Sumari

1. Introducció

Aquest epígraf recull les actuacions relatives a les queixes que el personal al servei de les administracions públiques de Catalunya planteja al Síndic. Per a facilitar-ne la comprensió, s’han agrupat en tres àmbits: l’accés a la funció pública —en què es relaten les queixes principals referides a processos selectius—, les vicissituds que afecten la carrera administrativa i un tercer grup que inclou altres supòsits diversos.

En aquest àmbit, cal destacar en primer lloc l’aprovació del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, especialment pel que fa a la funció pública. El nou Estatut dedica l’article 136 a La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes, hi estableix una nova delimitació de competències i fa, per tant, un recull tant de les competències que de manera exclusiva corresponen a la Generalitat en matèria de funció pública, com de les competències compartides. En concret, determina que correspon a la Generalitat, respectant el principi d’autonomia local, la competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública. També li correspon la competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions. Finalment, la Generalitat exerceix la competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.

En l’àmbit legal, s’ha de remarcar la Llei 8/2006, del 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de les administracions de Catalunya. L’Informe del 2005 ja destacava com a projecte de llei el text que finalment ha aprovat el Parlament, que pretén establir mesures que ajudin a atorgar la dimensió social necessària a l’organització administrativa i a les relacions laborals i que contribueixin a inspirar tots els àmbits de la negociació col·lectiva.

També en l’àmbit legal, el Govern de l’Estat ha aprovat el Projecte de llei de l’estatut de l’empleat públic, que actualment ja s’està tramitant a les Corts Generals. La importància d’aquest text de més d’un centenar de preceptes rau en el seu caràcter bàsic, a banda de sistematitzar en un cos legal la normativa de la funció pública. Aquest nou text estableix els principis generals aplicables al conjunt de les relacions d’ocupació pública i conté allò que és comú al conjunt dels funcionaris de totes les administracions públiques, a més de les normes legals específiques aplicables al personal laboral al seu servei. Així, el Projecte de llei sintetitza allò que distingeix els qui treballen en el sector públic administratiu, sigui quin sigui llur relació contractual, dels qui ho fan en el sector privat.

En el desplegament d’aquest estatut bàsic, cal que, tant el legislador estatal com el de les comunitats autònomes, en l’àmbit de llurs respectives competències, aprovin o modifiquin les lleis de funció pública de llurs administracions, i les normes aplicables a l’Administració local.

En aquest sentit, el Projecte de llei s’ocupa de detallar els tipus d’empleats públics, llurs drets i deures, l’adquisició i la pèrdua de la relació de servei, els instruments de planificació dels recursos humans, la provisió de llocs de treball i mobilitat, les situacions administratives i el règim disciplinari.

Així mateix, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret 295/2006, del 18 de juliol, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat. Aquesta norma aplica allò pactat en el IIIè Acord general de condicions de treball del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per als anys 2005-2008, que conté aspectes que afecten la jornada de treball i que deroga el fins ara vigent Decret 188/2003, de l’1 d’agost.

Igualment, cal destacar l’aprovació per part del Ministeri d’Administracions Públiques l’Ordre PRE/1822/2006, del 9 de juny, que estableix els criteris generals per a l’adaptació de temps addicionals en els processos selectius per a accedir a l’ocupació pública de persones amb discapacitat. Aquesta norma manifesta la voluntat d’ordenar normativament aquesta qüestió, no exempta de polèmica a l’hora de decidir les concrecions de les adaptacions de temps.

Finalment, s’ha de fer referència al Reial decret llei 5/2006, del 9 de juny, per a la millora del creixement i de l’ocupació, que té incidència en la contractació temporal de personal laboral que poden fer les administracions. Aquesta norma estatal té per objecte executar les mesures que comprèn l’Acord per a la millora del creixement i de l’ocupació, signat pel Govern, els sindicats i les associacions empresarials.

[Tornar a l'índex]

2. Accés a la funció pública i processos selectius

Els processos selectius i llur tramitació són l’objecte d’una bona part de les queixes que es reben a la institució en matèria de funció pública. Les vicissituds que es produeixen en aquests processos—que motiven les queixes que rep el Síndic— afecten des de la fase inicial del procés (exclusions de la llista d’admesos, disconformitat amb els requisits de les convocatòries, etc.) fins a les fases finals, ja que també es qüestiona de vegades l’actuació qualificadora dels tribunals o les valoracions dels resultats de certes proves.

Més enllà de l’estricte àmbit de valoració, reservat als tribunals qualificadors i en el qual el Síndic no pot entrar, atesa la doctrina de la discrecionalitat tècnica dels òrgans de selecció, les queixes per incidències en la tramitació dels processos selectius són habituals i, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la queixa Q 08652/06 n’és un bon exemple.

En concret, la queixa estava motivada per les dificultats i els problemes de funcionament de l’aplicació telemàtica establerta per a presentar les sol·licituds per a la borsa de treball del personal interí docent dels centres públics del Departament d’Educació per al curs 2006­2007. L’Ordre EDU/334/2006, del 27 de juny, va aprovar aquesta tramitació telemàtica i va determinar que tot el procediment de sol·licituds referents a la borsa de treball seria, de manera ordinària, exclusivament telemàtic i per via de la xarxa. Aquesta situació va comportar que el promotor de la queixa i altres interessats a inscriure’s en la borsa esmentada no poguessin accedir per Internet a l’aplicatiu durant diversos dies i es trobessin amb dificultats per a presentar per escrit llur sol·licitud.

El Departament va informar el Síndic que el principal problema sorgit en l’aplicació informàtica va ser la saturació del sistema a causa del gran volum de persones que intentaven omplir la sol·licitud durant els primers dies del termini. Per això, l’Administració va fer que l’equip tècnic de desenvolupament revisés i modifiqués tot el programari per optimitzar-lo i millorar­ne el rendiment i, al cap de quatre dies, les millores tècniques dutes a terme van repercutir de manera clara en el temps de resposta. A més, per compensar la lentitud del sistema dels primers dies, el Departament va perllongar el termini de presentació de sol·licituds i va habilitar ordinadors als serveis centrals i als serveis territorials, i personal d’aquests va donar suport a les persones que tenien dificultats per a emplenar les sol·licituds. També va ampliar l’horari d’atenció telefònica de consultes i dubtes fins la 1h de la matinada. Finalment, el Departament va indicar que s’havien admès les sol·licituds presentades presencialment.

En vista d’aquesta informació, el Síndic va recordar al Departament que la30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, garanteix el dret dels ciutadans a presentar llurs escrits en els registres de les administracions i a obtenir-ne una còpia segellada (articles 35.c i 38), tot i que també obliga les administracions a impulsar la utilització i l’aplicació de les tècniques i els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, per a desenvolupar llur activitat i exercir llur competències (article 45). Aquesta institució ja va remarcar en l’Informe de l’any 2000 que l’ús dels mitjans tècnics en les relacions dels ciutadans amb les administracions públiques és una pràctica que cal potenciar per a millorar la qualitat en la prestació de serveis públics. Per aquest motiu, és una bona notícia la posada en marxa d’un sistema de tramitació telemàtica com ara l’esmentat. Ara bé, aquesta oportunitat que brinden les noves tecnologies no ha d’implicar el relaxament quant a l’obligació d’actuar respectant les garanties i els requisits establerts en cada procediment administratiu, ni una despesa econòmica addicional per al ciutadà. La instauració d’un procediment telemàtic no pot ignorar les disposicions legals vigents que emparen el ciutadà que desitja adreçar-se a l’Administració de manera presencial i per escrit. La posada en marxa enguany d’aquest nou sistema no ha d’excloure la presentació física de la sol·licitud de participació a la borsa de treball davant del registre administratiu corresponent, sinó que aquests han de ser sistemes complementaris que permetin al ciutadà de relacionar-se amb l’Administració de la manera que en cada moment consideri més adequada als seus interessos, sempre que sigui admesa en dret.

Per això, el Síndic va demanar a l’Administració que, amb vista a properes convocatòries d’aquesta borsa de treball, garantís la possibilitat de presentar presencialmentla sol·licitud i comprovés la disponibilitat dels mitjans tècnics necessaris per a assegurar el funcionament correcte del procediment telemàtic i evitar, així, els problemes que van afectar el promotor de la queixa.

En l’àmbit de l’Administració local, s’ha de fer referència a la queixa Q 03391/06, en què el promotor es queixava de la manca de resposta satisfactòria de l’Ajuntament de Barcelona a la seva demanda de revisió del primer exercici corresponent a la convocatòria de places de tècnic superior mitjançant un concurs -oposició, amb la finalitat de verificar els criteris de correcció del tribunal. Tot i que primerament se li va comunicar que el Tribunal es ratificava en la puntuació atorgada, posteriorment l’interessatva tornar a insistir-hi perconèixer els criteris de correcció i la possibilitat de revisar la prova que havia fet, sense rebre cap resposta de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona va manifestar al Síndic que atès que ja havia tramès un escrit de resposta a la petició formulada per l’interessat en què se li comunicava que la revisió esmentada l’havia dut a terme el tribunal —que ratificava la puntuació atorgada— no li respongué novament perquè entenia que la sol·licitud havia esta atesa amb la resposta tramesa.

Ara bé, a partir de l’examen de les dues sol·licituds presentades pel promotor de la queixa, el Síndic va considerar que quedava clar que allò que es demanava no era que es revisés la puntuació atorgada, sinó que se sol·licitava de manera expressa que s’atorgués dia i hora a l’interessat per a poder revisar l’exercici. Per això, el Síndic va recordar a l’Ajuntament que, d’acord amb l’article 42 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’Adminstració té l’obligació de resoldre de manera expressa tots els procediments i notificar-los. En aquest cas, doncs, en què l’interessat exercia el dret de petició, la resolució d’aquesta petició s’hauria d’haver ajustat al procediment per a l’exercici d’aquest dret. A més, d’acord l’article 37.3 de la llei esmentada, a l’interessat l’assistia el dret a accedir al seu examen, per la qual cosa la manca de resposta de l’Ajuntament vulnerava el seu dret d’accés a l’expedient. Així, el Síndic va demanar a l’Ajuntament que s’adrecés a l’interessat per a facilitar-liel compliment dels seus drets legalment reconeguts. Finalment, el Síndic va finalitzar la seva actuació atès que l’Ajuntament va permetre a l’interessat d’accedir a l’examen en presència de dos vocals del tribunal de la convocatòria esmentada.

Pel que fa a aquest apartat, finalment cal fer esment a la queixa Q 12873/06. En aquesta queixa el promotor hi denunciava que l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat havia exclòs el seu fill de setze anys d’un concurs de mèrits per a cobrir un lloc de treball de monitor d’hoquei patins en règim de contractació laboral temporal, amb un contracte d’obra i servei.

Uns dies després de presentar la sol·licitud, se li va comunicar que no es podia presentar atès que era menor d’edat, raó per la qual dels tres candidats aspirants només en va quedar un per a l’entrevista, ja que un altre no es va presentar. El promotor de la queixa va presentar un escrit a l’Ajuntament en què sol·licitava la suspensió cautelar del procés de selecció i una explicació per escrit i documentada de la decisió de no avaluar-lo com a candidat aspirant quan complia tots els requisits de la convocatòria.

El Síndic va considerar que l’Ajuntament va respondre de manera expressa a l’interessat, tot i que es va limitar a corroborar els fets denunciats relatius a l’exclusió del menor pel fet que presumptament els representants legals dels treballadors de l’Ajuntament haurien fet una reclamació contra l’edat d’accés a les proves que establien les bases de la convocatòria. L’Administració també informà que la decisió d’excloure l’aspirant que tenia setze anys fou presa pel tribunal de selecció sobre la base de la reclamació esmentada, un cop comprovada la literalitat dels preceptes 45. b) del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en matèria de funció pública, i el 71 del Decret 214/1990, del 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, que estableixen com a requisit per a l’admissió als sistemes de selecció haver complert divuit anys. Per aquesta raó, l’Ajuntament indicà que s’havia procedit a la modificació de les bases de la convocatòria en aquest punt per a adequar-les al que estableix la legislació vigent.

En vista d’aquesta actuació, el Síndic va exposar a l’Ajuntament una sèrie de consideracions. Així, la convocatòria no especificava res respecte a l’edat dels possibles candidats, i feia una remissió a les bases generals que regien el procésen què, de conformitat amb la Llei, s’estableix com a requisits generals dels aspirants haver complert setze anys d’edat i no excedir de l’edat màxima establerta en la corresponent base específica. Aquesta disposició és d’acord amb la Llei perquè els preceptes 45 del Decret legislatiu 1/1997 i el 71 del Decret 214/1990, idèntics en llur literalitat, determinen —com a requisit per a l’admissió als sistemes de selecció de personal al servei de les administracions públiques catalanes autonòmica i local— haver complert divuit anys o tenir l’edat que la convocatòria estableix com a mínima abans del termini de presentació de les sol·licituds, i no excedir l’edat establerta com a màxima.

En el cas objecte de la queixa, la convocatòria remetia a les bases generals dels processos selectius per a la provisió de les places de funcionaris interins i dels llocs de treball de personal laboral temporal de l’Ajuntament d’Olesa en aquell moment vigents,en què l’edat mínima requerida era setze anys. Per tant, d’acord amb la reiterada jurisprudència que acredita que les bases que regeixen la convocatòria d’un concurs en són la llei i no se’n pot invocar una presumpta il·legalitat fora del termini que s’atorga per a impugnar-les —d’acord amb la Llei de procediment administratiu— aquestes bases vinculaven l’Administració i el tribunal o l’òrgan de selecció que havia de fer la qualificació de les proves del concurs i, per tant, el Síndic va entendre que s’ hauria d’haver permès continuar el procés a l’aspirant que tenia setze anys.

La modificació del requisit d’edat de la convocatòria no es pot considerar com una esmena d’errades d’acord amb la possibilitat d’esmenar errors materials de què disposa l’Administració, de conformitat amb l’article 105 de la Llei 30/1992, sinó que comporta una modificació essencial de les bases que, en tots els casos, caldria tramitar mitjançant una revisió d’ofici, d’acord amb el que estableix l’article 102 del text legal esmentat. Els requeriments fets pels mateixos òrgans de selecció no constitueixen una justificació jurídicament admissible perquè l’òrgan convocant alteri les bases de la convocatòria amb el pretext que acompleix una recomanació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 de novembre de 1998).

Igualment, el Síndic va assenyalar que, per disposició reglamentària, els tribunals seleccionadors actuen amb una independència i objectivitat estrictes, les seves resolucions vinculen l’Administració i estan facultats per a resoldre els dubtes o les discrepàncies que s’originin durant el desenvolupament del procés de selecció. Tot i així, en aquest cas, els tribunals no van resoldre cap dubte o discrepància durant el desenvolupament del procés de selecció, sinó que van decidir excloure un aspirant admès que complia els requisits de la convocatòria sobre la base d’una presumpta reclamació d’uns representants legals dels treballadors de l’Ajuntament.

L’article 77.3 del Decret 214/1990 estableix que el president de la corporació pot demanar, a proposta del president del tribunal, l’acreditació dels requisits necessaris quan cregui que hi ha inexactituds o falsedats en les quals hagin pogut incórrer els aspirants. Tanmateix, aquesta autoritat no s’estén a l’exclusió d’algun dels aspirants per una manca d’acreditació dels requisits quan ja ha estat admès al procés. I, en aquest cas, l’admissió s’havia produït al moment en què es va citar l’aspirant per a l’entrevista, ja que aquesta citació substituïa el requisit de publicació de la llista d’admesosexclosos. Altrament, d’acord amb les disposicions de l’article 78 del reglament esmentat, l’alcalde hauria d’haver dictat i notificat una resolució expressa d’exclusió a l’aspirant, i li hauria d’haver atorgat un termini per a possibles esmenes.

Per això, el Síndic va demanar a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat que retrotragués el procés selectiu al moment en què va tenir lloc el vici de nul·litat esmentat, atès que la decisió del tribunal de selecció d’excloure l’aspirant— que modificava el que establien les bases de la convocatòria— fou presa per un òrgan manifestament incompetent per a revisar­les d’ofici, la qual cosa determina la nul·litat de ple dret tant de l’exclusió com de la decisió de nomenar consegüentment l’únic candidat que es presentà a les proves. En el moment de cloure aquest informe, l’Ajuntament ha informat el Síndic del seu determini favorable al suggeriment efectuat, per la qual cosa es deixa sense efecte la resolució en què es nomenava el candidat proposat per la Comissió de Selecció per a ocupar el lloc de treball, s’inicia el procés per a repetir les proves selectives convocant els aspirants admesos per a dur a terme les proves establertes en la convocatòria.

[Tornar a l'índex]

3. La carrera administrativa

El legislador fa servir diversos termes — tots indicatius d’una certa millora professional en el si de l’Administració— per a referir-se a la carrera administrativa dels servidors públics, segurament pel caràcter imprecís i confús del terme carrera.

Tanmateix, hi ha una tendència a distingir entre promoció professional i promoció interna i es reserva el primer terme per a la carrera administrativa, en tant que la promoció interna comporta la superació d’un nou procés selectiu dels ja funcionaris per a accedir a un cos o escala diferents al qual pertanyen.

És per aquest motiu que en aquest apartat de l’informe es destaquen únicament les queixes rebudes relatives als funcionaris que han expressat llur disconformitat, bé amb relació als greuges que els impedien avançar o progressar graus, categories, nivells etc., sense canviar de lloc de treball, o bé amb relació a les dificultats a l’hora d’ascendir en l’estructura de llocs de treball, per mitjà dels sistemes de provisió definitius dins de l’Administració.

De vegades les queixes presentades pels funcionaris amb relació als impediments amb què s’han trobat a l’hora de poder progressar o millorar fan referència a aspectes procedimentals de la tramitació dels processos en què han participat per a proveir un lloc de treball.

Cal destacar en aquest sentit una queixa (Q 07938/06) en què el promotor, funcionari del Departament d’Educació de la Generalitat, en va denunciar la manca de resolució, dins de termini, respecte a un escrit de recusació presentat amb relació a un dels membres de la comissió de selecció de director d’un centre d’ensenyament d’educació infantil primària en què va participar.

L’interessat va presentar un escrit de recusació contra un dels membres de la comissió, però la desestimació no es va notificar fins que l’òrgan encarregat de la selecció ja havia emès l’acta de resolució final del concurs.

D’acord amb la informació obtinguda, el Síndic va constatar que el Departament d’Educació no va actuar correctament pel que fa a la tramitació de la sol·licitud de recusació. L’article 29 de la Llei estatal 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix una tramitació específica —molt ràpida— per a aquests casos en què els interessats promouen la recusació, procediment que no es va seguir en el aquest cas, cosa quela mateixa Administració va reconèixer.

Tanmateix, també és cert que la legislació vigent no sempre associa el vici de la manca d’abstenció o recusació dels funcionaris amb la nul·litat o la invalidesa de les actuacions en què aquests hagin intervingut.

La jurisprudència ha establert que només es produeix la invalidesa dels actes si la resolució dictada és afectada per una il·legalitat objectiva, com ara el cas en què el membre del tribunal o l’autoritat que va dictar la resolució hagués incorregut, efectivament, en una causa de recusació o la seva actuació hagués estat determinant per a la formació de la voluntat de l’òrgan de què formava part o per a la presa de decisió d’aquest òrgan.

Igualment, no es pot ignorar que la Llei 30/1992 reconeix el principi de conservació dels actes administratius i dels tràmits el contingut dels quals es manté igual que si no s’hagués comès la irregularitat.

En el cas objecte de la queixa,atès queel Departament d’Educació va resoldre que no hi havia causa d’abstenció —i així ho va tornar a refermar en la resolució del recurs d’alçada que l’interessat va presentar i en què va poder tornar a exposar els seus arguments sobre aquesta qüestió— el Síndic va suggerir al Departament que adoptés les mesures adequades per a evitar situacions com ara la que va afectar el promotor de la queixa, atès que el respecte a les normes del procediment administratiu constitueix una garantia per al ciutadà que no pot ser ignorada per l’Administració.

El Síndic també ha intervingut en la resolució de queixes plantejades per funcionaris de l’Administració autonòmica amb relació a la progressió sense canvi del lloc de treball, i més concretament, amb relació a la requalificació de llur nivell, que té efectes econòmics en tant que determina una de les retribucions complementàries dels funcionaris: el complement de destinació.

Concretament, cal fer referència a una queixa (Q 01220/05) que va ser presentada per tres funcionàries del Departament de Treball i Indústria, amb relació a les vicissituds i els obstacles amb què s’havien trobat des que l’any 2001 s’iniciaren actuacions de millora en recursos humans en l’antic Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat per mitjà del sistema específic de revisió de tasques de llocs de treball a l’efecte de tornar a classificar el nivell de destinació de llurs llocs de treball.

Les variacions experimentades per l’adscripció orgànica i funcional de les antigues delegacions territorials, i els canvis de govern amb les consegüents reorganitzacions departamentals semblaven la causa que, tot i les informacions rebudes sobre la imminència de l’aprovació de la requalificació de llurs nivells, la situació no hagués variat respecte a la de la data en què es va començar tot el procés, amb el greuge afegit que els comportava que les antigues companyes, actualment adscrites al Departament de Comerç, Turisme i Consum, sí que haguessin assolit la revisió de llurs nivells respectius.

De fet, al llarg de la informació facilitada, el Síndic comprovà que l’Administració fonamentava els expedients de reclassificació i millora del nivell en l’evolució experimentada, i en les funcions i les responsabilitats que tenien atribuïdes les interessades, la lentitud de la tramitació dels quals caldria atribuir a situacions pressupostàries i de reorganització departamentals fruit dels canvis polítics, raó per la qual el Síndic va demanar al Departament que estudiés donar una solució a la situació de les interessades mitjançant la resolució de l’expedient iniciat al seu temps.

La Direcció de Serveis del Departament va comunicar al Síndic que iniciava un procediment per a sol·licitar la reclassificació de les tres funcionàries, sens perjudici de la preceptiva aprovació de l’òrgan responsable de Funció Pública i de la disponibilitat de crèdit.

També es va adreçar al Síndicuna funcionària del cos d’auxiliars administratius de la Generalitat perta­nyent al Departament de Treball per manifestar la seva disconformitat amb el greuge comparatiu que comportava per a ella i per a un col·lectiu d’uns quaranta funcionaris del mateix cos, adscrits a oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya, la manca de reconeixement d’un nivell 14 per a llurs llocs de treball als quals van accedir un cop superat el procés selectiu (Q 02080/06).

La interessada va prendre possessió d’un plaça de nivell 12 a l’Oficina de Treball de la Generalitat de Sant Adrià del Besòs, l’1 de gener de 2005, quan va superar el procés selectiu. Si bé la resta dels aspirants que van aprovar es van trobar en la mateixa situació, el mes de març del mateix any, gairebé totes les persones que, com a conseqüència d’aquesta convocatòria en torn de reserva especial, van accedir a la condició de funcionari de carrera i van ocupar, mitjançant una adscripció provisional, un lloc de nivell 12, el van veure modificat a un nivell 14, per la qual cosa en va quedar exclòs un col·lectiu d’aproximadament quaranta persones.

El Síndic entén que aquesta situació comporta per al col·lectiu esmentat un greuge comparatiu no solament en l’àmbit retributiu, sinó també a l’hora de participar en el concurs general de mèrits i capacitats per a proveir llocs de treball de l’escala auxiliar administrativa del cos d’auxiliar d’Administració de la Generalitat (resolució GAP/625/2006, del 10 de març) , en què obligatòriament han de participar tots els aspirants que van superar les proves de la convocatòria en torn de reserva especial i van obtenir una plaça mitjançant l’adscripció provisional per a obtenir una destinació definitiva.

En resposta al suggeriment d’adopció de mesures oportunes perquè es compensessin els greuges ocasionats a aquest col·lectiu, el Departament de Treball confirmà que l’actuació prevista és modificar el nivell de llurs places, però que, d’acord amb el Decret 1/1987, del 15 de gener, d’aprovació del Registre General de Personal, sobre la inscripció de dades del lloc de treball que s’ocupa i l’acreditació de retribucions sobre la base dels llocs ocupats, no era possible de reconèixer retribucions que no constessin en la Relació de Llocs de treball (RLT).

Així mateix, el dit Departament va manifestar la impossibilitat de tramitar propostes de modificació de llocs de treball inclosos en l’oferta d’ocupació pública vigent, situació que es produïa en aquell moment. Tanmateix, el Síndic va insistir a suggerir a l’Administració queel greuge comparatiu ha de ser esmenat tan bon punt finalitzi la situació que tècnicament ho fa impossible i va instar la modificació de la RLT i tot proposant que l’acord de modificació disposi la compensació amb caràcter retroactiu del greuge econòmic i administratiu ocasionat a aquest col·lectiu, suggeriment que resta pendent de resposta en el moment de redactar aquest informe.

Finalment, cal destacar, en aquest apartat, la queixa presentada per un docent que, tot i haver estat nomenat adjunt del cap d’estudis pel director de l’institut d’ensenyament secundari (IES) on prestava els seus serveis i malgrat haver desenvolupat durant tot el curs escolar les tasques corresponents al càrrec, el Departament d’Educació no l’hi reconegué ni, per tant, li abonà les retribucions econòmiques corresponents (Q 04937/06).

Un cop examinada la normativa aplicable al cas, el Síndic entengué que el centre docent complia la condició imposada per a incorporar la figura de l’adjunt al cap d’estudis a l’equip de direcció, i per aquest motiu, va suggerir al Departament d’Educació que reconegués aquesta situació al funcionari, que prengués les mesures oportunes per a la retribuir-li econòmicament des de la data en què el director de l’IES va comunicar al Departament el compliment de la condició exigida, i que reconegués el càrrec per al centre.

El Departament s’emparà en el Decret 199/1996, del 12 de juny, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels centres docents públics, per a assegurar que el nombre de càrrecs de govern que correspon a l’IES, i en el fet que no hi havia cap casuística específica, objectiva i avaluable que justifiqués la concessió d’un sisè càrrec, i afirmà que era en mans de la direcció del centre docent reemplaçar el càrrec d’administrador pel de cap d’estudis adjunt.

Un cop examinada, però, la norma invocada, el Síndic va considerar, d’una banda, que mentre l’existència d’un administrador als òrgans unipersonals de govern dels instituts d’educació secundària és potestativa, l’existència d’un cap d’estudis adjunt depèn de la concurrència al centre de diverses circumstàncies—nombre elevat d’alumnes, complexitat horària o organitzativa— i, de l’altra, que les funcions les funcions d’administrador no tenen res a veure amb les de cap d’estudis adjunt.

Corresponen a l’administrador les funcions relatives a la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de l’institut, sota el comandament del director, i l’exercici, per delegació d’aquest, de la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit al centre, quan el director així ho determini; mentre que són competència del cap d’estudis adjunt les que li delegui el cap d’estudis que, en tots els casos, són relatives a la planificació, el seguiment, l’avaluació interna de les activitats del centre i la seva organització i coordinació, sense que en cap cas la normativa vigent faci referència a les activitats pròpies de la gestió econòmica i administrativa del centre.

[Tornar a l'índex]

4. Altres qüestions plantejades en el règim de la funció pública

Cal fer referència a la queixa Q 05437/05, que ja es va esmentar en l’Informe de l’any 2005, promoguda per diverses persones amb discapacitat que consideraven un atemptat a llur dignitat i a la garantia d’anonimat dels processos selectius l’exigència de les bases publicades pel Departament d’Educació d’haver de presentar, al tribunal de selecció de les oposicions als cossos docents, un dictamen vinculant de llurs condicions psíquiques, físiques o sensorials expedit per l’equip multiprofessional competent el mateix dia de la realització de la prova.

El Departament de Governació, arran de les consideracions exposades pel Síndic, va assenyalar que, si bé és cert que de la normativa vigent se’n desprèn que el dictamen vinculant ha de ser emès abans del començament de la primera prova, això no implica que hagi de ser presentat justament el dia de la prova, sinó que resulta més adequat que els aspirants el presentin, o bé el dia del lliurament de la sol·licitud o bé en el termini establert en la convocatòria per a esmenar els defectes de la sol·licitud perquè el tribunal en tingui coneixement, abans del començament de les proves, per si els aspirants necessiten algun tipus d’adaptació. Amb posterioritat, el Departament d’Educació va informar el Síndic que en les bases de la propera convocatòria de l’any 2007 s’establirà la mesura de no incloure l’exigència de presentar el dictamen el dia de la realització de la prova.

Les dificultats per a donar compliment a les disposicions legals sobre conciliació de la vida familiar i laboral amb relació a un funcionari de la Diputació de Barcelona van originar la queixa Q 07153/06.

El Síndic va suggerir que el recurs d’alçada extemporani que l’interessat va presentar contra la denegació del gaudi del permís de maternitat fos entès com un recurs extraordinari de revisió per a demanar que —atès que, d’acord amb el certificat de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) que l’interessat havia tramès al Síndic, s’entenia que ni ell ni la mare del seu fill havien gaudit de la prestació— es resolgués el recurs de manera expressa i se li notifiqués la resolució.

D’acord amb el document de l’INSS sembla que, amb ocasió de la sol·licitud de la reducció de la jornada laboral en un terç, l’interessat va aportar a la Diputació un certificat de la Direcció Provincial de Barcelona de l’Institut de la Seguretat Social que acredita quela mare del seu fill va gaudir de les setze setmanes del permís de maternitat i, per aquest motiu, la Diputació va entendre que no seria procedent revisar la decisió presa aleshores en el sentit que no se li podria cedir una part del permís quela mare ja hauria exhaurit completament.

No obstant això, la Diputació va indicar que els motius de fons que van donar lloc a la desestimació del gaudi del permís, fruit de la decisió d’opció formulada, haurien continuat inalterables i que el resultat hauria estat el mateix si la mare no hagués gaudit de les setze setmanes sobre la base d’un seguit de consideracions que, en síntesi, es concreten en el fet que la mare és una treballadora autònoma en el Règim especial agrari per compte propi i no és una treballadora emparada per l’Estatut dels treballadors, ni cap funcionària pública a qui li seria aplicable la legislació de funció pública. La Diputació de Barcelona va sostenir que jurídicament és un requisit per a la cessió el fet que el pare i la mare treballin, i que la mare no pot cedir un dret que no té. Així mateix, mantenia que el supòsit d’opció no és possible quan es tracta de treballadores autònomes o col·lectius, la normativa específica dels quals no reconeix el dret de cessió com en aquest cas concret.

Tanmateix, el Síndic va entendre que si bé és cert que ja no correspondria a l’interessat el gaudi d’aquest dret —pel fet que la mare del seu fill l’hauria exhaurit— aquestes darreres afirmacions relatives a la inexistència del dret d’opció de la mare no solament són contràries a la interpretació de l’INSS —organisme competent per a reconèixer les prestacions econòmiques i l’afiliació respecte a la situació de la mare amb relació al compliment dels requisits per a poder ser beneficiària del subsidi per maternitat i del dret d’opció, perquè el pare pugui gaudir d’una part del permís per maternitat— sinó també als preceptes legals reguladors de la situació objecte d’anàlisi.

La treballadora estava afiliada i d’alta en un dels règims del sistema de la Seguretat Social i podia acreditar un període mínim de cotització de cent vuitanta dies dins dels cinc anys immediatament anteriors a la data d’inici del descans per maternitat i, igualment, estava al corrent del pagament de les quotes exigibles.

Aquest règim és un dels especials que configuren el sistema espanyol de seguretat social, en què es troben els treballadors dedicats a les activitats agrícoles, pecuàries i de la forest. D’acord amb la disposició addicional 11 bis de Llei general de la Seguretat Social i l’article 4.3 del Reial decret 1251/2001, del 16 de novembre, que regula les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’embaràs, tant els treballadors per compte d’altri com els treballadors per compte propi d’aquest règim especial tenen dret a la prestació de maternitat en la mateixa extensió, termes i condicions que el règim general. Concretament, el dret d’opció de la mare a favor del pare perquè aquest gaudeixi d’una part del descans per maternitat, el regula l’article 7 del Reial decret esmentat, i per tant, la seva aplicació és extensiva al cas de la interessada.

L’INSS va confirmar al Síndic que la treballadora va fer la renúncia al dret d’opció davant la negativa de la Diputació a concedir al pare del seu fill la possibilitat de gaudir del temps cedit. I també va confirmar que únicament no existeix el dret de cessió a què s’ha fet referència en el cas de treballadores autònomes que no es trobin en situació d’alta en cap dels règims de la Seguretat Social, o en el supòsit que, tot i estar d’alta, no compleixin els requisits del període mínim de cotització o no estiguin al corrent del pagament de les quotes. Fins i tot les treballadores dins el règim especial de treballadors autònoms que acomplissin aquests requisits en tindrien dret.

La jurisprudència que esmenta la Diputació fa referènciaprecisament a aquest darrer supòsit. Concretament, la jurisprudència esmentada fa referència al cas d’una registradora de la propietati al d’una advocada en exercici que optaren pel sistema de previsió de la Mutualitat de l’Advocacia, i en cap dels dos casos els era aplicable l’Estatut dels treballadors, ni complien la condició d’estar afiliades i d’alta o en una situació assimilada en algun règim del sistema de seguretat social. En aquestes situacions, atès que a les mares no els era aplicable l’Estatut dels treballadors (el qual en l’article 48.4 reconeix com a titular del permís de maternitat a la mare —la qual queda facultada per acedir el seu gaudi parcial al pare—) i que, per tant, no eren titulars dels drets que la norma esmentada reconeix als treballadors per compte d’altri, el Tribunal Suprem va desestimar que es pogués fer la cessió d’un dret de què no disposaven.

Però allò determinant no és el fet que no els fos aplicable l’Estatut dels treballadors perquè no disposaven d’un contracte laboral, sinó que tampoc els era aplicable el dret a la prestació de maternitat en la mateixa extensió, termes i condicions que l’establert per als treballadors delRègim general de la Seguretat Social, perquè no es tractava de treballadores per compte propi dins de cap dels règims especials del sistema a què fa referència la disposició addicional 11 bis del Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, que aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

Ateses aquestes consideracions, el Síndic va demanar a la Diputació de Barcelona que, davant l’exercici eventual d’un dret d’opció en els termes esmentats, es tingui en compte que els treballadors, qualsevol que en sigui el sexe, que compleixin la condició d’estar afiliats i d’alta o en una situació assimilada a algun dels règims del sistema de la Seguretat Social, acreditin el compliment dels requisits de cotització i estiguin al corrent del pagament de les quotes (en el cas que siguin treballadors per compte propi), tenen dret a la prestació de maternitat en la mateixa extensió, termes i condicions que els del règim general.

Finalment, afecten el Departament d’Educació dues queixes més, que mereixen ser destacades. D’una banda, les dilacions de l’Administració a l’hora de fer efectives les adaptacions del lloc de treball d’una professora recomanades en un informe mèdicolaboral de l’octubre del 2004 dels serveis de prevenció de riscos laborals del mateix Departament van motivar la queixa Q 03732/05. En aquest assumpte, el Síndic va demanar que es disposessin les mesures adequades per a fer efectives amb celeritat totes les adaptacions al lloc de treball assenyalades en l’informe, atès que el retard que s’arrossegava en aquest cas afectava directament la salut de la promotora de la queixa i no s’ajustava a la legislació, que demana protegir aquelles persones especialment sensibles a determinats riscos derivats del treball.

L’altra queixa referida al Departament d’Educació és la Q 00131/06. Per una errada dels serveis del Departament no es va generar la nòmina de la interessada corresponent al mes de desembre de 2005, que la va percebre amb la del gener de 2006. Tenint en compte la responsabilitat patrimonial, que determina que els ciutadans poden ser indemnitzats per les lesions que pateixin en llurs béns i drets en cas de funcionament anormal de l’Administració, el Síndic va suggerir al Departament que iniciés d’ofici un procediment de responsabilitat patrimonial amb relació a aquests fets per a esbrinar si el retard en abonar la nòmina del mes de desembre del 2005 a la interessada li va comportar algun perjudici susceptible de ser indemnitzat. Recentment, l’Administració ha tramès al Síndic un nou informe relatiu a aquesta queixa en el qual no es fa cap menció al suggeriment anterior, per la qual cosa cal entendre que no l’ha acceptat.

[Tornar a l'índex]