| La Val d'Aran és una terra que, per la seva situació geogràfica, per la llengua i per la cultura, està estretament lligada al país occità, però vinculada políticament amb Catalunya des de l'edat mitjana per voluntat pròpia dels seus habitants. L'any 1175, Aran passà a formar part de la Corona catalano-aragonesa en virtut del Tractat d'Emparança. El 1313, el rei Jaume II concedí als aranesos un conjunt de privilegis, els quals, coneguts amb el nom d'Era Querimònia, van ser respectats per tots els monarques fins a Ferran VII. Posteriorment, l'any 1411, el Parlament català acceptà l'oferiment del síndic de pactar la unió d'Aran al Principat. Tot i que el Decret de Nova Planta no va afectar la situació política i administrativa de la Val d'Aran, l'any 1834 la monarquia espanyola suprimí les institucions araneses i imposà el règim administratiu i polític general a tot l'Estat.
Respectant el desig dels mateixos aranesos de recuperar la seva antiga tradició política i cultural, l'Estatut d'autonomia de Catalunya va disposar, a la disposició addicional primera, el reconeixement i l'actualització de les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Val d'Aran. |
|
|
