Sumari

Introducció
Elevat nombre de personal no fix al servei de l'Institut Català de la Salut
La cobertura de serveis públics de prestació permanent
La mobilitat i la mobilitat per permuta en la funció pública catalana
Altres recomanacions i suggeriments de caràcter general
Seguiment d'actuacions d'exercicis anteriors

Introducció

L'any 2003 no ha portat novetats legals significatives en matèria de funció pública d'àmbit general que puguin tenir una incidència especial en les qüestions comentades en els darrers informes o que hagin donat lloc a queixes d'unes característiques determinades.

Els temes més habituals presents en les 103 queixes que se'ns han plantejat i 1 actuació d'ofici que hem iniciat han estat conflictes en els procediments d'accés a la funció pública i promoció interna, qüestions referents a l'organització del treball, o disconformitat amb l'apreciació i avaluació de les proves d'accés.

També és cert, però, que almenys durant l'any present, es destaquen dos col·lectius que, per les especials característiques del servei públic al qual estan adscrits, han demanat la nostra intervenció. Es tracta del col·lectiu format pels Mossos d'Esquadra i dels treballadors de la sanitat pública.

Són col·lectius que treballen en àmbits en què cal l'atenció permanent dels serveis durant totes les hores del dia, tots els dies de l'any, o bé preveure l'increment d'efectius davant situacions o activitats extraordinàries. En aquests serveis cal mantenir prou efectius davant les incidències que poden significar la disminució en el seu nombre: baixes per malaltia, per assistència a cursos de formació o increment de la càrrega de feina (vegeu queixes núm. 3221/01 i 2092/02), situacions totes elles que afegeixen complexitat a la gestió per mantenir un servei públic adequat i, al mateix temps, respectar els drets dels treballadors públics i els dels ciutadans als quals van dirigits aquells serveis.

En aquest apartat també plantegem la manca de desenvolupament de la previsió legal de possibilitar la mobilitat i permuta entre funcionaris que pertanyen a diferents administracions públiques. Aquest cas l'exemplifiquen, un cop més, en els col·lectius dels Mossos d'Esquadra i policies locals (vegeu queixa núm. 768/03).

Per il·lustrar altres temes plantejats, relatem dues queixes presentades en relació amb conflictes propis de les convocatòries per realitzar proves d'accés a la funció pública (vegeu queixes núm. 2581/03 i 971/03).

Finalment, com a seguiment d'actuacions d'exercicis anteriors fem referència als determinis adoptats pel Departament de Justícia i Interior i per l'Ajuntament de Cambrils que, tot acceptant les consideracions del Síndic, va interpretar el dret de consort incloent-hi el personal laboral de l'Administració i va admetre que el període de prova s'havia de circumscriure a les tasques definides a la convocatòria, respectivament.

[Tornar a l'índex]

L 'elevat nombre de personal no fix al Servei de l'Institut Català de la Salut

En informes anteriors al Parlament de Catalunya ens hem referit als problemes que provoca la situació d'interinitat en què es troba una part dels empleats públics i, en especial, hem tractat el cas dels professionals de la funció pública docent (vegeu els informes corresponents als anys 1995, 1997, 2000 i 2001 que enguany comentem al capítol d'Infants).

En aquesta ocasió volem cridar l'atenció sobre la situació d'interinitat i temporalitat en què es troba un nombrós col·lectiu de treballadors de l'Institut Català de la Salut, (en endavant ICS), a què fa referència la queixa núm. 3221/01.

Els promotors de la queixa van aportar còpia de contractes de diferents treballadors com a zeladors, monitors, metges, personal d'infermeria, etc., en els quals es comprovà que, des de l'any 1975, alguns d'ells havien mantingut diferents relacions jurídiques successives d'interinitat, o per temps determinat, amb una durada que podia anar des d'un dia fins a 13 anys, per raons d'interinitat, substitució o acumulació de treball. Igualment van aportar diverses sentències de la jurisdicció social que declaraven de caràcter indefinit algunes d'aquestes relacions jurídiques.

Segons els promotors de la queixa, el nombre d'afectats per aquesta precarietat laboral és de 12.000 treballadors de l'ICS.

L'any 2003 el Defensor del Poble va elaborar un informe monogràfic titulat, Funcionarios Interinos y Personal Eventual: La provisionalidad y temporalidad en el empleo público. En aquest informe xifra el nombre de treballadors interins i temporals en les institucions sanitàries públiques de Catalunya en 5.378, segons dades corresponents a l'any 2002 facilitades per la mateixa Administració sanitària.

El règim general de contractació de personal eventual, interí i laboral no permanent, és recollit en els articles 123 i següents del Text únic dels preceptes en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. No obstant això, la recentment derogada Llei estatal 30/1999, de selecció i provisió de personal estatutari dels serveis de salut, establia un règim específic que, en substància, no diferia del general.

Cal tenir en compte també allò que preveu el Reial decret 2720/1998, de 18 de desembre, que desenvolupa l'article 15 de l'Estatut dels treballadors en matèria de contractes de durada determinada, especialment, quan defineix els diferents tipus i condicions de legalitat, així com també els efectes previstos en l'article 9, sota l'epígraf "presumpcions".

Davant l'elevat nombre de personal sanitari en situació de precarietat laboral i l'imminent traspàs de les competències de gestió sanitària de l'Insalud a les comunitats autònomes, les Corts Generals aprovaren la Llei 16/2001, que regula un procés extraordinari de consolidació i provisió de places de personal estatutari. Tot i el caràcter bàsic de la norma, la disposició addicional primera excloïa de la seva aplicació les comunitats autònomes amb gestió transferida abans d'entrar en vigor la llei, si bé podien optar a acollir-se a les seves previsions.

Catalunya no ha fet ús d'aquesta opció. No obstant això, l'Acord general sobre condicions de treball del personal de l'àmbit d'aplicació de la Mesa General de Negociació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, publicat per resolució del director general de Relacions Laborals, de data 5 de setembre de 2000, estableix: "En l'àmbit del personal estatutari, s'efectuaran els processos de selecció necessaris perquè, al final del període de vigència d'aquest Acord [31 de desembre de 2003], l'índex global d'estabilitat arribi al 95 %."

D'altra banda, l'Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre condicions de treball del personal de les institucions sanitàries de l'ICS, de novembre de 2001, en el seu apartat 6.1, es remetia a allò previst en el primer dels acords ressenyats, a fi de crear places de cobertura definitiva i la possibilitat de consolidar les places respecte als professionals amb vinculació temporal.

La Resolució 1695/VI del Parlament de Catalunya, de 19 de febrer de 2003, sobre l'estabilització de la plantilla de l'ICS, expressava "la preocupació per l'elevat nombre de treballadors de l'ICS que tenen contractes com a interins o temporals", i "considera del tot necessari que es procedeixi a l'estabilització de la plantilla de l'ICS amb criteris i procediments que permetin la màxima inclusió del personal que hi treballa, d'acord amb els mecanismes establerts per a l'accés a la funció pública i la negociació col·lectiva, i que en la valoració dels mèrits dels candidats se'ls tingui en compte l'experiència professional, el temps treballat i la formació". Finalment "insta el Govern a aplicar amb la màxima celeritat els procediments establerts per a l'estabilització de la plantilla de l'ICS".

En tràmit de control del compliment de l'esmentada Resolució 1695/VI, i mitjançant informe d'1 de juliol de 2003, el conseller de Sanitat feia referència als acords adoptats amb les organitzacions sindicals i manifestava que l'ICS duia a terme els processos selectius previstos segons els terminis allà establerts. En conseqüència, el 31 de desembre de 2003 hauria d'haver-se assolit l'estabilitat del 95 % en àmbit de personal estatutari sanitari.

La darrera novetat en matèria d'estabilitat del personal estatutari al servei de la sanitat pública ha estat l'aprovació per les Corts Generals de la Llei 55/2003, de 16 de novembre, d'Estatuto marco del personal estatutario de los servicios de salud. Aquesta llei és de caràcter bàsic i per tant, aplicable al personal estatutari dels centres i institucions sanitàries dels serveis de salut de les comunitats autònomes. L'article 9.3, regula el nomenament del personal estatutari temporal, i respecte a aquest estableix: "Si se realizan más de dos nombramientos para la prestación de los mismos servicios por un período acumulado de 12 o más meses en un período de dos años, procederá el estudio de las causas que lo motivaron, para valorar, en su caso, si procede la creación de una plaza estructural en la plantilla del centro".

En diversos informes ens hem referit que reiterades contractacions per atendre punts de feina pot palesar, si no hi ha disfuncions organitzatives, plantilles infradotades. La norma citada intenta afavorir que s'hi doni resposta.

[Tornar a l'índex]

Queixa núm. 3221/01
El treball interí i temporal a l'Institut Català de la Salut

A final de l'any 2001, el Sindicat de Sanitat de Barcelona de la Confederació General del Treball es dirigí per escrit al Síndic manifestant la seva disconformitat amb determinades condicions de treball de personal contractat per l'Institut Català de la Salut, per realitzar substitucions de treballadors en situació de baixa temporal o vacances. Rebuda la informació demanada al Departament de Sanitat i Seguretat Social, es comunicà als promotors de la queixa el contingut substancial de la resposta, en la qual el Síndic no va observar cap actuació irregular.

No obstant, més tard, la queixa va ser ampliada amb motiu de la suposada manca d'actuació de l'Administració sanitària per resoldre la situació de llarga precarietat en la feina que pateix un nombrós col·lectiu de treballadors al servei de l'ICS, que són contractats de forma continuada, mitjançant diferents tipus de contractes temporals.

En essència, els representants dels treballadors demanaven que l'Administració iniciés un procés extraordinari de regularització del personal no fix, mitjançant concurs de mèrits, prenent com a referència les previsions contingudes en la Llei de les Corts Generals 16/2001, de 21 de desembre, per la qual s'estableix un procés extraordinari de consolidació i provisió de places de personal estatutari. En el cas de Catalunya, però, l'aplicació d'aquesta disposició és potestativa, per estar transferides les competències de gestió en matèria sanitària, abans que el text legislatiu esmentat entrés en vigor.

Simultàniament amb la petició d'intervenir en aquesta qüestió, el conseller de Sanitat i Seguretat Social respongué a la Mesa del Parlament la pregunta que li havia estat formulada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana en relació amb el mateix problema. Igualment aquesta situació donà lloc a la Resolució 1695/VI del Parlament de Catalunya i al control del seu compliment en la forma i els termes que detallem en l'exposició més àmplia que hem fet d'aquest problema.

Tenint en compte l'activitat parlamentària oberta sobre aquesta qüestió, vam contestar als promotors de la queixa donant-los-en informació detallada i expressant-los la nostra adhesió a la preocupació manifestada pel Parlament.

Atesa la resolució del Parlament, els compromisos adquirits pel Govern i la funció de control parlamentari, vam comunicar als interessats que de moment no iniciaríem actuacions, sens perjudici que en un futur pròxim ens interesséssim prop del Departament de Sanitat i Seguretat Social per l'evolució del procés d'estabilització del personal interí i temporal.

[Tornar a l'índex]

La cobertura de serveis públics de prestació permanent

Evidentment en el sector públic hi ha serveis que cal assegurar que es presten amb la continuïtat necessària de vint-i-quatre hores el dia, tots els dies de l'any. En aquests serveis cal assegurar una atenció bona i eficaç del servei públic, i preservar, al mateix temps, els drets dels treballadors públics a unes condicions que permetin conciliar-la amb la vida privada i familiar.

Un d'aquests sectors és el de la sanitat pública, al qual hem dedicat l'apartat anterior. Una de les causes dels problemes descrits és la necessitat de disposar de personal suficient per atendre totes les incidències que puguin aparèixer, de forma permanent i inexcusable.

L'article 108.2.g del Text únic en matèria de funció pública aprovat per Decret legislatiu 1/1997 estableix que són deures del personal de la Generalitat "complir estrictament la jornada i l'horari de treball, els quals es determinaran per reglament en funció de la millor atenció als administrats, dels objectius assenyalats en els serveis i del bon funcionament d'aquests".

Un altre servei de prestació continuada és el que realitzen els membres de la policia autonòmica. En aquest cas, la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de creació del cos, determina expressament que la jornada i horari de treball es determinarà reglamentàriament, i així es va fer mitjançant el Decret 146/1996, de 30 d'abril.

El conflicte descrit en el relat de la queixa núm. 2092/02 ens va ser plantejat pels treballadors del Centre d'Informació Viària de Catalunya -en endavant CIVICAT-, que depèn del Servei Català de Trànsit.

Aquest personal, pels objectius mateixos de la tasca que té encomanada, també ha d'assegurar la cobertura permanent del CIVICAT. La necessitat de cobrir les incidències per absència de personal ocasionava modificacions en la jornada de treball, incrementant-la o treballant dies no previstos, que ocasionaven perjudicis en el seus drets al descans i a una vida privada digna. El director del Servei Català de Trànsit va dictar la Circular 2/2001, que establia l'organització i l'horari dels treballadors operadors del CIVICAT.

La Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, no preveia res pel que fa a tractament de l'horari i les jornades de treball del seu personal, ni habilitava cap òrgan per establir-ho. D'altra banda, el Decret 389/2000, de 5 de desembre, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat, ara derogat pel recent Decret 188/2003, no excloïa del seu àmbit d'aplicació el personal del Servei Català de Trànsit.

En conseqüència, l'establiment d'unes condicions de jornada i horaris específic havien de fer-se per reglament, i així ho va fer saber el Síndic al Departament de Justícia i Interior, el qual contestà que, en atenció a les nostres consideracions, s'estudiava "l'instrument jurídic idoni per regular les condicions que es pactin amb la representació dels treballadors."

[Tornar a l'índex]

Queixa núm. 2092/02
Conflictes amb el compliment de les jornades de treball i vacances, en serveis d'atenció continuada

Els treballadors del Centre d'Informació Viària -CIVICAT-, dependent del Servei Català de Trànsit, van demanar la intervenció del Síndic disconformes amb l'organització de les jornades laborals que havien de complir.

El CIVICAT és un servei públic que, per les tasques que té encomanades, ha d'estar actiu les 24 hores del dia, tots els dies de l'any. En essència, els promotors manifestaven que tant el baix nombre de persones adscrites al CIVICAT com el sistema establert de torns i substitucions en cas d'absència per diverses raons els ocasionaven greus problemes en haver de realitzar jornades de treball superiors a les habituals i també en festius i vacances. En aquesta matèria, les instruccions són establertes pel mateix servei, mitjançant circulars internes.

Les solucions a les incidències, que es notifiquen amb poc temps de preavís, alteren el planejament de treball, els dies de descans i vacances i, en conseqüència, s'afecta greument el dret a la vida privada i familiar dels treballadors.

A la vista de la informació facilitada pel Departament de Justícia i Interior, el Síndic davant d'una manca d'habilitació legal per establir un règim singular d'aquest col·lectiu en allò que fa referència a les jornades de treball, torns i vacances, va recomanar que es dugués a terme la necessària previsió reglamentària.

En la seva resposta, la consellera comunicà que, en atenció a les nostres consideracions, s'havia endegat un procés per introduir millores en la gestió del personal d'aquest col·lectiu i alhora adequar el règim de jornada i horari, el gaudi de les vacances i els permisos, a la normativa aplicable en matèria de funció pública. D'altra banda també se'ns informà que estava en estudi l'instrument jurídic idoni per regular les condicions que es pactessin amb la representació dels treballadors.

En aquest punt vam donar per finalitzada la nostra actuació, amb la petició al Departament de Justícia i Interior que ens tingués informats del resultat final del procés.

[Tornar a l'índex]

La mobilitat i la mobilitat per permuta en la funció pública catalana

El dret de mobilitat de funcionaris a altres administracions diferents a aquella en què van ingressar en la funció pública és recollit a l'article 17 de la Llei estatal 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, que té caràcter bàsic. Cal, però, que aquesta possibilitat sigui prevista a les relacions de lloc de treball de les administracions corresponents. La norma no es justifica només en l'objectiu d'ampliar les expectatives professionals dels funcionaris, sinó bàsicament en la possibilitat d'un ús més eficient dels recursos humans necessaris per al funcionament de les administracions en conjunt.

En l'àmbit català la mobilitat i permuta són previstes a la disposició addicional 24a. del Text únic de preceptes en matèria de funció pública, aprovat per Decret 1/1997, de 31 d'octubre, que hi va ser afegida per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.

L'apartat a), de l'esmentada disposició incorpora el mandat dirigit a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, l'Administració local i les universitats perquè realitzin totes les actuacions que siguin necessàries a fi que, almenys un 5 % dels llocs de treball d'administració i serveis, puguin ser proveïts amb personal de qualsevol d'aquestes administracions, de conformitat també amb el que es prevegi a les relacions de llocs de treball.

Igualment es preveu la possibilitat d'autoritzar permutes de llocs de treball de les esmentades administracions sempre que els llocs tinguin la mateixa categoria, tinguin una destinació definitiva i hi hagi un tracte recíproc en aquestes administracions respecte al personal de l'Administració de la Generalitat. Aquesta disposició autoritza "el Govern per establir per reglament el procediment adequat per fer efectives aquestes permutes, i a aquest efecte s'ha de modificar el Decret 123/1997, de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya."

El Govern no ha fet ús d'aquella autorització per reglamentar el procediment de permuta entre diferents administracions, ni ha modificat el Decret 123/1997, que només preveu el procediment de permuta, com a sistema de provisió de llocs de treball, dins la mateixa Administració de la Generalitat de Catalunya.

La manca d'execució del mandat contingut a l'apartat a) de la ja descrita disposició 24a. i la no incorporació generalitzada en les relacions de llocs de treball de la mobilitat interadministrativa o la permuta, com a sistemes de provisió, fa que en la pràctica aquells drets formalment reconeguts siguin d'impossible exercici, a l'hora que impedeix el millor aprofitament dels recursos humans.

No obstant això, en l'àmbit de les policies locals finalment s'ha desenvolupat la previsió reglamentària de mobilitat. Per Decret 233/2002, de 25 de setembre, s'aprovà el Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals. Els articles 54 i següents preveuen el procediment per a la permuta entre membres dels cossos de policia local dels municipis situats en el territori de Catalunya i del cos de Mossos d'Esquadra, però ni tan sols així es facilita l'exercici de la permuta.

La queixa núm. 768/03 fa referència a aquesta impossibilitat de l'exercici de la permuta entre un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona i un funcionari del cos de Mossos d'Esquadra.

Malgrat les previsions i requisits recollits a l'esmentat reglament, la Direcció General de Seguretat Ciutadana nega la permuta "per no estar inclòs en la relació de llocs de treball susceptibles de ser ocupats per funcionaris d'altres administracions públiques", inclusió que depèn de la voluntat de les mateixes administracions.

[Tornar a l'índex]

Queixa núm. 768/03
Dificultats per a la permuta entre membres dels cossos de policies locals i del cos de mossos d'esquadra

El Col·lectiu Autònom de Treballadors Mossos d'Esquadra demanà la nostra intervenció davant la negativa del Departament de Justícia i Interior a autoritzar la permuta entre membres dels cossos de les policies locals i dels mossos d'esquadra.

Tot i que la possibilitat de permuta és prevista en el recent Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals, aprovat per Decret 233/2002, de 25 de setembre, la negativa a autoritzar-la es basa en el fet que encara no es disposa del disseny de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que ha de determinar els requisits d'accés i permanència per ocupar les diferents especialitats en què s'agruparà el cos i, en conseqüència, identificar els llocs de treball de mossos d'esquadra susceptibles de ser ocupats per membres de les policies locals. Això es manifesta en la resposta del Departament de Justícia i Interior a la demanda d'informació del Síndic.

En el seu determini, el Síndic recorda que la necessitat d'incorporar en les relacions de llocs de treball -RLT- la forma d'accés -i la permuta n'és un cas- ja es coneixia d'antuvi, amb anterioritat a l'aprovació de l'esmentat reglament. El Síndic entén que el termini per fer les adaptacions de les RLT no és absolut i troba els seus límits en el moment que es decideix regular la mobilitat, per tal que aquesta i la permuta siguin aplicables efectivament.

En conseqüència, el Síndic recomana agilitar la tramitació del decret de modificació de provisió de llocs de treball de funcionaris del cos de mossos d'esquadra, i que, paral·lelament, s'iniciï l'adaptació de la RLT.

Mentrestant, pensem que és lícit recórrer com a modalitat interpretativa a la tècnica de l'efecte directe a l'hora de valorar les sol·licituds de permuta que s'efectuïn mentre no s'enllesteix el procés de modificació i adaptació normativa.

D'aquesta manera, fins que hi hagi la determinació a la RLT de les places susceptibles de permuta, aquesta conclusió -davant la inactivitat reglamentària- es podria extreure de l'anàlisi o examen dels llocs a permutar, a través dels mitjans d'acreditació que, per a l'elaboració dels informes, s'estimin necessaris.

Restem pendents de conèixer el determini que finalment adoptarà l'Administració sobre aquestes consideracions.

[Tornar a l'índex]

Altres recomanacions i suggeriments de caràcter general

Queixa núm. 2581/03
Exclusió d'una convocatòria per a la provisió de places

El promotor de la queixa es va adreçar al Síndic per exposar-li la seva disconformitat respecte a l'exclusió de la convocatòria del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya per proveir, mitjançant adscripció provisional, sis places d'educador de medi obert de la Direcció General de Justícia Juvenil, les funcions d'una de les quals es corresponien amb les desenvolupades per l'interessat fins al moment de la convocatòria, mitjançant un encàrrec en funcions.

L'exclusió va ser determinada perquè un dels requisits de la convocatòria establia la necessària pertinença, mitjançant adscripció definitiva, a centres educatius o equips de medi obert de l'esmentada Direcció General adscrita al Departament de Justícia i Interior, quan la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (Departament de Benestar i Família) a la qual l'interessat pertany des de 1990, com a contractat laboral indefinit, ha experimentat diversos canvis de nom i adscripcions també diverses, entre d'altres al mateix Departament de Justícia i Interior.

En resposta a l'informe sol·licitat pel Síndic, l'actuació del Departament es justificà amb l'objecte d'afavorir que les persones que guanyen una adscripció provisional puguin després consolidar la plaça amb la finalitat d'evitar una excessiva rotació dels equips.

El Síndic entengué que la finalitat pretesa no justifica que s'exigís com a requisit de participació la pertinença amb caràcter definitiu a una organització administrativa concreta en un moment determinat i que, si es vol estalviar una afectació negativa en el tractament dels menors, no es tingués en compte la naturalesa de les funcions desenvolupades fins al moment per l'interessat com a educador de medi obert.

El Síndic va adreçar un suggeriment al Departament actuant, perquè reconsiderés l'exigència d'uns requisits contingents per poder optar a la plaça convocada, per entendre que excedien els límits que ha de respectar una actuació discrecional de l'Administració en exercici de la seva potestat d'autoorganització.

El Departament de Justícia i Interior no va acceptar aquestes consideracions i va comunicar que la Federació Local de Barcelona de la Confederació del Treball de Catalunya (CGT) havia presentat una demanda contra la convocatòria a què feia referència la queixa.

[Tornar a l'índex]

Queixa núm. 971/03
La redacció de les condicions de convocatòria d'un concurs ocasiona confusió

La senyora X demanà la intervenció del Síndic, disconforme amb la resolució d'un concurs que li atorgava un lloc de treball que ella considerava que no era el que li corresponia, en funció de la puntuació obtinguda i les condicions del concurs.

La promotora de la queixa ocupava una plaça d'auxiliar administrativa en règim de comissió de serveis, adscrita al Departament d'Ensenyament.

El Departament de Governació i Relacions Institucionals convocà un concurs de mèrits i capacitats per proveir llocs de treball de l'escala auxiliar administrativa del cos corresponent.

La senyora X hi va concórrer tot aspirant a un lloc de treball al qual entenia que podria tenir accés segons la interpretació que podia fer-se del terme "ocupant actual" en el règim de concurs anomenat "per resultes", que figurava en l'esmentada convocatòria. La Secretaria d'Administració i Funció Pública no va admetre la seva reclamació i la promotora demanà la nostra intervenció.

De les actuacions del Síndic, resultà que la redacció que figurava en la convocatòria, quant al règim de concurs, no havia estat prou clara en tant que per "ocupant actual" havia d'entendre's que ho era com a titular o en comissió de serveis, fet que resultà aclarit en la resposta que ens facilità l'Administració. Això ocasionà la confusió de la funcionària, que veié frustrades les seves expectatives.

El Departament de Governació i Relacions Institucionals acceptà la recomanació del Síndic, en el sentit de ser més acurat en la redacció de les bases dels concursos perquè els participants no puguin interpretar-los de manera dubtosa, recomanació que afirmà que tindria en compte en ocasions futures.

[Tornar a l'índex]

Seguiment d'actuacions d'exercicis anteriors

Seguiment de la queixa núm. 2407/01
(pàg. 35 del BOPC núm. 409, de 26 de març de 2003)
Criteris d'interpretació del dret de consort

El Departament de Justícia i Interior contestà a les consideracions del Síndic i al recurs de reposició interposat pel promotor de la queixa, i hi adjuntà còpia de la seva resolució.

La consellera estimava la pretensió del recurrent -funcionari- de valoració del mèrit de destinació prèvia de la seva cònjuge -laboral al servei de l'Administració- i, en conseqüència, el destinava de manera definitiva a una plaça d'educador del Centre Penitenciari de Ponent.

Més tard, el promotor ens facilità còpia de la resolució del mateix Departament, per la qual era adscrit al lloc de treball definitiu.

En conseqüència vam donar per finalitzada l'actuació, considerant acceptades les nostres consideracions.

[Tornar a l'índex]

Seguiment de la queixa núm. 2003/02
(pàg. 37 del BOPC núm. 409, de 26 de març de 2003)
Rescissió del contracte durant el període de prova a una auxiliar administrativa, per avaluació de tasques no pròpies del lloc de treball

Pels motius ja relatats d'inadequació del període de prova a les tasques definides a la convocatòria, el Síndic recomanà a l'alcalde de Cambrils que revisés l'acte que havia donat lloc a la baixa de la promotora, en la plantilla municipal.

L'alcalde contestà a les nostres consideracions enviant-nos còpia de la resolució de la Comissió de Govern pel qual, d'acord amb les consideracions formulades pel Síndic, es retrotreia el procés de selecció al moment en què s'havia de superar el període de prova. Igualment s'acordava contractar laboralment i amb caràcter indefinit, la promotora de la queixa com a auxiliar administrativa, subjecta a un nou període de prova de tres mesos.

Vam donar per finalitzades les actuacions, tot considerant que la nostra recomanació havia estat acceptada.

[Tornar a l'índex]