a alguns problemes detectats en l’accés
a la funció pública de la Generalitat de Catalunya, extrapolables
en alguna mesura també a les administracions locals, a la mobilitat
del personal i a les dificultats econòmiques dels funcionaris locals
quan cessen en la seva relació de servei amb l’administració.Accés a la funció pública
Diversos ciutadans que han participat en proves selectives per accedir a la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i que han superat la fase d'oposició però finalment n'han restat exclosos a conseqüència de l’acumulació de punts per altres opositors per raó dels mèrits que computaven en la fase de concurs, han presentat queixes davant el Síndic. En aquestes queixes es qüestiona que l’únic mèrit que computa en la majoria de bases de convocatòria sigui el temps de serveis prestats a qualsevol administració pública, adients amb les places convocades. Això, junt amb els fets que puguin representar fins a un 33% de la puntuació total assolible en el conjunt del concurs-oposició i que el percentatge de personal interí en relació amb les places que surten a convocatòria sigui alt, col·loca els opositors sense serveis previs en una situació força desfavorable.
Ocasionalment, aquestes crítiques es conjuguen amb el raonament que una part molt important dels funcionaris interins són contractats per raons de màxima urgència, sense complir els requisits de convocatòria pública i concurs i, en tot cas, que la provisió interina acostuma a tenir menys garanties que les ofertes per l’oposició de respecte als principis constitucionals de mèrit i capacitat. Des del reconeixement de la legalitat del còmput com a mèrit dels serveis previs a l’administració vam arribar a la conclusió que si no es prenien les degudes cauteles es podria consolidar un procediment patològic d'ingrés a la funció pública consistent en contractacions directes d'interins, per raó de màxima urgència, que permeten a aquests l’acumulació de punts per serveis prestats que després esdevenen decisius en el concurs-oposició per incorporar-se a la carrera funcionarial.
Aquest procediment implicaria un nexe causal entre l’adquisició de la condició de funcionari de carrera i la contractació directa d’una persona, el qual fet no és admissible en el nostre ordenament. De les dades que el conseller de Governació facilità en resposta a la pregunta escrita núm. 4019, formulada per diversos diputats (resposta publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 57 de 5 d'abril de 1989) se'n desprèn que, des del 20.8.1986 fins a 1.3.1989, han estat contractats 452 funcionaris interins per proveir places del cos superior,243 del de gestió; 441 de l’administratiu; 1908 de l’auxiliar, i 1249 del subaltern.
Aquestes dades ens van fer entendre que si realment el problema existia, era de prou magnitud per ser considerat.
Atesa la configuració jurídica del personal interí, sembla que immediatament després d’efectuar les proves per incorporar-se a la funció pública i proveir les places vacants a la plantilla de funcionaris, el nombre d'interins hauria de ser inexistent o pràcticament inexistent. Teníem la impressió que això no era així, tanmateix, encara que ho hagués estat, l'argumentació quant a la possible patologia en la selecció de funcionaris de carrera continuaria essent vàlida, per bé que la quantitat de punts acumulables per serveis, previs seria, de fet, menor.
Vam considerar que en un sistema de funció pública com el que tenim no és coherent ni convenient que la contractació interina es perllongui més enllà del temps estrictament necessari perquè es convoquin, celebrin i resolguin les proves per accedir a la condició de funcionari de carrera, i que actuar d'un altra manera implica entrar en dinàmiques de consolidació de llocs de treball, raonables des de l’òptica del treballador però absolutament contràries a la lògica del sistema.
Per tot això ens vam adreçar al conseller de Governació, conseller competent en matèria de funció pública, que val a dir ha facilitat de forma exemplar la nostra tasca d'investigació en totes les queixes que li hem presentat, i li vam fer avinent l’anàlisi de possibles mesures correctores en relació amb el sistema actual de provisió de places per contractació interina. La finalitat d'aquestes mesures seria garantir la màxima objectivitat en el respecte als principis de mèrit i capacitat i, al mateix temps, evitar la possible consolidació de la patologia en la selecció de funcionaris de carrera que abans esmentàvem.
Vam propugnar que en les bases de cada convocatòria es preveiés acreditar un determinat tant per cent dels opositors que, havent superat les proves, no haguessin obtingut placa, als sols efectes de gaudir d'una expectativa de dret a proveir interinament les vacants que s’anessin produint fins a la següent selecció anual per incorporar-se a la funció pública.
Els seleccionats s'integrarien en un borsa de treball que nodriria les demandes de personal interí. Sembla que es pot articular un procediment de comunicació entre els organismes demandants d'interins i la borsa de treball, prou ràpid per poder solucionar qualsevol situació de màxima urgència; de tota manera, si en algun cas això no fos possible, res no impediria d'acudir, excepcionalment, a la contractació directa.
Entenem que la Llei de Funció Pública en la seva redacció actual permet articular aquest sistema, ja que la limitació del nombre de places de la convocatòria (establerta a l'article 32) ho és respecte a L’expectativa de nomenament com a funcionaris de carrera, no pas de personal interí. De tota manera, si calia canviar la normativa vigent, entenem que no per això hauria de deixar-se de considerar aquest assumpte.
Per un procediment com el descrit, que pot fer-se extensiu a la contractació interina de personal necessari per proveir places de personal laboral permanent, es donaria compliment estricte a allò que disposa l'article 44 de la Llei de la Funció Pública.
Com a conclusió, vam recomanar al conseller de Governació que es considerés la possibilitat d'acreditar un nombre d'opositors que superessin les proves de la convocatòria per proveir places de funcionaris, amb l’expectativa de nomenament interí fins a la selecció anual següent.
El Departament de Governació va fer-nos avinent la nul·la operativitat d'una convocatòria específica mitjançant concurs per proveir places vacants per part d'interins, atesa la participació d'aspirants en massa, que comporta una gran lentitud en el procés de resolució, lentitud totalment incompatible amb la necessitat, sovint peremptòria i urgent, de proveir les 800 vacants que per diversos motius es produeixen anualment, si bé per a determinats col·lectius de certa importància i de característiques homogènies (com per exemple, el de veterinaris, bombers, penitenciaris) es fan certes proves (mèdiques, físiques, valoració de currículums, etc.) considerades imprescindibles per exercir determinades funcions.
D’altra banda, ens va assenyalar les mesures concretes ja adoptades o decidides per evitar la patologia que nosaltres descrivíem.
Entre les mesures indicades destaca la creació d'una borsa de treball pel personal interí i laboral temporal que ha hagut de cessar en la seva relació de serveis amb la Generalitat, com a conseqüència de la incorporació tant dels nous funcionaris com dels provinents de concursos de trasllats, que s'actualitza periòdicament i que constitueix un servei permanent d’informació als departaments als efectes de contractació.
Aquesta mesura, junt a la convocatòria anual dels processos selectius i la reserva d'un percentatge de places addicionals, per als aspirants que malgrat haver superat les proves no puguin ser aprovats per l’òrgan tècnic de selecció perquè el nombre de places ofertades és inferior; les vam valorar positivament.
No obstant, si malgrat aquestes mesures igualment s'han de seguir fent contractacions amb caràcter interí, encara que en menor nombre, som del parer de mantenir la nostra recomanació que s'acrediti un nombre d'opositors que superin, sense obtenir plaça, les proves de la convocatòria per proveir places de funcionaris o personal laboral indefinit, amb l’expectativa de nomenament interí fins la propera selecció anual.
Entenem que aquest sistema no augmenta la complexitat de gestió del procés selectiu, doncs simplement es tracta de determinar el nombre màxim d'opositors a acreditar d'entre els que superin les proves sense obtenir plaça, en funció de la seva puntuació. Aquesta acreditació és independent de la prevista en l'article 32 de la Llei 17/1985, atès que només dóna una expectativa de nomenament interí fins una determinada data, en conseqüència no suposa una vulneració de la llei. A partir d'aquest procediment es podria reorganitzar la borsa de treball que ja existeix.
Estatut del personal
Hem triat dues queixes que relaten els problemes que encara subsisteixen en relació a la mobilitat del personal al servei de les administracions locals (Q.143/90) i com, en canvi, aquesta qüestió va sent progressivament resolta en l’àmbit de la Generalitat (Q.214/90).
A la mobilitat dels funcionaris locals ens hem referit en anteriors informes (així, per exemple, a les pàgines 9508 de l’Informe de 1989 i a la pàgina 3453 de l’Informe de 1.988). En la queixa que resumim s'evidencien els problemes amb què es troben les entitats locals i els funcionaris com a conseqüència de la insuficient regulació d'aquesta qüestió que obliga a instrumentar tècniques jurídiques, com ara la comissió de serveis, pensades per donar resposta a altres necessitats.
No s'ha de perdre de vista que la mobilitat establerta a l'article 17.3 de la Llei 30/1984 , del 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, és un dret dels funcionaris que respon a la convicció que possibilita a l'administració, en aquest cas la local, un ús més racional dels recursos humans que disposa que ha de redundar en una millora de la seva eficàcia.
Confiem que les possibilitats que apunta el Reglament del Personal al servei de les entitats locals, aprovat pel Decret 214/90 de 30 de juliol, que si més no, aborda la qüestió que el Govern de l’Estat, primerament cridat a fer-ho, ha defugit, siguin utilitzades per les nostres administracions locals.
Dificultats econòmiques dels pensionistes de l'Administració Local
Hem volgut fer-nos ressò de les injustificades dificultats econòmiques a que es veuen abocats els pensionistes de la "Mutualidad Nacional de Previsión de la Administración Local", (Q.387/90) com a conseqüència de la lentitud d'aquesta en calcular i abonar les corresponents prestacions.
[Tornar a l'índex]
La comissió de serveis i els seus efectes
Queixa 143/90Una funcionària de l'Ajuntament de Barberà del Vallés que havia estat en situació de comissió de serveis a l'Ajuntament de Molins de Rei des de 1.01.89, per diversos períodes successius, va comparèixer davant el Síndic, el 9 de febrer de 1990, queixant-se que l'Ajuntament de Molins de Rei havia donat per acabada la seva relació de treball amb efectes de 1.02.90 i que l'administració d'origen no li acceptava el reingrés fins al mes de juliol.
La raó al·legada per demorar el reingrés era que fins al 15 de juliol no vencia el termini que s'havia pactat expressament de pròrroga de la seva comissió de serveis i, que d'altra banda fins aquella data tenia al contracte la persona que substituïa la interessada.
La queixa va ser admesa a tràmit i en el curs de les investigacions, vam suggerir de mitjançar per assolir una solució ràpida del problema suscitat, cosa que va ser acceptada per totes les parts.
El Síndic va arribar a les conclusions que succintament s'exposen:
La instrumentació de la comissió de serveis mitjançant una interpretació àmplia de les possibilitats de la cooperació exigeix distingir dos àmbits de relació: els efectes del conveni entre els ajuntaments i els efectes de la comissió de serveis per al funcionari.
En l’àmbit del conveni, atès que les circumstàncies sobrevingudes que determinaven el final de la comissió de serveis eren imputables a l'Ajuntament de Molins de Rei, aquest era responsable dels eventuals perjudicis que se'n seguissin per al de Barberà del Vallés.
Si l'Ajuntament de Barberà del Vallés hagués contractat algú per substituir la promotora de la queixa tenint present les singularitats de la comissió de serveis com a tècnica de provisió de llocs de treball, els perjudicis haurien estat mínims.
Tot això dibuixa un supòsit, de corresponsabilitat en els perjudicis originats i la necessitat de buscar-ne repartiment equitatiu.
En l’àmbit dels efectes de la comissió de serveis, era procedent el reingrés immediat de la reclamant en la seva administració d'origen amb efectes del primer de febrer, en el lloc que havia de tenir reservat.
El 30.03.90 totes les parts van convenir a acceptar la proposta formulada
pel Síndic, els trets essencials de la qual van ser:
La reclamant reingressava a l'Ajuntament de Barberà del Vallés
l’1 d'abril i els efectes del dit reingrés es retrotraurien
a l’1 de febrer, fent-se càrrec l’ajuntament del pagament
de les seves retribucions pels mesos de febrer í març així
com de les quotes de corporació a la MUNPAL.
L'Ajuntament de Molins de Rei es feia càrrec del cost econòmic,
que es quantificava, de l’acomiadament anticipat del treballador
contractat per substituiria fins al 15.07.90.
El Síndic gestionava els desistiment de la reclamant dels recursos
que havia iniciat.
L'acord es va executar en tots els seus termes i és de justícia
destacar la bona disposició dels governs d'ambdós ajuntaments
per cercar una solució que va facilitar molt la tasca del Síndic.
[Tornar a l'índex]
Mobilitat del personal sanitari entre institucions hospitalàries i equips d'atenció primària
Queixa 214/90A finals de 1988 el Síndic va iniciar una actuació en relació a varies queixes de personal hospitalari d'infermeria que denunciava la impossibilitat de participar en els concursos de trasllat a institucions obertes o centres d'atenció primària.
El Departament de Sanitat i Seguretat Social va informar el 30 de gener de 1989, que treballava en la modificació del criteri inspirador de l’Ordre de 8 d'octubre de 1985 dictada en desplegament del Decret 84/1985, de 21 de marc, que impedia al personal hospitalari d'infermeria el trasllat a una Àrea Bàsica de Salut per concurs restringit.
Durant l’any 1990 es van tornar a rebre queixes de contingut idèntic, cosa que es va posar en coneixement del Departament de Sanitat al qual es demanà igualment que informés de l’estat dels treballs de modificació dels criteris abans esmentats.
El Departament de Sanitat va informar al Síndic de l'aprovació del Decret 129/1990 de 28 de maig, de mesures complementàries per a la reforma de l’atenció primària de salut a Catalunya, publicat al núm. 1301 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta norma estableix a la disposició addicional primera que el personal sanitari que ocupi plaça en propietat en les institucions hospitalàries de la Seguretat Social a Catalunya podrà participar en els concursos restringits a què es refereix la disposició transitòria 2.3 del Decret 84/1985, als efectes de la provisió de places d'anàloga categoria en els equips d'atenció primària.
Amb aquesta normativa es supera una situació lesiva dels drets d'un col·lectiu professional i s'aprofundeix en la línia d'optimització de l’ús dels recursos personals disponibles en la sanitat pública.
[Tornar a l'índex]
Les pensions dels funcionaris de l'Administració local es tramiten molt lentament
Queixa 387/90El Síndic ha continuat rebent queixes de beneficiaris de les prestacions de pensió de jubilació i de viduïtat de la Mutualidad Nacional de Previsión de la Administración Local (MUNPAL) per la lentitud a tramitar-les.
Com a mostra, citem la de la senyora M.N.N., el marit de la qual, jubilat amb pensió del SOVI i complementària de la MUNPAL, va morir el 17.01.89. La nostra comunicant va presentar la sol·licitud de pensió el 24.01.89, i el 17.04.90, 15 mesos després, es va queixar al Síndic perquè, malgrat haver atès diligentment tots els requeriments que li havien estat adreçats per completar dades, quan s'interessava per la resolució, no rebia altra resposta que: "Està pendent".
La MUNPAL, que gestiona la seguretat social dels funcionaris de les corporacions locals, està adscrita orgànicament al Ministeri per les Administracions Públiques i, en conseqüència, la tramitació de les queixes contra aquesta mutualitat és competència del Defensor del Poble. És per això que el 26.04.90 trametérem a l’esmentada institució constitucional la queixa rebuda.
El juliol de 1990, el ministre per a les Administracions Públiques comunicà al Defensor del Poble que el 26 de juny s’havia notificat a la interessada la corresponent resolució i que la Mutualitat havia procedit a l’abonament de la pensió de viduïtat, com també els endarreriments -16 mesos- meritats a favor seu.
Lamentablement, com posa de manifest l'informe de l'any 1989 del Defensor del Poble a les Corts Generals, aquest cas de demora no és excepcional, si bé les morositats més destacades tenen lloc en la resolució dels expedients en els quals, com en el present, ha de procedir-se al còmput recíproc de cotitzacions perquè el funcionari local acredita el pagament de quotes a la Seguretat Social.
En altres queixes que hem rebut en què no es donava aquesta circumstància, el tràmit s'ha allargat entre 7 i 12 mesos, temps absolutament injustificat en cas de jubilació, atès que la data en què la nova situació s'ha de produir és coneguda a priori, i és clarament excessiu també en cas de viduïtat i evidentment, contrari en tots els casos al mandat constitucional adreçat als poders públics de garantir la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |