| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumOposicions
restringidesRetard
en el nomenament d'aspirantsConvocatòries
de personal laboralEl
dret de preferència en els concursos de mèritsComplement
específic dels funcionaris de l'Administració local Aplicació
del Conveni col·lectiu de treball al personal en situació
d'excedènciaL'abonament
dels salaris de tramitació Aquest any la manca d'una oferta pública que comprengui tots els cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya fet basat en raons de carácter sócioeconómic i en la necessitat expressada per les diferents Administracions públiques de racionalitzar els respectius mitjans personals ha condicionat el contingut de les queixes que dins d'aquest ámbit s'han formulat davant de la Institució.
Si bé s'han presentat queixes de ciutadans que van considerar vulnerats els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a la funció pública, la majoria de queixes s'han referit a l'àmbit de la carrera administrativa i han denunciat presumptes discriminacions en l'accés a llocs de treball d'una major qualificació produides en la tramitació dels concursos convocats per les administracions públiques.
Malgrat el menor nombre de queixes presentades en relació amb els sistemes d'accés a la funció pública, les queixes han incidit en dos aspectes que pel seu caràcter general han merescut que la Institució s'hi pronunciés; ho exposern. mitjançant el relat de queixes representatives.
La primera es referia a la impossibilitat d'altres ciutadans comunitaris d'accedir a l'Administració pública (vegeu recomanacions i suggeriments de carácter general, queixa núm. 278(93). Aquesta exigència de la nacionalitat espanyola ha quedat suprimida per la Llei 17/1993, de 23 de desembre, sobre l'accés a determinats sectors de la funció pública de nacionals Taltres estats membres. Aquesta Llei determina els sectors de l'Adrninistració pública a qué poden accedir els ciutadans Waltres estats membres de la Unió Europea, si bé la concreció dels cossos i escales correspon, en el cas de Catalunya, a la General¡tat mateixa.
La segona de les queixes presentades, també amb incidéncia general, respon a la impossibilitat d'accés a la funció pública en l'ámbit de l'Adn finistració local de persones que han superat una edat considerada coni a máxima en la convocatória. (vegeu queixa núm 810/93). Considerava l'autora de la queixa que I'establiment Tun máxim d'edat per accedir al cos de policia local constituia una discriminació per raó de l'edat que no estava justificada. El Síndic després
d'un estudi de la qüestió va informar l'autora de la queixa que la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat, al seu article 33, quan indica els requisits per accedir a la funció pública assenyala que cal "haver complert divuit anys, o tenir l'edat que la convocatória estableix com a mínima, abans del termini de presentació Winstáncies, i no excedir l'edat establerta com a máxima per a l'ingrés en un cos o en una escala".
En termes similars ho regula, en l'ámbit de l'Administració local, el Decret 214/90, de 30 de juliol, pel qual s'aprová el Reglament de 1 personal al servei de les entitats locals. S'admet, per tant, la possibilitat que per accedir a un cos o escala en concretes pugui exigir una edat máxima.
En el cas plantejat, l'edat máxima d'accés al cos de policia local era fixada en la disposició transitória 4a., del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprová el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
En aquesta disposició s'indica que l'ingrés com a Guàrdia de Policia Municipal es farà per oposició exigint-se no excedir de 30 anys. Aquesta edat de trenta anys és també l'exigida com a màxima per a l'ingrés en el cos de policia autonòmica. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, en el seu article 29, recull també aquesta edat màxima. El Síndic considerà que en aquest cas la discriminacio per raó de l'edat era justificada.
En l'ámbit de l'accés a la funció pública local, la queixa número 433/92 il. lustra sobre els límits de la reserva de places per al tom de promoció interna, per garantir el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics.
La manca d'una oferta pública general no ha afectat la convocatòria de pla ces en determinats cossos; se'n destaquen, pel volum de queixes rebudes, les convocatòries per a l'accés a cossos docents (vegeu en l'apartat de recomanacions i suggeriments de carácter general, la queixa núm. 1857/93).
La configuració dels sistemes d'accés en aquests cossos, amb un sistema en què la fase d'oposició i, per tant, de valoració de coneixements, es confon amb la fase de concurs, comporta uns resultats que són considerats discriminatoris pels aspirants mancats d'una experiència docent prèvia en l'àmbit públic (vegeu en l'apartat de recomanacions i suggeriments de caràcter general, queixa núm. 1715/93).
També l'accés als cossos de personal penitenciari convocats pel Departament de Justícia ha estat objecte de queixa, en aquest cas, no pas per la configuració del sistema d'accés, sinó pel retard excessiu en el nomenament dels aspirants que havien superat el procés selectiu (vegeu queixa núm. 1496/93).
Limitat per manca de convocatóries l'accés a l'Administració pública, s'ha produït un augment del nombre de persones que han participat en les convocatòries dels diferents departarnents per accedir a la condició de personal laboral. La convocatòria per part dels diferents departaments de concursos per proveir un important nombre de vacants de personal laboral ha produït un augment del nombre de queixes. Especialment significatives són les presentades contra una convocatòria del Departament de Benestar Social. La indeterminació en les bases de la convocatòria de diversos aspectes com els criteris per a la valoració dels certificats de capacitació provada, la puntuació mínima per a l'accés a la plaça i, per tant, per a la no consideració de la plaça com a deserta, etc., han motivat la intervenció del Síndic sobre aquesta matéria (vegeu queixa núm.604/93).
En relació amb la promoció professional i a la carrera administrativa, la queixa més rellevant s'ha formulat entom als efectes que entenem no intencionadament provoca I'existència d'un dret de preferència en l'elecció de les places a favor dels qui participen en un concurs de mèrits i provenen d'una situació d'excedència o d'una suspensió, i que, per tant, no disposen de reserva de plaça (vegeu queixa núm. 1143/92)
Les queixes que tenen origen en qüestions retributives presenten una gran diversitat (vegeu queixes núm. 385/93, 497/93 i 1075/93).
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 433/92 El senyor C. funcionari de l'Ajuntament de Reus, va denunciar que, en una determinada convocatòria municipal, totes les places es van convocar pel sistema de promoció interna.
Demanada la corresponent informació a l'Ajuntament, aquest va reconèixer el fet, considerant.lo, però, plenament justificat, segons el que preveu l'article 99 del Reglament de personal al servei de les entitats locals, aprovat per Decret 214/90, de 30 de juliol.
Es va fer observar a aquella Corporació que aquesta disposició legal era només el desplegament reglamentari de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, que estableix taxativament (art. 303), respecte a la promoció interna, que "es pot reservar per a aquesta promoció fins a un cinquanta per cent de les vacants de cada convocatòria", i que aquesta limitació no podia ser superada.
L'Ajuntament ha acceptat expressament aquestes observacions "als efectes que no es torni a produir situacions com la que ha donat lloc a I'esmentat expedient". En definitiva, el greuge invocat pel promotor de la queixa no ha quedat esmenat, si bé sembla que no es reproduirà en el futur.
[Tornar a l'índex]
Retard en el nomenament d'aspirants
Queixa núm. 1496/93El senyor G. s'adreçà a la Institució per denunciar el retard injustificat en el nomenament de les persones que han superat les proves selectives per a l'accés al cos de diplomats de la Generalitat de Catalunya, corresponents al grup de serveis penitenciaris.
Les proves esmentades van finalitzar el 31 d'octubre de 1992, i d'ençà de la publicació de la llista definitiva d'aspirants, aquests no han tingut cap informació sobre el seu nomenament.
Les proves selectives per a l'ingrés al cos de diplomats de la Generalitat de Catalunya van ser convocades per la Resolució de 20 de desembre de 1991, publicada al DOGC núm. 1536, de 31 de desembre de 1991. La convocatòria feia referència a I'oferta d'ocupació pública de l'Administració de la Generalitat per a l'any 1991, i que va tenir lloc en virtut de la Resolució de 5 d'agost de 1991 del Departament de Governació.
El Síndic sol licità informació sobre els motius que havien provocat l'ajornament del nomenament dels funcionaris d'aquest cos. El Departament de Justícia informà que la dilació va ser motivada perquè els antics catàlegs de llocs de treball dels centres penitenciaris de Catalunya no recollien plaça específica per als funcionaris del cos de diplomats de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris.
En aquell moment, davant la imminent aparició de les relacions de llocs de treball dels diferents departarnents de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament va proposar la inclusió en tots els centres penitenciaris d'un lloc de treball específic per als funcionaris del cos de diplomats,de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris: tècnic mitjà d'oficina.
S'informà que tan bon punt la Relació de llocs de treball inclouria el lloc de treball de técnic mitjá d'oficina en tots els centres penitenciaris de Catalunya s'iniciarien, amb urgència, els procediments de concurs de trasllat i nomenament dels funcionaris aprovats en el procés selectiu del cos de diplomats de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, convocat per la Resolució de 20 de desembre de 1991 del Conseller de Justícia.
El Síndic considerà que, d'acord amb la normativa vigent, no es poden oferir places sense la dotació pressupostària prèvia, i, per tant, que no constin com a vacants en la Relació de llocs de treball. L'oferta d'aquestes places va crear una expectativa d'accés a la funció pública (cos de diplomats) que no es pot veure afectada per la manca de previsió de l'Administració. Per tant, es recordà al Conseller de Justícia que havia de procedir al nomenament de les persones que havien superat el concurs oposicio com a funcionaris del grup B.
En el moment de tancar aquest Informe, el Departament de Justícia ha comunicat que ja s'ha publicat al DOGC la modificació de les relacions de llocs de treball d'aquest Departament, entre les quals s'inclouen les places que han d'ocupar els funcionaris de nou ingrés del cos de diplomats.
[Tornar a l'índex]
Convocatòries de personal laboral
Queixa núm. 604/93El senyor C. s'adreçà a aquesta Institució per tal d'expressar el seu desacord amb el procediment seguit pel Departament de Benestar Social per proveir places vacants en règim de contracte laboral indefinit.
El senyor C. havia presentat sol licitud d'admissió a la convocatòria de concurs de mèrits, i en va ser considerat exclòs en la llista provisional d'admesos i exclosos perquè no acredità capacitació provada en relació amb el lloc de treball. Un cop presentada la documentació acreditativa per esmenar l'omissió, tampoc no li va ser admesa, perquè no se li considerà vàlid el certificat de capacitació aportat.
El segon Conveni únic interdepartamental del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, quan estableix els grups professionals, preveu com a requisit per accedir a cadascun dels grups l'acreditació d'un determinat nivell de titulació diferent per cadascun dels grups o d'una capacitació provada.
D'acord amb l'article 16 del Conveni, s'entén per capacitació provada l'experiència professional en l'exercici de les funcions pròpies del lloc de la plaça a proveir, adquirida en activitats professionals anteriors.
El senyor C., va aportar certificats d'entitats privades i públiques amb què considerava acreditada aquesta capacitació.
El Departament de Benestar Social, a instància del Síndic de Greuges, va informar sobre els criteris adoptats per estimar si els aspirants complien els requisits per accedir a les places convocades i, particularment, per valorar els diferents certificats aportats. El Departament considerava que, a la vista de la gran quantitat de certificats aportats pels aspirants, calia que l'òrgan encarregat de l'avaluació adoptés uns criteris. Els esmentats criteris es resumeixenaixí, segons va comunicar el Departament de Benestar Social:
"Els certificats de capacitació provada que preveu el 11 Conveni únic nomes seran válids si són emesos per responsables de l'Administració Pública: corporacions locals, consells comarcals i sempre que la categoria exercida per la persona beneficiària del certificat fos la mateixa que la de la plaça convocada per la Generalitat o que "les funcions exercides i certificades siguin idèntiques a les descrites a la convocatòria de la Generalitat ( )" També es va acordar que les certificacions d'aquesta naturalesa "emeses per responsables dintre de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, només seran vàlides si les fa el director general del qual depengui la plaça sol licitada i sempre que el treballador beneficiat hagi treballat en aquella unitat".
El Síndic considerà que la decisió d'excloure el senyor C. perquè el certificat aportat havia estat emès per un director general del mateix departament que, tanmateix, no era el director del qual depenia la plaça sol licitada, no s'ajustava a les bases de la convocatòria ni al que preveu el Conveni i, per tant, va instar al Departament de Benestar Social que reconsiderés la seva decisió.
El Sfndic considerà que les bases de la convocatòria no limiten els mitjans d'acreditació sobre la capacitació provada dels aspirants que no disposen de titulació suficient, i tampoc no faculten l'òrgan tècnic qualificador a determinar la validesa dels certificats de capacitació aportats pels aspirants, d'acord amb la possible competència de l'òrgan, que emet el certificat. L'òrgan tècnic qualificador tan sols és competent per interpretar si, d'acord amb el que preveu l'article 16 del Conveni col lectiu, s'ha acreditat la capacitació professiorial per a l'exercici de les funcions pròpies de la plaça a proveir. Per tant, no és possible que l'òrgan de selecció adopti aquest criteri restrictiu.
El Departament no acceptà la resolució del Síndic, si bé va indicar.li que la qüestió plantejada es tindria en compte en properes convocatòries per tal d'evitar les ambigüitats que s'havien produît en aquest cas.
[Tornar a l'índex]
El dret de preferència en els concursos de mèrits
Queixa nùm. 1143/92La senyora A., es considerà víctima d'un tracte discriminatori provocat per les normes que s'apliquen a Catalunya a l'hora d'establir els criteris per a l'obtenció per concurs d'una determinada plaça.
La senyora A., que havia participat en la convocatòria de concurs de mèrits per a la provisió de places del cos d'auxiliars administratius de la Generalitat, va obtenir la puntuació més alta en la valoració dels mèrits i no va poder obtenir la plaça sol licitada, que corresponia a un nivell més alt, perquè la base 9.A de l'esmentat concurs concedia preferència per adjudicar la destinació als concursants procedents de suspensió o excedèneia.
D'acord amb el punt 1 de la base 9, els concursants procedents de suspensió i d'excedència tenen preferència, per una sola vegada, per ocupar alguna de les vacants objecte del concurs a la localitat on prestaven serveis en el moment de produir-se el cessament.
El Síndic considerà, però, que en les bases de la convocatòria no s'apreciava cap irregularitat, ja que l'article 75 de la Llei 17/1985 i l'article 53 del Decret 65/1987, de 15 de gener, pel qual s'aprovà el Reglament general de provisió de llocs de treball, de promoció professional i de promoció interna dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, preveuen que els funcionaris que no tenen reserva de plaça o destinació poden reingressar al servei actiu mitjançant la participació en concursos i gaudeixen, per una sola vegada, del dret preferent a ocupar alguna de les vacants corresponents al seu cos o escala que hi hagi en la localitat on servien en el moment de produir-se el cessament.
L'aplicació d'aquest cnteri, tal com l''han interpretat els tribunals de justícia, ha comportat que persones amb menys mèrits procedents d'una suspensió o excedència assoleixin la plaça en perjudici d'altres concursants que els superen en mèrits.
El Síndic considera que l'aplicació d'aquest criteri comporta situacions injustes, consideració que és compartida per la Direcció General de la Funció Pública de la Generalitat. El projecte de modificació de la Llei 1711985, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, suprimeix aquest dret de preferència, amb la modificacio que es proposa de l'article 75 de la Llei.
[Tornar a l'índex]
Complement específic dels funcionaris de l'Administració local
Queixa núm. 385/93El senyor T., es considera discriminat per l'Ajuntament de Palamós, ja que, malgrat que és funcionari des de l'any 1969, aquest Ajuntament no el retribueix amb el complement específic que es concedeix als funcionaris que acrediten una antiguitat de 10 anys a l'Administració local, que s'incrementa per cada 5 anys de treball en aquesta Administració.
Aquest complement només se satisfa als funcionaris que tenien acreditada aquesta antiguitat mínima en l'Administració local. El senyor T. anteriorment havia estat adscrit a l'Adrninistració estatal, en primer lloc, i posteriorment a l'autonòmica, per tant, no gaudeix d'aquest complement. L'Ajuntament de Palamós no considera que hi hagí cap discriminació pel fet d'aplicar aquest complement només als funcionaris que acrediten un temps de servei a l'Administració local.
D'acord amb la Llei 30/1984, de 27 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, el complement específic té per objecte retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball, però no és propi d'aquest complement retribuir els serveis prestats a l'Administració, ni menys en una administració determinada, ja que aquest fet està inclós en el concepte de triennis. Els triennis sí que tenen per objecte retribuir una determinada antiguitat en l'Administració pública.
El Síndic va instar que es reconsideressin els criteris de pagament d'aquest complement. Aquest recordatori de deures legals no ha estat acceptat per l'Ajuntament de Palamós.
[Tornar a l'índex]
Aplicació del Conveni col·lectiu de treball al personal en situació d'excedència
Queixa núm. 497/93La senyora R., considerà que havia estat objecte de discriminació per part de l'Ajuntament de Martorell, que no li va aplicar l'augment de sou amb el caràcter retroactiu que havia aplicat a la resta del personal de l'Ajuntament,per haver causat baixa per excedència el mes de juny, i, per tant, abans que la Comissió de govem de l'Ajuntament aprovés l'aplicació del Conveni col.lectiu signat el 10 de novembre de 1992 per la comissió negociadora.
La Comissió de govern desestimà la reclamació dels endarreriments corresponents als mesos de gener a juny de l'any 1992, per tal com la interessada es trobava en situació d'excedència voluntària, situació que comportava la suspensió del contracte de treball vigent, i per tant no tenia dret a percebre cap retribució. La Comissió entenia que les persones en excedència no tenen dret tampoc als endarreriments salarials no meritats amb anterioritat a la data de I'excedència, ja que aleshores el Conveni col.lectiu no era vigent.
El Síndic considerà que aquesta interpretació de la no aplicació retroactiva del Conveni comporta una actuació de discriminació que no es justificada pel fet que la senyora R., no estigués en actiu en el moment de l'aprovació del Conveni.
Són diverses les sentències de la jurisdicció laboral que reconeixen que en els supòsits en què el Conveni no imposi la condició de permanencia al lloc de treball, les noves retribucions pactades en aquest són d'aplicació a tots els treballadors que es troben en actiu a la data a qué es retrotreu l'efectivitat del Conveni, amb independència que els increments s'haguessin acordat amb posterioritat al cessament (Senténcia del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia d' 1 de març de 1991). Negar aquest dret a la senyora C. pugna amb el principi d'igualtat i d'equitat en l'actuació de les administracions públiques. Per tant, el Síndic va recordar a l'Ajuntament de Martorell el deure legal de dur a terme les actuacions oportunes per tal de reconéixer a la senyora R., els drets econòmics derivats de l'aplicació del Conveni.
En el moment de tancar la redacció d'aquest Informe, el Síndic no ha rebut resposta de l'Ajuntament de Martorell.
[Tornar a l'índex]
Abonament dels salaris de tramitació
Queixa núm. 1075/93La senyora M., va acudir a aquesta Institució per tal d'exposar el seu desacord amb l'actuació de l'Ajuntament de Montornés del Vallés en relació amb el cas que s'exposa tot seguit.
La senyora M., va mantenir una relació laboral amb aquell Ajuntament, que va finalitzar amb el seu acomiadament. Havent formulat demanda contra l'Ajuntament per acomiiadament, els tribunals van sentenciar la nul litat d'aquest acte i van acordar l'obligació de l'Ajuntament de readmetre la senyora M., i d'abonar-Ii a més els salaris de tramitació corresponents.
Aquesta sentència va ser impugnada en suplicació per l'Ajuntament. Instat judicialment per la senyora M., el pagament de la quantitat corresponent als salaris de tramitació, l'Ajuntament de Montornés del Vallés seguia sense abonar la quantitat adequada.
El Síndic va considerar que, d'acord amb la normativa vigent, la interposició d'un recurs de suplicació no permet, durant la tramitació, deixar de satisfer al treballador les retribucions que li corresponen, i va sol licitar informe sobre aquesta qüestió a aquella Corporació.
L'Ajuntament abonà el dia 31 de juliol de 1993 la quantitat que corresponia a la senyora M. en concepte de salaris de tramitació, amb la qual cosa donà compliment a la interlocutòria del jutjat de 17 de juliol de 1992.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |