| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumAccés
a la funció pública de ciutadans comunitarisL'assistència
sanitària d'un funcionari de la Diputació de Barcelona adscrit
a la Generalitat de Catalunya en situació de serveis en comunitats
autònomes Cursos
de català per al personal al servei de l'Administració de
la GeneralitatCessament
d'un càrrec de comandament sense tramitació d'expedientTramitació
d'expedients disciplinaris per faltes lleus 1. Accés a la funció pública.
Igual que el 1993, tampoc el 1994 no hi ha hagut oferta pública d'ocupació, si bé és cert que el 1994 la manca d'oferta ha estat justificada per la important modificació produïda en la normativa de funció pública, que, entre altres aspectes bàsics, afecta el sistema de selecció del personal al servei de les administracions públiques. La Llei 30/1984, de Mesures per a la reforma de la funció pública, preveia en el seu article 18 que els llocs de treball dotats pressupostáriament i no proveïts per funcionaris havien de ser inclosos en I'oferta pública anual.
La nova regulació donada per la Llei 22/1993, de 29 de desembre, de Mesures fiscals, de reforma del règim jurídic de la funció pública i de protecció de l'atur preveu l'oferta pública d'ocupació com una conseqüència d'un Pla d'Ocupació elaborat per les diferents administracions públiques en virtut de les actuacions a dur a terme i dels recursos humans de què disposen.
En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya s'ha produït també una important modificació de la.normativa vigent, mitjançant l'aprovació de la Llei 9/1994, de 29 de juny, de Reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat, en gran part condicionada per la modificació que l'Estat havia fet de la normativa bàsica per les sentències del Tribunal Constitucional en l'àmbit de la funció pública.
a) Requisit de la nacionalitat
Malgrat no haver-se executat el sistema d'accés a la funció pública previst a la normativa abans referida, igual que el darrer any s'han presentat queixes, si bé enguany centrades en la manca d'aplicació per part d'alguna de les administracions públiques de la normativa referida a l'accés a la funció pública dels ciutadans d'estats de la Unió Europea (vegeu Informe Síndic any 1993, BOPC núm. 203, de 16 març 1994, pàgina 13149). Tot i que la Llei 17/1993, de 23 de desembre, relativa a l'accés a determinats sectors de la funció pública dels nacionals d'altres estats, preveu que els nacionals d'aquests podran accedir a determinats sectors de l'Administració, entre els quals figura el docent, en les mateixes condicions que els espanyols, algunes convocatòries continuen exigint el requisit de la nacionalitat espanyola per accedir a determinades places incloses dins l’àmbit docent í que no comporten l'exercici de potestats públiques (vegeu queixa núm. 1185/94).
b) Llibertat religiosa
Peró no ha estat el requisit de la nacionalitat l'úníca discriminacio produïda en l'àmbit de l'accés a la funció pública. Durant l'any 1994 va tenir entrada una queixa que plantejava una possible díscriminació per motiu de creences religioses. MaIgrat els acords subscríts per l'Estat espanyol amb determinades entitats religioses, que recullen diferents aspectes per fer efectiva la cooperació entre aquestes entitats i l'Estat espanyol entre altres coses, que a les proves selectives per a l'accés a la funció pública es respecti els dies que cada comunitat considera no feiners sovint les administracions pUbliques a l'hora d'efectuar les convocatòries d'accés a les diferents administracions públiques fixen les dates de les proves sense respectar el contingut d'aquests acords i, per tant, sense preveure-hi un dia alternatiu. El Síndic considera que, si bé poden produir-se supòsits en què es donin circumstàncies que impedeixin el compliment de les obligacions assumides amb aquestes confessions religioses, les administracions públíques i els òrgans convocants han de ser respectuosos amb aquests acords a I'hora de determinar els dies en qué s'han de dur a terme les proves, de manera que s'intenti establir-les en unes dates que no afectin l'exercici de la llibertat religiosa o, quan això no sigui possible, hi proposin un dia alternatiu. El Sindic formulà aquest recordatori de deures legals a la Generalitat i per tant ha valorat positivament la posterior decisió de la Direcció General de la Funció Pública de recomanar als diferents departaments de la Generalitat i també a l'Escola d'Administracio pública que s'intenti fixar les dates per a les proves en els processos selectius en dies que no plantegin conflictes als possibles aspirants (vegeu queixa núm. 477/94 en la secció 11 d'aquest Informe Recomanacions i suggeriments de caràcter general ).
c) Sistema de selecció d'aspirants: els òrgans qualificadors
També en relació amb l'accés a la funció pública s'han plantejat al Síndic queixes que afecten el criteri qualificador dels órgans de selecció. Sovint les persones que s'adrecen al Síndíc plantejant aquesta qüestió estan en desacord amb la resolució del recurs que havien presentat contra l'acord de l'òrgan qualificador que es limita a assenyalar que, revisada la qualificació atorgada, el tribunal considera que és l'adequada, sense especificar- ne els rnotius. Si bé el Síndic reconeix que els òrgans qualificadors gaudeíxen d'un ampli grau de discrecionalitat tècnica en la valoració de les proves i d'estimar el nivell de coneixement assolit pels aspirants en una matèria determinada, criteri que, pel seu caràcter técnic, difícilment pot ser substituït per un altre òrgan, considerà que la resolució dels recursos no respon a les qüestions plantejades, ja que ni tan sols indica els criteris de qualificació aplicats pel tribunal.
Per al Síndic, malgrat que els tribunals de justícia, quan resolen els recursos plantejats, estimen suficient per a la motivació del recurs que s'hi indiqui que el tribunal ha efectuat la revisió de la prova, caldria que es permetés al reclamant conèixer els criteris de valoració emprats pel tribunal. Tanmateix, aquest criteri no és compartit per la Direcció General de la Funció Pública, que considera innecessari que el tribunal informi els opositors sobre les díferents apreciacions tècníques que sobre el seu exercici han fet els membres del tribunal (vegeu queixa núm. 2050/93 en l'apartat de Recomanacions i suggeriments de caracter general).
II. Drets dels funcionaris públics
a) Assistència sanitària
També en relació amb la funció pública s'han presentat queixes que afecten l'exercici dels drets que l'Estatut de la Funció Pública reconeix als funcionaris.
Entre altres, es destaca l'assistència sanitària. Malgrat l'acord subscrit entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona pel qual s'havia de respectar el règim assistencial que aquesta corporació havia reconegut als seus funcionaris, la MUNPAL Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administració Local no va reconèixer aquest dret a algun dels afectats pel procés de transferència a la Generalitat, malgrat les gestions fetes en aquest sentit per la Generalitat de Catalunya. Així, un funcionari d'aquella corporació es veié privat del seu dret a rebre, a càrrec de la Generalitat, les percepcions o prestacions derivades de l'assistència sanitària, i fóu obligat a ingressar directament el cost d'aquesta mútua. El Síndíc considerà que la Generalitat havia incomplert el compromis assumit per conveni i suggení que fos abonada al funcionari la quantitat que havia ingressat (vegeu queixa núm. 2392/92).
b) Dret- deure de formació
La legislació reconeix els drets dels funcionaris, entre els quals el dret a la formació, que alhora és una obligació de rebre una formació que faciliti un millor exercici de les tasques encomanades. Aquest dret- deure de formació abasta entre altres aspectes el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya, que facilita que el personal al servei de l'Administracíó radicada a Catalunya pugui atendre adequadament el ciutadà que s'hi adreci sigui quina sigui la llengua per la qual aquest opti.
Amb la finalitat de millorar el coneixement del catala dins de l'àmbit de l'Administració pública, I'Escola d'Administració Pública organitza uns cursos de formació a què pot assistir el personal al servei de les diferents administracions que ho sol.liciti. Els cursos tenen lloc als centres de treball respectius.
Maigrat que els cursos s'adrecen a persones que ja es troben en una relació de subjecció especial amb l'Administració, i per tant que es tracta de cursos adreçats exclusivament al seu personal, el Síndic considerà que calia permetre que !es persones que havien iniciat el curs i hi assistien amb normalitat poguessin finalitzar-lo maigrat que la seva relació amb l'Administració pública hagués finalitzat per tenir caràcter temporal, vist que una solució contrària perjudicaria les expectatíves creades en l'interessat sense que d'altra banda beneficiés en res l'Administració, que ja s'havia compromès a la realització del curs (vegeu queixa num. 122/94).
c) Dret al lloc de treball
En relació amb la funció pública, també és d'interès la queixa presentada per un funcionari que es va veure remogut del càrrec a què havia accedit participant en un concurs públic sense que es tramités el corresponent expedient í que, per tant, es trobà indefens davant l'actuació de l'Administració pública, que acordà que les seves tasques com a cap de secció passaven a ser encomanades a un altre funcionari sense que es tractés d'un cas d'advocació de funcions i també sense cap expedient de cessament del funcionari d'acord amb el procediment previst a la normativa de la funció pública. El Síndic considera que s'havia produït una situació d'indefensió del funcionari, al marge dels procediments previstos en la normativa vigent, i que calia reconsiderar la decisió adoptada (vegeu queixa núm. 365/94).
III. Expedients disciplinaris
Finalment, en matèria de funció pública es destaquen les queixes relatives a expedients disciplinaris. Sovint es presenten queixes que fan palesa una certa indefensió en el supòsits d'expedients disciplinaris tramitats a consequencia d'infraccions de caràcter lleu. D'acord amb la normativa de la funció pública, aquests expedients tenen caràcter sumari, però aquest caràcter no ha de comportar que es limiti de tal forma el dret de defensa que s'arribi a provocar indefensió pel fet de no permetre al presumpte infractor tenir coneixement dels càrrecs que se li imputen ni de la resta de documentació de què es compon I'expedient, de forma que s'ha de reconèixer al funcionari el dret a accedir a la documentació que consta en I'expedient, i se li ha de permetre l'exercici, amb plenes garanties, de seu dret de defensa.
A més, pel caràcter sumarí de l'expedient, del qual naturalment deriva una major celeritat de tramitació, atès el menor relleu de la infracció comesa i la importància que per dissuadir de la comissió de noves conductes infractores té la imposició ràpida d'una sanció, el Síndic considerà que en aquests expedients, precisament pel seu caràcter sumari, amb el que això comporta de reducció peró no pas de privació de garanties, sembla menys justificada una dilació excessiva en la tramitació (vegeu queixa núm. 1319/93).
[Tornar a l'índex]
Accés a la funció pública de ciutadans comunitaris
Queixa núm. 1185/94El senyor J., clutadà comunitari de nacionalitat holandesa, ens manifestà el seu desacord amb les bases de la convocatòria pública d'ocupació de l'Institut del Teatre, dependent de la Diputació de Barcelona, que exigeixen com a requisit dels aspirants la nacionalitat espanyola.
El Síndic, amb la sol.licitud a l'Institut del Teatre que informés sobre els motius que justificaven el requísit de la nacionalitat, informà aquesta entitat de la normativa vigent en relació amb l'accés a la funció pública, concretament la Llei 17/1993, de 23 de desembre, relativa a l'accés a determinats sectors de la funció pública dels nacionals d'altres estats membres de la Unió Europea, i de la jurisprudència del Tribunal de la Unió sobre aquesta qüestió.
La Diputació de Barcelona correspongué a la petició d'informació i manifestà que, reconsiderant la seva posició inicial, acordava admetre a trámit les sol licituds presentades per ciutadans de la Unió.
Se'ns indicà tambe que aquest requisit serà modificat en properes convocatòries.
[Tornar a l'índex]
Assistència sanitària d'un funcionari de la Diputació de Barcelona adscrit a la Generalitat de Catalunya en situació de serveis en comunitats autònomes
Queixa núm. 2392/92El senyor H., funcionari de la Diputació de Barcelona transferit a la Junta d'Aígües de Catalunya, dependent de la Generalitat per motius de servei, va denunciar la negativa d'aquell organisme a la seva sol licitud de mantenir se en el sistema d'assistència sanitària que tenia com a funcionari de la Diputació.
La Junta d'Aigües va comunicar al senyor H. que havia d'acollir-se al conveni subscrit entre la Seguretat Social i la MUNPAL per a la prestació de l'assitència.
El senyor H. va considerar que aquesta decisió constituïa un incompliment del conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, pel qual es reconeíxia als funcionaris transferits el dret de mantenir-se en el règim d'assistència a què estaven acollits abans de ser transferits a la Generalitat.
Malgrat la modificació en el règim d'assistència introduïda pel Reial Decret 480/1993 de 2 d'abril, pel qual s'integrà en el Règím General de la Seguretat Social els funcionaris de l'Administració Local, el senyor H., al seu escrít de queixa, reclamava que se li abonés la quantitat que ell havia anat ingressant al PAASIS, per tal de mantenir se en aquest règim d`'assistència.
El Síndic considerà que, en virtut del conveni esmentat entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya havia assumit l'obligació de respectar als funcionaris de la Diputació de Barcelona el règim d'assistència que com a funcionaris d'aquesta corporació tenien reconegut.
Si bé és cert que la Junta d'Aigües, tal com acreditava a la documentació que n'havíem rebut, va iniciar les gestions oportunes per tal que la MUNPAL destinés al PAASIS la quota d'assistència sanitária, la MUNPAL va considerar que el senyor H. quedava inclòs dintre del col. lectiu de funcionaris que passaven a rebre la seva assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb el concert mare subscrit entre la MUNPAL i la Seguretat Social.
Segons la MUNPAL, no quedava obligada per un conveni del qual no era part integrant, ja que havia estat subscrit entre la Generalitat de Catalunya i la Diputacíó de Barcelona.
Com sigui que la Junta d'Aigües havia de donar compliment a I'obligació assumida per la Generalitat de Catalunya en aquell conveni, el Síndic suggerí a la Junta d'Aioües que abonés al senyor H. la quantitat que aquest acreditava haver abonat al PAASIS.
El 16 de febrer de 1994 la Junta d'Aigües acceptà el suggeriment i acordà el pagament al senyor H. de la quantitat corresponent a les quotes de l'assistència sanitària del PAASIS que ell hi havía íngressat.
[Tornar a l'índex]
Cursos de català per al personal al servei de l'Administració de la Generalitat
Queixa núm. 122/94La senyora C. s'adreçà al Síndic per manifestar el seu desacord amb la decisió de I'Institut Català del Sòl que no li permetia continuar les classes de català seguídes per la interessada en aquell Instítut com a conseqüència d'haver finalitzat el contracte laboral de substitució que la hi vinculava.
Sol licitat informe sobre la qüestíó a I'Institut Català del Sòl, aquest ens indicà que l'esmentat curset, organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, anava destinat exclusivament al personal del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i per tant, finalitzada la relació laboral de la senyora C., la beneficiària dels estudis havia perdut la condIció que justificava l'assistència al curset.
El Síndic estimà que no era justificada la decisio que impedia a la senyora C. de continuar els estudis de català que havia iniciat amb l'autorització de I'Institut, atès que ja en el moment d'iniciar els cursos es tenia coneixement del . carácter temporal de la relació professional de la interessada i, malgrat aixó, li havia estat autoritzat d'assistir-hi. El Síndic considerà que aquesta decisió inicial era vinculant i per tant va suggerir que es reconsiderés aquella decisíó. L'Institut Català del Sòl, posteriorment, ens informà que s'havia acceptat el suggeriment i s'havia ofert a la senyora C. la possibilitat de seguir un curs de català.
[Tornar a l'índex]
Cessament d'un càrrec de comandament sense tramitació d'expedient
Queixa num. 365/94El 22 de febrer de 1994, el senyor 0. va presentar una queixa al Síndic denunciant la situació creada per una decísió de] director general de Producció i Indústries Alimentáries, per la qual se li comunicava que les tasques de la seva secció passaven a ser assignades al cap del Servei d'Agricultura, sense cap explicació sobre les raons d'aquesta decisió, la qual no va comportar la incoació de cap expedient previ.
Atès que la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'Organització, Procediment i Règim Jurídic de l'Administració de la Generalitat, preveu la possibilitat d'advocació de les competències d'un òrgan, peró estableíx que això ha de ser acordat pel conseller, i no pel director general, i a més no pot afectar de forma genèrica les competències d'un òrgan, el Síndic va considerar que aquest era un cas d'advocació incorrecta de competències. D'altra banda, es va estimar que la mesura tampoc no respectava les formalitats exigides a l'art. 47 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat, que preveu el procediment de cessament dels càrrecs proveïts per concurs, ja que es va adoptar sense donar audiència al senyor 0., que havia accedit al càrrec de cap de Secció per resolució de concurs de mèrits.
Per bé que es va haver de reiterar la sol licitud d'informe al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, aquest va informar finalment que ja s'havien donat les ordres oportunes per tal que el senyor 0. tornés a exercir la totalitat de les funcions que li corresponien com a cap de Secció, entenent que, efectivament, la decisió del director general presentava vicis de procediment.
Així ho va comunicar al senyor 0. el mateix Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el 8 de Juliol de 1994.
[Tornar a l'índex]
Tramitació d'expedients disciplinaris per faltes lleus
Queixa núm. 1319/93Un ciutadà, policia municipal a Sabadell, s'adreçà al Síndic de Greuges per exposar una sèrie d'irregularitats en la tramitació d'un expedient pel qual se li havia imposat una sanció per la comissió d'una falta lleu.
El Sindic va sol.licitar a l'Ajuntament de Sabadell la informació sobre els motius que havien donat lloc a aquestes irregularitats (impossibilítat d'accés a J'expedient per part de I'interessat, vulneració dels terminis legals previstos per a les notificacions, inobservança dels terminis de prescripció de les faltes lleus i dels terminis previstos per emetre resolucions).
En el seu informe, l'Ajuntament comunicá que considerava la seva actuació ajustada a la normativa vigent del Decret 214/1990, de 30 de juliol, el qual estableix que les faltes lleus poden ser corregides sense instruir expedient, donant audiència a I'interessat. En un segon escrit dirigit a l'Ajuntament, el Síndic va expressar el seu desacord en aquest punt, vist que la negativa de l'Ajuntament a facilitar una còpia de l'informe del cap que havia denunciat la comissió de la falta es podia considerar una vulneració del dret d'audiéncia de l'interessat.
En relació amb els retards en la tramitació i resolució de l'expedient, l'Ajuntament va basar les irregularitats en la manca de recursos en el departament de personal, cosa que provocava una prioritat en l'actuació dels assumptes més urgents. Igualment, es va fer observar a l'Ajuntament que això no constituïa una justificació suficient, i se li va fer notar la necessitat d'adoptar mesures oportunes per evitar ho.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |