| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumPresumpta
discriminació per raó de sexe en l'accés als cossos
de seguretatUna
plaça única d'inspector de la Policia Local s'ha de convocar
per concurs oposició lliure i no per promoció internaTipificació
de les infraccions en el reglament disciplinari dels Mossos d'EsquadraSuggeriment
al Departament de Justícia en relació amb la tramitació
d'informacions reservadesSuggeriment
al Departament de Justícia en relació amb la classificació
professional dels educadors de presonsSuggeriment
a l'Institut Català de Finances respecte al complement de productivitatAquest apartat, relatiu a la Funció Pública, es caracteritza, com és habitual, per la diversitat de qüestions plantejades en les queixes. Sí l’any anterior s'agrupaven en aquest apartat les queixes que el Síndic volia destacar entre les que afecten els drets dels funcionaris i les relatives als processos de selecció (vegeu informe 1997, pàgina 21505 i seg. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 266 de 20 de març de 1998), en aquesta ocasió cal destacar-ne els tres grups següents.
Agrupem en els dos primers grups les queixes en funció dels cossos dels funcionaris que en resulten afectats; i de les tasques que aquests duen a terme en l’àmbit de les administracions públiques (policia local i policia autonòmica d'una banda, i personal de serveis penitenciaris de l'altra); en el tercer fem referència a les qüestions en què es vol destacar un àmbit més general, ja que es refereix al règim retributiu dels funcionaris.
En relació amb els cossos i forces de seguretat, ha augmentat el nombre de queixes presentades per persones que volen accedir als cossos i forces de seguretat en els àmbits de la policia autonòmica o local o bé a les que ja s'hi han integrat i discrepen del règim disciplinari que els és d'aplicació.
Pel que fa a l'accés als cossos i forces de seguretat, novament s'han adreçat al Síndic de Greuges queixes en què alguns aspirants a l'accés als cossos de policia local o de policia autonòmica (mossos d'esquadra) reclamen el que consideren una discriminació per raó de sexe, atès que els requisits d'admissió referits al pes i la talla són diferents segons el sexe.
El Síndic va haver d'indicar que aquesta diferència no pot ser considerada una discriminació no tolerable dins l'ordenament jurídic, atès que respon a causes sociològiques. Aquesta motivació permet al Síndic afirmar que el diferent requisit d’alçada i pes basat en raons de sexe no pot ser considerat en la nostra societat una desigualtat mancada de justificació raonable (vegeu queixa núm. 522/98).
Així mateix, en relació amb els cossos de seguretat --en aquest cas de policia local-, com ha estat corrent els darrers anys, s'han rebut queixes relatives a les convocatòries d'accés a les places d'inspector de policia local. Malgrat que la normativa assenyala de forma clara que l'accés s'ha de fer per concurs oposició lliure, un any darrere l'altre els municipis convoquen aquestes places mitjançant un sistema de promoció interna incomplint el que preveu la Llei de Policies locals (vegeu queixa núm. 127/97).
Finalment, en relació amb els cossos de seguretat, es va presentar al Síndic una queixa que afecta el règim disciplinari aplicable als integrants del cos de Mossos d'Esquadra.
La Llei 10/1994, d'1 de juliol, de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, preveu quines conductes són qualificables d’infracció. En fer-ho, la Llei qualifica de molt greu qualsevol conducta constitutiva d'infracció penal.
Vista la desproporció produïda per aquesta assimilació de conductes molt diverses, des d'una falta a un delicte, el Síndic, després d'analitzar com es regulava en altres casos, només va suggerir que s'estudiés una modificació legislativa. Aquest suggeriment va ser acceptat pel Departament de Governació (vegeu queixa núm. 728/98).
La segona de les qüestions a destacar afecta les queixes rebudes de persones que treballen en centres penitenciaris.
En certes ocasions, fets que es produeixen en l'interior dels centres han de ser objecte d’investigació per part dels òrgans de direcció i dels responsables de l’execució de la política penitenciària, sens perjudici de les eventuals actuacions del jutge o el fiscal de vigilància penitenciària, i és per això que es tramiten informacions reservades.
Algunes queixes presentades palesen defectes en la tramitació d'aquests expedients, des d'una dilació excessiva i injustificada fins a l'aparent imputació a una persona d'uns determinats fets quan encara la informacio reservada no s'ha tancat, amb la consegüent indefensió de la persona presumptament imputada.
Atès que l'objecte de les informacions reservades és permetre que l'Administració pugui decidir sobre la necessitat que determinades conductes siguin objecte d'un expedient sancionador, el Síndic no considera adequada una dilació excessiva en la tramitació d'aquestes informacions, especialment si la complexitat del cas no ho requereix.
Així mateix, tampoc no sembla adequat a la naturalesa de la informació reservada el fet que determinades persones siguin citades en la tramitació d'un expedient com a interessats en el cas, atès que la posició d'aquestes en la fase d’investigació no pot equiparar-se a la de l’interessat en l'expedient. En relació amb aquesta qüestió, el Tribunal Suprem ha manifestat que la mateixa naturalesa de la informació reservada, no tan sols fa innecessari, sinó fins i tot poc convenient, donar participació a l'interessat en aquesta fase (vegeu queixa núm. 456/96).
En segon lloc, respecte als funcionaris de presons el Síndic ha hagut de recomanar que es revisés la classificació professional dels educadors de presons, atès que per proveir aquestes places el Departament exigeix als interins una formació específica, adequada d'altra banda a l'exercici de les funcions que tenen atribuïdes, que correspon al grup B. Malgrat aquesta exigència de coneixements que corresponen a nivells de titulació propis del grup B, el Departament manté la classificació dels llocs de treball d'educadors com de grup B/C. Aquesta doble classificació, que es justifica en la situació en què es trobaven els educadors de presons quan es va produir la transferència dels serveis penitenciaris a la Generalitat, permet a l'Administració adscriure com a interines en el grup C unes persones que per la seva titulació i per les funcions assignades haurien de ser adscrites al grup B (vegeu queixa núm. 869/95).
Una última qüestió a destacar en aquest apartat relatiu a la Funció Pública es refereix al complement de productivitat.
L’apreciació de la productivitat a efectes retributius mitjançant el complement corresponent es fa amb una valoració individualitzada per a cada funcionari, corn estableix l’article 103.1 c) del Decret Legislatiu 1/1997. El complement de productivitat és configurat, doncs, corn un complement de caràcter subjectiu en funció del rendiment personal del subtitol del lloc de treball, a més a més de l'activitat extraordinària i I'interès de I'interessat, elements que constitueixen factors valorables una vegada efectuades les tasques.
La jurisprudència, en aquest sentit, ha declarat reiteradament (sentència de l’Audiència Nacional de 3 d'octubre de 1995, Sala Contenciosa administrativa, secció 8a.) que «el complemento de productividad está destinado a retribuir el especial rendimiento, la actividad extraordinaria y el interés e iniciativa con que el funcionario desempeñe su trabajo, correspondiendo a la Administración valorar la concurrencia de tales circunstancias para su establecimiento».
Així mateix, la sentència de l’Audiència Nacional de 5 d’octubre de 1995, Sala Contenciosa administrativa, Secció 7, sosté que el complement de productivitat «[ ... ] lejos de tener un carácter objetivo inherente al puesto de trabajo, está condicionado su reconocimiento a la concurrencia de determinadas circunstancias apreciadas por la Administración, ha de estimarse válido que funcionarios que desempeñan un puesto de trabajo de contenido idéntico puedan quedar diferenciados ante tal retribución, tanto en su reconocimiento como en su importe, consecuencia de valorarse en ella el acierto, dedicación y entrega con que el funcionario acomete su trabajo, de modo que la simple existencia de unos funcionarios que perciben el complemento no es razón para que los restantes funcionaris que desempeñan puestos de trabajo similares tengan derecho a su percepcion», i afegeix així mateix que la concessió i la quantia del complement de productivitat «depende de la estimación por parte de la Administración del especial rendimiento, actividad extraordinaria e interés e iniciativa en el desempeño del puesto».
D'aquesta manera, pel Síndic de Greuges no hi ha dubte que el dit complement no és pas un concepte retributiu a què el funcionari tingui dret invariablement ja que no està vinculat necessàriament a determinats llocs de treball, sinó que es condicional al fet que en l'activitat del funcionari concorrin les circumstàncies legalment previstes per poder percebre'l (especial rendiment, activitat extraordinària i interès o iniciativa); la quantia dependrá tant de la dotació pressupostària global establerta cada any amb aquesta finalitat com dels criteris fixats per l'òrgan administratiu corresponent per a la distribució anual de l'esmentada dotació global.
És l'Administració la que, amb una valoració individualitzada del treball de cada funcionari per part dels seus superiors, estima si és procedent o no d'atorgar el complement de productivitat a cada funcionari, segons uns criteris predeterminats que, en el cas que ens ocupa, se centren en la resolució del secretari general del Departament d'Economia i Finances corresponent a cada exercici, dictada en el marc de la Llei anual de Pressupostos.
Així, es pot considerar que l'avaluació dels recursos humans de l'Administració és una conseqüència de les facultats d'autoorganització que li són inherents i en la qual l'Administració disposa de discrecionalitat per fixar els criteris amb què valorar si es compleixen les circumstàncies d'especial rendiment, activitat extraordinària, interès o iniciativa en l'exercici de les funcions de l'interessat.
No obstant això, la jurisprudència ha sostingut que quan l'Administració emet un acte administratiu denegant l’atribució de la retribució complementària a un dels seus funcionaris ha d'haver-hi una motivació suficient per tal que l'Òrgan jurisdiccional, quan així sigui pertinent, pugui realitzar el corresponent control o fiscalització i que, si no n'hi ha, aquests actes poden ser anul-lats per disconformes a l'ordenament jurídic, tal com exposa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia de 22 de novembre de 1996, Sala Contenciosa administrativa, Secció la., en la qual, davant del fet que en la resolució per la qual l'Administracio denega l'abonament d'un complement de productivitat no s'exposin les circumstáncies que hagin pogut determinar la supressió d'aquest complement, sosté: «No cabe, como se observa en la redacción de las resoluciones administrativas impugnadas, hacer una mera referencia a unos conceptos jurídicos indeterminados así aquellos a los que se refiere el artículo 23.3 de la Ley 30/1984, en su párrafo primero: «especial rendimiento»; «la actividad extraordinaria» y «el interés o iniciativa». Tales conceptos han de rellenarse de contenido, a través de un análisis concreto de los hechos ( ...)
En un mateix sentit es pronuncia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència de 30 de gener de 1997, Sala Contenciosa administrativa, Secció 4a. en la qual, després de citar l'article 54.1 de la Llei 30/1992, que disposa que seran motivats, amb succinta referència als fets i fonaments de drets, els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims, declara: «No cabe duda de que el complemento de productividad, cuando menos, es un interés legítimo de cada funcionario público, sino un auténtico derecho subjetivo, cuando se dan las condiciones requeridas en la Ley. Segons aixó, el Tribunal exposa que «la motivación del acto administrativo cumple diferentes funciones. Ante todo, y desde el punto de vista interno, viene a asegurar la seriedad en la formación de la voluntad de la Administración. Pero en el terreno formal (exteriorización de los fundamentos por cuya virtud se dice un acto administrativo) no sólo es una cortesía, sino constituye una garantía para el administrado, que podrá así impugnar en su caso el acto administrativo con posibilidad de criticar las bases en que se funda. Además, y en últirno término, la motivación facilita el control jurisdiccional de la Administración, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 106.1 de la Constitución Española. Este es el criterio del Tribunal Supremo, expresado en Sentencias, entre otras, de 18 de abril de 1990 y 4 de Junio l99l».
En conseqüéncia, partint de la jurisprudència citada i del que s'ha exposat anteriorment, el Síndic va recomanar a les administracions públiques que motivin la decisió d'assignar els complements de productivitat (vegeu queixa núm. 1032/98).
El complement de productivitat hauria de servir per incentivar un comportament, especialment motivat, del personal funcionari. Tal vegada ja fa prou anys que s'aplica per tal que sigui possible estudiar si, a la práctíca, aquest concepte retributiu compleix aquest objectiu d'estímul, tot tenint en compte el percentatge que s'hi dedica sobre el global de les retribucions i la valoració que el personal en fa dels seus criteris de distribució.
[Tornar a l'índex]
Presumpta discriminació per raó de sexe en l'accés als cossos de seguretat
Queixa núm. 522/98El senyor X. s'adreçà al Síndic de Greuges perquè es considerà discriminat en haver-li estat denegat l'accés tant als cossos de policies locals com al de Mossos d'Esquadra perquè no feia el pes ni l'alçada que se sol-liciten coin a requisits d'admissió.
L’exigència d'una alçada i un pes determinats és
un més dels requisits que es demanen en les administracions públiques
per accedir en aquells cossos que en l'activitat diària poden requerir
un fort esforç físic. S'acosturna a demanar una determinada
edat, una bona agudesa visual, un cert índex de massa corporal,
agudesa auditiva, no patir certs trastorns, i també una alçada
mínima.
Aquesta darrera exigència és requerida, en el cas dels cossos
de policia, per poder respondre amb garanties suficients d'eficàcia
en certes situacions que es poden trobar en l'exercici de l'activitat
professional ordinària.
El Tribunal Constitucional, en la sentència de 2 de juliol de 1981,
va interpretar el principi d'igualtat que el promotor de la queixa entenia
vulnerat. Aquesta sentència sosté: «Toda desigualdad no
constituye necesariamente una discriminación; la igualdad solo
es violada cuando la desigualdad está desprovista de una justificación
objetiva y razonable, y la existencia de dicha justificación debe
apreciarse en relación con la finalidad y efectos de la medida
considerada, debiendo darse una relación razonable de proporcionalidad
entre los medios empleados y la finalidad perseguida.»
Així doncs, segons el Tribunal Constitucional una mesura que comportí
una desigualtat de tracte de l'Administració cap a un administrat
respecte als altres administrats no ha de constituir pas un atemptat al
principi d'igualtat, sempre que això tingui una justificació
objectiva i raonable en relacíó amb la finalitat i l'efecte
de la mesura.
Analitzant les dades actuals, el Síndic comprovà que l’Estat
espanyol exigeix la mateixa alçada mínima per accedir al
Cos Nacional de Policia, és a dir 170 cm als homes i 165 a les
dones.
Així mateix, per accedir a l'exèrcit professional espanyol
s'exigeix una alçada mínima de 165 cm i màxima de
dos metres. Unes limitacions semblants s'han establert per incorporar-se
a l'exèrcit com a soldat de Ileva.
En l'àmbit europeu les dades són semblants i sempre ens
trobem amb unes exigències mínimes.
De l'anàlisi de les dades anteriors, es pot deduir que no existeix
una regla general homogènia pel que fa a l'alçada exigible,
però es detecta una quasi unanimitat a l'hora de demanar uns mínims,
malgrat que, com ja ha estat assenyalat, aquests variïn d'un país
a un altre.
Per totes aquestes consideracions, el Síndic de Greuges va estimar
que en aquest cas és justificat el tracte diferenciat per raó
de sexe, perquè això respon a dades sociològiques
i per tant no es pot afirmar que es tracti d'una discriminació
no tolerable en el nostre ordenament jurídic.
En relació amb els retards en la tramitació i resolució
de l'expedient, l'Ajuntament va basar les irregularitats en la manca de
recursos en el departament de personal, cosa que provocava una prioritat
en l'actuació dels assumptes més urgents. Igualment, es
va fer observar a l'Ajuntament que això no constituïa una
justificació suficient, i se li va fer notar la necessitat d'adoptar
mesures oportunes per evitar ho.
[Tornar a l'índex]
Una plaça única d'inspector de la Policia Local s'ha de convocar per concurs oposició lliure i no per promoció interna
Queíxa núm. 127/97Un ciutadà es va dirigir a la Subdirecció General de Coordinació de les Policies Locals, del Departament de Governació, exposant que diversos municipis convocaven per promoció interna una plaça única d'inspector de la seva policia local -amb vulneració del corresponent precepte de la Llei 16/1991, de 10 de juliol - sol-licitant la intervenció d'aquell organisme. No havent-ne rebut resposta, va plantejar la qüestió al Síndic de Greuges.
El Síndic va exposar al Conseller de Governació aquesta situació i li recordà, respecte al fons de l'assumpte, que en altres intervencions, aquesta Institució ja havia exposat el criteri de la irregularitat d'aquestes convocatòries per promoció interna -vegeu Queixa núm. 2277/94, págs. 2285 i 2286 del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 30, de 21 de marg de 1996 i pág. 11820 del Bufiletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 153, de 21 de marg de 1997- i que el Conseller li havia comunicat que traslladaria aquest criteri a la Comissió de Coordinació de Policies Locals, tot indicant que les actuacions del seu Departament estarien orientades a garantir l'aplicació de la Llei de Policies locais d'acord amb el criteri exposat pel Síndic.
El Conseller de Governació va respondre al Síndic de Greuges amb les següents informacions:
1. Després de rebre la comunicació, s'havia donat resposta expressa a la sol-licitud de l'interessat.
2. La proposta de portar el cas a la Comissió de Coordinació de Policies Locals encara no s'havia fet efectiva. No obstant això, la Subdirecció General de Coordinació de les Policies Locals havia informat verbalment tots els ajuntaments que tenien una única plaça d'ínspector en situació de vacant de l'existència de I'informe del Síndic de Greuges i del seu contingut.
3. La Direcció General de Seguretat Ciutadana prenia el compromís de presentar el corresponent requeriment als ajuntaments que, en el futur, convoquessin una sola plaça d'inspector de la policia local per promoció interna.
Atesa aquesta informació, el Síndic de Greuges va donar per finalitzada la seva intervenció en aquest assumpte.
[Tornar a l'índex]
Tipificació de les infraccions en el reglament disciplinari dels Mossos d'Esquadra
Queixa núm. 728/98La Unió de Policies de Catalunya presentà escrit de queixa per disconformitat amb l'article 68 e) de la Llei10/1994 de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, el qual, referint-se al règim disciplinari aplicable a aquest cos, diu textualment: «Són faltes molt greus: ... e) qualsevol conducta o actuació constitutiva d'infracció penal.»
Les faltes molt greus, d'acord amb l'article 72 de l'esmentat text o amb l'article 10 del Decret 183/1995 que desenvolupa el règim disciplinari del cos dels mossos d'esquadra, poden ser sancionades amb la separaciô del servei o bé amb la suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents.
L'article 68 considera falta molt greu qualsevol conducta constitutiva d'infracció penal, sigui tipificada com a falta o com a delicte, englobant en aquesta expressió conductes o actuacions que tant poden donar lloc a penes de multa com a penes privatives de llibertat, fet que resulta força desproporcionat.
La regulació de les faltes molt greus per conductes reprovables penalment per part d'altres cossos í forces de seguretat difereix substancialment de la regulació abans esmentada de la Llei 10/1994. En les altres regulacions es restringeixen molt més els casos en què una infracció penal comesa per un membre d'un determinat cos de seguretat pot ser sancionada per la comissió d'una falta considerada molt greu, atenint-se básicament a la gravetat de la sanció penal imposada.
Per aquesta circumstància i la valoració del precepte abans esmentat, el Sfndic de Greuges va arribar a la conclusió que la consideració de totes les conductes penals sense distinció de cap mena com a faltes molt greus resulta desproporcionada en la mesura que engloba totes les conductes constitutives d'infracció penal sense tenir en compte la gradació de penes existent d'acord amb la gravetat dels fets delictius comesos.
Ateses les consideracions anteriors, el Síndic de Greuges es va adregar al Departament de Governació.
Aquest li va indicar que s'havia iniciat un estudi jurídic per informar de les modificacions legislatives que serien necessàries per adoptar el règim disciplinari al nou Codi Penal.
El Parlament ha aprovat la Llei 21/1998, de 29 de desembre, de Modificació dels articles 68 i 69 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, en relació amb el règim sancionador que recull les consideracions del Síndic.
Actualització: 26/03/99
[Tornar a l'índex]
Suggeriments al Departament de Justícia en relació amb la tramitació d'informacions reservades
Queixa núm. 456/96Un funcionari de presons s'adreçà al Síndic de Greuges afectat per la incoació d'una informació reservada que trarnitava el Departament de Justícia a consequencia de la mort d'un intern del Centre Penitenciari de Ponent en una cel-la.
El Síndic va estimar justificada la incoació de la infor mació reservada en el sentit d'estar orientada a determinar les circumstàncíes de la mort d'un intern del Centre Penitenciari de Ponent, però va considerar que el llarg període en que va requerir el trámit de la informació reservada (incoada el 3 de setembre de 1997 i arxivada el 23 de febrer de 1998) podía arribar a desnaturalitzar la funció que aquesta tenia encomanada en el sentit de permetre decidir a l'Administració amb celeritat si incoa un expedient disciplinari, davant la possibilitat que s'haguessin comès infraccions disciplinàries.
Així, en la mesura que la jurisprudéncia del Tribunal Suprem estima que la informació reservada no forma part de l'expedient disciplinari i, en conseqüència, que no interromp la prescripció de les infraccions administratives, l'Administració resta obligada a evacuar amb celeritat la informació reservada, davant el risc d'infringir els terminis de prescripció legalment previstos.
D'altra banda, en relació amb la citació i la presa de declaració de l''autor de la queixa en el marc de la informació reservada, estimà el Síndic de Greuges que aquesta possibilitat s'ajustava a la finalitat que tenia , la informació reservada, si bé havia d'enimarcar-se estrictament dins la funció investigadora d'aquesta, sense la possibilitat d'equiparar-la en cap moment a la posició de l'interessat dins d'un expedient disciplinari. Es per aquesta raó i per evitar confusions que no es pot considerar adequat que el Centre Penítencíarí de Ponent utilitzi un model de diligència de notificació i lliurament que és el que s'empra ordináriament per notificar actes admínistratius als funcionaris que tenen la consideració d'interessats.
Aquest suggeriment no ha estat acceptat pel Departament de Justícia.
[Tornar a l'índex]
Suggeriment al Departament de Justícia en relació amb la classificació professional dels educadors de presons
Queixa núm. 869/95Un grup de funcionaris de presons s'adreçà al Síndic de Greuges per exposar-Ii la seva situació en el Departament de Justfcia i sol-licitar la seva intervenció perqué fos revisada la classificació de les places d'educadors de centre penitenciari.
D'acord amb la relació6 de llocs de treball, les places d'educadors poden ser proveïdes per funcionaris del grup B o del grup C. Si bé s'indica quines sôn les titulacions requerides per als funcionaris del grup B, no s'especifiquen, però, en el cas del grup C.
D'acord amb el reglament penitenciari, aprovat per Reial Decret 1201/1981, de 8 de maig, els educadors han de tenir una titulació específica per al compliment de les funcions que tenen atribuides. Aquesta titulació específica no es preveu en el cas dels educadors adscrits a places del grup C.
Qüestionada pel Sindic aquesta doble classificaciô, el Departament exposà que la classificació de les places d'educadors com a grups B o C respon al fet que en el moment de fer les transferències de perscmal aquestes places eren ocupades per funcionaris de tots dos grups, i que aquest fet no obsta perquè els funcionaris que ocupen aquestes places classificats en el grup C puguin ser catalogats en el grup B.
En conseqüència, el Síndic recomanà al Departament la revisió de la relació de llocs tenint en compte que, menys un, tots els funcionaris interins classificats en el grup C que presten serveis com a educadors disposen de la titulació requerida per a les places d'educadors del grup B i C en virtut que les tasques atribuídes als funcionaris que ocupen places d'educadors exigeixen coneixements específics que són propis de les titulacions referides als funcionaris classificats en el grup B.
El Departament va indicar a Síndic que estudiaria l'aplicació gradual d'aquest suggeriment. Posteriorment, els promotors de la queixa varen traslladar al Síndic una informació que, de confirmar-se, suposaria que el Departament de Justícia no acceptava el suggeríment efectuat. El Síndic resta pendent de la confírmació del Departament.
[Tornar a l'índex]
Suggeriment a l'Institut Català de Finances respecte al complement de productivitat
Queixa núm. 1032/98Un sindicat s'adreçà al Síndic de Greuges qüestionant la valoració negativa que unes afiliades havien tingut en el seu complement de productivitat.
El complement de productivitat és una retribució de caràcter complementari la finalitat del qual és retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i d’interés o la iniciativa amb què el funcionari exerceix les funcions pròpies del seu treball. La Llei de Pressupostos és la que fixa anualment els criteris per a la distribució d'aquest complement i de, forma reglamentària, i d'acord amb la dita llei, s'estableixen també cada any els criteris tècnics de valoració dels factors que n'han de deterrninar la distribució.
Segons la queixa, la valoració negativa de les tres funcionàries afiliades en l'acta de valoració del complement de productivitat s'atribuia a la tasca sindical que els era comuna, que incloia una actitud crítica respecte a algunes actuacions de I'organisme al qual estaven adscrites.
L'Institut Catalá de Finances, centre on prestaven servei, va informar el Síndic que la valoració s'havia efectuat seguint les directrius fixades per la normativa vigent i que, a més, s'havia donat a les interessades I'oportunitat de formular observacions a les valoracions efectuades.
El Síndic va considerar que el complement de productivitat és un complement objectiu que ha de valorar el rendiment personal del subtitol del lloc de treball, tant com l’activitat extraordinària i I'interès demostrat; però també va manifestar que, d'acord amb la jurisprudència, cal motivar la valoració efectuada per l'Administració de forma que es doti de contingut l'anàlisi efectuada.
En conseqüència, no va qüestionar la valoració, però va suggerir que es fes referència als motius que la justificaven.
En resposta a aquest suggeriment, s'indica que és intenció de L'Institut Català de Finances motivar amb més detall els criteris individuals de valoració de I'esmentat complement.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |