| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumAccés
i límits per raó d'edatExigència
del coneixement del català per a l'accés a la funció
pública de l'Administració de la Generalitat de CatalunyaSuggeriment
al Departament de Governació en relació amb l'avaluació
de proves mèdiques en els processos selectiusCurs
selectiuManca
de resposta a una reclamació de quantitat derivada de la no-catalogació
d'uns llocs de treball de funcionarisManca
de nomenament d'interins per proveir vacants de personal al servei de l'Administració
de justíciaReadmissió
al servei actiu d'una funcionària en situació administrativa
d'excedència voluntàriaDificultats
per reingressar en la funció públicaMés
dificultats per al reingrés en la funció públicaTampoc l'any 1996, s'ha aprovat una oferta pública d'ocupació i, per tant, no hi ha hagut convocatòries per a l'accés a la funció pública amb caràcter general. Això no obstant, com ja va succeir l'any anterior, als cossos en què hi ha hagut convocatòries públiques s'han seguit plantejant els mateixos problemes relacionats amb els requisits d'accés.
Les queixes han estat novament referides a l'exigència d'una determinada edat, com a edat máxima d'accés a determinats cossos. En aquests casos, el Síndic de Greuges, com l'any anterior (vegeu Informe al Parlament de 1995, BOPC núm. 30, de 21 de març, pg. 2284), ha hagut d'assenyalar que no es produeix discriminació quan el límit d'edat és justificat per les funcions atribuïdes a un determinat cos (vegeu queixa núm. 56/96).
També s'han tomat a plantejar queixes relatives al nivell de coneixement del català per a l'accés a la funció pública de la Generalitat de Catalunya. Novament el Síndic ha hagut de recordar que l'exigència de coneixement de les dues llengües oficials d'una comunitat autònoma per accedir a places de funcionari no comporta cap vulneració de drets, sinó que és una exigéncia que es justifica, com ha assenyalat el Tribunal Constitucional, en el principi de mèrit i capacitat per a l'accés a la funció pública i, a més, resulta proporcionada amb el dret reconegut als ciutadans d'usar qualsevol de les llengües oficials en les seves relacions amb l'Administració (vegeu queixa núm. 584/96).
Poden ser destacades, també, les queixes relatives a l'avaluació de les proves mèdiques i les relatives a cursos selectius.
L'accés a determinats cossos no tan sols comporta de sotmetre's a determinades proves de coneixements o de caràcter físic, sinó també la superació d'un curs selectiu. El Síndic de Greuges ha rebut diverses queixes que plantegen la indefensió que provoca la declaració de no apte en les proves mèdiques sense comunicar a l'aspirant quines han estat les causes d'aquesta valoració. El Síndic va indicar al Departament de Governació que, si bé entenia que no es fessin públiques les causes d'exclusió, perquè es podria afectar la intimitat de l'aspirant, s'havia d'arbitrar un sistema que permetés a l'interessat de saber-ne la causa, de manera que, si ho considerava convenient, pogués formular el corresponent recurs, ja que en cas contrari es posaria l'aspirant en una situació d'indefensió (vegeu queixa núm. 2003/94).
També la realització del curs selectiu ha estat objecte de queixa. Com ja s'ha indicat, en ocasions l'accés a un determinat cos no comporta només la superació d'unes proves, sinó de tot un curs. Aquestes circumstàncies concorren en l'accés al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas la intervenció del Síndic de Greuges fou motivada per I'exclusió del curs selectiu d'un candidat que, havent superat les proves, per raons alienes a la seva voluntat (accident de trànsit) no va poder presentar-se a l'inici del curs selectiu i, en conseqüència, va perdre tota expectativa d'accés al cos. El Síndic considera que davant la manca de previsió en la normativa de la Generalitat de circumstàncies com la que s'havia produit, cal aplicar amb caràcter supletori la normativa estatal que preveu la possibilitat de reserva de plaça en el curs selectiu de la següent convocatòria quan l'aspirant no s'hi pot incorporar per causes alienes a ell i prou justificades.
Malgrat que el Departament de Governació no va acceptar el suggeriment, acceptà de comunicar les circumstàncies al tribunal de la següent convocatòria, perquè les valorés oportunament (vegeu queixa núm. 1329/95).
No només han presentat queixes al Síndic aquelles persones que volien accedir a la funció pública, sinó que també els funcionaris se li han adreçat plantejant qüestions relatives a les seves condicions de treball i al seu règim retributiu (vegeu queixa núm. 2534/96)
A la manca d'oferta pública per proveir places vacants s'han unit els problemes derivats de la manca de nomenament de personal interí per a les vacants que es produien. Les restriccions pressupostàries d'aquest any, unides, en alguns casos, a la necessitat d'efectuar una avaluació dels llocs de treball necessaris per a la prestació d'un determinat servei, han conduït a restringir el nomenament d'interins, la qual cosa ha de repercutir negativament en l'eficàcia en l'actuació de l'Administració, tret que aquesta estigui ja inadequadament dimensionada.
En l'ámbit de l'Administració de Justícia hi ha hagut queixes per la manca de provisió de vacants, que, segons els autors de les queixes, deixen sense mitjans personals suficients les oficines judicials. Segons s'indicà, el Departament de Justícia havia establert uns criteris de provisió de places que no garantien una prestació adequada d'aquest servei públic.
El Síndic va traslladar la preocupació generada davant d'aquests criteris pels diferents sectors implicats en la prestació d'aquest servei i alhora va plantejar aquells casos concrets en què, de forma objectiva, es podia afirmar que es produïa una manca de mitjans. Els casos concrets van ser resolts positivament i els criteris generals van ser replantejats pel Departament de Justícia (vegeu queixa núm. 1719/96).
Però si la manca de nomenament d'interins ha plantejat queixes davant de la Institució, també han estat nombrosos els casos que plantegen dificultats en el reingrés a la funció pública. Sovint, certs funcionaris que havien demanat l'excedència es troben en dificultats quan sol.liciten el reingrés, ja que se'ls informa que no hi ha places vacants per reingressar amb caràcter provisional i se'Is comunica que només ho poden fer participant en un concurs. El Síndic en aquests casos ha sol.licitat al Departament afectat que indiqui si efectivament no hi ha places vacants o si són proveïdes per interins d'aquella categoria (vegeu queixes núm. 559/96, 724/96 i 1684/96).
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 56/96
L'autor de la queixa s'adreça al Síndic de Greuges per denunciar la discriminació per raons d'edat de què es considerà objecte. El reclamant va ser exclòs del procés selectiu per a I'ingrés al cos de bombers de la Generalitat. El motiu de l'exclusió era haver superat I'edat màxima de 35 anys assenyalada en la convocatòria.
Queixes com aquesta ja havien estat presentades anteriorment (vegeu Informe del Síndic de Greuges al Parlament de l'any 1995. BOPC núm.30 pàg. 2284).
La Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat, quan indica, a l'article 33, els requisits per accedir a la funció pública, assenyala que cal "haver complert divuit anys, o tenir l'edat que la convocatòria estableix com a mínima, abans del termini de presentació d'instàncies, i no excedir l'edat establerta com a màxima per a l'ingrés en un cos o en una escala".
En termes similars, en l'àmbit de l'Administració local, ho preveu el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.
S'admet, per tant, la possibilitat que en un cos o escala determinats es pugui exigir una edat máxima d'accés.
En el cas plantejat per l'autor de la queixa, el límit d'edat era fixat per l'article 17.4 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, que assenyala que en cap cas els aspirants no poden superar el límit de 35 anys.
En l'escrit de queixa s'indicava que aquesta discriminació per raó de l'edat és contrària al principi d'igualtat reconegut en la Constitució Espanyola.
El Síndic de Greuges va informar l'autor de la queixa que el Tribunal Constitucional, en la sentència 75/1983, de 3 d'agost, assenyalà que el principi d'igualtat és d'aplicació per a l'accés a la funció pública, de forma que els ciutadans no han de ser discriminats en l'accés a la funció pública.
En aquest cas l'autor al.legava una discriminació per raó d'edat. Si bé és cert que l'edat no és indicada de forma expressa en l'article 14 de la Constitució Espanyola, aquest precepte no conté una llista tancada, sinó que admet tota altra condició personal o social, de forma que l'edat entra dins de l'àmbit d'aquest principi.
No és admissible una discriminació per raó d'edat tret del cas que això fos justificat per les funcions a desenvolupar en aquell cos o escala concrets. El Síndic va informar l'autor de la queixa que en aquest cas la discriminació es justifica per raó de les funcions que el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya té atribuïdes.
[Tornar a l'índex]
Exigència del coneixement del català per a l'accés a la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
Queixa núm. 584/96La senyora . s'adreçà al Sindic de Greuges per plantejar la possible discriminació que comporta l'exigència d'un determinat nivell de coneixement del català per a l'obtenció d'una plaça de personal sanitari en l'Administració de la Generalitat.
El Sfndic de Greuges va informar l'autora de la queixa que l'article 84 de la Llei General de la Sanitat no es refereix al coneixement d'un segon idioma com a mèrit a l'hora de proveir les places, sinó que, al seu apartat 4t, estableix literalment: "En les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia, en el procés de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de l'Administració Sanitària Pública, es tindrà en compte el coneixement d'ambdues llengües oficials per part de I'esmentat personal en els termes de l'article 19 de la Llei 30/1984."
Aquesta última Llei, dictada per l'Estat, és bàsica i les comunitats autónomes han de respectar- la en desenvolupar les seves competències respecte al règim dels funcionaris públics. Sobre la matèria de l'idiorna, l'article 19 1r esmentat, declara: "En les convocatòries per a l'accés a la Funció Pública, les Administracions Públiques en el respectiu àmbit de les seves competències hauran de preveure la selecció de funcionaris degudament capacitats per cobrir els llocs de treball en les Comunitats Autónomes que gaudeixin de dues llengües oficials."
Així mateix, l'article 34 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat, estableix l'exigència de coneixement de les dues llengües oficials de la comunitat per accedir a places de funcionari.
A aquest respecte, el Govern de l'Estat va plantejar recurs d'inconstitucionalitat, el qual va ser resolt per senténcia del Tribunal Constitucional 46/1991, de 28 de febrer, que declarà que I'exigència de coneixement del catalá deriva del carácter de llengua oficial d'aquesta llengua en el territori de Catalunya i, per tant, no implica una vulneració de l'article 139 de la Constitució, que es refereix a la igualtat de drets i obligacions de tots els espanyols en qualsevol lloc del territori nacional i a la llibertat de circulació i establiment de persones i béns.
El mateix alt tribunal assenyalà també que: El mateix principi de mèrit i capacitat suposa la càrrega per a qui vulgui accedir a una determinada funció pública d'acreditar les capacitats, coneixements i idoneïtat exigibles per a la funció a què aspira. Per la qual cosa I'exigència del coneixement de l'idioma que és oficial en el territori on actua l'Administració a la qual es pretén servir és perfectament raonable que sigui inclosa dins dels mèríts i capacitats requerits. No ha d'entendre's l'exigència de coneixement del català un requisit ad extra, independent del mèrit i capacitat acreditades, sinó, a I'igual que qualsevol altre coneixement o condició exigida per a l'accés a la funció pública i [ ...] en tant que en les concretes convocatòries dels concursos o oposicions d'accés a Cossos i Escales o places de la funció pública de la Generalitat no s'utilitzi l'exigència del coneixement del català de manera no raonable i desproporcionada impedint l'accés a la seva funció pública a determinats ciutadans espanyols, no es vulnerarà la igualtat..
La prova de català que s'exigeix en les convocatòries d'accés sembla proporcionada al dret del ciutadà català a usar en les seves relacions amb l'Administració Pública la llengua oficial que desitgi, sense que aquest dret d'opció lingüística pugui veure's limitat per part del funcionari públic.
[Tornar a l'índex]
Suggeriment al Departament de Governació en relació amb l'avaluació de proves mèdiques en els processos selectius
Queixa núm. 2003/94L'autor de la queixa s'adreçà al Síndic de Greuges en desacord amb la manca de resposta del Departament de Governació al recurs que ell mateix havia presentat contra l'acord del Tribunal qualificador de les proves selectives d'accés al Cos de Mossos d'Esquadra.
Sol.licitat informe sobre aquesta qüestió, el Departament de Governacio justificà la manca de resposta en el gran nombre de recursos presentats i en el procediment de tramitació seguit, que, segons el Departament, pretenia garantir el principi de seguretat jurídica. Assenyalà a més que no pot considerar-se que la manca de resposta hagi provocat indefensió, ja que el recurrent, en virtut de la figura del silenci, pot accedir a la tutela jurisdiccional.
El Síndic indicà al Departament que, si bé és cert que la Llei 30/1992, de 26 de novembre, preveu que en cas que no es dicti resolució expressa, el recurs s'ha d'entendre desestimat, aquesta previsió no implica que l'Administració no estigui obligada a resoldre de forma expressa.
D'altra banda el Síndic va considerar convenient assenyalar que, si bé la convocatòria preveu la presentació de recursos contra els actes administratius que derivin de l'actuació dels tribunals qualificadors, en aquest cas l'autor de la queixa no formulava recurs per la decisió del tribunal, sinó que es limitava a sol.licitar una informació que, perquè s'entenia podia afectar la intimitat, el tribunal no havia fet pública. El reclamant pretenia saber les causes per les quals havia estat qualificat no apte.
El Síndic va suggerir que per facilitar l'accés a la informació a les persones que han participat en proves d'accés que preveuen proves mèdiques, el Departament prevegi la possibilitat de facilitar l'accés a aquesta informació, amb caràcter previ al recurs dels mateixos interessats, en ús del seu dret, contra la decisió finalment adoptada.
Altres queixes plantejades al Síndic de Greuges que afectaven també proves d'accés a la funció pública en què calia complir requisits físics i superar unes proves mèdiques han permès comprovar que el suggeriment va ser acceptat.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 1329/95
L'autor de la queixa sol.licità la intervenció del Síndic de Greuges per tal que es revisés la decisiô d'excloure'l del curs selectiu per accedir al Cos de Bombers. El senyor . es presentà a les oposicions convocades per a l'accés al Cos de Bombers de la Generalitat. Superades les proves, va obtenir plaça per assistir al curs, però no va poder iniciar- lo ja que va patir un accident de trànsit que li va provocar unes lesions de les quals es va recuperar sense consequencies que poguessin afectar la seva capacitat física per accedir a una plaça del cos.
El Sfndic de Greuges va sol.licilar informe sobre aquesta qüestió al Departament de Governació indicant-li que considerava que l'autor de la queixa tenia dret a conservar la plaça per al següent curs selectiu a l'escola de bombers després de no haver-se pogut incorporar al curs que s'estava celebrant a causa de l'accident sofert abans de l'inici d'aquest, i ho féu a partir de les següents consideracions:
L'article 17.5 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, Reguladora dels Serveis de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, estableix que " ... durant la realització del curs selectiu, les persones aspirants tenen la consideració de funcionaris en pràctiques". En aquest mateix sentit també es pronuncien les bases de la convocatória núm. 41/1994 d'accés al Cos de Bombers de la Generalitat, convocatòria a la qual es va presentar i que va superar l'autor de la queixa punt 1. 10 de l'Annex 1.
Ni la Llei reguladora de la Funció Pública de la Generalitat (Llei 17/1985, de 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, de 29 de juny), ni la de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública Estatal (Llei 30/1984, de 2 d'agost), recullen el supòsit que ens ocupa, és a dir, el d'un funcionari en pràctiques, condició que ha adquirit després de superar el concurs oposició de la convocatòria d'accés al Cos de Bombers, que no pot incorporar- se al curs selectiu per causa justificada. Aquest supósit, però, és previst al Reial Decret 2223/1984, de 19 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General d'lngrés del personal al servei de l'Administració de L'Estat. L'article 22 de I'esmentat Reglament dóna una solució a la situació exposada: Els aspirants que no hagin superat el curs selectiu, podran incorporar- se a I'immediatament posterior, amb la puntuació assignada a l'últim participant en aquest. Si no el superen, perdran tots els seus drets al nomenament de funcionaris de carrera.
Davant la manca de regulació per part de la normativa autonòmica, el Síndic considerà que actuava supletòriament aquest Reglament estatal, que estableix sense ambigüitats que el funcionari en pràctiques que no superi el curs selectiu, té dret a ser admès al curs següent.
El Departament de Governació no va acceptar les consideracions del Síndic de Greuges i va dictar resolució desestimant la petició efectuada per l'autor de la queixa,entenent que la resolució de convocatòria preveu que els aspirants que no compareguin a la realització d'alguna de les proves, llevat dels casos degudament justificats i lliurement apreciats pel tribunal, seran exclosos de la prova i, conseqüentment, del procés selectiu.
El Departament de Governació va considerar que l'autor de la queixa havia tingut l'accident abans del començament del curs selectiu, el dia 14 de maig de 1995, cosa que li va impedir de començar- lo, i tampoc no en podia realitzar totes les fases que aleshores ja havien estat iniciades. Resultava així mateix impossible la realització de la resta de fases consistents en diferents mòduls teòrics i pràctics.
La mateixa Administració es referí així mateix a la seva potestat de ponderar amb la deguda motivació les justificacions que els aspirants al.leguin per no presentar- se a alguna de les proves, ponderació que ha de tenir en compte les al.legacions referides als interessos individuals juntament amb determinades necessitats funcionals o organitzatives.
En aquest cas, cal donar preferència a l'eficàcia en l'activitat administrativa que representa la completa celebració de les proves de la convocatória 41/94, eficàcia que calia mesurar com a menor temps possible en la celebració sencera del conjunt de proves del procés selectiu, i economia en aquella celebració.
El Síndic va indicar al Departament de Govemacio que entenia que ni la potestat del tribunal ni les necessitats organitzatives són raons suficients per no atendre el suggeriment formulat.
L'autor de la queixa s'adreçà novament al Síndic de Greuges per comunicar-Ii que el Departament de Governació l'havia informat que, malgrat que no va ser possible atendre la seva peticíó, les circumstàncies produïdes serien comunicades al tribunal qualificador de la següent convocatòria per tal que aquest resolgués.
[Tornar a l'índex]
Manca de resposta a una reclamació de quantitat derivada de la no-catalogació d'uns llocs de treball de funcionaris
Queixa núm. 2534/96Uns funcionaris es van adreçar al Síndic de Greuges ja que des de l'any 1990 reclamen al Departament de Benestar Social el pagament d'unes diferències econômiques que no els són reconegudes. La reclamaciô deriva de l'aplicaci per la Generalitat de Catalunya del nou sistema retributiu previst a la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la Reforma de la Funció Pùblica.
Quan va ser aprovat el catàleg de llocs de treball del Departament de Benestar Social no s'hi va incloure el personal funcionari de centres adscrit a ´L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), però posteriorment, atesa l'obligació de catalogar tots els llocs de treball del personal funcionari, es catalogaren les places dels funcionaris de centres adscrits a l'ICASS.
En el moment d'aquesta catalogació, els funcionaris autors de la queixa ja no pertanyien a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), ja que els seus llocs de treball havien passat a l'Institut Català de la Salut (ICS), per la qual cosa mai no se'ls va abonar la diferència retributiva.
Les reclamacions no van obtenir resposta del Departament de Benestar Social, malgrat que la Direcciô General de la Funciô Pùblica, en resposta a una sol.licitud delmateix Departament formulada l'any 1991, assenyalava la conveniència d'atendre la reclamaciô i recomanava fixar uns complements de destinaciô equiparats als altres llocs amb característiques similars que apareixien en el catàleg de llocs de treball de L'ICASS.
El Departament de Benestar Social informà el Síndic de Greuges dels motius pels quals els funcionaris reclamants no havien estat inclosos en el catàleg (estaven en un procediment de readscripció en un altre Departament), motius que el Sindic de Greuges va comprendre, però que no justifiquen que els funcionaris que havien prestat servei a L'ICASS durant el període gener juny 1988, al qual es retrotreuen els efectes econòmics del catàleg, no haguessin rebut les diferències retributives.
Es per això que suggeri que s'adoptessin les mesures oportunes perquè els funcionaris que havien presentat la reclamació, a la qual no s'havia donat resposta expressa, poguessin percebre les quantitats que els correspondrien si el Iloc de treball hagués estat inclòs en el catàleg.
L'adscripció dels funcionaris al Departament de Sanitat i Seguretat Social durant el període a què es retrotreuen els efectes econòmics del catàleg no podia comportar per als funcionaris afectats la pèrdua del dret a percebre les retribucions, incloent-hi els endarreriments que els haurien correspost si el procès de readscripció s'hagués efectuat abans o després de la data en què s'aprovà el catàleg de llocs de treball de la Generalitat de Catalunya.
El Sfndic de Greuges, no havent rebut resposta al seu suggeriment, el va reiterar.
Finalment, el Departament de Benestar Social indicà que aquests funcionaris procedents de l'Administraciô institucional de la sanitat de l'Estat i que havien prestat serveis a L'ICASS fins al 30 de juny de 1988, data en què van passar a dependre del Departament de Sanitat i Seguretat Social, no van ser inclosos en el catàleg de llocs de treball ni les reclamacions van obtenir mai resposta expressa; no obstant això, entenia que una resposta en aquest moment seria extemporania.
El Síndic de Greuges discrepà de l'opinió del Departament de Benestar Social i considerà, d'una banda, que l'Administració no podia emparar-se en el silenci per no donar resposta a una reclamació i, de Faltra, no es podia justificar la decisió en la manca d'inclusió dels llocs en el catàleg quan la no -inclusió era només imputable a un error del Departament, en la confecció del catàleg de llocs de treball.
[Tornar a l'índex]
Manca de nomenament d'interins per proveir vacants de personal al servei de l'Administració de justícia
Queixa núm. 1719/96Un sindicat s'adreçà al Síndic de Greuges per denunciar els criteris fixats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per a la provisió de places d'interins, ja que entenia que aquests criteris no garantien una prestació adequada d'aquest servei públic, atès que no responien a criteris objectius de reestructuració de la plantilla del personal.
A més, segons l'autor de la queixa, els criteris tampoc no eren aplicats correctament, amb un detall d'òrgans judicials que patien greus deficiències que impedien el normal funcionament de la seva activitat.
El Síndic sol.licità informe sobre aquesta qüestió al Departament de Justícia. En la resposta s'Indicà que el Departament havia elaborat uns criteris per a la provisíó de places d'interins, amb la finalitat de formular unes normes d'actuació que permetessin assolir l'equilibri entre les necessitats dels òrgans judicials en matéria de provisió de vacants de personal i les exigències derivades de les limitacions pressupostàries.
Els criteris per a la provisió de places d'interins, atesa la situació pressupostària i la inexistència dels instruments de control necessaris per poder adoptar decisions en la matèria amb suficient coneixement de causa, es van establir de manera provisional; així mateix, es va fer una anàlisi de la dimensió de les plantilles i es valorà amb informació més acurada l'impacte de l'absentisme laboral i dels seus sistemes de control.
No obstant això, ateses les protestes que els criteris havien suscitat en diferents àmbits judicials, el Departament va replantejar la seva decisió inicial.
En conseqüència es van revisar algunes de les sol.licituds de personal formulades pels òrgans judicials que havien estat denegades i es va acordar que es proveiria el major nombre possible de vacants motivades per jubilació, cessament o trasllat de funcionari, tal com efectivament es començà a fer.
El mateix Departament informà que treballava en la confecció d'una normativa que assegurés un procediment àgil i eficaç de provisió de places.
[Tornar a l'índex]
Readmissió al servei actiu d'una funcionària en situació administrativa d'excedència voluntària
Queixa núm. 559/96Una ciutadana va exposar al Síndic de Greuges que el dia 1 de gener de 1965 va obte nir en propietat la plaça d'auxiliar administrativa a la Diputació de Barcelona i que, responent a una seva sol.licitud, va ser declarada, per acord plenari de data 31 de maig de 1985, en situació administrativa d'excedència voluntària per interés particular. Al cap d'uns anys, per instància de data 7 de juliol de 1992, va sol.licitar el reingrés al servei actiu de la Diputació de Barcelona, petició que li va ser denegada al cap de gairebé dos anys, el dia 10 de maig de 1994, a causa de la inexistència de places vacants de la seva categoria. A partir d'aquell moment ha reiterat diverses vegades la petició de reingrés al servei actiu, sempre amb la mateixa resposta negativa de la Diputació, que li indicava també, a partir de la vigència del seu Reglament de Provisió de Llocs de Treball, de 26 de gener de 1995, que si volia reproduir la seva petició de reingrés, ho havia de fer per mitjà de la participació en convocatòries de provisió de llocs de treball. La interessada finalitzava la seva exposició manifestant que havia participat en nombroses convocatòries sense haver estat proposada en cap cas pel corresponent òrgan qualificador.
El Síndic sol.licità a la Diputació de Barcelona la corresponent informació i el seu President li lliurà un informe sobre la qüestió, emès per l'Àrea de Règim Interior, Hisenda i Planificació, en el qual, tot confirmant la informació aportada per la promotora de la queixa, es considerava que l'actuació administrativa havia estat correcta, ja que, abans de l'aprovació de l'esmentat Reglament, la denegació del reingrés al servei actiu quedava justificada per la inexisténcia de places vacants de la seva categoria i, a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament, que havia modificat el procediment de reingrés al servei actiu del personal de la Corporació declarat en situacions que no comportessin reserva de plaça i destinació, la interessada no havia estat proposada per l'òrgan qualificador en cap dels concursos en què havia participat.
El Síndic va recordar al President de la Diputació de Barcelona que la interessada havia estat funcionària en actiu durant més de vint anys; que des del dia 7 de juliol de 1992 sol.licitava sense resultat el reingrés al servei actiu; que la primera resposta de la Corporació s'havia demorat gairebé dos anys i que fins a l'any 1995 la negativa a les seves sol.licituds es fonamentava sempre en la inexistència de places vacants.
Considerant el Síndic que aquestes circumstàncies podrien interpretar-se com la manifestació d'una voluntat d'impedir aquest reingrés al servei actiu, recomanava al President de la Diputació que fes tot el possible per solucionar aquesta situació, tot recordant-li la possibilitat d'adscripció de la funcionária a una destinació provisional, d'acord amb les previsions de l'article 218. 1.b) del Decret 214/1990, de 30 de juliol.
El President de la Diputació de Barcelona respongué al Síndic insistint que l'actuació administrativa de la seva Corporació era plenament correcta i ajustada a les disposicions legals aplicables i manifestant que l'adscripció a una destinació provisional s'havia de supeditar a les necessitats del servei, condició que resultava essencial i es trobava en consonància amb el requeriment de racionalització i ajust de les organitzacions administratives, establert en l'exposició de motius de la Llei 22/1993, de 29 de desembre.
Al cap de pocs dies, peró, la interessada va comunicar al Síndic que mitjançant la seva participació en un concurs de provisió de lloc de treball havia obtingut, finalment, el reingrés al servei actiu.
[Tornar a l'índex]
Dificultats per reingressar en la funció pública
Queixa núm. 724/96La senyora . s'adreçà al Sindic de Greuges per exposar el seu desacord amb la negativa de la Direcciô General de la Funció Pùblica d'admetre la seva sol.licitud de reingrés en una plaça del Cos Administratiu de la Generalitat a Lleida.
L'autora de la queixa justificava la seva petició d'adscripció en aquella ciutat en la creaciô d'un nou Departament (el Departament de Medi Ambient).
El Sindic va sol.licitar informe sobre aquesta qüestió a la Direcció General de la Funció Pùblica, que li va comunicar que, d'acord amb les dades disponibles, en la data de publicació de la convocatòria ni tampoc el mes de juny anterior l'esmentat cos no tenia cap interi prestant servei, per la qual cosa no es podia incloure cap plaça en la convocatòria.
Sol.licitat un nou informe sobre les places de la Delegació Territorial de Lleida, el Departament de Medi Ambient comunica que nomes una de les places estava ocupada per una funcionària en comissió de servei; pel que fa a la resta de places, ni en aquell moment ni amb posterioritat no havien estat mai proveïdes i, per altra banda, a la base de dades de la Relació de llocs de treball tampoc no constava que aquestes places haguessin estat pressupostades, amb la qual cosa no hauria estat possible de proveir les.
Segons aquestes dades, no s'han efectuat nomenaments d'interi per proveir les places a què feia refèrència l'autora de la queixa en el seu escrit, i només una de les places havia estat coberta en comissió de serveis, per la qual cosa el Sindic no considerà que s'hagués produït una actuació irregular en no convocar més places que no havien estat pressupostades i per tant no podien ser proveïdes.
No obstant això, s'indicà a l'autora de la queixa que en el cas que tingués informacions que poguessin matisar el que l'Administració havia indicat en relació amb les places de Medi Ambient de la Delegació de Lleida, podia donar-nos trasllat de la informació.
En el moment de finalitzar l'elaboració de l'informe no s'ha rebut cap altre escrit de l'autora de la queixa.
[Tornar a l'índex]
Més dificultats per al reingrés en la funció pública
Queixa núm. 1684/96L'autora de la queixa demanà al Sfndic de Greuges que intervingués davant l'Institut Català de la Salut (ICS), ja que, havent- hi presentat la sol.licitud de reingrés, li havia estat desestimada perquè havia sol.licitat l'excedència fora de'l'àmbit de Catalunya.
El Síndic va demanar informe sobre aquest cas al Departament de Sanitat, el qual respongué que la disposició addicional sisena del Reial Decret 118/1991, de 25 de gener, preveu que el reingrés al servei actiu del personal que no té reserva de plaça, corn era el cas de la reclamant, s'ha d'efectuar mitjançant la participació en la convocatòria de concursos de trasllat, de conformitat amb el que estableix l'article 17 del Reial Decret esmentat. També es preveu que el reingrés es pot produir amb caràcter provisional per adscripció a una plaça de la categoria i l'especialitat corresporients en ocasió de vacant.
De la regulació d'aquesta disposició el Departament dedueix que el reingrés provisional s'ha de sol.licitar a la mateixa Administració pùblica de la qual es depenia en el moment de sol.licitar l'excedència.
Segons el Departament de Sanitat, el reingrés provisional no és un dret de I'excedent, sinó una facultat de l'ens gestor de proveir necessitats provisionals amb personal excedent pendent de reincorporació. D'aquí també dedueix el Departament que aquesta facultat s'ha d'exercir en el mateix ámbit de procedència.
El Síndic de Greuges va comunicar al Departament de Sanitat que no compartia l'argumentació referida. Efectivament, el personal excedent ha de reingressar a l'Administració pel procediment de concurs, que és el procediment previst per obtenir una plaça definitiva. En aquest concurs, d'altra banda, s'hi pot participar sigui quina sigui l'Administració convocant, sempre que es compleixin els requisits de la convocatòria, amb independència de l'ens a què es prestava servei abans de la sol.licitud d'excedència, atesa la seva condició de personal de la Seguretat Social.
Si pot participar en un concurs convocat per I'ICS, possibilitat que òbviament no es nega, pot també optar, encara que sigui amb caràcter provisional, a les places que I'ICS té vacants, i per tant pendents de ser ofertes en concurs.
En conseqüència, atès que la normativa vigent preveu el reingrés provisional, no es considerà correcta la decisió de condicionar la a I'obtenció de l'excedència del mateix ICS aplicant per un procediment que el Síndic de Greuges estima inadequat un principi de territorialitat que es contradiu amb la condició de personal de la Seguretat Social de què gaudeixen els sol.licitants.
Se suggerí de reconsiderar la decisió inicial i s'admetés el reingrés provisional de l'autora de la queixa.
En el moment de I'elaboració d'aquest informe encara no s'ha rebut cap resposta alsuggeriment efectuat.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |