| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
IntroduccióLa
readscripció dels funcionaris docentsEls
criteris per a la designació de personal interí i substitut
en la funció pública docentEl
personal interí de l'Administració de justíciaAltres qüestions
referents a la funció pública: Sistemes
de selecció / Assetjament psicològic
Altres
recomanacions i suggeriments de caràcter generalEn l'àmbit de la funció pública docent s'han d'adoptar mesures per evitar que es mantingui durant molts cursos l'adscripció provisional dels funcionaris docents que no poden accedir a una plaça definitiva, i que, quan finalment l'obtenen, els és determinada d'ofici per l'Administració. S'han d'arbitrar mitjans per evitar les greus conseqüències que comporta el desplaçament a localitats molt allunyades d'aquelles on durant anys havien exercit la tasca docent.
En relació amb les mesures per permetre compaginar la vida familiar
i laboral, s'haurien de preveure les situacions creades per malalties
greus dels ascendents a càrrec dels funcionaris.
Però el que aquest any volem destacar és que s'ha volgut efectuar un tractament conjunt dels temes referents a la funció pública, abandonant la pràctica anterior en el cas de la funció pública docent, que es tractava en l'apartat relatiu a l'ensenyament. Aquest any, per la similitud de les qüestions plantejades en relació amb altres funcionaris públics, s'ha optat per un tractament conjunt. Amb tot això, en el cas de la funció pública docent el que més ens ha preocupat aquest any és el procés de readscripció dels funcionaris.
Aquest procés ha posat fi a una constant situació de provisionalitat, però la solució final ha estat en ocasions traumàtica per a les persones afectades, que es veuen desplaçades a llocs de treball molt allunyats del seu domicili i dels llocs de treball on feia molts anys que exercien.
També el procés d'assignació de places a interins i substituts -que en el cas de la funció pública docent afecta un gran nombre de persones- ha estat objecte d'anàlisi. Però és potser en el cas del personal de l'Administració de justícia on la designació d'interins ha estat més polèmica, fins al punt que ens hem permès analitzar un pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre aquesta qüestió.
En relació amb el règim de selecció dels funcionaris novament s'han plantejat queixes que qüestionen els criteris de valoració emprats pels tribunals o pels òrgans tècnics de selecció.
Aquest any per primer cop ens referim a les queixes que plantegen qüestions d'assetjament psicològic en el lloc de treball i que, originant conflictes de difícil solució, sovint acaben amb una situació de baixa mèdica.
Hem rebut algunes queixes que denuncien que el funcionari se sent il·legítimament privat de l'exercici d'unes funcions que li són pròpies, sense rebre cap justificació sobre la seva situació en el lloc de treball.
En altres casos s'ha qüestionat la manca d'una política de suport als funcionaris públics que assumeixen responsabilitats familiars derivades de la convivència amb ascendents majors d'edat que no es podien valer per si mateixos.
En aquests casos els funcionaris lamenten que les mesures per afavorir la cura dels fills no s'estenguin a aquests supòsits, perquè no s'afavoreix l'obtenció de reduccions de jornada amb compensacions econòmiques o no es facilita l'accés a ajuts en el cas dels ascendents.
Finalment, també ens hem referit a qüestions purament procedimentals relatives en algun cas a la manca de coordinació entre els diferents òrgans del departament amb competències en matèria de funció pública i, en altres casos, a la manca d'emissió d'un certificat de serveis previs per part de l'Administració, que al·legava no disposar d'aquesta documentació, malgrat que el fet havia quedat prou acreditat per l'interessat, que amb aquesta manca d'emissió del certificat veia perjudicades les seves expectatives de jubilació.
En aquest àmbit s'ha incoat una sola actuació d'ofici, en assabentar-se el Síndic, mitjançant la premsa, que l'Institut Català de la Salut havia contractat com a metge una persona que no disposava de titulació.
[Tornar a l'índex]
La readscripció dels funcionaris docents
Ja en informes anteriors hem posat de manifest la situació en què es troben molts funcionaris docents que, un cop superat el procés que els permet l'accés a la funció pública docent, bé com a professors d'ensenyament secundari bé com a mestres, veuen com curs rere curs són adscrits en una plaça d'adscripció provisional i fins passats molts anys no passen a tenir-ne una de definitiva, amb el que això comporta d'estabilitat en el lloc de treball.Però, quan finalment obtenen aquesta destinació definitiva, sovint veuen empitjorar la seva situació.
Persones que ja l'any 1997 van superar les proves d'accés al cos de professors de secundària, i des d'aquella data són destinades provisionalment a l'institut d'educació secundària (en endavant IES) d'un mateix municipi o comarca, en veure's obligades a participar en el concurs com a concursants forçosos, veuen com les places que corresponien a la comarca on exercien són adjudicades a professors amb dret de preferència, i a elles no se'ls adjudica cap de les places que havien sol·licitat, sinó que l'Administració, en compliment de la normativa vigent, els adjudica una destinació d'ofici.
En aquests casos, la destinació sovint es produeix en un centre docent molt lluny del domicili de l'afectat, la qual cosa comporta, en el millor dels casos, un trasllat de domicili d'una persona ja arrelada en una comarca. Però en molts altres casos, això no afecta només el funcionari, sinó també la seva família, ja que, o bé obliga a un trasllat familiar o bé a una separació. La situació és especialment greu en el cas de persones que tenen familiars a càrrec. En aquests casos el Síndic ha demanat que es valorin aquestes circumstàncies per tal de concedir una comissió de serveis al funcionari afectat en una destinació més a prop del seu domicili (vegeu queixa núm. 2818/01).
Si bé és cert que en molts casos el Departament d'Ensenyament ha estat sensible a la situació produïda, i ha atorgat la comissió de serveis, en altres casos s'ha limitat a afirmar que havia actuat d'acord amb la normativa vigent en atorgar d'ofici una destinació definitiva i ha desestimat la sol·licitud de comissió de serveis sense cap motivació. En aquests casos, el funcionari ha vist com unes places que ell podia ocupar amb adscripció provisional li eren denegades per passar a ser ocupades per persones que no han accedit a la funció pública (vegeu queixa núm. 3206/01).
En la mateixa situació estan els funcionaris dels cossos de mestres que, després de molts anys d'ocupar adscripcions provisionals, són assignats d'ofici per l'Administració a una plaça molt llunyana al seu domicili. En aquests casos les adjudicacions assignades per l'Administració tenen el caràcter d'adjudicacions definitives i d'aquesta qualificació se'n deriva una greu conseqüència, que és que els funcionaris no podran participar en un concurs per obtenir una nova destinació fins passats dos anys.
En tots aquests casos el Síndic ha demanat al Departament que es plantegi l'oportunitat de modificar la normativa vigent, la qual cosa requerirà una modificació de la normativa bàsica estatal (vegeu queixa núm. 3395/01).
Queixa núm. 2818/01
Desacord amb una adscripció d'ofici a una professora d'ensenyament secundari
Una professora d'ensenyament secundari que va aprovar les oposicions l'any 1997 estava destinada provisionalment a un institut d'educació secundària de Santa Coloma de Gramenet, on va estar fins al curs 2000-2001. Aquest darrer curs se li va adjudicar d'ofici una plaça en un IES de Gandesa. Aquesta adjudicació li exigeix el trasllat de domicili. Per aquest motiu i atès que té a càrrec seu una filla menor i el seu pare està invàlid, va demanar una comissió de serveis, la qual li va ser denegada.
El Síndic es va adreçar al Departament d'Ensenyament i aquest va comunicar que havia atorgat a la interessada una comissió de serveis en un IES més proper al seu domicili.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 3206/01
Desacord amb la denegació d'una comissió de serveis de professors de secundària
Una funcionària del cos de professors de secundària va sol·licitar al Departament d'Ensenyament una comissió de serveis, atès que amb la seva participació com a concursant forçosa en el concurs de trasllats havia obtingut una destinació molt allunyada del seu domicili. Des de l'any 1980 aquesta funcionària ocupava amb caràcter provisional places més a prop del seu domicili que la que ara li havia estat assignada. En conseqüència va sol·licitar una comissió de serveis per tal d'obtenir unes places vacants que finalment veia assignades a professors interins.
Com que la sol·licitud no obtenia resposta del Departament d'Ensenyament, a petició del Síndic el Departament comunicà que finalment s'havia adreçat a l'autora per indicar-li que no considerava procedent estimar la seva sol·licitud.
El Síndic va sol·licitar al Departament que l'informés per què en aquest cas no valorava com a convenient la comissió de serveis.
En el moment de finalitzar l'Informe no s'ha rebut la resposta del Departament.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 3395/01
Desacord amb una adscripció d'ofici a una funcionaria del cos de mestres
La senyora X, funcionària del cos de mestres d'ensenyament infantil i primari amb adscripció provisional durant tretze anys, va participar en el concurs general de trasllats convocat pel Departament d'Ensenyament per obtenir una destinació definitiva.
Com a resultat del concurs l'Administració la destinà en un centre molt allunyat del seu domicili. Aquesta nova destinació tenia caràcter definitiu i, per tant, impedia a l'autora tornar a participar en un concurs durant dos anys, i l'obligava a traslladar el seu domicili.
El Departament va informar el Síndic que havia concedit a la interessada una comissió de serveis a la província de Barcelona.
El Síndic va considerar que l'actuació del Departament s'ajustava a la normativa vigent; no obstant això, li va suggerir la possibilitat d'instar la modificació de la normativa per tal de facilitar que aquestes persones puguin seguir participant en els concursos de trasllats malgrat la destinació que els ha estat atorgada per l'Administració.
En el moment de tancar aquest Informe estem pendents de la resposta del Departament d'Ensenyament.
[Tornar a l'índex]
Els criteris per a la designació de personal interí i substitut en la funció pública docent
Aquest darrer any el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret 133/2001, de 29 de maig, sobre la regulació de la borsa de treball per prestar serveis amb caràcter temporal.Pel que fa al personal interí docent, l'aprovació i aplicació d'aquest decret no ha estat exempta de polèmica, la primera en relació amb el fet d'aprovar-lo quan el Departament ja havia iniciat el procediment per a la designació d'interins, i la segona perquè insisteix en uns criteris de designació als quals ja ens vam referir en el nostre darrer Informe al Parlament.
Respecte al procediment de designació d'interins, aquest any són dues les qüestions a què volem referir-nos.
La primera es refereix al requisit previst en l'article 3 del decret, que els aspirants que passin a formar part de la borsa de treball acreditin la capacitació per impartir les àrees i matèries assignades al lloc de treball al qual volen accedir. Aquesta acreditació es produeix tenint una determinada titulació o bé quan s'acredita un temps d'experiència en la docència pública.
El cert és que l'aplicació d'aquests criteris va fer que almenys dues persones que des del curs 1992-1993 havien estat dedicades a la docència, tant pública com privada, quedessin excloses de la llista d'interins sense possibilitat d'obtenir una plaça d'interí o substitut, atès que el Departament entén que no acrediten capacitat suficient per impartir l'especialitat a què durant molts cursos s'han dedicat com a docents.
Aquestes persones havien vist com el mateix Departament, poc abans del procés d'adjudicació de places, els comunicava que eren idònies per a l'especialitat d'economia durant el curs 2001-2002; però posteriorment, sense haver rebut cap altra comunicació del Departament, van ser excloses de la llista d'interins per a aquest mateix curs.
La raó per la qual el Departament no les considera capacitades és que el Reial decret 1954/1994, de 30 de setembre, sobre homologació de títols als del catàleg de títols universitaris oficials, equipara l'especialització d'economia política i sociologia a la de sociologia, però no a la d'economia.
Malgrat que aquest Reial decret és de l'any 1994, no és fins aquest curs que ha estat aplicat pel Departament d'Ensenyament.
El Síndic va recomanar a les autores de la queixa que s'adrecessin a la Universitat de Barcelona, on havien obtingut el títol, amb la finalitat que els emetés un informe en relació amb els estudis realitzats. La Universitat va estimar que eren estudis propis d'economia i que, per tant, havien de capacitar les autores per ensenyar una assignatura d'economia.
El Síndic es va posar en contacte amb el Departament d'Ensenyament per poder donar una sortida a la situació creada anterior. El Departament va informar el Síndic que modificava el Decret núm. 133/2001 de manera que es poguessin determinar per ordre les titulacions que s'adequaven a cada una de les especialitats i, un cop modificat el decret, s'estudiaria la proposta plantejada (vegeu queixa núm. 3374/01).
L'altra qüestió relativa al nomenament de mestres substituts és el còmput del temps d'experiència docent, que en el cas d'una queixa rebuda s'havia produït en l'etapa d'educació infantil.
En aquest cas el procés al qual ens referim és el que correspon al curs 2000-2001 i la seva regulació s'efectua per la Resolució de 13 de juliol de 2000, de la directora general de Recursos Humans. Malgrat que aquesta resolució assenyala que es computarà l'experiència docent a l'autora de la queixa, a diferència d'altres anys no se li va computar l'experiència en l'etapa d'educació infantil.
El Departament entenia que el mèrit que es computa no és qualsevol temps d'experiència professional en un centre docent, sinó acreditar l'experiència que correspon als cossos previstos a la Llei orgànica general del sistema educatiu (en endavant LOGSE).
En aquest sentit, cal assenyalar que els educadors que treballen en la primera etapa d'educació infantil no formen part del cos de mestres, al qual s'atribueix la docència en tota l'etapa de l'educació infantil (article 10 de la LOGSE).
D'acord amb l'informe, es computa l'experiència docent si correspon a cossos docents previstos a la LOGSE, i es considera que els educadors que treballen en la primera etapa de l'educació infantil no formen part del cos de mestres i per aquest motiu s'entén que no porten a terme serveis docents.
En relació amb l'argument exposat, el Síndic va voler posar de manifest que, efectivament, l'article 10 de la LOGSE estableix que l'educació infantil serà impartida per mestres de l'especialitat corresponent i per altres professionals amb qualificació educativa apropiada per a nens fins a sis anys. En conseqüència, en tot cas es demana una "qualificació educativa apropiada" que ha de fer arribar a la conclusió que la seva funció també és educativa.
D'altra banda, el Reial decret 1004/1991, de 14 de juny, que regula els requisits mínims dels centres que imparteixin ensenyaments del règim general, preveu que l'educació infantil és funció de mestres de l'especialitat corresponent, i que en el primer cicle els centres han de disposar d'altres professionals amb la qualificació adequada. Indica el decret que aquesta qualificació correspon a mestres especialistes en educació infantil o professors d'educació general bàsica, especialistes en preescolar i tècnics superiors en educació infantil o tècnics especialistes en jardins d'infància.
D'acord amb la guia d'ensenyament superior editada pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el títol de tècnic superior en educació infantil capacita per programar, intervenir educativament i avaluar programes d'atenció a la infància, aplicant mètodes d'ensenyament. I també per a la preparació, desenvolupament i avaluació de projectes educatius.
En conseqüència, analitzats els requisits de titulació exigits per als centres d'educació infantil, el Síndic no pot estar d'acord amb el criteri que aquests professionals del primer cicle d'educació infantil no tenen experiència docent (vegeu queixa núm. 3790/00).
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 3374/01
Valoració de les titulacions idònies per impartir determinades especialitats
Dues professores interines del cos d'ensenyament secundari en la matèria d'Economia, llicenciades l'any 1992 en Ciències Econòmiques i Empresarials amb l'especialitat d'Economia Política i Sociologia, s'adreçaren al Síndic.
Les interessades, no havien obtingut destinació per al curs 2001-2002 perquè, en aplicació del Reial decret 1954/1994, de 30 de setembre, sobre homologació de títols als del catàleg de títols universitaris oficials, la seva especialitat havia quedat equiparada a la llicenciatura de sociologia.
El Departament, que fins aquest curs els reconeixia l'especialitat d'economia, es va limitar a donar-les de baixa a la llista d'interins i, per tant, aquest curs no els va assignar cap vacant.
El Síndic va recomanar a les autores que fessin gestions davant la Universitat de Barcelona, on havien obtingut la titulació universitària, per tal que aquesta estengués un informe que justifiqués la validesa del títol per impartir l'àrea d'economia al batxillerat. El rector va elaborar l'informe i el va trametre al Departament d'Ensenyament.
Paral·lelament, el Síndic es va posar en contacte amb la Direcció General de Recursos Humans, per tal de poder donar una solució a les autores de la queixa.
La Direcció General va informar el Síndic que es modificaria el decret que preveu el sistema de designació d'interins i substituts per exercir tasques docents, a fi i efecte que per ordre es puguin determinar les titulacions adequades per impartir cadascuna de les especialitats, de manera que s'eviti la remissió directa a la normativa estatal.
El Govern de la Generalitat té pendent l'aprovació del decret.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 3790/00
Valoració de l'experiència docent en el concurs per proveir places vacants
La senyora X s'adreçà al Síndic de Greuges per exposar el seu desacord amb el canvi de criteri que observava en el còmput dels mèrits al·legats per formar part de la llista d'aspirants per proveir places vacants o substitucions en règim d'interinitat, pel fet de no comptar-se com a experiència docent el temps en què s'ha impartit educació infantil, malgrat que la resolució de la Direcció General de Recursos Humans preveu, com es feia els darrers anys, computar l'experiència docent corresponent a qualsevol nivell educatiu.
A petició del Síndic el Departament d'Ensenyament manifestà que la Resolució de 13 de juliol de 2000 de la directora general de Recursos Humans convocà concurs públic per formar part de la llista d'aspirants per proveir vacants o substitucions en règim d'interinitat en centres docents públics no universitaris per al curs 2000-2001 (DOGC número 3186, de 19 de juliol de 2000). En l'annex quart d'aquesta resolució s'establia el barem de mèrits que es puntuarien per determinar la posició que corresponia en la llista a cada docent que s'hi incorporés. Entre aquests mèrits, hi havia el següent:
"1. Experiència docent (màxim 50 punts):
"1.1 Per cada curs complet durant el qual s'hagin impartit ensenyaments corresponents a qualsevol nivell educatiu, 5 punts
"1.2 Per cada mes complet durant el qual s'hagin impartit ensenyaments corresponents a qualsevol nivell educatiu, 0,4166 punts."
El Departament entén que el mèrit que es computa no és qualsevol temps d'experiència professional en un centre docent, sinó acreditar experiència docent. Per aquest motiu l'experiència que puntua per determinar la posició a la llista és només la corresponent al personal que pertany als cossos previstos a la LOGSE.
En aquest sentit, cal assenyalar que els educadors que treballen en la primera etapa d'educació infantil no formen part del cos de mestres, al qual s'atribueix la docència en tota l'etapa de l'educació infantil (article 10 de la LOGSE). Per aquest motiu, el Departament considera que dels contractes o nomenaments d'educadors no se'n deriven serveis docents.
En conseqüència, i un cop analitzats els requisits de titulació exigits per als centres d'educació infantil, el Síndic no pot estar d'acord amb el criteri que aquests professionals del primer cicle d'educació infantil no tenen experiència docent a l'efecte de proveir vacants en centres docents, especialment quan disposen de la titulació necessària per a l'accés al cos de mestres. Per això suggerí que es reconsiderés el criteri adoptat aquest curs per a l'elaboració de la llista d'aspirants.
El Departament ens ha comunicat que pensa atendre el suggeriment en properes convocatòries de concurs públic.
[Tornar a l'índex]
El personal interí de l'Administració de justícia
Els sindicats del personal de l'Administració de justícia es van adreçar al Síndic per exposar-li la seva preocupació per l'aprovació, per part del Govern de la Generalitat, d'un decret que regula la provisió interina de places dels cossos de metges forenses, oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia a Catalunya.Aquest decret determina els requisits per a l'accés a la borsa de treball que, segons els promotors, no s'ajusten als fixats pel Reial decret 249/96, el qual preveu els requisits per a l'accés a la funció pública d'aquests mateixos cossos.
Els requisits a què feien referència els autors són uns determinats coneixements de llengua catalana i de mecanografia i informàtica. Així mateix, es demanava estar empadronat en algun municipi de Catalunya.
Rebuda la queixa, el Síndic va saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja coneixia de l'assumpte i havia dictat una interlocutòria que acordava la suspensió de determinats preceptes del decret. En conseqüència, el Síndic va tancar les seves actuacions ja que la suspensió del decret impedia cap vulneració del dret dels possibles afectats.
Aquest decret deroga l'Ordre del Departament de Justícia de 10 de març de 1998, sobre selecció, proposta i nomenament del personal interí per a la provisió de metges forenses, oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia. L'ordre també havia estat impugnada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per entrar a la borsa aquesta ordre exigia un certificat de coneixements de la llengua catalana.
El Tribunal, en Sentència de 18 de desembre del 2001, després de fer un repàs a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en relació amb els requisits de coneixement de les llengües oficials en el territori d'una comunitat autònoma, arriba a la conclusió que, en el cas en què les places a cobrir requereixin per poder atendre el ciutadà el coneixement de les dues llengües oficials, és perfectament legítim que aquest coneixement es valori com a mèrit o com a requisit de capacitat. Per això el Tribunal estimà que és perfectament legítima aquesta exigència, i que no hi ha cap discrepància entre el que preveu l'ordre objecte d'impugnació i el reglament que regula aquests cossos ja que res no impedeix que la comunitat autònoma, en exercici legítim de les seves competències, pugui efectuar una regulació malgrat que es tracti de cossos estatals, quan la funció es duu a terme a la comunitat autònoma per haver estat objecte de transferència.
No obstant això, no podem oblidar que la mateixa sentència declara no ajustada a dret l'exigència de coneixement del català quan la considera no proporcionada un cop valorades les funcions que els cossos tenen assignades.
Aquesta darrera afirmació és especialment important, ja que, efectivament, el Tribunal Constitucional en admetre com a perfectament legítim el requisit del coneixement d'una determinada llengua oficial sempre s'ha referit a les característiques de la plaça a proveir.
Malgrat ser uns altres els aspectes en què entra la sentència en referir-se als requisits i els mèrits objecte de valoració, creiem que mereixia destacar-se la posició del Tribunal en relació amb el coneixement de la llengua catalana en el cas dels agents per considerar que ateses les funcions que desenvolupen l'exigència era desproporcionada (vegeu queixa núm. 741/01).
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 741/01
Desacord amb els requisits per a la provisió interina de places al personal de l'Administració de justícia
Diverses persones que presten serveis a l'Administració de justícia s'han adreçat al Síndic en desacord amb el contingut del Decret 49/2001, de 6 de febrer, sobre la provisió interina de places de diferents cossos de l'Administració de justícia.
Segons els promotors, el Decret preveu requisits per l'accés a la borsa de treball que no corresponen al que el Reial decret 249/96 preveu per a l'accés com a funcionari als mateixos cossos, i efectua una nova regulació del règim disciplinari.
El Síndic va demanar al Departament de Justícia que l'informés sobre aquest assumpte. En la seva resposta, el Departament informà que s'han arbitrat un conjunt de mesures per fer possible que el personal que presta servei amb caràcter interí acrediti una sèrie de requisits d'accés a les borses d'interins referits a un determinat nivell de coneixements de la llengua catalana i de mecanografia i informàtica.
El Síndic va haver de suspendre la seva intervenció en tenir coneixement que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estava en coneixement de l'assumpte i havia dictat ja interlocutòria de suspensió de diversos articles del decret aprovat pel Govern de la Generalitat.
[Tornar a l'índex]
Altres qüestions referents a la funció pública
Sistemes de selecció
Són moltes les qüestions que els funcionaris en particular i el personal al servei de les administracions públiques en general plantegen a aquesta Institució, algunes en relació amb el sistema d'accés a la funció pública.
L'article 103 de la Constitució Espanyola estableix que l'accés a la funció pública s'ha d'efectuar d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, i és per això que la normativa de funció pública preveu que els sistemes d'accés són l'oposició, el concurs i el concurs oposició.
La selecció per aquest darrer sistema pretén compaginar la superació d'unes proves adequades a la plaça a proveir amb la valoració d'unes condicions prèvies del candidat, sovint amb la valoració d'un temps d'experiència.
Ha estat precisament a l'hora de valorar aquesta experiència quan el Síndic ha hagut de pronunciar-se en contra de la decisió adoptada per l'Administració. En alguns casos les administracions, en efectuar les convocatòries i per tant en la determinació de les bases que les han de regir, i en d'altres els mateixos òrgans de selecció tendeixen a valorar només com a experiència la que s'ha assolit en la mateixa Administració convocant, i neguen la validesa com a mèrit en la fase de concurs a qualsevol altra experiència.
És aquest el cas plantejat pels bombers d'Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (en endavant AENA) que volien accedir a l'escala bàsica del Cos de Bombers de la Generalitat (vegeu queixa núm. 3819/00).
La no valoració com a mèrit d'aquesta experiència laboral no era pas motivada perquè no es considerés que AENA té la condició d'Administració pública, sinó perquè el tribunal estimava que les funcions que els aspirants tenien com a treballadors d'AENA no s'adeien amb el contingut funcional que la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, atribueix als bombers de la Generalitat.
Considerava el tribunal que només una de les funcions, la de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, hi era equiparable.
Si bé és cert que l'article 13 de la Llei, quan estableix les funcions que corresponen al cos de bombers, va més enllà de les pròpies de prevenció i extinció d'incendis, aquesta és la funció que la llei assigna, específicament a l'escala bàsica operativa en el seu article 16.d), i són precisament les places d'aquesta escala les que s'havien de proveir amb la convocatòria.
A més, les mateixes bases computen com a mèrit el temps de serveis que presta com a bomber voluntari i, d'acord amb la llei (article 51.3) els bombers voluntaris tenen per funció la prevenció i extinció d'incendis i de salvaments.
El Departament d'Interior assenyalava que les prestacions de serveis anteriors havien de ser susceptibles de proporcionar a l'aspirant que les havia dut a terme una capacitació especial per a la futura prestació dels serveis corresponents al lloc de treball ofert, en concordança amb la finalitat última de la valoració de qualsevol mèrit, que és la d'assegurar la selecció del candidat més idoni per al correcte exercici de les funcions que li correspondran, de manera que s'obtingui la prestació del servei públic més adequada i la satisfacció dels interessos generals.
Ja en el nostre escrit anterior indicàvem al Departament d'Interior que consideràvem que igual que es valora com a mèrit per a l'accés al cos de bombers de la Generalitat l'experiència com a bombers voluntaris, calia valorar l'experiència com a bombers d'AENA. Tampoc les funcions dels bombers voluntaris, d'acord amb la Llei 5/1994 i el Decret 246/1996, són totalment coincidents amb les dels bombers de la Generalitat i aquests sí que veuen valorada És cert que els bombers voluntaris s'integren en l'estructura de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil, però també ho fan els bombers d'empresa d'acord amb la mateixa llei.
Calia, aplicant el mateix criteri, que es valorés l'experiència com a bomber d'AENA, si bé és possible ponderar quina ha de ser aquesta valoració, com ja s'ha fet en la mateixa convocatòria en l'apartat relatiu a la valoració dels mèrits; però, en tot cas, s'ha de valorar. Si no es feia, s'aplicaria un criteri diferent a l'hora de valorar l'experiència dels aspirants.
Malgrat que cada convocatòria d'accés és un procés selectiu diferent, i que el Tribunal pot modificar el criteri en relació amb convocatòries anteriors i en aquest cas ho ha fet, ja que en convocatòries anteriors s'havia valorat aquesta experiència com a mèrit, creiem que en aquest cas l'al·legació a convocatòries anteriors és un element més a considerar, per revisar el criteri emprat en aquesta convocatòria.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 3819/00
Accés al cos de bombers de la Generalitat
El 18 de febrer de 2000 la Generalitat de Catalunya va obrir una convocatòria pública per a l'accés a l'escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta convocatòria participen aspirants que treballen com a bombers per a Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), i que al·leguen aquesta relació amb AENA per tal que els sigui computada com a mèrit en la fase de concurs.
El tribunal qualificador no va considerar aquesta experiència prèvia com a mèrit a valorar, malgrat que les bases preveien que es valorés com a mèrit l'experiència en l'exercici de les funcions pròpies del cos de bombers en l'àmbit de l'Administració pública.
Contra l'acord del tribunal els aspirants presenten recurs, al·legant la naturalesa jurídica pública d'AENA, i el fet que aquesta experiència havia estat valorada en convocatòries anteriors. Alhora presenten escrit de queixa.
Estudiada la documentació aportada, el Síndic de Greuges sol·licità informació al conseller d'Interior sobre els motius pels quals en aquesta ocasió no s'havia valorat l'experiència.
En la seva resposta el Departament indicà que:
1. La manca de valoració no era motivada perquè no es considerés AENA com a Administració pública, sinó perquè el tribunal estimava que les funcions assignades als aspirants com a treballadors d'AENA no s'adeien amb el contingut funcional que la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya atribueix als bombers de la Generalitat.
Segons el tribunal, només una de les funcions, la de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, hi era equiparable.
2. El tribunal era lliure per variar el criteri en relació amb convocatòries anteriors, atès que només s'havia de regir per les bases de la mateixa convocatòria i per la normativa general d'accés a la funció pública.
El Síndic va considerar que si bé, d'acord amb l'article 13 de la llei, les funcions que corresponen al cos de bombers van més enllà de les pròpies de prevenció i extinció d'incendis, aquesta és la funció que la llei assigna específicament a l'escala bàsica operativa (article 16.d), i són precisament les places d'aquesta escala les que havien de ser proveïdes en la convocatòria.
A més, les mateixes bases computen com a mèrit el temps de serveis que es presta com a bomber voluntari, i d'acord amb la llei (article 51.3) els bombers voluntaris tenen per funció la prevenció i extinció d'incendis i els salvaments.
En conseqüència, el Síndic va considerar que per coherència amb els mèrits a valorar previstos a la base de la convocatòria, als quals el tribunal s'ha d'ajustar en la valoració dels mèrits dels aspirants, calia valorar l'experiència laboral com a bomber a AENA, com ja s'havia fet en altres convocatòries per al mateix cos.
Per tot això, i en virtut del que preveu la llei reguladora del Síndic, vam suggerir al Departament d'Interior que reconsiderés la seva decisió.
El Departament va informar el Síndic dels motius pels quals havia decidit no atendre el seu suggeriment.
[Tornar a l'índex]
L'assetjament psicològic
A part de l'accés, també hi ha hagut diverses queixes causades per determinades situacions en el lloc de treball, que els afectats qualifiquen d'assetjament psicològic.
Les crítiques constants dels companys o dels superiors, o bé la situació que es produeix quan l'afectat considera que no se li assignen tasques que li són pròpies, condueix en molts casos a baixes laborals, i és per aquest motiu que també ens referirem a aquesta qüestió en la part de l'Informe relativa a Sanitat.
L'assetjament moral en el treball, també conegut amb el terme mobbing, es produeix dins de l'ambient de treball i és caracteritzat per una intenció discriminatòria cap a un treballador o treballadora per part dels seus superiors o, fins i tot, dels seus propis companys de treball.
Si el mobbing no es reconeix a temps pot degenerar cap a un decaïment del rendiment i l'eficàcia en el treball, pèrdua de l'autoestima, depressions, fins a l'abandó voluntari del lloc de treball. Amb tot, aquestes conseqüències negatives no afecten només la víctima, sinó que s'estenen a l'organització i al rendiment del treball, la professionalitat i el clima laboral en conjunt.
Avui alguns treballadors són víctimes d'una persecució subtil i psicològica que, sovint, els obliga a acceptar situacions il·legals, o bé a cessar "voluntàriament" abans de veure's immersos en un procés de represàlies i maltractaments morals inaguantables i injustos. I si aquest fenomen és greu en empreses privades, encara ho és més en administracions i empreses públiques.
El Tribunal Suprem ja ha reconegut la síndrome de burnout, o de desgast personal, com a accident de treball, que presenta un quadre de símptomes d'esgotament emocional, cansament físic i psicològic, amb sensació de no poder atendre degudament les obligacions professionals per sentiment d'inadequació, incompetència o ineficàcia. Com dèiem, els tribunals han sentenciat que sofrir un assetjament moral en el treball constitueix un accident de treball. La clau està que la malaltia del treballador o treballadora sigui conseqüència de la seva activitat laboral i que l'accident laboral s'ha d'entendre en un concepte ampli.
És essencial que hi hagi relació causal entre l'activitat laboral i la malaltia perquè pugui apreciar-se l'existència d'un accident de treball. Aquest nexe d'unió, aquesta relació de causalitat, és el cavall de batalla dels litigis sobre sinistralitat.
Alguns països, com França i Suècia, ja tenen normes jurídiques que obliguen les empreses a posar en pràctica plans i controls antimobbing per garantir la protecció moral del treballador o la treballadora.
En el nostre país, tot i aquest primer pas de la justícia, aquesta qüestió no és regulada. Per tant, és certa l'afirmació que cal insistir en una regulació legal sobre el fenomen. Així, doncs, el treballador o treballadora que en pateix se sent afectat, però jurídicament no se sent protegit. És per això que en aquest Informe cridem l'atenció sobre la necessitat d'adoptar mesures (vegeu queixes núm. 2526/01 i 346/01).
Sense arribar a una situació d'assetjament psicològic, però en relació amb aquesta qüestió, volem remarcar les queixes que ens han arribat i que fan palesa l'existència d'una mala praxi de l'Administració, en aquest cas l'Administració de la Generalitat. Aquesta pràctica consisteix que els qui tenen encomanades les tasques de direcció política d'un òrgan de l'Administració van acordar que uns determinats funcionaris que havien accedit al seu lloc de treball participant en un concurs i que exercien amb normalitat les tasques pròpies del seu lloc de treball deixarien aquelles funcions, que es confiarien, sense cap normativa i sense seguir cap procediment, a altres persones de la mateixa organització administrativa. Aquesta és una acció que podem qualificar d'arbitrària, atès que l'Administració no va ser capaç de donar-ne al Síndic una explicació satisfactòria.
Aquesta pràctica ha de ser evitada, ja que és contrària al principi que determina que les administracions públiques han de servir amb objectivitat l'interès general (vegeu queixa núm. 3073/01).
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 2526/01
Baixa per malaltia que atribueix a les crítiques constants que rep dels superiors
Un funcionari municipal s'adreçà al Síndic pel fet que es considerava víctima d'una situació d'assetjament psicològic al lloc de treball, ja que hi era objecte de crítiques constants, les quals li van provocar una baixa laboral. Aquest funcionari vivia un procés de depressió intens que, segons els informes mèdics que aportà, tenien origen en l'àmbit laboral.
El promotor de la queixa sol·licità al Síndic que instés la regulació de les situacions d'assetjament psicològic a la feina.
El Síndic va considerar que aquestes situacions són especialment greus, ja que la situació de discriminació d'un treballador o treballadora per part dels companys o superiors pot comportar un decaïment en el rendiment o l'eficàcia en el treball, que deriva cap a una pèrdua de l'autoestima de la persona afectada; però les conseqüències negatives no abasten només la víctima, sinó tota l'organització afectada.
Es va informar el promotor que aquesta situació encara no ha estat regulada en el nostre ordenament jurídic, però que seria interessant que el debat per regular-la es plantegés, i és per això que el Síndic va comunicar a l'autor de la queixa que n'informaria el Parlament de Catalunya.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 346/01
Desacord d'un funcionari públic amb les tasques assignades
Un funcionari municipal s'adreçà al Síndic perquè l'Ajuntament de Sabadell no li assignava cap tasca i l'obligava a estar tota la jornada laboral sense fer res.
El Síndic va demanar informe a l'Ajuntament, el qual va indicar que havia observat una actitud passiva d'aquest funcionari en l'exercici de les tasques que li havien estat encomanades.
El Síndic proposà d'adoptar mesures per afavorir una solució. Entre altres coses suggerí adscriure el funcionari a un nou lloc de treball en l'organització que millorés la percepció de les tasques assignades i permetés a l'Administració obtenir-ne un millor rendiment.
[Tornar a l'índex]
Altres recomanacions i suggeriments de caràcter general
Queixa núm. 3073/01Avocació de funcions sense complir la normativa vigent
Un funcionari del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca presentà una queixa del Síndic de Greuges perquè, després de la reestructuració del Departament, no se li havia assignat la tramitació d'expedients d'ajuts, malgrat que havia estat confirmat en el càrrec.
Segons el promotor, les funcions que com a cap de secció tenia assignades i que exercia amb normalitat des de l'any 1989 havien estat assumides sense cap justificació pel servei del qual depèn la secció.
Aquesta situació només es produeix a la Delegació Territorial de Barcelona i no a les altres demarcacions, malgrat que l'organització de l'estructura és la mateixa.
A petició del Síndic el Departament intentà justificar la decisió que el servei assumís part de les funcions de la secció en la necessitat d'optimitzar els recursos humans disponibles i agilitar la gestió dels ajuts.
Analitzada la documentació, el Síndic va considerar que possiblement es tractava d'un cas d'avocació de funcions en què no es complien els requisits previstos legalment, i va sol·licitar al Departament que completés la informació i, si esqueia, s'ajustés a l'ordenament jurídic.
En el moment de tancar la redacció de l'Informe no s'ha obtingut resposta del Departament esmentat.
[Tornar a l'índex]
RECOMANACIÓ al Departament d'Ensenyament en relació amb els criteris de repartiment del Fons d'Acció Social
(Queixa núm. 3739/01)
Un funcionari docent s'adreçà al Síndic per tal d'exposar el seu desacord amb els motius pels quals va ser desestimat per la Comissió d'Acció Social del Personal Docent (en endavant CASD) l'ajut excepcional sol·licitat per atendre les despeses ocasionades per fer-se càrrec d'un ascendent amb una disminució superior al 95 %, atès que l'ajut a persones disminuïdes no preveu els ascendents.
A sol·licitud del Síndic, el Departament d'Ensenyament va informar que la modalitat d'ajut a persones disminuïdes prevista a la convocatòria d'ajuts del Fons d'Acció Social (en endavant FAS) corresponents a l'any 2000, a la qual va recórrer el promotor, fa referència només a disminucions que afectin la persona sol·licitant, el cònjuge, la parella de fet o els fills i filles. Per tant, no era possible incloure en aquesta modalitat un ajut motivat per una disminució que afecta un ascendent.
Per altra banda, la CASD va proposar denegar la sol·licitud d'ajut extraordinari, tant en la seva reunió de 18 d'abril com en la de 22 de juny de 2000, en la qual es revisà la reclamació que l'interessat havia presentat contra la denegació.
La denegació de l'ajut excepcional va ser motivada, bàsicament, pel fet que aquest ajut és previst per atendre despeses imprevistes o situacions de necessitat esdevingudes durant l'any 2000, circumstàncies que es considerà que no concorrien en la sol·licitud de l'interessat.
El Síndic va considerar que, efectivament, l'ajut per a persones disminuïdes té per objecte compensar les despeses ocasionades a la persona titular en ocasió de situacions de disminució, però només quan afecten el sol·licitant, el cònjuge, parella de fet, fills o filles, i sempre que convisquin amb el sol·licitant o estiguin a càrrec seu.
Això comporta que, malgrat que es produeixin despeses per una situació de disminució, aquestes no reben ajut si no hi ha alguna de les relacions de parentiu o assimilables previstes; queden fora, per tant, els supòsits, com el que planteja el promotor, d'un familiar a càrrec del sol·licitant amb el qual té una estreta relació de parentiu.
Si bé és cert que aquesta regulació respon a un acord de la mesa general de negociació entre l'Administració i les organitzacions sindicals, és difícil comprendre el motiu pel qual els ascendents n'han quedat exclosos si l'objecte del fons és millorar la situació social dels funcionaris i, sens dubte, aquesta situació es troba condicionada per les responsabilitats que deriven de les relacions de parentiu.
La manca, no justificada, per la finalitat de l'ajut, de previsió de l'ajut per a persones no disminuïdes fa que el promotor sol·liciti l'ajut per raons excepcionals. L'objecte d'aquest ajut es defineix de forma genèrica, i si bé és cert que s'adreça a despeses imprevistes, la manca de previsió d'un ajut per a aquesta situació fa que aquesta modalitat sigui idònia per atendre la situació de necessitat.
El Síndic, doncs, va suggerir al Departament que a l'hora de resoldre el recurs de reposició interposat es replantegés la decisió de no atorgar l'ajut, atesa l'obligació moral i legal del funcionari sol·licitant de prestar assistència als seus ascendents quan es troben en una situació de necessitat.
Tot això, sens perjudici de reconèixer la capacitat que dins l'àmbit de la negociació sindical es reconeix per al pacte entre les parts.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 341/01
Sol·licitud de trasllat per causes mèdiques
Un funcionari d'un centre penitenciari s'adreçà al Síndic amb la finalitat d'obtenir el trasllat de centre per motius de salut, ja que la seva sol·licitud havia estat denegada malgrat que aportava informes mèdics que aconsellaven el trasllat.
L'interessat havia adreçat la sol·licitud al Comitè de Seguretat i Salut Laboral, perquè entenia que el que sol·licitava era una adequació del lloc de treball per causes mèdiques, ja que patia un trastorn adaptatiu amb simptomatologia depressiva. El Síndic va sol·licitar informació al Departament de Justícia ja que l'informe mèdic d'orientació diagnòstica d'adaptació al lloc de treball, elaborat per la responsable de la Vigilància de la Salut dels Serveis Preventius de Riscos Laborals del Departament, recomanava un trasllat del lloc de treball.
El Departament de Justícia va comunicar al Síndic que la sol·licitud en qüestió havia estat desestimada el 25 de gener de 2001, i que en data 5 d'octubre de 2001 s'havia publicat al DOGC la Resolució de 27 de setembre de 2001, de convocatòria de concurs de mèrits i capacitats per a la provisió de llocs de treball, convocatòria en la qual l'autor de la queixa va participar per obtenir una plaça.
El Síndic va considerar que l'actuació del Departament no havia estat correcta, ja que s'havia produït una demora no justificada en la resolució de la sol·licitud. El Departament va trigar més de cinc mesos a resoldre i, a més, s'havia fet palesa la manca de coordinació entre els diferents òrgans del Departament, que no havien estat capaços de donar resposta a la proposta d'atorgament d'una comissió de serveis efectuada pel mateix Comitè de Seguretat i Salut Laboral.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 3830/00
Manca d'expedició d'un certificat de serveis previs
Una funcionària docent sol·licità a l'Ajuntament de Barcelona un certificat de serveis previs per acreditar que hi havia treballat. L'Ajuntament li denegà el certificat perquè no constava en els seus arxius la relació entre aquesta funcionària i l'Ajuntament.
El Síndic recordà a l'Ajuntament que la normativa vigent preveu que a l'efecte del reconeixement de triennis es computen tots els serveis prestats pels funcionaris en qualsevol administració pública, amb independència del règim jurídic en què s'han prestat.
Com sigui que segons la documentació aportada per l'autora de la queixa constava que havia prestat serveis a l'Ajuntament, el Síndic recordà a l'Ajuntament de Barcelona l'obligació d'expedir el corresponent certificat.
L'Ajuntament va indicar que la seva actuació era correcta, perquè no existien dades en l'expedient personal, i que no podia donar validesa al certificat emès l'any 1983 per un lletrat de la subunitat de gestió de personal ni a la diligència de l'any 1985 emesa pel director de l'escola on la funcionària afirma que prestava serveis.
El Síndic es tornà a adreçar a l'Ajuntament perquè considerà prou acreditada la prestació de serveis.
En el moment de tancar aquest Informe, l'Ajuntament no ha respost al recordatori de deures efectuat pel Síndic.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 2849/00
Manca de desplegament normatiu del pas a la segona activitat dels funcionaris del cos de bombers
Un funcionari que havia estat membre del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya va adreçar-se al Síndic perquè li havia estat denegada la seva sol·licitud de reconeixement del dret a segona activitat.
El promotor estava afectat per una incapacitat permanent per a la professió habitual que li havia fet deixar el cos de bombers l'any 1997, és a dir tres anys després de la promulgació de la llei, sense poder acollir-se a la previsió prevista als articles 39 i 40 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvament de Catalunya, per no haver-se efectuat encara un desplegament reglamentari d'aquests articles.
El Síndic va sol·licitar un informe al Departament sobre les previsions de dictar la norma que permeti als membres del cos de bombers que compleixen els requisits que ja deriven de la llei poder fer ús del dret a passar a la situació de segona activitat.
El Síndic va considerar excessiu el endarreriment en el desenvolupament reglamentari i va recomanar al Departament que procedís a la tramitació del Decret i, que calia que aquest donés resposta a les sol·licituds presentades amb caràcter previ a la aprovació del Decret.
El Govern de la Generalitat va aprovar el Decret el dia 12 de setembre de 2001, i hi va incloure una disposició transitòria que preveu que el personal del cos de bombers que hagi estat declarat en situació d'incapacitat permanent total després de la entrada en vigor de la Llei 5/1994, de 4 de maig, podia sol·licitar passar a la situació de segona activitat, amb la qual cosa donava resposta satisfactòria a la queixa.
[Tornar a l'índex]
ves al submenú
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |