| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
ResumSuggeriment
al Departament de la Presidència sobre la redacció de les
bases de convocatòries per a l’accés a la funció
pública Manca
dels requisits en una convocatòria pública Publicitat
de les convocatòries de places per a l’accés a la funció
públicaBorsa
de treball del personal de les administracions públiquesSuggeriment
a l’Ajuntament de Barcelona en relació amb l’adscripció
a un lloc de treball adequat a la categoria professional Suggeriment
al Departament de Sanitat i Seguretat Social per tal que afavoreixi l’equiparació
de les condicions laborals i professionals del personal de la xarxa pública
hospitalària Aplicació
del règim d’incompatibilitatsSuggeriment
a les diferents administracions públiques (Generalitat i ajuntaments)
en relació amb el control de l’absentisme laboral En aquest apartat s’han plantejat al Síndic de Greuges qüestions molt diverses, si bé totes tenen en comú la relació entre els ciutadans professionalment vinculats amb les administracions públiques –bàsicament funcionaris, però també personal laboral i estatutari– i les diferents administracions amb què es troben units per una relació de subjecció especial.
No ens referirem aquest any en aquest apartat a les queixes referents a l’accés a la condició de policia local, que comporta, d’acord amb la llei, la superació d’un curs de formació a l’Escola de Policia de Catalunya –curs de formació que és comú a les policies local i autonòmica. Aquest fet va donar lloc a una recomanació del Síndic, que, entenia que aquest sistema no podia ser idoni per a la formació de policies locals quan ja fa bastant temps que han accedit al cos com a funcionaris en pràctiques. Per la importància que revesteix, aquesta qüestió és objecte d’un comentari independent en l’apartat de l’Informe referit a forces de seguretat.
Pel que fa a les qüestions relatives als funcionaris de presons a què fèiem referència en l’Informe de l’any 1998 -informacions reservades i educadors de presons–, no han estat resoltes pel Departament de Justícia. La tramitació d’informacions reservades a conseqüència d’incidents que han tingut lloc en centres penitenciaris és una qüestió que aquest any s’ha tornat a plantejar, i que novament recollim en l’apartat relatiu a serveis penitenciaris.
ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA
El 1999, les diferents administracions públiques, i especialment la Generalitat de Catalunya, han obert nombroses convocatòries per a l’accés a la funció pública.
Aquesta circumstància ha donat lloc a un augment de queixes, especialment relacionades amb les bases que regulen els diferents procediments.
En l’àmbit de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, els sistemes d’accés són recollits en el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legislatius vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i en el Decret 28/1996, pel qual s’aprova el reglament de selecció del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Entre els sistemes de selecció previstos per accedir a la funció pública, el que adopta més sovint la Generalitat i que ha originat, en conseqüència, el major nombre de queixes és el de concurs oposició. Aquest sistema comporta que els aspirants han de superar unes proves durant la fase d’oposició, i poden al·legar uns mèrits que seran valorats en la fase de concurs.
Els mèrits a valorar són determinats a les bases de les convocatòries i, en tot cas, han de tenir relació amb les places a proveir. És precisament aquesta relació la que ha donat lloc a la queixa dels aspirants que consideren que l’Administració no ha actuat de forma correcta quan no ha valorat uns mèrits que ells havien al·legat.
La majoria de les convocatòries de la Generalitat preveien que es considerarien un mèrit els serveis prestats en qualsevol Administració pública en què s’haguessin exercit funcions equivalents a les assignades a les places a proveir.
Aquesta redacció ambigua feia que s’al·leguessin com a mèrits serveis prestats en places que corresponien a cossos d’un grup diferent, normalment inferior, o a aquell que era objecte de la convocatòria, perquè entenien els aspirants que les funcions que hi havien tingut confiades eren equiparables a les de les places a proveir.
En resoldre la reclamació, el tribunal qualificador exposava a l’aspirant quins eren els criteris que el tribunal havia seguit per considerar que les funcions desenvolupades eren adients amb les de les places a proveir.
Normalment el criteri era que la plaça ocupada s'atribueix, amb independència del règim de vinculació, al mateix grup que la plaça objecte de convocatòria.
El Síndic va considerar que, atès que les funcions atribuïdes a les places són fixades en la llei de creació del cos, no podia considerar-se que el criteri fixat pel tribunal fos incorrecte; no obstant això, va recomanar que en la redacció de les bases es concretés més aquest aspecte a fi d’evitar confusions als aspirants (vegeu queixa núm. 464/99).
En d’altres casos, la queixa en relació amb les bases d’una convocatòria referida a personal laboral no afectava el contingut dels mèrits, sinó la indeterminació de les bases en relació amb els requisits que havien de reunir els aspirants.
Concretament, la convocatòria no incloïa el requisit de titulació requerit per a les places a proveir d’acord amb el conveni col·lectiu vigent; això va fer que participessin a les proves i en algun cas les superessin aspirants que amb posterioritat, quan així els va ser requerit, no van poder acreditar la possessió d’una determinat títol acadèmic. El Síndic va recordar al Departament de Governació que per no conculcar el principi de seguretat jurídica, les bases havien de detallar els requisits que s’havien determinat, en aquest cas en el conveni col·lectiu, per poder accedir a un determinat lloc de treball (vegeu queixa núm. 1455/99).
També en l’àmbit de l’Administració local s’han plantejat reclamacions en relació amb les bases de les convocatòries, com en el cas d’una queixa que plantejava la validesa d’unes convocatòries que no havien estat objecte de l’adequada publicitat.
La publicitat de les convocatòries per a l’accés a la funció pública té per objecte dotar de contingut l’article 23 de la Constitució Espanyola, que preveu que tots els ciutadans tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions públiques. Aquest accés només és possible si els ciutadans tenen coneixement de les convocatòries, i és per això que la normativa vigent preveu que les convocatòries han de ser públiques.
Tal com expressa la sentència del Tribunal Constitucional 80/1994 en estudiar l’àmbit protegit d’aquest dret fonamental d’accés a la funció pública, l’article 23.2 determina la possibilitat d’accedir a llocs funcionarials de l’Administració pública, per a tots els ciutadans, sense discriminació. Aquest accés és viable i possible mitjançant la publicitat que es faci de les convocatòries.
La normativa és clara en aquest respecte. L’article 97 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim Local, diu el següent:
«Els anuncis de convocatòries de proves d’accés a la funció pública local i de concursos per a la provisió de llocs de treball hauran de publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat».
A més, l’article 293.2 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya estableix: «Els anuncis de convocatòries de provés d’accés a la funció pública local i de concursos per a proveir llocs de treball s’han de publicar, a més del que disposa la normativa bàsica de l’Estat, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». En conseqüència, aquest article remet a la normativa bàsica de l’Estat, és a dir, a la disposició esmentada anteriorment de la Llei 7/1985.
També s’ha de tenir present el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, que tracta el règim del personal funcionari. L’article 76 d’aquest decret enuncia el contingut mínim que ha de contenir l’anunci de la convocatòria, la qual «s’ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado».
El Síndic va entendre que la manca de publicació de la convocatòria en el BOE limitava les possibilitats de participació en les esmentades convocatòries i, en conseqüència, afectava el dret a l’accés a la funció pública previst en l’article 23 del text constitucional. Aquesta afectació comportava un vici de nul·litat de la convocatòria (vegeu Actuació d’Ofici núm. 2141/99).
En relació amb l’accés a un lloc de treball a l'Administració pública, s’han rebut diverses queixes relacionades amb les borses de treball. La manca d’agilitat en els processos de selecció fa que, malgrat que moltes de les convocatòries preveuen un 10 % addicional de places per proveir possibles vacants que sorgeixin un cop aprovada l’oferta pública, les administracions segueixen fent nomenaments al marge d’aquestes convocatòries per proveir les vacants que es van produint.
Per fer aquests nomenaments, les administracions constitueixen borses de treball que els permeten accedir de forma ràpida a les dades de persones que tenen un perfil idoni per ocupar la plaça fins a proveir-la pels sistemes ordinaris.
La manca d’informació sobre el funcionament d'aquestes borses de treball fa que els ciutadans s’adrecin al Síndic quan veuen rebutjades les seves demandes de treball perquè sovint no se’ls indica com poder accedir a aquestes borses de treball (vegeu queixa núm. 1860/99).
[Tornar a l'índex]
Suggeriment al Departament de la Presidència sobre la redacció de les bases de convocatòries per a l’accés a la funció pública
Queixa núm. 464/99Una aspirant a l’accés a l’escala de gestió d'administració general del cos de gestió d’administració de la Generalitat de Catalunya va participar en el procés selectiu i superà la fase d’oposició, però sense obtenir plaça.
En la seva queixa al Síndic, es manifesta disconforme amb la valoració efectuada pel tribunal qualificador dels mèrits acreditats en la fase de concurs, que no van ser objecte de puntuació.
L’autora de la queixa considera que la redacció de la base 6.1.1 de la convocatòria, en virtut de la qual en la fase de concurs es valoren els serveis prestats en qualssevol Administració pública exercint-hi «funcions adients amb les places a cobrir», és ambigua i indeterminada, atès que enlloc no diu què s’ha d’entendre per funcions adients amb les places a cobrir.
En la resolució del recurs ordinari presentat contra la resolució per la qual es féu pública la relació d’aspirants que havien superat el procés selectiu, es comunicaren a l’autora els criteris adoptats pel tribunal qualificador, en la seva sessió de 21 de desembre de 1998, pel que fa a la valoració dels mèrits al·legats pels aspirants del procés selectiu, en els següents termes:
Només s’accepta la valoració dels serveis prestats en llocs de treball d’Administració pública; per tant, resten exclosos els serveis prestats en empreses públiques i similars.
Només s’accepta la valoració dels serveis prestats en llocs de treball d’Administració pública exercint funcions adients amb les de les places a cobrir, la qual cosa implica pertànyer, amb independència del tipus de vinculació –això és, personal interí, contractació laboral, contractació administrativa, etc.–., als cossos o escales d’administració general del grup B.
Quant als serveis prestats en places de doble grup de classificació B/C o A/B, són valorables els serveis prestats sempre que les funcions siguin adients amb les de les places a cobrir.
En l’esmentat escrit, la promotora de la queixa reitera la seva disconformitat amb la manca de publicitat de la concreció efectuada pel tribunal qualificador, pel que fa als criteris a tenir en compte per a la valoració dels mèrits al·legats pels aspirants.
D’altra banda, considera que aquesta concreció hauria d’haver-se establert a les bases, amb la qual cosa s'haurien evitat interpretacions confuses sobre els criteris de valoració dels mèrits en la fase de concurs que tenen importància a l’hora de tenir accés real a les places objecte de convocatòria.
El Síndic considera correcta la fonamentació de la resolució del recurs basada en la circumstància de les funcions exercides per la reclamant, que, en tant que funcionària del grup D, no són homogènies i intercanviables amb les tasques pròpies del cos de gestió.
En aquest sentit, entén el Síndic que aquesta argumentació és ajustada a dret, tenint en compte el que s'esmenta a la mateixa resolució, en el sentit que el contingut funcional de les places convocades és el propi del cos de gestió, les funcions del qual resten detallades a la base 1.2 de la convocatòria i a la disposició addicional 7a del Decret legislatiu 17/1997, de 31 d’octubre.
Tanmateix, el Síndic estima que una persona que no tingui coneixement específic d’aquest marc normatiu pot interpretar la base 6.1.1 d’aquesta convocatòria –quan esmenta que es valoren els serveis prestats en qualsevol Administració pública, exercint funcions adients amb les de les places a cobrir– en el sentit en què ho ha fet la promotora de la queixa.
Per tant, si, d’acord amb el marc normatiu aplicable, únicament són susceptibles de valoració les funcions exercides en llocs de treballs inclosos en els cossos o escales de les places objecte de convocatòria, estima el Síndic que una redacció de les bases, quant a valoració de mèrits, concretant aquest aspecte, evitaria confusions com les que ha generat el supòsit objecte d’estudi.
El Departament de Presidència informà el Síndic que acceptava el seu suggeriment i que portaria a terme una redacció més precisa i entenedora de les bases.
[Tornar a l'índex]
Manca dels requisits en una convocatòria pública
Queixa núm. 1455/99. El senyor X. va participar en la convocatòria per accedir a una plaça d’auxiliar forestal conductor, després d’haver superat les proves i, abans de signar el contrau-te, va ser requerit per presentar el títol d’FP2, COU o equivalent. En no poder justificar estar en possessió d’alguna d’aquestes titulacions, no ha pogut accedir definitivament a la plaça.El Departament de Governació va informar el Síndic que, malgrat els requisits de titulació –títol de batxillerat, FP2 o equivalent– derivats del IV conveni col·lectiu, es va comprovar que no era possible proveir les places de conductor amb personal titulat, i que davant la urgència per cobrir aquestes places per la proximitat de l’inici de la campanya forestal, es va pactar amb la representació sindical dels treballadors, com a mesura excepcional, l’admissió de personal sense titulació, però sempre donant preferència en l’elecció de places al personal titulat. Això va comportar que els contractes de més durada (sis mesos) fossin proveïts per personal amb titulació, i els de menor durada (tres mesos), amb persones de capacitat acreditada però sense titulació.
Aquest acord no es reflecteix de forma adequada en la convocatòria pública que hauria hagut de servir per fer conèixer als possibles aspirants les condicions d’accés tant en allò que fa referència a la titulació demanada com al que puguin considerar-se mèrits personals per tal d’accedir a una modalitat o a una altra, quant a la durada del contracte.
En conseqüència, per no conculcar els principis de seguretat jurídica, publicitat, mèrit i capacitat que han de regir aquestes convocatòries, el Síndic va recordar el deure legal de detallar, en les futures convocatòries de selecció del personal a què fa referència la present queixa, els requisits tant d’accés com de les circumstàncies de mèrit que seran tingudes en compte, de forma clara i indubtable.
El Departament d’Interior va comunicar al Síndic que aquestes condicions i requisits serien recollits en properes convocatòries.
[Tornar a l'índex]
Publicitat de les convocatòries de places per a l’accés a la funció pública
Actuació d’Ofici núm. 2141/99El Grup Socialista de l’Ajuntament de Montcada i Reixac s’adreçà al Síndic perquè l’Ajuntament havia obert tres convocatòries per ocupar places de funcionàries que no van ser objecte de publicació en el Butlletí Oficial.
Entenent que la petició del portaveu del Grup Municipal Socialista s’emmarca dins les previsions contingudes a l’article 12.2 de la Llei 14/1984, de 20 de març, del Síndic de Greuges, aquesta Institució va iniciar una actuació d’ofici, que se substancia amb el número d'expedient 2141/99.
Estudiada la normativa aplicable al cas, el Síndic va informar que la publicació al BOE de l’anunci de les convocatòries per accedir a la funció pública constitueix un dels principis bàsics per respectar el dret constitucional reconegut a l’article 23.2 de la carta magna.
La no publicació minva el coneixement de la convocatòria produint desigualtat entre les persones que aspiraren a prendre part en una convocatòria pública, i que la desconeixen perquè no figura anunciada al BOE, únic mitjà oficial de difusió en tot el territori de l’Estat, tal i com considera el Tribunal Suprem a la seva sentència de 4 d’octubre de 1993.
Aquesta mancança incideix negativament sobre un dels principis constitucionals que inspiren la selecció de personal de l’Administració, el de publicitat, i en conseqüència vulnera els d’igualtat, mèrit i capacitat reconeguts a l’article 23.2 i al 103.3 de la Constitució.
En l’àmbit local aquesta publicitat s’ha d’efectuar d’acord amb l’article 97, de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, entre d’altres mitjans, amb la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). En el cas de Catalunya, d’acord amb el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei dels ens locals, a la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat s’afegeix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
En conseqüència, i de conformitat amb el que s’ha exposat, el Síndic va considerar que hi havia hagut una actuació irregular de l’Administració, en no ajustar-se a l’ordenament jurídic per manca de publicació al BOE de l’anunci d’una convocatòria pública per a l’accés a la funció pública.
Malgrat aquesta consideració, no s’ha rebut cap resposta de l’ajuntament interessat.
[Tornar a l'índex]
Borsa de treball del personal de les administracions públiques
Queixa núm. 1860/99.El senyor X. s’adreçà al Síndic de Greuges denunciant el sistema de contractació que s’aplica a l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida.
Segons l’autor de la queixa, la contractació s’efectua entre familiars de persones que ja presten servei en aquest centre sanitari.
A sol·licitud del Síndic, el Departament de Sanitat i Seguretat Social informà que les vacants es proveeixen per estricte ordre de la puntuació que figura a la borsa de treball i tenint en compte el perfil de la plaça. El Síndic va demandar una informació complementària que resta pendent de rebre al finalitzar la redacció d’aquest Informe.
CONDICIONS DE TREBALL
Un altre bloc de queixes que cal destacar en matèria de funció pública és el relatiu a les condicions de treball del personal al servei de les administracions públiques.
Les persones que accedeixen a la funció pública ho fan participant en convocatòries d’un determinat grup i cos.
Això comporta l’exercici d’unes determinades funcions que són pròpies del cos al qual ha accedit el funcionari.
És la llei de creació del cos la que fixa les funcions que s’atribueixen a aquest cos, que només poden ser exercides per funcionaris o personal interí pertanyent a aquell cos.
Malgrat que la regulació legal és clara, el cert és que s’han rebut queixes de funcionaris disconformes amb les tasques que els són assignades per l’Administració pública a la qual pertanyen.
En ocasions les administracions al·leguen problemes de caràcter organitzatiu i adscriuen determinats funcionaris a tasques que no els són pròpies, sovint d’un nivell inferior.
En aquests casos el Síndic ha de recordar que les facultats d’autoorganització i de redistribució de personal que tenen les administracions públiques no autoritzen, en cap cas, d’assignar a un funcionari unes responsabilitats que no tenen res a veure amb les que corresponen al cos o categoria per al qual va accedir a una determinada administració pública (vegeu queixa núm. 801/99).
En altres casos les queixes relacionades amb les condicions de treball s’han referit als drets econòmics derivats d’unes determinades funcions.
El Síndic ha rebut queixes de sindicats de l’àmbit del personal sanitari que reclamaven l’equiparació de les condicions de treball, incloent-hi el règim retributiu, amb les del personal sanitari del Servei Català de la Salut.
Malgrat que la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya preveu l’equiparació de les condicions laborals i professionals del personal que forma part del Servei Català de la Salut i del personal que presta serveis als centres de la xarxa hospitalària d’utilització pública, el cert és que, segons els sindicats, aquesta equiparació encara no s’ha produït.
L’Administració al·lega que si s’ha produït un increment en l’actuació dels concerts que vinculen aquests centres sanitaris amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Aquest increment no ha repercutit en l’equiparació de les condicions i és per això que el Síndic ha instat el Departament de Sanitat i Seguretat Social a adoptar les mesures que garanteixin aquesta equiparació que deriva de la Llei d’ordenació sanitària (vegeu queixa núm. 1932/99).
[Tornar a l'índex]
Suggeriment a l’Ajuntament de Barcelona en relació amb l’adscripció a un lloc de treball adequat a la categoria professional
Queixa núm. 801/99Una funcionària de l’Ajuntament de Barcelona s'adreçà al Síndic de Greuges per exposar el seu desacord pel fet d’haver estat inclosa en el programa PAS d’aquest Ajuntament.
Això comportà que a l’autora de la queixa se li assignessin responsabilitats, com ara d’arxivar els expedients de matriculació de vehicles de l’any anterior, que no tenen res a veure amb la seva categoria i especialització professional, de tècnic mitjà de sanitat, la qual cosa va en detriment de la seva formació i qualificació i de la seva autoestima. La interessada hi afegia no haver rebut resposta suficient dels superiors respecte a les seves expectatives professionals.
En la seva resposta al Síndic, l’Ajuntament de Barcelona comunicà que en l’organització no hi havia places vacants de la seva categoria professional. La constatació d’aquesta circumstància sembla justificar l’itinerari que des d’aleshores ha seguit la comunicant per diferents dependències municipals, on li han estat assignades tasques inadequades a la seva qualificació i a la categoria que acredita en l’administració municipal.
La normativa estableix el dret dels funcionaris a exercir unes tasques professionals adequades al nivell de formació i responsabilitat que correspon a la categoria professional per raó de la qual van ser oportunament seleccionats.
L’assignació de tasques no congruents amb aquells criteris i requisits no són permeses ja que no es pot conculcar la dignitat personal i professional del treballador i anar en detriment de la seva formació i dret de promoció dintre de la carrera de l’Administració pública. La potestat d’autoorganització de la funció pública per part de les administracions públiques no inclou la modificació arbitrària i permanent de la categoria professional dels seus treballadors.
En conseqüència, malgrat les referències concretes que es fan a diferents circumstàncies de caire personal i professional de l’autora de la queixa, el Síndic va recordar a l’Ajuntament el deure legal d’adscriure-la a un lloc de treball adequat i respectuós amb la seva categoria professional.
L’Ajuntament va comunicar que la funcionària havia estat adscrita a un lloc de treball de la categoria professional que li corresponia.
[Tornar a l'índex]
Suggeriment al Departament de Sanitat i Seguretat Social per tal que afavoreixi l’equiparació de les condicions laborals i professionals del personal de la xarxa pública hospitalària
Queixa núm. 1932/99Un sindicat s’adreçà al Síndic per demanar-li que instés el Departament de Sanitat i Seguretat Social a adoptar mesures per donar compliment a la disposició transitòria 5a de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que preveu l’equiparació de les condicions laborals i professionals del personal que forma part del Servei Català de la Salut amb el que treballa i del que treballa als centres de la xarxa hospitalària d’utilització pública.
Segons els autors de la queixa, el Departament, en resposta a una pregunta parlamentària del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, va indicar que els darrers anys s’havia produït un increment en la facturació dels concerts.
El Síndic va sol·licitar al Departament que li indiqués quins mecanismes havia previst per garantir que aquest increment en la facturació dels concerts repercutiria en l’equiparació de les condicions laborals i professionals, per tal de donar compliment a la Llei d’ordenació sanitària.
Com sigui que de la resposta del Departament resulta que no s’havia previst cap mecanisme, el Síndic va suggerir que s’adoptessin mesures per garantir aquesta equiparació. Aquest suggeriment resta pendent de resposta al concloure la redacció d’aquest Informe.
RÈGIM D’INCOMPATIBILITATS
El règim d’incompatibilitats dels funcionaris públics té una doble finalitat. El primer objectiu és limitar l’accés a més d’un lloc de treball a les administracions públiques, de forma que la llei tendeix que el personal al servei de les administracions públiques, amb excepcions previstes a la mateixa norma i justificades per l'interès general, ocupin un sol lloc de treball a les administracions públiques.
La segona finalitat té per objecte que els que exerceixen una activitat pública no tinguin activitats privades que puguin interferir el correcte funcionament de l'activitat pública, de manera que es posi en perill la independència o imparcialitat del funcionari en les tasques que té encomanades per raó de servei.
És per això que la normativa preveu activitats privades que, per la relació amb l’activitat del funcionari, es consideren incompatibles, i a més preveu que en tot cas el funcionari ha de sol·licitar la compatibilitat.
Malgrat l’existència d’aquest règim, el Síndic ha rebut queixes de ciutadans que se sentien perjudicats per l'activitat d’alguns funcionaris públics que incomplien aquest règim d’incompatibilitats.
En aquests casos el Síndic s’ha adreçat a l'Administració en la qual presta servei el funcionari per comunicar-li el possible incompliment de la normativa d'incompatibilitat i instar-la a revisar la situació i els expedients en els quals el funcionari hagi intervingut per tal de valorar l’objectivitat de la decisió adoptada.
En tos els casos les administracions han manifestat desconèixer l’exercici d’una activitat privada per part del funcionari públic que presumptament havia incomplet l’obligació de sol·licitar autorització de compatibilitat per a l’exercici d’una activitat privada (vegeu queixa núm. 308/98).
[Tornar a l'índex]
Aplicació del règim d’incompatibilitats
Queixa núm. 308/98.El senyor X. arquitecte, s’adreçà al Síndic de Greuges perquè se sentia perjudicat per l’actuació d’altres tècnics que exerceixen la mateixa activitat professional i es veuen afavorits per la seva relació amb administracions públiques amb competències sobre l’activitat privada de la seva professió.
El Síndic va recordar als ajuntaments i el consell comarcal implicats en la queixa que cal evitar la intervenció en expedients administratius d’aquelles persones en qui concorren interessos particulars que puguin afectar l’objectivitat de la decisió administrativa i, en conseqüència, cal donar compliment a la normativa d'incompatibilitats.
Les administracions afectades van comunicar al Síndic que revisarien els expedients tramitats per aquests tècnics i que evitarien la intervenció d’aquests en expedients on poguessin concórrer causes d’incompatibilitat.
ABSENTISME LABORAL
Diverses queixes presentades al Síndic de Greuges plantegen la possible vulneració de drets que comporta el control que fan les administracions públiques de l’absentisme laboral.
Són diverses les administracions públiques que dubten de l’eficàcia i la validesa dels serveis de la seguretat social que atorguen les baixes mèdiques per raó de la malaltia, i han contractat serveis privats amb l’objecte de verificar aquestes situacions de baixa.
Aquests contractes que s’emmarquen dins la capacitat de control que les normes atribueixen a l’empresari, i també a l’Administració pública quan actua com a empresari, poden comportar una vulneració del dret a la intimitat del funcionari públic.
El Síndic considera que el dret a la intimitat també es manifesta en l’àmbit de les relacions professionals i, en conseqüència, aquesta relació no habilita les administracions públiques per interferir en la vida privada dels seus funcionaris.
Però no tota interferència és il·legítima i és per això que cal analitzar la proporcionalitat entre l’afectació d’aquest dret a la intimitat i l’actuació de les administracions públiques.
El Síndic considera que quan aquest control és confiat a personal mèdic, sotmès al deure de reserva professional, que, amb l’autorització del funcionari, comprova la situació de baixa, sense que aquesta prova pugui tenir en cap cas més valor que la baixa mèdica atorgada pels corresponents òrgans de l’Administració pública, el que es fa és únicament constatar la veracitat de la baixa i recaptar les dades relatives a la situació de baixa i alta. El personal que desenvolupa aquesta funció de control, però, no pot donar trasllat a l’empresari, l'Administració en aquest cas, de dades relatives al diagnòstic mèdic. Si aquests límits es respecten, l’activitat de l’Administració no pot considerar-se una vulneració del dret a la intimitat i, en conseqüència, és legítima (vegeu queixa núm. 1196/98).
El Síndic entén que per conjugar el legítim dret del treballador a disposar del temps necessari per recuperar-se de les afeccions a la seva salut que li impedeixen treballar i, alhora, la garantia que algunes persones no deixen d’assistir a la feina tot al·legant, fraudulentament, malaltia, caldria reforçar el control i seguiment públic de la incapacitat temporal. Aquesta funció, a Catalunya, la té confiada el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics, el qual hauria de disposar dels recursos suficients per desenvolupar-la amb efectivitat.
[Tornar a l'índex]
Suggeriment a les diferents administracions públiques (Generalitat i ajuntaments) en relació amb el control de l’absentisme laboral
Queixa núm. 1196/98Diversos sindicats denunciaren que els departaments de la Generalitat i també d’altres administracions havien contractat un servei de control de l’absentisme laboral que a més d’aquesta funció presta altres serveis.
Aquesta decisió de l’Administració incideix en la relació professional en què el treballador desplega la seva activitat laboral. Entén l’Administració, segons la resposta a la demanda d’informació del Síndic, que d’acord amb sentències dels tribunals superiors de justícia l’àmbit de les relacions laborals exclou del dret a la intimitat determinats fets relatius a relacions socials o professionals.
També s’indica que la mateixa Llei orgànica 5/1992, de 29 d’octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal, preveu que no cal el consentiment de l’afectat quan les dades de què es tracti es refereixen a persones vinculades, entre altres coses, per una relació laboral, i siguin necessàries per al manteniment de les relacions o per al compliment del contracte.
El control d’absentisme laboral deriva de la facultat de l’Administració d’instrumentar els mitjans de vigilància que s’han de produir dins del respecte degut a la intimitat del personal al seu servei.
Entén l’Administració que la verificació de l’estat de malaltia entraria dins de les facultats de control i vigilància de l’Administració.
El nostre text constitucional, a l’article 18, garanteix el dret a la vida privada davant les intromissions il·legítimes.
El Tribunal Constitucional, en l’acte 642/1986, de 23 de juliol, indica que aquest dret parteix del respecte a la vida privada i familiar, que ha de quedar exclosa de les intromissions de tercers.
En la sentència 231/1988, el Tribunal Constitucional assenyala que el dret a la intimitat personal i familiar és un dret fonamental vinculat a la pròpia personalitat, que implica l’existència d’un àmbit propi i reservat davant de l’acció de tercers (FJ3).
El dret a la intimitat no és exclòs de l’àmbit de les relacions de treball i constitueix un límit a l’activitat de l’empresari.
En l’àmbit de les relacions laborals el dret a la intimitat pot en ocasions entrar en col·lisió amb l’interès de l’empresa, concretament amb el dret de control i vigilància.
Abans d’entrar en l’anàlisi d’aquest conflicte entre dret fonamental i interès legítim, cal tenir en compte que si bé els drets fonamentals poden quedar limitats de forma legítima, perquè això sigui possible el conflicte s’ha de produir entre dos drets fonamentals, o entre un dret i un interès de relleu constitucional.
És qüestionable que en aquest cas es pugui parlar d'interès de rellevància constitucional (criteri proporcionalitat) i per això, en principi, hem de manifestar que el dret a la intimitat és un límit a la potestat de l’empresari i així ho estableix l’Estatut dels treballadors en el seu article 4.2.
És important fer referència a la sentència del Tribunal Constitucional 142/1993 dictada en resolució del recurs d’inconstitucionalitat presentat en relació amb la Llei 2/1991, de 7 de gener, que regula el dret d’informació en matèria de contractació laboral. Els recurrents entenien que l’article 1.1 de la llei vulnerava el dret a la intimitat personal reconegut a l’article 18.1 de la Constitució Espanyola, perquè obliga els empresaris a facilitar als representants dels treballadors una còpia bàsica dels contractes que celebren per escrit.
La fonamentació de la norma es trobava en el dret de participació dels treballadors, el dret a la activitat sindical a l’empresa o en l’interès públic mateix en el compliment de les normes laborals. Consideraren els recurrents que aquestes finalitats legítimes poden ser objecte de compliment a través d’altres mitjans, com pot ser la verificació per la mateixa Administració pública i els seus funcionaris, atès el dret de reserva a què la llei els obliga.
En la seva sentència, el Tribunal Constitucional assenyala que no es pot negar que els drets fonamentals operen en l’àmbit de les relacions de treball, si bé és també cert que l’exercici d’aquests drets no pot invocar-se com a causa que justifiqui l’incompliment dels deures laborals.
És obvi també que les dades personals s’inclouen dins l’àmbit del dret a la intimitat (sentència del Tribunal Constitucional 45/1989).
Si bé l’activitat de control i vigilància de l’empresari és legítima, això no significa que es trobi exempta de límits, i no pot en cap cas afectar l’esfera privada ni constituir intromissions il·legítimes.
En l’àmbit de la salut laboral, que és objecte d'aquesta queixa, es planteja el problema de les visites mèdiques.
L’Estatut dels treballadors (article 20.4) preveu que l’empresari pot fer ús de reconeixements mèdics per comprovar les baixes en el treball. És important tenir en compte que el reconeixement només pot ser efectuat per personal mèdic, i aquesta obligació deriva de la necessitat de reserva professional, amb la finalitat d’evitar l’accés a dades de la vida privada.
Aquest article parteix del fet que el sistema públic de control és insuficient i es constitueix un sistema alternatiu de control basat en la idea que la baixa és injustificada, i pretén defraudar els interessos dels empresaris.
Aquest sistema de control és sens dubte una intromissió en la vida privada dels treballadors i caldria, doncs, analitzar si resulta proporcionat.
Es tracta d’una pràctica que pretén el control de l'absentisme dels treballadors. Per bé que aquesta finalitat és legítima, en la mesura que incideix o pot incidir en el dret a la intimitat del treballador, s’ha d’aplicar de forma que tingui la menor incidència possible sobre aquest dret.
En l’informe es fa una afirmació que és qüestionable quan indica que la Llei orgànica 5/1992 permet que s’exclogui el consentiment de l’afectat quan les dades de què es tracti es refereixen a persones vinculades per una relació laboral. Però aquesta interpretació només és possible quan les dades o l’objecte de tractament siguin precisos per al manteniment o compliment del contrau-te, justificació que és discutible quan les dades van més enllà de la durada de la baixa mèdica i inclouen informació referent al diagnòstic.
La legalitat vigent autoritza l’empresari durant la situació de baixa a controlar la legalitat de la situació, però no el diagnòstic i, en fer-ho, ha de complir el criteri de proporcionalitat i respecte a la intimitat del treballador.
En conseqüència, si bé no pot estimar-se contrari a la legalitat el control de les baixes per part de l'empresari, aquest control ha de ser respectuós amb el dret a la intimitat del treballador, és a dir, requereix el consentiment d’aquest i no pot tenir més valor que la baixa emesa pels òrgans de l’administració sanitària.
A més, aquestes dades només poden facilitar-se perquè el personal mèdic faci el control i no poden, doncs, ser objecte d’un tractament informàtic que excedeixi la informació relativa a la data d’altes o baixes i, sense la voluntat expressa del treballador, no pot incloure dades relatives al diagnòstic mèdic. En altre cas, el Síndic entén que s’estaria davant d’una vulneració del dret a la intimitat que no pot emparar-se en l’interès legítim de l’empresari en el control de l’absentisme laboral.
El Tribunal Constitucional entén –sentència 143/1994– que un sistema normatiu que autoritzi la recollida de dades amb interessos legítims, sense disposar de garanties per evitar un ús potencialment invasor de la vida privada, vulneraria el dret a la intimitat.
Per tant, cal concloure que entre les facultats de control no s’inclou l’emmagatzematge informàtic de dades relatives a la salut dels treballadors. A més, no resulta –segons el criteri de Tribunal Constitucional– una mesura ponderada, atesos els interessos en joc, ja que no hi ha una connexió íntima entre la informació requerida i l’interès legítim de l’empresari en el control de l’absentisme laboral.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |