| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumConcursos
i oposicions. Necessitat d'informacióAccés
a la funció públicaPer mitjà de les queixes rebudes sobre funció pública, constatem que la problemàtica principal en la matèria es planteja en relació amb els sistemes d'accés.
Algunes de les qüestions que han arribat al nostre coneixement són especialment preocupants, i no sols per les possibles irregularitats que hagi comès l'Administració, sinó,encara més greu, perquè els escrits de queixa denoten la pèrdua de confiança en el sistema.
Concursos i oposicions. Necessitat d’informació
La manca d'informació i la consegüent sensació d’indefensió del ciutadà que s'ha presentat a una opció i ha vist al costat del seu nom el «no apte» és una constant en les queixes relacionades amb el sistema d'accés a la funció pública. La majoria d'aquests ciutadans quedarien satisfets amb una explicació que detallés la puntuació obtinguda, com en molts casos sol·liciten per via de recurs, per mitjà d'una revisió d'examen. En la queixa número 251/91 una aspirant a l’Escala de Gestió d'Administració General del Cos de Gestió d'Administració de la Generalitat, entre altres qüestions, manifesta les queixes següents:
«Voldríem conèixer les qualificacions concretes obtingudes a les proves pràctiques.
»Tenim la sensació que els tribunals qualificadors tenen carta blanca per fer i desfer, i això provoca un sentiment d’indefensió, de pèrdua de temps per haver estat estudiant un any moltes hores el dia, i de perjudici econòmic per les despeses que la preparació en una acadèmia exigeix.»
Som conscients que davant d'una qualificació no satisfactòria l'opositor tendeix o fins i tot prefereix pensar que ha estat objecte d'una injustícia i que, als ulls del profà, la discrecionalitat en que es mou l’actuació de l’òrgan tècnic esdevé arbitrarietat.
Però creiem que quan aquesta sensació deixa de ser una opinió particular davant d'un resultat no satisfactori i passa a ser una opinió generalitzada, l'Administració ha de reaccionar perquè els postulats de l’Estat de dret no se'n vegin ressentits. Entenem, doncs, que cal posar els mitjans perquè la presumpció de legalitat que empara l’actuació administrativa sigui també sentida pel ciutadà. Creiem que la informació del ciutadà sobre els resultats de l’oposició o del concurs en què ha pres part atenuarien la sensació d’indefensió i la desconfiança en el sistema a que hem fet referència. L’especificació de les qualificacions obtingudes; la resolució expressa i ràpida dels recursos administratius que s'interposin conjuntament amb una resolució motivada, i, finalment, la possibilitat d'obtenir una revisió d'examen, que algunes convocatòries estableixen de forma expressa, poden ser el sistema per aconseguir un resultat positiu.
Accés a la funció pública
La problemàtica referent al funcionari interí i l’accés a la funció pública es va posar ja de manifest a I'informe presentat l’any passat al Parlament. La dificultat d'aconseguir plaça per part del qui concorre sense mèrits al concurs oposició (és a dir pel torn lliure), com també el període, normalment ja llarg, que el funcionari interí ha acreditat en l’exercici de la funció pròpia de la plaça treta a concurs són dos aspectes que no es poden oblidar quan es vol intentar resoldre el problema.
En especial, el problema de l’interinatge s'ha donat enguany en dos àmbits: el sanitari i el docent.
La interinitat es caracteritza per la provisionalitat en funció d'una provisió definitiva mitjançant el procediment reglamentari i ha de ser justificada per la urgència, d'acord amb l'article 6 de la Llei 17/1985, reguladora de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb reiterada jurisprudència.
Tanmateix, com ja vam denunciar en I'Informe de 1990, s'ha anat consolidant un procediment patològic d'accés a la funció pública. Amb la contractació d’interins, que solen actuar amb una llarga permanència en aquest règim, es generen grans expectatives d'adquisició de la condició definitiva de funcionari per part d'aquest personal, i de fet, per aquest sistema, s'arriba a substituir la contractació administrativa temporal suprimida per la Llei estatal 30/1984, de 2 d'agost. En els àmbits sanitaris i docents a què abans s'ha fet referència, aquestes expectatives s'han reforçat mitjançant pactes d'estabilitat entre l'Administració i els sindicats. Pel que fa al personal sanitari, el pacte fou objecte de matisació posterior i quedà sense efectes.
En el cas dels docents, en canvi, per a l’accés a la funció pública, diverses normes de rang legal i reglamentari han reconegut la valoració com a mèrit preferent dels serveis prestats en l'ensenyament públic, enfront dels prestats en l'ensenyament privat (disposició transitòria 5a de la LOGSE, Reials Decrets 574/1991 i 575/1991). Això ha generat una abundant conflictivitat en el cos docent, com han posat en relleu les recents oposicions convocades per la Resolució de la Generalitat de Catalunya de 23 d'abril de 1991. D’altra banda, el pacte subscrit s'ha aplicat en perjudici de persones que hi havien accedit pel torn lliure i que no han pogut obtenir destinació malgrat haver aprovat l’oposició, vist que determinades places s'havien mantingut ocupades per personal interí; el barem discriminatori a favor dels serveis prestats en l'ensenyament públic ha estat fins i tot objecte de recurs del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya; posteriorment, però, aquest recurs va ser retirat per no perjudicar les 2.520 persones que havien aprovat les oposicions; i també cal recordar que s'han denunciat nombroses irregularitats en el procediment i en els resultats.
[Tornar a l'índex]
Concursos i oposicions. Necessitat d'informació
Queixa 729/91La necessària claredat en les bases referents a convocatòries de concursos i oposicions
La necessitat que les bases referents a una convocatòria, igual com els impresos per efectuar la corresponent sol·licitud d'admissió, siguin clares, de manera que no se'n pugui seguir confusió entre els qui pretenguin participar hi, es va fer palesa en la queixa número 729/91, presentada per un particular que creia participar en les proves per accedir al cos auxiliar d’administració de la Generalitat optant a les places reservades a disminuïts.
Després d'haver superat les proves corresponents, el nostre comunicant es va veure sorprès d'haver d’escollir plaça fora del seu lloc de residència i desplaçar-se a una altra localitat, amb l’inconvenient que això li representava, ateses les seves condicions físiques, i, d’altra banda, pel fet d'haver participat en l'oposició pel torn lliure sense dret a reserva de plaça. Aquest particular formulà el corresponent recurs administratiu i presentà queixa a aquesta Institució.
Admesa a tràmit la queixa i vist l'escrit i la documentació que hi aportava, vam constatar que en la instància proporcionada per la Direcció General de la Funció Pública, en relació amb l'apartat «dades de la convocatòria», havia assenyalat amb una creu la seva participació en torn lliure; en relació amb l'apartat «dades personals», també amb una creu, la seva condició de disminuït, i, a l'apartat e), en relació amb «altres dades de la convocatòria», havia escrit la paraula «disminuït». Conjuntament havia aportat el certificat de l'equip oficial de valoracions segons l'apartat 1.4.1 de les bases de la convocatòria.
En conseqüència vam recomanar al Conseller de Governació l'estimació del recurs interposat per l’interessat, en apreciar que les seves peticions eren conformes a dret.
El Departament de Governació ens comunicà amb posterioritat la desestimació del recurs interposat i adjuntà a la seva resposta un informe explicatiu emes pel servei de convocatòries de la Direcció General de la Funció Pública. L’informe sosté que amb l'ús de la paraula «disminuït» no es pot deduir que l'interessat hagués efectuat opció expressa de participar dins de les places reservades, sinó que solament manifestava una condició declarada legalment.
El Síndic de Greuges va fer conèixer al Conseller de Governació la seva discrepància amb la interpretació d'aquest punt, atès que la paraula «disminuït» s'havia fet constar precisament en el lloc on les bases especificaven que s'havia d’efectuar l’opció expressa a les places reservades a disminuïts apartat e) del model normalitzat. Aquest apartat es refereix precisament a «altres dades referents a la convocatòria» i una dada de la convocatòria és aquesta opció a places reservades. La manifestació de la seva condició de disminuït es va fer constar també al lloc oportú: a l'apartat de «dades personals», assenyalant hi amb una creu la condició de disminuït.
Confiem que les dades referents a convocatòries d'oposició siguin clares, i no puguin donar lloc a interpretacions equívoques.
[Tornar a l'índex]
p Queixes 999/91 i 1056/91
Opositors aprovats pel torn lliure que no poden obtenir destinació.
Les queixes 999/91 i 1056/91 han estat presentades en nom d'un col·lectiu d'opositors d'ensenyament secundari que han aprovat les oposicions però que no obtenen destinació. Els fets són els següents:
Després de superar el corresponent procés selectiu convocat per la Resolució de 23 d'abril de 1991, van aparèixer a les llistes d'opositors aprovats (Resolució de 4 de setembre de 1991).
Posteriorment anaren sortint les llistes amb les destinacions, però mancava la d'un grup de 200 a 250 opositors.
Van efectuar diverses gestions prop del Departament d'Ensenyament, el qual els indicava que aviat sortirien les destinacions, fins que, finalment, se’ls va convocar i se’ls va dir que primer mantindrien en el seu lloc de treball el personal interí amb el qual hi havia un compromís d’estabilitat i, a mesura que anessin quedant vacants, es donarien les destinacions als opositors aprovats.
El compromís d’estabilitat al qual es va fer referència, de l'abril de 1987, fou signat entre el Departament d'Ensenyament i diversos sindicats.
A conseqüència d’aquests fets, molts dels opositors aprovats que havien deixat llocs de treball en l'ensenyament privat confiant que havien superat el procés selectiu i que obtindrien destinació, es trobaven sense feina i sense perspectives de tenir-ne durant aquest curs.
El departament els va dirigir un escrit assenyalant que es trobaven en la situació «d'aspirant en expectativa de nomenament». Tampoc en la resposta del Conseller d'Ensenyament a una interpel·lació del Diputat senyor Cadevall sobre la Política General de la Funció Pública Docent
(Diari de Sessions P Núm. 105, 9 10 91, pàg. 5325 i ss.) no es dóna solució al problema plantejat.
Feta l'oportuna valoració dels fets, ens vam dirigir al Departament d'Ensenyament en els termes següents:
«... La problemàtica que plantegen ambdues queixes és la següent:
»Es tracta de persones que han concorregut a la convocatòria per a la provisió de 2.552 places de funcionaris docents dels cossos d'ensenyament secundari de Catalunya, segons Resolució del Departament d'Ensenyament de 23 d'abril de 1991 (DOGC 26.4.91).
»Tot i que en I'expressada convocatòria es concedia major puntuació al personal nomenat interí (d'acord amb les disposicions addicional 16 i transitòria 5 de la Llei Orgànica 1/90, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, i els Reials Decrets 574/91, de 22 d'abril i 575/91, de 22 d'abril, pels quals es regula transitòriament l’ingrés a la funció pública docent i la mobilitat entre cossos docents, respectivament), el cert és que unes persones que no gaudien de la condició d’interinitat han aprovat les oposicions i compleixen els requisits assenyalats a la base 1.11.1 per obtenir una plaça de les convocades.
»Tanmateix, fins a la data no se’ls ha adjudicat cap destinació.
»En les entrevistes que han tingut amb representants del vostre Departament fins al moment no se'ls ha ofert cap solució.
»Sembla que el problema de fons és el compromís signat entre el Departament d’Ensenyament i els professors interins pel qual es garanteix la continuïtat en el lloc de treball d'aquests.
»Sobre aquest compromís, cal tenir en compte que la situació d'interinitat es caracteritza per les notes de temporalitat i transitorietat, i, tal com disposa la Llei 17/85, de 23 de juliol, sobre la funció pública de la Generalitat, aplicable al professorat a manca d'una normativa específica, és personal interí el format pels qui, en virtut de nomenament, presten serveis amb caràcter transitori i ocupen places reservades a funcionaris de carrera i dotades per les partides pressupostàries, mentre aquests, no les ocupin.
»En el moment que aquestes places són ocupades per funcionaris de carrera, és a dir, persones que, havent superat les proves corresponents i de conformitat amb les convocatòries, accedeixen a la funció pública de la Generalitat, el personal interí ha de cessar en el seu lloc de treball, sense que siguin oposables a aquest fet pactes o acords sense suport legal que garanteixin l’estabilitat.
»En aquest sentit, l'art. 9 de la mateixa Llei 17/85 estableix que ni la prestació de serveis en règim interí ni la contractació laboral temporal no poden constituir un mèrit preferent per a l’accés a la condició de funcionari o de personal laboral amb caràcter indefinit, respectivament.
»No obstant això, el temps de serveis prestats pot ser computat en els supòsits de concurs oposició i sempre que els serveis siguin adequats a les places convocades. Així, les disposicions addicionals 16 i transitòria 5 de la LOGSE estableixen el còmput d’aquests serveis i la seva valoració com a mèrit preferent per a l’accés a la funció pública docent, però això no pot constituir ni una garantia de continuïtat en el lloc de treball ni pot impedir que unes persones que han superat el procés de selecció i tenen dret a plaça d'acord amb les bases de la convocatòria corresponent obtinguin destinació.
»Fetes les anteriors observacions, i atès que totes dues queixes reuneixen els requisits establerts per la Llei de Catalunya 14/1984, de 20 de març, han estat admeses a tràmit, sense que això prejutgi l’existència de cap actuació irregular. A fi de resoldre en la forma convenient sobre aquestes queixes i en mèrit de les funcions que ens encomana l'article 35 de l’Estatut d'Autonomia, us prego que doneu les ordres oportunes per tal que en el termini de quinze dies previst a l'article 19 de la Llei 14/1984, abans esmentada, se'ns informi sobre aquest assumpte.»
Fins al moment de tancar aquest informe no hem rebut resposta del Departament d'Ensenyament.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |