| Inici |  |
|
Informes del Síndic de Greuges en matèria de funció pública |
IntroduccióRègim
i reconeixement del dret de consort dels treballadors públicsEl
període de prova dels treballadors de l'Administració públicaAltres
recomanacions i suggeriments de caràcter generalSeguiment
d'actuacions d'exercicis anteriorsDurant l'any corresponent a aquest Informe, hem continuat rebent queixes relatives a qüestions ja tractades en els darrers informes.
Entre les nostres actuacions, que han assolit el nombre de 343 -234 amb el mateix objecte-, són freqüents les qüestions relacionades amb el desenvolupament de la carrera administrativa i amb les condicions de treball en general, com ara promocions, mobilitat, composició i aplicació dels conceptes salarials.
Com a conseqüència d'una reorganització en la gestió de les actuacions de la Institució, la temàtica relativa a la funció pública docent s'analitza en el capítol d'Infants, apartat d'Ensenyament.
En relació amb aquest àmbit plantegem una reflexió sobre l'aplicació del denominat dret de consort, que ens ha estat sotmès darrerament en diferents ocasions.
Són freqüents també les qüestions que fan referència a l'accés a la funció pública o a la condició de treballador de les administracions públiques i, per tant, relacionades amb les característiques de les bases de les convocatòries, publicitat, requisits i mèrits d'accés.
En relació amb aquest àmbit, plantegem en aquesta ocasió dues qüestions suscitades per queixes sobre el règim dels períodes de prova dels treballadors de l'Administració pública que han accedit a un lloc de treball fix després d'haver superat amb èxit les proves establertes.
També en l'Informe corresponent a l'any passat vam tractar per primera vegada l'assetjament psicològic al lloc de treball, un fenomen que, si bé no és nou, comença a aparèixer amb freqüència a la llum pública.
Comencen a dictar-se resolucions judicials en aquesta matèria, resolucions que van definint els elements bàsics que el conformen i identifiquen l'assetjament, així com també les conseqüències que té en les relacions jurídiques laborals.
Cal dir que constatem un increment constant, respecte a l'any passat, en la presentació de queixes per assetjament psicològic, tant en l'àmbit de l'Administració pública com en el del sector privat. En l'apartat dedicat a treball i pensions, fem referència a aquelles queixes per assetjament psicològic que afecten el sector privat.
En l'epígraf d'altres recomanacions i suggeriments comentem la problemàtica de la mobilitat dels funcionaris d'institucions penitenciàries entre els centres catalans i de la resta de l'Estat (vegeu queixa núm. 31/02). Igualment, ens referim al reconeixement de la gratificació extraordinària als bombers que van promocionar a caporal o a l'escala tècnica durant l'any 2000 (vegeu queixa núm. 1470/01). Finalment, ens referim als criteris de valoració en un procés de selecció de places d'instructor a l'Escola de Policia de Catalunya (vegeu queixa núm. 2835/00).
Per acabar els comentaris sobre Funció pública, fem el seguiment d'una actuació sobre els mèrits en l'accés al cos de bombers de la Generalitat (vegeu queixa núm. 3819/00) i d'un altre sobre la regulació de la segona activitat en aquest cos (vegeu queixa núm. 2849/00).
[Tornar a l'índex]
Règim i reconeixement del dret de consort dels treballadors públics
L'article 14.3 del Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat per Decret 123/1997, de 13 de maig, estableix: "La destinació prèvia, per raons laborals del cònjuge funcionari, en la mateixa localitat on radiquen el lloc o llocs de treball sol·licitats es podrà valorar, sempre que es pretengui accedir-hi des d'una localitat diferent, com a màxim, amb la puntuació atorgada a l'aspirant en el mateix concurs per l'antiguitat". El dret que en el concurs es tingui en compte la puntuació així descrita, es coneix per dret de consort.En la normativa estatal el dret de consort és previst a l'article 44.2 del Reglament general d'ingrés del personal al servei de l'Administració general de l'Estat i de provisió de llocs de treball i de promoció professional dels funcionaris civils de l'Administració de l'Estat, aprovat per Reial decret 364/1995, de 10 de març. Ambdues normes, l'estatal i l'autonòmica, coincideixen en la definició i el contingut del dret.
Així resulta que el dret de consort és invocable per cònjuges, tots dos funcionaris, i no es configura com un mèrit professional, sinó com un "dret preferent a efectes d'adjudicació o provisió de vacants" (sentència del Tribunal Constitucional 192/1991, FJ 3). D'altra banda no actua de forma automàtica, sinó que és un dret que l'Administració pot incloure potestativament en les bases de la corresponent convocatòria.
Les queixes rebudes pel Síndic feien referència a dues qüestions concretes:
- Possible conculcació del dret d'igualtat davant la llei, pel fet de no poder aplicar el dret de consort quan un dels membres de la parella no treballa a l'Administració pública (vegeu queixa núm. 952/00).
- Parelles en les quals tots dos cònjuges treballen a l'Administració pública, però un dels quals no és funcionari (vegeu queixa núm. 2407/01).
2.1. La possible conculcació del principi d'igualtat davant la llei
La primera de les queixes plantejava la possible inconstitucionalitat del dret.
La cònjuge del promotor és treballadora al sector privat i per tant, com que no és funcionària i no li és aplicable el dret, l'interessat es considerava en situació de desavantatge respecte als aspirants amb parella funcionària.
Aquesta qüestió ha estat sotmesa en diverses ocasions a la consideració del Tribunal Constitucional, com una vulneració de l'article 23.2 de la carta magna, que estableix que els ciutadans "tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin."
El Tribunal Constitucional ha entès que no hi ha vulneració de l'esmentat principi d'igualtat, atès que "... la igualdad sólo resulta vulnerada si el trato diferenciado está desprovisto de una justificación objetiva y razonable que guarde proporcionalidad con la finalidad perseguida, y tal supuesto no concurre, de forma evidente, en el caso contemplado, en cuanto que la ruptura del criterio general de la antigüedad en la resolución de los concursos de traslado, que introduce el turno de consorte, encuentra justificación razonable, objetiva y proporcionada en consideraciones, no sólo de protección de la familia, sino muy especialmente en razones de eficacia en la prestación de los servicios públicos, que permiten al legislador reconocer al vínculo matrimonial entre funcionarios la relevancia suficiente para atribuirle un trato diferenciado en relación con los funcionarios solteros o casados con personal no funcionario, por ser estas situaciones distintas, cuya no equiparación a la de aquéllos, por la razonabilidad de la diferenciación, no puede calificarse de vulneradora del derecho invocado por la demandante". Sentència Tribunal Constitucional 200/1991, de 28 d'octubre i 192/1991, de 14 d'octubre, recollint la doctrina fixada a la interlocutòria 1325/1988, de 19 de desembre.
Davant d'aquesta tesi del Tribunal Constitucional que justifica el dret, tal com és configurat amb vista a la protecció de la família i el dret de l'Administració a obtenir d'aquesta manera una millor eficàcia en la prestació dels serveis públics, alguns especialistes en dret de la funció pública han manifestat que per aquestes mateixes raons i per tal de mantenir la congruència en el raonament, convindria ampliar l'exercici del dret de consort a les parelles unides per matrimoni o per una relació afectiva anàloga, i bastaria que fos funcionari aquell qui participa en el concurs per a la provisió d'una plaça, atès que aquestes unions i famílies són tan dignes de protecció com les constituïdes per dos cònjuges funcionaris.
En relació amb la queixa núm. 952/00, el Síndic recollí aquests raonaments doctrinals en el seu determini final adreçat a l'Administració i al promotor, tot manifestant que un canvi en la tendència jurisprudencial del Tribunal Constitucional o una reforma de la norma permetria reconèixer la reclamació plantejada.
2.2. La condició funcionarial o laboral dels possibles beneficiaris del dret de consort, com a requisit
Una altra de les queixes (vegeu la núm. 2407/01) plantejava la discriminació dins mateix el col·lectiu de treballadors al servei de l'Administració pública. El promotor és també funcionari, destinat, en aquell moment, en un centre de treball situat a la província de Barcelona, i la seva esposa, treballadora en règim laboral en un hospital públic de Lleida.
Al promotor se li va denegar l'exercici del dret de consort, perquè la seva esposa no gaudia del l'estatut de funcionari.
La convocatòria per a la provisió de llocs de treball feta pel Departament de Justícia incorporava el dret de consort sota el següent epígraf: "Destinació prèvia del cònjuge o de l'altre membre d'una unió estable de parella". S'ampliava, doncs, el col·lectiu beneficiari, tot i que no es deia res sobre la condició de funcionari de tots dos membres, si bé es donava a entendre que havia de ser així. En aquest cas no va servir de res al promotor de la queixa el vincle matrimonial amb la seva muller.
El personal laboral al servei de la Generalitat de Catalunya es regeix pel Conveni col·lectiu únic d'aplicació fins el 31 de desembre de 2003. El seu article 21.2.f, estableix, en l'apartat dedicat a altres mèrits i capacitats a valorar:
"S'ha de valorar la destinació prèvia del cònjuge, si també treballa a l'Administració pública, obtinguda mitjançant convocatòria pública en la localitat on sigui el lloc o els llocs sol·licitats, sempre que s'hi accedeixi des d'una localitat diferent. Així mateix, poden valorar-se també altres circumstàncies personals excepcionals".
A continuació estableix la puntuació a aplicar.
Ens trobem doncs que, el benefici del torn de consort pot ser invocat i aplicat entre parelles formades per dos funcionaris o en què tots dos són treballadors laborals; pot ser invocat pel contractat laboral respecte a la seva parella funcionari/a, però no pel funcionari/a si la seva parella presta serveis a l'Administració de la Generalitat de Catalunya en règim laboral.
Ens vam adreçar al Departament Governació i Relacions Institucionals, com a responsable de la política del personal de la Generalitat de Catalunya, i li comunicàrem aquestes consideracions.
La consellera llavors titular del Departament ens respongué que les convocatòries realitzades per la seva Secretaria d'Administració i Funció Pública interpretaven el dret de consort de la forma més flexible i més conforme amb l'esperit i la finalitat de la norma, de manera que es reconeixia el dret a les unions estables de parella i quan el cònjuge té una vinculació laboral amb l'Administració pública. El Departament de Justícia, en el cas plantejat pel promotor, no ho havia interpretat així.
D'altra banda la resposta de la consellera resulta congruent amb la voluntat de facilitar la conciliació del treball amb la vida familiar i que s'ha expressat amb la recent aprovació de la Llei 6/2002, de 25 d'abril, tot i que no s'hi fa esment explícit del dret de consort.
La resposta rebuda finalitzava anunciant que, amb la finalitat de coordinar i establir criteris homogenis, els departaments de la Generalitat amb capacitat per convocar i resoldre concursos de provisió de llocs de treball serien informats d'aquesta interpretació més generosa que la literalitat de la norma.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 952/00
El dret de consort no pot ser invocat per personal funcionari quan l'altre membre de la parella treballa en el sector privat
Un funcionari, membre del cos de tècnics especialistes de presons de la Generalitat de Catalunya, demanà la intervenció del Síndic davant del que considera una conculcació del dret d'igualtat davant la llei, per l'aplicació del dret de consort.
L'interessat està destinat al centre penitenciari de Brians i la seva esposa és treballadora fixa en una empresa que té l'únic centre de treball a Lleida. Com que no pot invocar el dret de consort per facilitar el trasllat al centre penitenciari de Lleida, considera que se li ocasiona un greu perjudici i és discriminat respecte a la situació de parelles de funcionaris, que es poden beneficiar d'aquest dret.
El Síndic demanà al Departament de Justícia si en aquestes situacions s'aplica algun tractament específic que pogués beneficiar el promotor de la queixa. El Departament es remeté a la doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional, que en diferents ocasions ja s'ha manifestat en relació amb situacions similars, en el sentit que no hi ha conculcació del principi d'igualtat. En conseqüència, no tenint el promotor els requisits per reclamar l'aplicació del dret de consort, no es pogué apreciar cap actuació irregular de l'Administració.
El Síndic s'adreçà de nou tant al promotor com al Departament deixant constància que, si bé la jurisprudència del Tribunal Constitucional és la descrita, l'opinió de la doctrina jurídica que se cita defensa l'aplicació del dret a les parelles en què almenys un dels membres és funcionari. Aquest desig, però, només seria possible amb un canvi legislatiu o de la tendència de la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
En aquest estat finalitzà la nostra intervenció.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 2407/01
Criteris d'interpretació del dret de consort
A un educador destinat al centre penitenciari de Brians, amb domicili particular a Lleida, no se li van reconèixer els mèrits derivats de dret de consort en una convocatòria de concurs general de mèrits per proveir llocs de treball d'educadors en els centres penitenciaris de Catalunya, realitzada pel Departament de Justícia.
La intenció del promotor era de poder ser destinat a la població on tenia el domicili familiar i on la seva esposa exerceix com a infermera en un hospital públic, en règim de contractació laboral.
El Departament de Justícia havia manifestat que no podia acollir-se a aquest dret donat que la muller de l'interessat no tenia la condició de funcionària.
El Síndic, d'acord amb les fonamentacions ja expressades en l'exposició general d'aquest tema, es dirigí al Departament de Governació i Relacions Institucionals, en tant que coordinador de les polítiques de personal, demanant que l'informés sobre si preveia corregir aquesta situació en convocatòries futures.
El Departament de Governació i Relacions Institucionals contestà que en les convocatòries fetes per la Secretaria d'Administració i Funció Pública s'havien adoptat uns criteris per interpretar de forma flexible i conforme amb l'esperit i finalitat de la norma el dret de consort, de manera que no es discriminava els membres de les unions estables de parella ni el personal laboral, sempre que la vinculació d'aquest amb l'Administració fos de caràcter indefinit o fix.
Segons el Departament de Governació, l'esposa del promotor de la queixa té una relació laboral temporal no fixa i per aquesta raó no li pot ser aplicat el benefici del dret de consort.
L'escrit de resposta finalitzava manifestant que per raons de coordinació i a fi d'aplicar uns criteris homogenis, serien informats d'aquesta interpretació de la norma els departaments amb competències per convocar i resoldre concursos de provisió de llocs de treball, entre ells el de Justícia.
Una vegada en va ser informat, el promotor replicà que la seva esposa tenia un contracte laboral fix i que així ho faria saber per escrit al Departament de Justícia.
En aquest estat, el Síndic va suspendre aquesta actuació, pendent de conèixer la resposta del Departament de Justícia.
[Tornar a l'índex]
El període de prova dels treballadors de l'Administració pública
En ocasió de dues queixes presentades per treballadors de l'Administració pública local en règim de contractació laboral, el Síndic ha tingut ocasió de plantejar algunes reflexions sobre el període de prova dels treballadors, en l'àmbit de l'Administració pública.El període de prova, entès de forma genèrica, és aquell, posterior a la incorporació del treballador a l'organització que l'ha seleccionat, durant el qual les parts poden rescindir el vincle de treball, sense que en principi hagi d'al·legar-se o motivar-se cap causa concreta i sense que es generi cap dret a indemnització. S'afirma que el període de prova beneficia les dues parts en tant que permet un coneixement mutu i prendre en conseqüència la decisió final.
El problema que es planteja, almenys en l'àmbit de l'Administració pública, és fins a quin punt pot portar-se a terme aquesta lliure i inmotivada rescissió de la relació laboral, després d'haver superat proves de selecció més o menys extenses i exigents i haver demostrat disposar dels coneixements demanats i els mèrits suficients. En definitiva, es planteja un problema de garanties de la part que pot resultar més perjudicada i de control de les decisions de l'Administració contractant.
La normativa sobre funció pública ha anat modulant aquesta institució del període de prova en la forma que a continuació descrivim:
3.1. Personal funcionari al servei de la Generalitat de Catalunya
La norma de referència és el text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada per Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre.
L'article 46 preveu la possibilitat d'incorporar la fase de prova que es determini en la convocatòria. És doncs, una facultat de l'Administració convocant. No és així, com és veurà més endavant, en el procediment d'accés a mosso d'esquadra.
Els drets i deures que poden correspondre als aspirants que se sotmetin a períodes de prova han de regular-se per reglament (article 51.2).
Si bé no consta que s'hagi elaborat l'esmentat reglament, l'article 53 ja estableix unes determinades garanties i criteris: la durada estarà en funció del cos o escala a què s'opta; cal tenir cura que la persona en període de prova adquireixi la formació necessària i cal avaluar la seva capacitat d'aprenentatge. Finalitzat el termini de prova, els funcionaris tutors han d'emetre un informe, com també el cap de la unitat corresponent. L'interessat té accés a aquests informes i pot fer-hi al·legacions. La documentació s'inclou en l'expedient personal i es transmet a l'òrgan que ha de resoldre.
Com a normativa que afecti un col·lectiu específic, recordem la Llei 10/1994, d'11 de juliol, reguladora de l'accés a mosso d'esquadra. Es preveu la necessitat de superar un curs selectiu i un període de pràctiques. Les convocatòries estableixen que l'Escola de Policia de Catalunya valora el curs selectiu, que se sotmet al tribunal de l'oposició de la mateixa manera que l'avaluació del període de pràctiques, el qual establirà la qualificació d'apte o no apte.
3.2. Personal laboral al servei de la Generalitat de Catalunya
Cal tenir en compte l'esmentat Decret legislatiu 1/1997, en els casos en què expressament fa referència al personal laboral, així com els convenis col·lectius per al personal laboral que es negociïn entre les parts.
En aquests moments, pel que fa al personal laboral de la Generalitat de Catalunya, regeix el conveni únic, esmentat a l'apartat anterior, publicat per Resolució de 16 de novembre de 2000, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 3332, de 21 de febrer de 2001, amb vigència fins el 31 de desembre de 2003.
L'article 20.6 estableix la superació obligatòria d'un període que es fixa en dos o sis mesos en funció del grup a què pertany el treballador.
La superació del període de prova ha de ser acreditada pel cap de la unitat corresponent, mitjançant certificació oficial. Si, per contra, es considera que el treballador no ha superat el període de prova, els representants dels treballadors -o, si s'escau, la Comissió paritària del conveni- han de ser informats motivadament.
3.3. Personal funcionari al servei de l'Administració local
Ni la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, ni tampoc el Reglament del personal al servei dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 214/1990, de 30 de juliol, no estableixen explícitament la possibilitat de períodes de prova. Sí que preveuen, però, la possibilitat de superar cursos selectius de formació per accedir a la condició de funcionari.
3.4. Personal laboral al servei de l'Administració local
L'article 18.2 del ja esmentat Decret 214/1990 preveu, en el cas de contractació indefinida, la possibilitat d'establir un període de prova, pel temps fixat a la legislació laboral, però sense altres especificacions quant al procediment i garanties en cas de rescissió.
L'article 14 de l'Estatut dels treballadors, al qual es remetrien aquests supòsits de període prova, fa referència al mateix temps als possibles convenis col·lectius i defineix la durada del termini en funció de la categoria del treballador i del nombre de treballadors de l'empresa. Es vincula el període a les experiències objecte de la prova i no altres, i es declara nul el pacte de període de prova, quan el treballador ja hagi realitzat en un altre temps les mateixes funcions. No s'estableix cap formalisme concret per a la rescissió del contracte.
3.5. Conclusió S'observa, doncs, que el personal laboral amb contractació indefinida al servei de les administracions locals, en cas de rescissió del contracte durant el període de prova, no gaudeix de les mateixes garanties de què disposen els col·lectius de les altres administracions en les quals hi ha la potestat d'establir períodes de prova. En definitiva, aquest és el problema plantejat en les queixes núms. 985/02 i 2003/02, de les quals es dóna compte a continuació.
En les situacions que ens han estat plantejades, es van redactar informes que motivaren el determini final adoptat pels respectius alcaldes, sense donar-ne vista prèvia als afectats. En un dels casos es valoren tasques no exigibles segons la convocatòria i el lloc de treball ocupat.
Davant situacions com la primera descrita, en principi formalment ajustades a dret, l'única possibilitat és presentar demanda davant la jurisdicció laboral. La reclamació podria prosperar si es demostrés que s'ha produït una vulneració d'un dret fonamental, una situació d'abús de dret, en definitiva un incompliment dels límits que preveu l'article 14 de l'Estatut dels treballadors.
Així doncs, entenem que, en el cas de personal laboral fix de les administracions locals i allà on no es disposi de conveni col·lectiu, és recomanable que l'Administració pública convocant prevegi a les bases criteris i garanties per al període de prova, que podrien inspirar-se en els vigents per a la resta de treballadors de l'Administració pública catalana.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 985/02
Rescissió de contracte a un auxiliar administratiu durant el període de prova
El senyor X va superar el concurs oposició lliure convocat per l'Ajuntament de Palamós per proveir una vacant d'auxiliar administratiu en règim laboral i va ser destinat al Museu de la Pesca.
Durant el període de prova previst a les bases de la convocatòria, i a la vista de l'informe del cap immediat del promotor, l'Ajuntament li comunicà la rescissió del contracte laboral.
L'interessat, tot i que reconeix que l'Ajuntament ha actuat dins la legalitat, manifesta el seu desacord quant a la situació d'indefensió que, segons ell, provoca aquesta forma d'actuar. Manifesta que davant de la decisió col·legiada del tribunal qualificador, finalment el seu lloc de treball depèn de l'opinió d'una sola persona, sense possibilitat d'audiència o cap altre control en favor del treballador.
El Síndic, en la seva resposta, confirma que l'actuació de l'Ajuntament és ajustada a dret en allò que és d'aplicació als treballadors amb estatut laboral i al que ha determinat la jurisprudència en relació amb el règim i efectes dels períodes de prova.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 2003/02
Rescissió del contracte durant el període de prova a una auxiliar administrativa, per avaluació de tasques no pròpies del lloc de treball
La senyora X superà les proves d'oposició lliure convocades per l'Ajuntament de Cambrils per proveir una vacant d'auxiliar administratiu en règim laboral indefinit amb destinació al Punt d'Informació Juvenil (en endavant PIJ) adscrit al Departament Municipal de Cultura.
Durant el període de prova previst a les bases de la convocatòria, i atès l'informe de la responsable del PIJ, s'acordà rescindir el contracte de treball.
Tenint en compte el contingut de l'escrit de la promotora i la informació que ens va facilitar l'alcalde, vam comprovar que l'informe on es fonamentà la resolució del contracte avaluava funcions impròpies de la plaça objecte de la convocatòria. De la mateixa manera, i pel que fa al possible incompliment horari durant els caps de setmana, l'horari fixat en el contracte de treball no coincidia amb el que figurava en les bases de la convocatòria.
Per tot això, el Síndic va considerar que l'avaluació del període de prova havia anat més enllà del que, objectivament, es podia haver exigit a la interessada per constatar la seva aptitud tècnica per a les tasques que efectivament li pertocaven, i que inevitablement havia repercutit en la valoració de les seves condicions personals i professionals.
Així doncs, el Síndic recomanà l'alcalde que revisés l'acte que havia donat lloc a la baixa de la promotora en la plantilla municipal.
Restem a l'espera de la resposta de l'alcalde al nostre suggeriment, resposta que ja ha estat reclamada.
[Tornar a l'índex]
Altres recomanacions i suggeriments de caràcter general
Queixa núm. 31/02Funcionari pertanyent al cos d'ajudants de la Direcció d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior que demana el trasllat a Catalunya
L'any 1985 el senyor X, llavors resident a Barcelona, va accedir a la condició de funcionari d'institucions penitenciàries, que en aquell moment depenia de l'Administració central.
Més tard, per raons familiars, va demanar el trasllat a la ciutat de Melilla, i a continuació al centre penitenciari de Castelló, com a centre més proper a Catalunya, on definitivament vol retornar.
Expressada aquesta voluntat a l'Administració penitenciària catalana, i davant la manca de resposta d'aquesta, es dirigí al Síndic per poder obtenir la resposta pendent.
Demanada la informació oportuna, el Departament de Justícia respongué que davant la constància de situacions similars d'altres funcionaris d'institucions penitenciàries del Govern central, es van iniciar les gestions pertinents per poder solucionar la mobilitat entre les dues administracions penitenciàries.
Vam traslladar aquesta informació al promotor, i al Departament de Justícia li vam demanar que ens informés del moment en què l'anunciat conveni entrés en vigor.
L'esmentat conveni es va signar el 3 de juny de 2002 entre el Ministeri d'Interior i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 1470/01
Es desestima el reconeixement d'una gratificació extraordinària a un bomber caporal de la Generalitat de Catalunya
En data 8 d'octubre de 1998 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'acord de la mesa sectorial de negociació del personal d'administració i tècnic, sobre condicions de treball del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per al període de 26 de maig de 1998 al 31 de desembre de 2000, aprovat pel Govern de la Generalitat en data 26 de maig de 1998.
En matèria de carrera i promoció professional, aquest acord establia la possibilitat d'accés al grup C de tots els bombers i caporals funcionaris del cos, mitjançant la superació d'un curs. Per als que superarien les proves i complirien els requisits, l'accés al grup C havia de produir-se per tot l'1 de gener de 2000.
Tot i haver-se realitzat els cursos amb anterioritat a l'1 de gener de 2000, no es va poder complir el compromís d'accés al grup C en aquesta data, perquè calia seguir el procés selectiu. Malgrat això, l'Administració mantingué el compromís que els efectes econòmics de la requalificació s'ajustessin al contingut de l'esmentat acord de la mesa sectorial, i així ho va manifestar el director general d'Emergències i Seguretat Civil en la seva nota informativa amb data 13 de gener de 2000.
Un membre del cos, bomber caporal destinat al parc de Badalona, va superar amb aprofitament el curs de promoció professional.
Es van fixar els dies 4 i 6 de juny de 2000 per a les proves de selecció. Quant a la de català, l'esmentat bomber n'estava exempt perquè havia acreditat el nivell exigit, i la de coneixement, la va superar amb una puntuació de 38 punts sobre una mínima de 20. Un dia més tard, el 7 de juny de 2000, aquest bomber morí víctima d'un infart.
El 27 de setembre de 2000, la Generalitat de Catalunya va aprovar concedir una gratificació de caràcter extraordinari de 216.920 pessetes als efectius del cos de bombers que, de conformitat amb l'acord de la mesa sectorial citat a l'inici, accedien a les categories de caporal o bomber de l'escala tècnica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, durant l'any 2000, per raó de l'acord de la mesa sectorial, aprovat el 26 de maig de 1998 pel Govern de la Generalitat.
La Federació de Serveis Públics de la UGT -FSP-UGT- va demanar el reconeixement de la gratificació extraordinària a favor del bomber traspassat. La Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil va respondre per escrit que "aquesta petició ja havia estat contestada a favor i que per tant es reconeixia la gratificació extraordinària."
No obstant aquesta resposta, finalment no es va reconèixer la gratificació a favor del bomber difunt i la FSP-UGT va demanar la intervenció del Síndic.
Demanat informe al Departament d'Interior, aquest va contestar, en síntesi, que el bomber traspassat no havia pogut finalitzar el procés selectiu, ja que la seva mort va impedir els seus tràmits de nomenament i presa de possessió i que la personalitat civil s'extingeix amb la mort. En conseqüència no se li podia reconèixer la gratificació extraordinària.
El Síndic, considerant que el bomber difunt havia superat amb èxit tant el curs de formació professional com les proves de coneixements i de nivell de català, per raons d'equitat i justícia material, va demanar al Departament d'Interior que reconsiderés la decisió de no atorgar la gratificació, fent-ne beneficiaris els seus familiars.
El Departament d'Interior contestà reiterant la negativa basant-se en el deure de l'Administració pública de sotmetre's a l'ordenament jurídic i de servir amb objectivitat els interessos generals.
El Síndic va donar per finalitzades les seves actuacions recordant per escrit al Departament d'Interior que el principi d'equitat és una regla d'interpretació de les lleis, reconeguda pel Codi civil i la jurisprudència del Tribunal Suprem, com a element corrector de la literalitat de la norma aplicada a les característiques essencials de l'assumpte concret.
[Tornar a l'índex]
Queixa núm. 2835/00
Criteris de valoració en un procés de selecció interna de places temporals d'instructor a l'Escola de Policia de Catalunya
Un agent del cos de Mossos d'Esquadra es dirigí al Síndic disconforme amb el sistema de selecció i valoració seguit per proveir, per selecció interna i de forma provisional, places d'instructor a l'Escola de Policia de Catalunya.
La convocatòria corresponent a l'any 1999 establia que s'avaluaria l'adequació de les característiques dels aspirants mitjançant l'anàlisi dels currículums, entrevista personal, experiència en unitats de seguretat ciutadana a les comarques de desplegament i experiència docent.
Igualment es manifestava que els funcionaris que no obtinguessin places en aquesta convocatòria serien inclosos en una llista per ordre de puntuació, a fi i efecte de proveir les vacants que es produïssin durant el curs 2000/2001. La convocatòria corresponent a l'any 2000, però, no va fer esment de la llista de reserva.
L'interessat no va resultar seleccionat i va demanar la puntuació obtinguda, els motius de no selecció i les raons per les quals un membre no inclòs inicialment en la llista de convocats havia resultat seleccionat. No havent rebut resposta, es dirigí al Síndic.
Demanat informe al Departament d'Interior, aquest va contestar que les diferents fases del procés es qualifiquen com a seleccionat o no seleccionat, en funció del resultat de la prova. Que en relació amb la convocatòria corresponent a l'any 1999, no es va elaborar llista de reserva davant la manca d'aspirant idoni i, quant a l'aspirant seleccionat i no inclòs a la llista de convocats, que aquest havia presentat la sol·licitud dins el termini fixat, davant, però, d'una altra dependència de l'Administració pública que la va remetre, d'ofici, a l'òrgan examinador. Igualment va comunicar que l'entrevistador restava a disposició de l'interessat per facilitar-li personalment les explicacions adients.
El Síndic en la seva resposta va recordar la conveniència d'establir barems per reflectir l'ordre de selecció mitjançant la puntuació obtinguda i establir així també la llista de reserva, donat que això no es podria realitzar de cap altra manera. Quant a la presentació de les sol·licituds i atès que la convocatòria establia de forma concreta el lloc on havien de ser presentades, el Síndic recomanava incorporar l'advertiment que, de conformitat amb la regulació vigent, les sol·licituds també podien ser presentades fent ús dels mitjans previstos a la normativa sobre procediment administratiu comú.
El Departament d'Interior, en la seva resposta final, va comunicar al Síndic que havia acceptat les seves recomanacions i que ja les aplica en els processos de selecció.
Informat l'interessat, vam donar per finalitzades les nostres actuacions.
[Tornar a l'índex]
Seguiment d'actuacions d'exercicis anteriors
Seguiment de la queixa núm. 3819/00(pàg. 35 del BOPC núm. 275, de 22 de març de 2002)
Accés al cos de bombers de la Generalitat
En ocasió d'una convocatòria pública per a l'accés a l'escala del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, en la fase de concurs no es va considerar mèrit l'experiència prèvia de bombers aspirants que prestaven servei professional per a Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (en endavant AENA).
El Síndic va suggerir al Departament d'Interior que reconsiderés la seva decisió d'acord amb els arguments que anteriorment ja li havia exposat. El Departament d'Interior no acceptà el suggeriment.
El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, núm. 363 de data 19 de juny de 2002, donà compte de l'aprovació per unanimitat dels grups parlamentaris d'una proposició no de llei sobre la valoració del temps de serveis prestats com a bomber d'AENA en les convocatòries per proveir places de bombers de la Generalitat de Catalunya.
Durant el debat d'aquesta proposició, la representant del grup parlamentari que dóna suport al Govern, informà que el Govern de la Generalitat de Catalunya havia resolt incorporar el fet que el tribunal qualificador pugui examinar diferents experiències prèvies no tan sols per serveis com a bomber d'AENA, sinó en qualsevol altra Administració pública.
[Tornar a l'índex]
Seguiment de la queixa núm. 2849/00
(pàg. 38 i 39 del BOPC núm. 275, de 22 de març de 2002)
Manca de desplegament normatiu del pas a la segona activitat dels funcionaris del cos de bombers
Amb motiu de la queixa presentada per un membre del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya que va haver de deixar l'activitat professional per incapacitat física permanent, l'interessat reclamà de passar a segona activitat invocant la previsió continguda a la Llei 5/1994, de 4 de maig. La petició li va ser denegada amb l'argument que no s'havia produït el desplegament reglamentari.
El Síndic considerà excessiu l'endarreriment del desplegament reglamentari, recomanà d'elaborar-lo i que, abans de la futura aprovació, es respongués a les demandes presentades.
Aprovat finalment el Reglament, l'interessat demanà de nou d'incorporar-se a la segona activitat. Davant del retard de la resposta adequada, sol·licità, un altre cop, la intervenció del Síndic.
Demanada informació al Departament d'Interior, restem a l'espera de la resposta.
Mentrestant, el promotor ens ha informat per escrit que, per resolució de 29 de novembre de 2002, s'havia declarat finalment el seu pas a la situació de segona activitat, quatre anys i mig després de la primera sol·licitud.
[Tornar a l'índex]
avís
legal | sobre el web  |
© 2003 Generalitat de Catalunya  |