| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
IntroduccióRecomanació
a l'Ajuntament de Barcelona en relació amb la necessitat de motivar
les qualificacions dels tribunals en els processos selectiusSeguiment
de l'actuació d'ofici núm. 2141/99 (pàg. 48 del BOPC,
núm. 34, de 24 de març de 2000)Seguiment
de la queixa núm. 1932/99 Seguiment
de la queixa núm. 1196/98 En l'àmbit de la funció pública, de les abundants queixes plantejades, que aquest any han estat 90, algunes afecten els sistemes de selecció dels funcionaris i altres es refereixen als drets que els funcionaris tenen reconeguts.
Respecte a l'accés, alguns aspirants que havien superat les diferents fases del procés selectiu s'han adreçat al Síndic perquè consideren excessiu el retard de l'Administració a efectuar els nomenaments.
També les persones que volen accedir a l'Administració com a interins s'han adreçat al Síndic en desacord amb els procediments de designació d'aquests interins.
El Síndic ha hagut d'intervenir en situacions provocades per la manca d'admissió de la sol·licitud de reingrés d'un funcionari en excedència voluntària. En la major part de casos, aquestes sol·licituds són denegades per l'Administració.
També s'han presentat queixes de funcionaris que denuncien manca d'assignació de tasques o bé assignació de tasques que no corresponen a la categoria professional.
Quant al règim d'incompatibilitats, les qüestions plantejades permeten comprovar el greu retard de les administracions a resoldre les sol·licituds de compatibilitat.
En relació amb el règim de selecció de funcionaris, en el qual centrem aquest Informe, les principals qüestions plantejades responen a la manca de publicitat d'algunes convocatòries. Malgrat que la normativa vigent estableix la publicitat de les convocatòries com un requisit per accedir a la funció pública d'acord amb els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat; en determinades circumstàncies el règim de publicitat ha estat parcial.
En altres ocasions els principis que regeixen l'accés a la funció pública s'han vist vulnerats quan s'han fet convocatòries de selecció de caràcter restringit que, en conseqüència, no permeten la participació de tot aquell aspirant que compleixi els requisits, sinó que se'ls exigeixen determinades condicions. Cal considerar que, en principi i amb caràcter general, les convocatòries restringides són contràries als principis constitucionals.
En relació amb l'accés, en moltes queixes els ciutadans s'han mostrat en desacord amb la valoració que els òrgans de selecció fan de determinats mèrits, especialment del mèrit referit a l'experiència professional prèvia. Aquesta és una qüestió que el Síndic destaca en l'Informe al Parlament.
Com a seguiment d'actuacions d'exercicis anteriors, comentem la publicitat d'unes convocatòries de places (actuació d'ofici núm. 2141/99), l'equiparació de les condicions laborals del personal de la xarxa pública hospitalària (queixa núm. 1932/99) i el suggeriment sobre els control de l'absentisme laboral(queixa núm. 1196/98).
2- Sistema selectiu. Motivació de les decisions dels tribunals qualificadors
Les administracions públiques seleccionen el seu personal, funcionari o laboral, mitjançant convocatòria pública i per un sistema de concurs, oposició o concurs-oposició que garanteixin els principis previstos en el text constitucional d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a la funció pública.
El sistema més usat per les administracions públiques és el concurs-oposició, que permet, juntament amb la superació d'unes proves, la valoració d'uns mèrits que solen coincidir amb l'acreditació de l'experiència professional prèvia en funcions anàlogues a les que són objecte de convocatòria.
La valoració dels aspirants correspon a un òrgan de selecció que ha de garantir la seva especialització i objectivitat en la valoració.
Han estat, diverses les queixes en què aspirants a una placa a: l'Administració pública com a personal funcionari o laboral' discrepen de la valoració dels mèrits efectuada pels òrgans de selecció perquè entenen que el tribunal no havia interpretat de forma correcta els mèrits relatius a l'experiència professional.
Els arguments de les administracions en resposta a les reclamacions dels aspirants i del Síndic de Greuges són la discrecionalitat tècnica reconeguda als òrgans de selecció.
Com a mostra reproduïm la resposta donada per l'Ajuntament de Barcelona en un cas suscitat l'any 2000.
"En aquest sentit, cal deixar clar que l'actuació tribunal qualificador ha estat en tot moment adequada a la legalitat vigent, valorant els mèrits adduïts per cada aspirant d'acord amb els justificants que els mateixos han presentat, i valorats sempre per personal tècnic especialitzat d'aquest Ajuntament, mantenint en tot moment un criteri d'actuació que s'emmarca completament dins els marges de discrecionalitat tècnica que la legislació i la jurisprudència reconeixen als òrgans de selecció... "(vegeu queixa núm. 421/00).
Efectivament, és reiterada la jurisprudència que determina que els judicis tècnics i les qualificacions dels tribunals de selecció, especialitzats i imparcials, en les proves d'accés a l'Administració no són susceptibles de control per part dels tribunals de justícia. En aquest sentit, el Síndic tampoc substituirà l'òrgan de selecció en allò que les seves valoracions tenen d'apreciació tècnica.
Tanmateix, aquesta afirmació inicial no permet argumentar una exempció del control en l'exercici d'aquesta potestat discrecional o la impossibilitat d'impugnar les estimacions o valoracions tècniques dels Tribunals qualificadors.
En aquest sentit, per articular el necessari control dels actes de discrecionalitat tècnica, la doctrina i la jurisprudència han utilitzat com a criteris determinants: el control dels elements reglats de l'acte discrecional, la teoria dels fets determinants i l'aplicabilitat dels principis que informen l'ordenament jurídic, en especial, el principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, reconegut a l'article 9.3 de la Constitució Espanyola.
Una de les principals exigències derivades del principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics és la necessitat d'aportar les causes que justifiquen les decisions d'aquests. L'exigència de motivació és particularment intensa en el cas dels actes discrecionals, com un criteri més de control d'aquests.
En aquest sentit, la doctrina estima que la motivació de la decisió marca la diferència entre allò que és discrecional i allò arbitrari, perquè si no hi ha motivació que la fonamenti, l'única justificació serà la voluntat de qui l'adopta.
Així doncs, l'article 54.1 apartat f) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, disposa que han de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret, els actes que es dicten en exercici de potestats discrecionals.
D'altra banda, la motivació no es compleix amb qualsevol fórmula convencional, sinó que ha de reflectir el procés lògic i jurídic que ha determinat una decisió administrativa concreta.
Si bé és cert que en el punt 2 de l'article 54 de la Llei 30/1992 s'afirma que la motivació dels actes que exhaureixen els procediments selectius i de concurrència competitiva ha de ser conforme al que disposen les normes que regulen les convocatòries, considerem que aquesta concreció no afecta l'essència de l'obligació de motivar, sinó la forma de fer-ho i, en tot cas, segons disposa el mateix precepte, han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució adoptada.
Finalment, en relació amb la redacció de les bases reguladores de convocatòria, el Síndic assenyala que la controvèrsia que ens ocupa deriva en part de l'ambigüitat o incertesa en la redacció de les bases que regulen la fase de concurs, concretament respecte a l'avaluació dels mèrits en experiència professional.
Altrament, una redacció més precisa d'aquesta base afavoriria una interpretació més. clara i, en conseqüència, menys susceptible de controvèrsies, sense limitar la potestat de discrecionalitat tècnica dels tribunals qualificadors.
Així doncs, el Síndic ha suggerit que, en noves convocatòries s'estudiï la possibilitat de redactar les bases reguladores en el sentit d'especificar com es valorarà, en la fase de concurs, l'experiència professional.
[Tornar a l'índex]
Recomanació a l'Ajuntament de Barcelona en relació amb la necessitat de motivar les qualificacions dels tribunals en els processos selectius
Queixa núm. 421/00Dos aspirants a la provisió de vuit places de tècnic mitjà en ciències socials (educadors socials) de l'Ajuntament de Barcelona pel sistema de concurs oposició lliure es van adreçar al Síndic, disconformes amb el resultat de les proves.
Els aspirants havien superat les diferents proves de què constava la fase d'oposició, però discrepaven de la valoració de mèrits. Formulades al·legacions davant del tribunal, aquestes són desestimades amb arguments que segons els promotors resulten contradictoris.
El Síndic va demanar informe a l'Ajuntament sobre els criteris de valoració de l'experiència aplicats als tribunals.
L'Ajuntament informà el Síndic que entenia que el tribunal havia actuat dins dels marges de la discrecionalitat tècnica.
El Síndic considera que, en la fase de concurs de mèrits, a l'hora de valorar els corresponents a l'experiència, el tribunal ha de motivar les seves decisions, ja que en cas contrari no és possible saber quins han estat els criteris adoptats pel tribunal de selecció.
El Síndic suggereix que el tribunal motivi les seves decisions i que les administracions convocants, amb caràcter general, delimitin en les bases els mèrits que seran objecte de valoració en les diferents convocatòries.
L'Ajuntament no ha donat resposta al nostre suggeriment.
3- Seguiment d'actuacions d'exercicis anteriors
[Tornar a l'índex]
Seguiment de l'actuació d'ofici núm. 2141/99
(pàg. 48 del BOPC, núm. 34, de 24 de març de 2000)Publicitat de les convocatòries de places per a l'accés a la funció pública
El grup socialista de l'Ajuntament de Montcada i Reixac s'adreçà al Síndic de Greuges perquè el consistori havia obert tres convocatòries per ocupar places de funcionaris que no havien estat publicades prèviament en el butlletí oficial.
El Síndic va considerar que hi havia hagut una actuació irregular de l'Administració, en no ajustar-se a I'ordenament jurídic per manca de publicació de l'anunci convocatòria pública per a l'accés a la funció pública, ja que la publicació constitueix un dels principis constitucionals bàsics que inspiren la selecció de personal de l'Administració publicació.
L'Ajuntament de Montcada i Reixac comunicà al Síndic que havia resolt atendre les seves recomanacions.
[Tornar a l'índex]
Seguiment de la queixa núm. 1932/99
(pàg. 49 i 50 del BOPC núm. 34, de 24 de març, de 2000)Suggeriment al Departament de Sanitat i Seguretat Social per tal que afavoreixi l'equiparació de les condicions laborals i professionals del personal de la xarxa pública hospitalària
Un sindicat s'ad'reçà al Síndic per demanar-li que instés el Departament de Sanitat i Seguretat Social a adoptar mesures per donar compliment a la disposició transitòria 5a de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que preveu equiparar les condicions laborals i professionals del personal dels centres proveïdors del Servei Català de la Salut que configura la xarxa hospitalària d'utilització pública.
El Síndic va sol·licitar al Departament que li indiqués els mecanismes previstos per garantir que aquest increment en la facturació dels concerts repercutiria en I'equiparació de les condicions laborals i professionals, per donar compliment a la llei.
El Departament va remetre's, en la seva resposta, a la Resolució 141/VI del Parlament de Catalunya de 31 de marc, de 2000 la segons la qual "el Parlament insta el Govern a dur a terme les actuacions necessàries per tal que, en el marc del nou sistema de finançament de la sanitat, es facin efectives les equiparacions que quedin pendents de les condicions i professionals del personal de la xarxa hospitalària d'utilització pública i el personal concertat de la xarxa d'atenció primària amb les del personal de l'Institut Català de la Salut".
Seguiment de la queixa núm. 1196/98
(pàg. 50 i s. del BOPC núm. 34, de 24 de març de 2000)Suggeriment a la Generalitat i els ajuntaments en relació amb el control de l'absentisme laboral
Diversos sindicats es van adreçar al Síndic de Greuges per tal d'exposar el seu desacord amb el sistema de control de l'absentisme laboral en diferents administracions públiques.
El control de l'absentisme laboral a l'Administració deriva de la facultat d'instrumentar els mitjans de vigilància que s'han de produir dins del respecte degut a la intimitat del personal al seu servei. El dret a la intimitat no queda exclòs de l'àmbit de les relacions de treball i constitueix un límit a l'activitat de l'empresari.
En opinió del Síndic, si bé no pot considerar-se contrari a la legalitat que l'empresari controli les baixes, aquest control ha de ser respectuós amb el dret a la intimitat del treballador, és a dir, requereix el consentiment d'aquest.
A més, les dades mèdiques dels treballadors només poden facilitar-se perquè el personal mèdic faci el control i no poden ser objecte d'un tractament informàtic que excedeixi la informació relativa a la data d'altes i baixes, i sense la voluntat del treballador no es poden incloure informacions relatives al diagnòstic mèdic.
Aquesta és la recomanació que el Síndic va efectuar al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que té assumides, en el cas de la Generalitat de Catalunya, competències en matèria de funció pública.
El Departament va comunicar al Síndic que estava d'acord amb la seva recomanació i que en cap cas seria possible la comunicació o emmagatzematge de dades relatives a la salut dels treballadors (diagnòstic), i que adreçaria una circular a tots els departaments amb la finalitat de coordinar el control de l'absentisme d'acord amb els criteris fixats al suggeriment del Síndic de Greuges.
Ja tancat aquest expedient, els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'expedient obert per l'Agència de Protecció de Dades al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, després de comprovar que el Departament havia facilitat dades personals dels funcionaris a una empresa de serveis mèdics perquè controlés les baixes laborals. Així, aquesta empresa havia elaborat un arxiu de l'historial mèdic del personal que havia estat objecte de control.
Segons l'Agència de Protecció de Dades, coincidint amb la valoració del Síndic, l'existència de diagnòstics mèdics en una base de dades que controla l'absentisme laboral vulnera la intimitat dels treballadors.
En definitiva, evitar el frau en les baixes mèdiques és responsabilitat dels organismes públics de la seguretat social que la tenen atribuïda.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |