| Era Val d'Aran ei ua tèrra que pera sua situacion geografica, pera lengua e pera cultura ei estretament estacada ath país occitan, mès vinculada politicament damb Catalunya des dera edat mieja per volentat pròpria des sòns abitants. Er an 1175, passe a formar part dera Corona catalanoaragonesa en vertut deth Tractat d'Emparança. En 1313, eth rei Jaume II concedic as aranesi un conjunt de privilègis, coneishudi damb eth nòm de Querimònia, es quaus sigueren respectadi per toti es monarques enquia Ferran VII. Posteriorament, er an 1411, eth Parlament catalan acceptèc er aufriment deth Sindic d'union pactada d'Aran damb eth Principat de Catalunya. Maugrat qu'eth Decrèt de Naua Planta non afectèc era situacion politica e administratiua dera Val d'Aran, er an 1834 era monarquia espanhòla suprimic es institucions araneses, impausant eth regim administratiu e politic de tot er Estat.
En tot respectar eth desir des madeishi aranesi de recuperar era sua antiga tradicion politica e culturau, er Estatut d'Autonomia de Catalunya dispausèc, ena sua Disposicion Addicionau Prumèra, eth reconeishement e era actualizacion des peculiaritats istoriques dera organizacion administratiua intèrna dera Val d'Aran.
| |
|
