El Llibre blanc de la funció pública catalana conté una segona part que inclou un conjunt de dades estadístiques sobre les persones que avui configuren l’ocupació pública de les administracions de Catalunya. Fins ara no s’havia disposat d’aquesta informació, d’innegable rellevància per a l’anàlisi, la reflexió i la posterior presa de decisions en matèria de polítiques de personal.

En aquest sentit, l’abast i la completesa de les dades recaptades i l’establiment dels mecanismes que facin possible mantenir-les permanentment actualitzades ja permet que ens congratulem per l’impuls d’una iniciativa com la que ara es presenta.

En qualsevol cas, el seu tractament s’ha fet sota diferents perspectives: distribució per administracions, per col·lectius de personal, per tipus de vinculació, per grup de titulació, per gènere, per edat, per distribució territorial. A més, el seu creuament permet disposar d’una visió en diverses dimensions del mapa de l’ocupació pública de Catalunya.

Cal dir, d’entrada, que quan ens referim a l’ocupació pública catalana ho fem en relació amb el personal de les diferents organitzacions públiques de Catalunya, és a dir, de la Generalitat, amb el Parlament i els organismes que hi són adscrits: la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell Consultiu i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la seva Administració al servei del Govern de Catalunya, amb els organismes que en depenen i el sector públic empresarial que hi resta vinculat, el personal del món local del país, amb les entitats i organismes que el conformen i el personal de les set universitats públiques. La definició no inclou el personal de l’Administració de l’Estat a Catalunya ni el de les entitats del sector privat que presten serveis de naturalesa pública sota el règim de concert o concessió amb l’Administració (docència i sanitat concertada, seguretat industrial, etc.).

El total del personal de les administracions públiques catalanes és, a 1 de gener de 2005, de 239.760 persones. Això significa que hi ha 35 empleats públics per cada 1.000 habitants a Catalunya. D’aquest, el major nombre d’efectius és troba a l’Administració de la Generalitat (60%), seguit de l’Administració local (32%). Les universitats tenen gairebé el 8% del personal i els ens parlamentaris, el 0,2%.

Si a aquestes xifres hi afegim el personal docent concertat (24.000 persones) i el personal que presta serveis en l’àmbit de salut sota el règim de concert (56.000), podem afirmar que 230.000 persones desenvolupen la seva ocupació en el servei públic a Catalunya, el que representa un 9% de la població activa.

Del personal de la Generalitat, més de les dues terceres parts (67%) són empleats públics dels departaments d’Educació i de Salut. I de l’Administració local el 60% són empleats públics de municipis de més de 20.000 habitants.

El gruix del personal de les administracions públiques es troba en col·lectius de qualificació professional especialitzada, serveis prestacionals o finalistes (docent, salut, policia, Administració de justícia, serveis penitenciaris, bombers, agents rurals), que representen un 57% de tot el personal. D’aquest, els col·lectius més importants són el docent (28% del total) i el de salut (15% del total).

El 71% del personal de les administracions públiques catalanes és funcionari (incloent-hi el personal interí) i el 28% laboral (incloent-hi el personal temporal). A l’Administració de la Generalitat és on hi ha el major nombre de personal funcionari (85%), mentre que el percentatge més alt de personal laboral és a l’Administració local (53%), tot i que el nombre de personal funcionari és més important del que es suposava (46%). A les universitats i als ens parlamentaris, el personal funcionari és superior al 70%.

Quant a la forma d’ocupació, en general, l’estabilitat a les administracions públiques catalanes (personal funcionari i personal laboral indefinit) és alta (78%). El personal més estable és a l’Administració local (82%) i el menys estable és a les universitats on hi ha un 33% de personal interí i laboral temporal.

Per grup de titulació, en general, on hi ha un percentatge més alt de personal és al grup B (27%) seguit del grup A (25%) i del grup D (22%). No obstant, la distribució per administracions presenta trets diferencials particulars. Així a l’Administració de la Generalitat, el predomini del grup B (35%) s’explica per la importància del personal del col·lectiu docent (60% són mestres del grup B) o del col·lectiu de salut (31% personal d’infermeria). Mentre que a l’Administració local, el grup de titulació amb major nombre de persones és el grup D (38%), dada que troba la seva explicació per la pertinença a aquest grup de tot el col·lectiu de persones afectades a l’execució de la política de seguretat ciutadana (policia local). Entre el personal de les universitats, el 63% són del grup I (assimilat al grup A en els recomptes d’efectius).

En l’àmbit del gènere, el 55% del personal de les administracions públiques catalanes són dones. L’Administració amb un nombre més gran de dones és la de la Generalitat (62%) i les que en tenen menys són les universitats (42%) i l’Administració local (44%). Els col·lectius en què treballen més dones són el personal de salut (70%) i el personal docent (63%), i on hi ha un menor percentatge és en els cossos de policia (15%) i bombers (inferior a l’1%). En qualsevol cas, cal significar en aquest capítol que la feminització de les administracions no manté la proporcionalitat inicial segons que s’incrementa el grau de responsabilitat dels llocs de treball, com ho posa de manifest que les dones només representen un 24% de tot el personal directiu de les organitzacions públiques.

Pel que fa a l’edat, el tram d’edat majoritària és el comprés entre 31 i 45 anys: un 48% a l’Administració de la Generalitat, un 46% en l’àmbit dels ajuntaments (segons la mostra duta a terme), un 49% en les universitats i un 54% en l’àmbit dels ens parlamentaris. El personal més jove, entre 18 i 30 anys, és més nombrós als ens parlamentaris(15%), franja d’edat on també destaca el percentatge de dones (69%).

Quant a la distribució territorial, la major part del personal de les administracions catalanes es concentra en l’Àmbit Metropolità, on hi treballen el 66% dels empleats públics. Aquest percentatge es correspon amb la densitat d’aquestes comarques (el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf i l'Alt Penedès) on hi viu el 69% de la població de Catalunya.

En relació amb l’entramat organitzatiu on presten els seus serveis aquestes 240.000 persones, i en relació a cadascuna de les administracions, cal dir el següent:

• El personal al servei del Govern inclou l’integrat en l’Administració de la Generalitat mitjançant la seva estructuració en 16 departaments, i el que presta els seus serveis en 24 entitats autònomes de caràcter administratiu, 4 entitats autònomes de caràcter comercial, industrial i financer, 2 entitats gestores de la Seguretat Social, el Servei Català de la Salut,la Comissió Jurídica Assessora i 56 empreses públiques de la Generalitat (l’ens públic CCRTV, 6 societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió, 31 entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament privat i 18 empreses en què la Generalitat participa directament, de manera total o majoritària).

• El personal del món local és aquell que presta serveis en els 946 ajuntaments, els 41 consells comarcals, les 4 diputacions, les 58 entitats municipals descentralitzades, les 49 mancomunitats, les 2 entitats metropolitanes i els 660 ens de gestió local de tot Catalunya.

• El personal de les universitats és el que presta serveis a les 7 universitats públiques de Catalunya: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili.

• El personal dels ens parlamentaris inclou el personal del Parlament de Catalunya, del Síndic de Greuges, de la Sindicatura de Comptes, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i del Consell Consultiu.

Convé cloure aquesta descripció ràpida de les dimensions de l’ocupació pública catalana fent una breu referència als recursos econòmics afectats al seu manteniment, perquè de la mateixa manera que al principi s’ha fet esment a la importància estratègica que cal assignar a l’actiu humà de qualsevol organització pública per abordar-ne la seva anàlisi, aquesta també es justifica pels costos que incorpora.

El pes i les dimensions de l’ocupació pública a Catalunya té també el seu reflex en la importància relativa del seu cost en termes pressupostaris. Així, pel que fa als recursos econòmics necessaris per al seu funcionament, el cost de l’ocupació pública representa una despesa molt considerable en la gestió dels pressupostos de les administracions públiques catalanes.

Segons dades obtingudes dels pressupostos inicials per al 2003, la mitjana de despeses de personal de les administracions públiques catalanes (capítol 1) sobre el total de despeses corrents és d’un 34%. La importància del pressupost de despeses de personal en relació amb les despeses corrents és, no obstant, significativament diferent segons el tipus d’administració: l’Administració de la Generalitat destina al capítol 1 un 31% dels recursos; l’Administració local, un 37% (en el cas dels ajuntaments d’entre 10.000 i 20.000 habitants, fins a un 46%); i per a les universitats, la despesa de personal és d’un 73%.