 TIPOLOGIA D'ELECCIONS
 Eleccions al Parlament de Catalunya
Què és el Parlament de Catalunya?
El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. El Parlament de Catalunya està format per una sola cambra i és independent i inviolable.
El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de Govern i exerceix les restants competències que li són atribuïdes per l’ordenament jurídic i, en especial, per l’Estatut d’autonomia.
Com es convoquen aquestes eleccions?
Les eleccions al Parlament de Catalunya es convoquen per decret, a proposta del president de la Generalitat i amb la deliberació prèvia del Consell Executiu.
El decret fixa la data de celebració de les eleccions, el nombre de diputats corresponent a cada circumscripció, la durada de la campanya electoral i la normativa aplicable al procés electoral.
Quants diputats componen el Parlament de Catalunya?
El Parlament de Catalunya està integrat per 135 diputats, els quals es reparteixen, entre les circumscripcions següents i de la manera següent:
- Barcelona: 85 diputats
- Girona: 17 diputats
- Lleida: 15 diputats
- Tarragona: 18 diputats
 informació:
- Disposició transitòria segona de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la qual manté la vigència de la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya com a regulació transitòria.
Com s’elegeixen els diputats?
Els diputats són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. En cada circumscripció s’elegeixen tants diputats com corresponguin segons l’Estatut d’autonomia.
El sistema electoral que recull l’Estatut és proporcional: els escons al Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que cadascuna ha obtingut. Al mateix temps, aquest sistema ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.
informació:
- Art. 56 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Eleccions generals
Què són les Corts Generals?
La Constitució de 1978 estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
Un d’aquests poders és el legislatiu, que tenen les Corts Generals, compostes per dues cambres: el Congrés i el Senat, ja que la Constitució va optar per un sistema bicameral.
Les Corts Generals representen el poder legislatiu —de la mateixa manera que el Govern representa el poder executiu i els jutges el poder judicial. A més, aproven els pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueix la Constitució.
Com es convoquen aquestes eleccions?
Les eleccions a les Corts Generals es convoquen per reial decret, a proposta del president del Govern i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres.
El reial decret fixa la data de celebració de les eleccions, el nombre de diputats que correspon a cada província, la durada de la campanya electoral, la data en què es constituiran les cambres elegides i la normativa aplicable al procés electoral.
Què és el Congrés dels Diputats?
El Congrés dels Diputats és una de les dues Cambres que constitueixen les Corts Generals, a la qual la Constitució ha reservat una sèrie d’importants funcions i facultats.
Així, el Congrés autoritza la formació del Govern, pot provocar el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vets del Senat sobre aquests textos legislatius.
Quants Diputats componen el Congrés?
El nombre de diputats és de 350.
La distribució de diputats per província es fa de la manera següent:
- A cada una de les cinquanta províncies li correspon un mínim inicial de dos diputats. Les ciutats de Ceuta i Melilla elegeixen un diputat cadascuna.
- Els restants 248 diputats es reparteixen entre les cinquanta províncies en proporció a la seva població.
El decret de convocatòria de les eleccions concreta el nombre de diputats que s’han d’elegir per a cada província.
Què és el Senat?
El Senat és, segons la definició de la mateixa Constitució espanyola, la cambra de representació territorial. És precisament en les matèries relacionades amb el desenvolupament autonòmic i la política regional o local on assoleix un protagonisme institucional més gran, tant per la seva especialització de fet, com per les seves competències expressament atribuïdes.
Juntament amb aquestes competències, el Senat exerceix les seves funcions constitucionals ordinàries, això és: la seva actuació com a poder colegislador de l’Estat, la seva intervenció en l’autorització per concloure tractats internacionals, l’aprovació del pressupost, el control polític al Govern, la informació i l’estudi, i la investigació en qüestions d’interès general.
Quants senadors componen el Senat?
A diferència del que passa en el Congrés, el nombre de senadors no és fix.
Durant la legislatura (2004-2008) hi ha 259 senadors.
Com s’elegeixen els senadors?
El Senat compta, atenent la seva procedència, amb dos tipus de membres:
- El grup més nombrós està format per 208 senadors elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cadascuna de les províncies de la manera següent:
- A cada província peninsular s’elegeixen 4 senadors
- A Gran Canària, Tenerife i Mallorca s’elegeixen 3 senadors
- A Ceuta i Melilla s’elegeixen 2 senadors
- A Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma s’elegeix 1 senador
- Aquests senadors són els que s’elegeixen a les eleccions generals. La seva elecció es fa elegint 3, 2 o 1 candidat (sempre un menys dels que li corresponen a cada circumscripció) entre els que figurin a la papereta única que hi ha per al Senat.
- Però, a més, hi ha un altre grup de senadors (en aquesta legislatura, 51), elegits per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes: 1 per comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants del seu territori.
El referent que serveix de base per determinar el nombre concret de senadors que correspon a cada comunitat autònoma és el cens de població de dret vigent en el moment que se celebrin les eleccions al Senat.
informació:
- Art. 42 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Eleccions municipals
Quan tenen lloc les eleccions municipals?
La Llei orgànica del règim electoral general estableix que el darrer diumenge de maig de cada quatre anys han de tenir lloc les eleccions municipals.
informació:
- Art. 42 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quants municipis hi ha a Espanya i a Catalunya?
El nombre de municipis a Espanya és de 8.109. A Catalunya hi ha 946 municipis.
Com es determina el nombre de regidors que correspon a cada municipi?
El procediment per determinar el nombre de regidors que correspon a cada municipi està establert en la llei electoral.
Cada terme municipal constitueix una circumscripció en la qual s’elegeix el nombre de regidors que resulti de l’escala següent:
Fins a 250 residents: 5
De 251 a 1.000: 7
De 1.001 a 2.000: 9
De 2.001 a 5.000: 11
De 5.001 a 10.000: 13
De 10.001 a 20.000: 17
De 20.001 a 50.000: 21
De 50.001 a 100.000: 25
De 100.001 en endavant, un regidor més per cada 100.000 residents o fracció. S’hi afegeix un regidor més quan el resultat és parell.
La data de referència per determinar el nombre de residents en el municipi amb vista a la determinació del nombre de regidors que s’ha d’elegir en les eleccions municipals és el corresponent a l’última modificació del padró oficialment aprovada. El Ministeri d’Economia i Hisenda determina el nombre de residents, o població, de cada municipi.
informació:
- Art. 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 14 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals, modificat pel Reial decret 1382/2002, de 20 de desembre.
És cert que el nombre de regidors ha de ser sempre senar?
Sí, l’article 179 de la Llei orgànica del règim electoral general estableix que si el nombre de regidors resultant és parell, s’hi afegirà un lloc més.
informació:
- Art. 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 14 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals, modificat pel Reial decret 1382/2002, de 20 de desembre.
Què significa que un municipi funcioni en règim de consell obert?
El consell obert és una peculiaritat d’alguns municipis amb pocs habitants que es caracteritzen per la inexistència d’organització municipal com a tal, de manera que són tots els habitants que, reunits en assemblea veïnal deliberen i prenen les decisions que, en el règim ordinari, corresponen al ple de l’ajuntament.
informació:
- Art. 140 de la Constitució espanyola.
- Art. 199.7 i 200 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 29 i seg. de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Qualsevol municipi pot funcionar en règim de consell obert?
Funcionaran en règim de consell obert els municipis amb una població inferior a 100 habitants, les entitats locals menors i els municipis que tradicionalment estiguin funcionant amb aquest règim.
L’article 140 de la Constitució espanyola es refereix al consell obert: “La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim del consell obert”.
La Llei7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les bases de règim local, ha establert que funcionen en règim de consell obert:
- Els municipis amb menys de 100 habitants i els altres que tradicionalment comptin amb aquest singular règim de govern i administració.
- Els altres municipis en què la seva localització geogràfica, la millor gestió dels seus interessos o altres circumstàncies ho facin aconsellable.
Què és una EMD?
Les sigles EMD signifiquen entitat municipal descentralitzada.
A Catalunya hi ha 58 entitats municipals descentralitzades (a Espanya s’anomenen entitats d’àmbit territorial inferior al municipi - EATIM).
En les eleccions, els veïns elegeixen directament l’alcalde pedani. L’alcalde pedani i la junta veïnal tenen les atribucions que en el règim general dels municipis es reconeix a l’alcalde i al ple de l’ajuntament.
informació:
- Art. 199 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Què és un alcalde pedani?
En el cas d’eleccions a entitats municipals descentralitzades (EMD), els veïns elegeixen directament l’alcalde pedani per sistema majoritari, entre els candidats i candidates presentats per les diferents formacions polítiques, federacions, coalicions o agrupacions d’electors.
informació:
- Art. 199 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Eleccions al Parlament Europeu
Què és el Parlament Europeu?
El Parlament Europeu és una de les institucions bàsiques de la Unió Europea (UE), en el qual estan representats els estats membres de la Unió.
La Unió Europea compta amb cinc institucions, cadascuna amb una funció específica:
- Parlament Europeu (elegit pels ciutadans dels estats membres)
- Consell de la Unió Europea (representa els governs dels estats membres)
- Comissió Europea (motor i òrgan executiu)
- Tribunal de Justícia (garanteix el compliment de la llei)
- Tribunal de Comptes (efectua el control de la legalitat i la regularitat de la gestió del pressupostos de la UE).
El Parlament Europeu és l’única institució que es reuneix i delibera en públic. Les seves decisions, les presses de posició i els debats es publiquen en el Diari Oficial de les Comunitats Europees.
Com tots els parlaments, l’Europeu exerceix tres competències fonamentals: la legislativa, la pressupostària i la de control. A la Unió Europea, la seva funció política va en augment.
Quants països formen la Unió Europea?
Des de l’1 de gener de 2007, la Unió Europea està formada per 27 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Gran Bretanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre.
On té la seu el Parlament Europeu?
El Parlament Europeu disposa de tres llocs de treball: Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg.
El Parlament Europeu té la seu a Estrasburg, on se celebren els 12 períodes parcials de sessions plenàries mensuals, inclosa la sessió pressupostària.
Els períodes parcials de sessions plenàries i les addicionals tenen lloc a Brussel·les. Les comissions del Parlament també es reuneixen a Brussel·les.
Finalment, la Secretaria General i els seus serveis estan instal·lats a Luxemburg. No obstant això, per raons pràctiques, un determinat nombre de funcionaris i els col·laboradors dels grups polítics del Parlament Europeu treballen a Brussel·les.
Com es convoquen les eleccions al Parlament Europeu?
La regulació de les eleccions al Parlament Europeu està recollida en l’Acta de 1976, relativa a l’elecció dels representants a l’assemblea per sufragi universal directe, annexa a la Decisió 76/787 del Consell, modificada el 1981, 1993 i 1995.
En l’esmentada disposició, s’estableix que les eleccions són convocades per les autoritats estatals competents. El procediment electoral pel qual es regeixen aquestes eleccions està recollit, en els seus aspectes principals, en el títol VI (art. 210 i següents) de la Llei orgànica del règim electoral general.
Tenen lloc el mateix dia a tots els països de la Unió Europea?
No necessàriament el mateix dia, però sí en un termini comú a tots els països i amb certes regles comunes a tots ells. Per exemple, dret de vot als 18 anys, igualtat entre dones i homes, secret, entre d’altres. En alguns estats, com Bèlgica, Luxemburg i Grècia, votar és obligatori.
Quant dura cada legislatura?
Des de 1979, els diputats europeus s’elegeixen cada cinc anys per sufragi universal segons un sistema electoral proporcional.
Quants diputats componen el Parlament Europeu?
El Parlament Europeu es compon de 785 diputats elegits pels 27 estats membres de la Unió Europea. El nombre de diputats que correspon a cada Estat es fixa en els tractats comunitaris, en funció del nombre d’Estats que en cada moment formen part de la Unió i del màxim nombre de diputats possible.
Eleccions al Consell General d ’Aran
Què és el Consell General d’Aran?
És l’òrgan de govern i d’administració de la Vall d’Aran i és integrat pel Síndic i pels consellers generals.
La Vall d’Aran es configura com una entitat local territorial determinada per l’agrupació dels territoris municipals següents: Arres, Bausen, Es Bordès, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats.
El govern i l’administració de la Vall d’Aran es regeixen per la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, per les normes complementàries que es desenvolupin i, en tot allò que no estigui desenvolupat per aquestes normes, per la legislació sobre l’organització territorial i el govern local de Catalunya.
informació:
- Títol II de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
Quan tenen lloc les eleccions al Consell General d’Aran?
La Llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran estableix que les eleccions per designar els consellers generals s’han de fer el mateix dia que les eleccions municipals. És a dir, el darrer diumenge de maig de cada quatre anys.
informació:
- Art. 14.2 de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
Quina és la composició del Consell General d’Aran?
La Vall d’Aran es divideix en sis circumscripcions, corresponents als sis terçons històrics formats per: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs.
El Consell General està integrat per 13 membres distribuïts de la manera següent:
- Pujòlo: 2 membres
- Arties e Garòs: 2 membres
- Castièro: 4 membres
- Marcatosa: 1 membre
- Irissa: 1 membre
- Quate Lòcs: 3 membres
L’elecció directa dels consellers generals, convocada per decret del Govern de la Generalitat, es fa d’acord amb la legislació electoral vigent, mitjançant llistes tancades, segons la fórmula electoral d’Hondt i amb aplicació de la barrera legal del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció.
informació:
- Títol II de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
Quant dura el mandat dels consellers generals d’Aran?
El mandat dels consellers generals dura quatre anys.
informació:
- Títol II de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
Eleccions als consells comarcals
Què són els consells comarcals?
Són els òrgans de govern i d’administració de les comarques.
Cada comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.
El territori de la comarca és l’àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l’agrupació dels termes municipals que la integren.
informació:
- Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Quina és la composició dels consells comarcals?
El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d’acord amb l’escala següent:
- Fins a 50.000 residents: 19 membres
- De 50.001 a 100.000: 25 membres
- De 100.001 a 500.000: 33 membres
- De 500.001 en endavant: 39 membres
El repartiment es fa en funció del nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors, sempre que hagin obtingut el 3% o més dels vots en la comarca.
informació:
- Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Quan es fa el repartiment dels llocs dels consells comarcals?
El repartiment dels llocs dels consells comarcals es fa un cop constituïts els ajuntaments de la comarca.
informació:
- Art. 20.2 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Qui fa el repartiment dels llocs dels consells comarcals?
Els òrgans competents d’efectuar el repartiment dels llocs dels consells comarcals són les juntes electorals provincials.
Quin és el procediment per fer l’assignació dels llocs dels consells comarcals?
La junta electoral provincial corresponent ha d’assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que hagin obtingut el 3% o més dels vots en la comarca el nombre de llocs que els corresponen, d’acord amb les regles següents:
- Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.
- Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total dels vots emesos en la comarca.
- Es multipliquen els percentatges de la lletra a) per 1/3 i els de la lletra b) per 2/3 i se sumen els resultats.
- S’ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de més gran a més petit, d’acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).
- Es divideix el percentatge compost de cada formació política per un, dos, tres o més, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal seguint la metodologia de la llei d’Hondt. Els llocs s’atribueixen a les llistes a les quals corresponen els quocients més alts i es procedeix a l’atribució per ordre decreixent.
informació:
- Art. 20.5 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Com es fa la designació dels membres dels consells comarcals?
Un cop feta l’assignació de llocs, la junta electoral provincial convoca separadament, dins els cinc dies següents, els representants dels partits polítics, de les coalicions, de les federacions o de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal perquè designin les persones que han de ser proclamades membres entre les que tenen la condició de regidors dels municipis de la comarca i, a més, les suplents que han d’ocupar les vacants eventuals, en nombre mínim de cinc, o igual al nombre de candidats o candidates, si els llocs que corresponen no arriben a aquesta xifra.
informació:
- Art. 21.1 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Quan es constitueixen els consells comarcals?
Els consells comarcals es constitueixen en sessió pública el primer dia hàbil després de transcorreguts 15 dies naturals des de l’acte de proclamació dels membres electes.
informació:
- Art. 22.1 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Eleccions a les diputacions provincials
Què són les diputacions provincials?
Les diputacions provincials són òrgans de caràcter supramunicipal. Les competències bàsiques que tenen les diputacions provincials són competències en matèria d’assistència i cooperació jurídica, tècnica i econòmica als municipis.
Quina és la composició de les diputacions provincials?
El nombre de diputats corresponent a cada diputació provincial es determina segons els residents de cada província, d’acord amb l’escala següent:
- Fins a 500.000 residents: 25
- De 500.001 a 1.000.000: 27
- De 1.000.001 a 3.500.000: 31
- De 3.500.001 en endavant: 51
Les juntes electorals provincials reparteixen, proporcionalment i atenent el nombre de residents, els llocs corresponents a cadascun dels partits judicials el desè dia posterior a la convocatòria d’eleccions, d’acord amb la norma establerta per la Llei orgànica del règim electoral general.
informació:
- Art. 204 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quan es fa el repartiment dels llocs de les diputacions provincials?
El repartiment dels llocs de les diputacions provincials es fa un cop constituïts els ajuntaments de la província.
informació:
- Art. 205 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Qui fa el repartiment dels llocs de les diputacions provincials?
Els òrgans competents per fer el repartiment dels llocs de les diputacions provincials són les juntes electorals de zona.
Quin és el procediment per a l’assignació dels llocs de les diputacions provincials?
Un cop constituïts tots els ajuntaments de cada província, les juntes electorals de zona fan una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut almenys un regidor dins del partit judicial, ordenant-los en ordre decreixent segons els vots obtinguts per cadascun.
Un cop feta aquesta operació, la junta electoral de zona fa el repartiment dels llocs que corresponen en cada partit judicial a les formacions polítiques mitjançant el procediment de la llei d’Hondt, segons el nombre de vots obtinguts.
informació:
- Art. 205 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Com es fa la designació dels membres de les diputacions provincials?
Un cop feta l’assignació de llocs, la junta electoral de zona convoca separadament, dins els cinc dies següents, els regidors dels partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut lloc de diputats, perquè elegeixin entre les llistes de candidats avalades, almenys, per un terç d’aquests regidors, els qui han de ser proclamats diputats, elegint, a més, tres suplents. Un cop efectuada l’elecció, la junta electoral de zona proclama els diputats electes i els suplents.
informació:
- Art. 206 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quan es constitueixen les diputacions provincials?
La constitució de les diputacions provincials té lloc el cinquè dia hàbil posterior a la proclamació dels diputats electes.
|
ELS DRETS I ELS DEURES DELS ELECTORS
| Qui pot votar?
Amb caràcter general poden votar tots els espanyols majors d’edat residents a Catalunya.
A més, per poder votar és requisit estar inclòs en les llistes del cens electoral.
No obstant això, no poden votar les persones següents:
- Els condemnats per sentència judicial ferma a pena de privació del dret de sufragi.
- Els declarats incapaços per sentència judicial ferma, sempre que aquesta sentència declari expressament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi.
- Els interns en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri l’internament i sempre que en l’autorització el jutge declari expressament la incapacitat per a l’exercici del dret a sufragi.
A més dels espanyols majors d’edat, en les eleccions municipals poden votar els ciutadans europeus i els ciutadans noruecs residents a Catalunya; en les eleccions al Parlament Europeu, els ciutadans residents dels països membres de la Unió Europea.
informació:
- Art. 13 de la Constitució espanyola.
- Art. 2 i 176 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
És obligatori votar?
No. Ningú pot ser obligat ni coaccionat, sota cap pretext, en l’exercici del seu dret de sufragi, ni a revelar el seu vot.
El vot és universal, lliure, igual, directe i secret.
informació:
- Art. 13 i 23 de la Constitució espanyola.
- Art. 2 i 5 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Com es pot votar?
Es pot exercir el dret de sufragi actiu mitjançant el vot personal, en la mesa electoral corresponent, o el vot per correu, amb la sol·licitud prèvia a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral, que es pot fer en qualsevol oficina de Correus des de la data de convocatòria fins a deu dies abans de la votació.
Les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral enviaran d’ofici als inscrits en el cens de residents absents (CERA) que visquin a l’estranger la documentació necessària per exercir el dret a vot no més tard del trigèsim quart dia posterior a la convocatòria d’eleccions generals, al Parlament Europeu o al Parlament de Catalunya.
Els electors residents a l’estranger que vulguin exercir el seu dret a sufragi en les eleccions municipals han de fer la sol·licitud a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral dins del termini establert.
informació:
- Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
|
EL CENS ELECTORAL
Què és el cens electoral?
El cens electoral és un document que conté la inscripció dels qui reuneixen els requisits per votar i no estan privats definitivament o temporalment del dret de sufragi.
Quina és la composició del cens electoral?
El cens electoral està compost per:
- CER: cens d’electors residents
- CERA: cens d’electors residents absents que viuen a l’estranger
- CERE: cens d’estrangers residents a Espanya, en el cas de les eleccions municipals.
Qui és l’encarregat de formar el cens electoral?
L’Oficina del Cens Electoral, enquadrada dins de l’Institut Nacional d’Estadística, és l’òrgan encarregat de la formació del cens electoral, amb la col·laboració dels ajuntaments i dels consolats.
Així mateix, els encarregats del Registre Civil i del Registre de Penats i Rebels, comuniquen qualsevol circumstància que pugui afectar la inscripció en el cens electoral.
informació:
- Art. 29 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
És obligatori estar inscrit en el cens electoral?
Sí, la inscripció en el cens electoral és obligatòria per poder votar.
Quin cens s’utilitza per a les eleccions?
El cens que s’utilitza en cada procés electoral és el tancat el primer dia del mes anterior al de la data de la convocatòria de les eleccions.
informació:
- Art. 29 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Com puc comprovar la meva inscripció en el cens electoral?
Us heu d’adreçar a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral de la vostra província, on es troba disponible el cens actualitzat de manera permanent.
Per consultar la vostra inscripció, durant el període electoral, us podeu adreçar, també, al vostre ajuntament o consolat, on s’exposaran les llistes electorals vigents durant el termini de vuit dies a partir del sisè dia posterior a la convocatòria de les eleccions.
informació:
- Art. 29 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Què és una targeta censal?
La targeta censal, tramesa per l’Oficina del Cens Electoral en període electoral, és un document que conté les dades actualitzades de la inscripció en el cens electoral i de la secció i la mesa en la qual us correspon votar.
informació:
- Art. 29 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
La targeta censal serveix per identificar-me per votar?
La targeta censal té un caràcter merament informatiu i no serveix per identificar-se a l’hora de votar.
informació:
- Art. 29 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Si les meves dades estan malament, què he de fer?
Si durant el període de consulta del cens observeu que les vostres dades estan malament, heu de presentar una reclamació davant la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent, durant el termini de vuit dies a partir del sisè dia posterior a la convocatòria d’eleccions. Aquesta reclamació es pot presentar també en l’ajuntament del municipi on residiu.
Quins documents són necessaris per presentar una reclamació?
Si la reclamació es presenta en l’ajuntament, és necessari mostrar el DNI, el passaport o el permís de conduir i aportar-ne una fotocòpia.
Si la reclamació es presenta en la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral és necessari mostrar el DNI, el passaport o el permís de conduir, aportar-ne una fotocòpia i aportar un certificat d’empadronament.
Quan es resolen les reclamacions?
Les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral resoldran les reclamacions en el termini de tres dies i ordenaran les rectificacions pertinents, que hauran de ser exposades el dissetè dia posterior a la data de convocatòria.
informació:
- Art. 29 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Hi ha persones inscrites en el cens electoral que no poden votar?
Sí, a començament de l’any de les eleccions s’inscriuen en el cens tots els residents que faran 18 anys entre l’1 de gener i el 31 de desembre, amb l’anotació de “menor”. Aquests “menors” inscrits en el cens podran votar si les eleccions tenen lloc en una data en la qual ja hagin complert els 18 anys.
Què són els certificats censals específics?
Els certificats censals específics els expedeixen, exclusivament, les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral una vegada finalitzat el termini de rectificacions i reclamacions i fins al mateix dia de la votació.
Poden ser de dos tipus:
- Certificat d’alta: constitueix la prova que la persona que el presenta acredita estar inscrita en el cens encara que no figuri en les llistes.
- Certificat de correcció d’errors: l’elector/a sí que apareix a les llistes, però hi ha algun error en les seves dades (nom, cognom, etc.).
Els certificats censals s’han de presentar en el moment de votar.
Què passa si el meu nom i els meus cognoms, que figuren correctament en el meu document d’identitat, no coincideixen amb les dades que figuren en el cens de la mesa per errors imputables a la confecció del cens o per la grafia o ortografia catalana diferent? Puc votar?
Sí que podeu votar, sempre que en la mesa electoral hi hagi alguna persona present i doni testimoni favorable sobre la vostra identitat. Si malgrat això, la vostra identitat presenta dubtes a la mesa, heu d’anar a la seu de la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral i, amb el DNI, el passaport o el permís de conduir, una fotocòpia d’aquest document i un certificat d’empadronament, sol·licitar un certificat censal específic de correcció d’errades del cens per poder votar. Si presenteu aquest certificat, la mesa electoral us ha de permetre el vot.
Si figuro en les llistes del cens electoral exposades en el meu ajuntament i estic inscrit en el cens i, malgrat això, quan vaig a votar a la mesa electoral no aparec en les llistes del cens de la mesa, què he de fer? Puc votar?
Heu de sol·licitar a la seu de la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral un certificat censal específic d’alta en el cens per poder votar, tot exhibint el DNI, el passaport, el permís de conduir, una fotocòpia d’aquest document i un certificat d’empadronament. Una vegada concedit, heu d’acudir a la vostra mesa electoral amb el certificat i així podreu votar.
informació:
- Instrucció de la JEC de 7 de maig de 2003.
|
L'ADMINISTRACIÓ ELECTORAL
| Qui vetlla per la transparència electoral?
L’Administració electoral vetlla per la transparència i objectivitat del procés electoral i pel principi d’igualtat. D’acord amb la Llei orgànica del règim electoral general, a la cúspide hi ha la Junta Electoral Central, òrgan permanent que actua com a àrbitre i moderador de tot el procés electoral, amb una composició quasi judicial (8 magistrats del Tribunal Suprem i 5 catedràtics en actiu de dret o de ciències polítiques i sociologia), seguida per les juntes electorals provincials i per les juntes electorals de zona. També pot haver-hi juntes electorals de les comunitats autònomes.
Quantes juntes electorals hi ha?
- La Junta Electoral Central, amb seu a Madrid.
- Una junta electoral provincial a cada província.
- Una junta electoral de zona en cadascuna de les localitats que són cap de partit judicial segons la delimitació judicial de 1979.
- Les juntes electorals de les comunitats autònomes que es regulen amb les seves pròpies normes.
|
ELS MEMBRES DE LES MESES ELECTORALS
Què és una mesa electoral?
La mesa electoral és l’element essencial, la unitat bàsica de tot el procés electoral i el lloc on s’emet el vot.
Quina és la composició d’una mesa electoral?
Una mesa electoral està formada per tres ciutadans: 1 president o presidenta i 2 vocals.
informació:
- Art. 23 a 28 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Puc participar en una mesa electoral d’una altra manera?
A més del president o presidenta i dels dos vocals, poden assistir als actes de la mesa i participar en les seves deliberacions els interventors i els apoderats nomenats per les candidatures.
Com s’elegeixen els membres de les meses electorals?
Els ajuntaments, sota la supervisió de les juntes electorals de zona, elegeixen els membres de les meses electorals i els seus suplents per sorteig públic entre les persones censades en una secció, que siguin menors de 65 anys i que sàpiguen llegir i escriure.
Aquest sorteig es fa entre els dies vint-i-cinquè i vint-i-novè posteriors a la convocatòria de les eleccions.
La persona designada com a membre d’una mesa electoral rep una notificació i un manual d’instruccions.
informació:
- Art. 23 a 28 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
La mesa electoral és comuna en cas d’eleccions simultànies?
Sí, tal com estableix l’article 25.2 de la Llei orgànica del règim electoral general, en el cas que en un mateix dia tinguin lloc diverses eleccions, la mesa és comuna per a totes les eleccions.
És obligatori el càrrec de president/a o vocal de mesa electoral?
Sí, a més de ser un deure ciutadà, és una obligació, l’incompliment de la qual està castigat per la llei amb pena d’arrest major i multa.
informació:
- Art. 27 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Si em designen membre de mesa, quines causes puc al·legar per dispensar la meva assistència com a component de la mesa electoral?
Poden tenir excusa legal les persones següents, sempre que presentin una justificació documental:
- els i les membres de les juntes electorals
- les persones candidates i suplents a les eleccions convocades
- les persones interventores i apoderades designades amb anterioritat a la notificació del nomenament de membre de mesa
- els militars en actiu
- les persones condemnades per sentència ferma a la privació del dret de votar i de ser escollides
- les persones declarades incapaces per sentència judicial ferma
- les persones malaltes, hospitalitzades o no
- les persones residents fora de la circumscripció electoral
- el personal embarcat
- les persones inelegibles
- i qualsevol altra persona que tingui una causa justificada i documentada suficientment.
informació:
- Art. 6, 7 i 27 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
On he d’anar si m’han nomenat membre d’una mesa i no puc presentar-me el dia de les eleccions?
Heu d’acudir a la junta electoral de zona corresponent al vostre municipi de residència i al·legar les excuses, justificades documentalment, que us impedeixen ser membre de la mesa electoral.
informació:
- Art. 27 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quin termini tinc per al·legar excuses com a membre de mesa?
El termini per al·legar excuses davant la junta electoral de zona corresponent és de set dies des de la notificació del càrrec.
informació:
- Art. 27 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quin és el termini que tenen les juntes electorals de zona per resoldre les excuses al·legades?
El termini és de cinc dies des de la presentació de les al·legacions corresponents.
Un cop resoltes les al·legacions per la junta electoral de zona, es poden produir dues situacions:
- en el cas d’haver desestimat l’excusa al·legada, la junta electoral de zona notificarà definitivament el nomenament al membre de mesa
- en el cas d’admetre-la, s’excusarà la persona del càrrec, se li notificarà i es designarà un altre membre de mesa, a qui s’emetrà la notificació corresponent.
Contra la decisió de la junta electoral de zona no hi cap recurs ulterior.
informació:
- Art. 27 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
En el cas que el dia de les eleccions sigui laborable per a mi, tinc dret a un permís per ser membre d’una mesa?
Sí, les persones que no gaudeixin de descans setmanal el dia de les eleccions i acreditin la condició de membres de mesa electoral o d’interventors, tenen dret a gaudir d’un permís retribuït corresponent a la jornada completa d’aquest dia i a la reducció de les cinc primeres hores de la jornada laboral del dia immediatament posterior, també amb dret a retribució. Aquests permisos, de caràcter no recuperable, seran retribuïts per l’empresa un cop justificada l’actuació com a membre de mesa o com a interventor/a.
informació:
- Art. 28 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
A quina hora es constitueix la mesa electoral?
A les 8 hores del dia de la votació s’han de reunir, en el col·legi electoral corresponent a cada mesa, el president o presidenta, els dos vocals i els suplents respectius per constituir la mesa electoral.
informació:
- Art. 80.1 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Es pot constituir una mesa sense president o algun vocal?
No, no es pot constituir una mesa sense la presència d’un president o presidenta i de dos vocals.
informació:
- Art. 80.3 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Una vegada constituïda la mesa, què fan els suplents?
Els suplents que no hagin estat nomenats finalment membres de la mesa electoral, una vegada constituïda la mesa, poden abandonar el col·legi electoral. En aquest moment desapareix tota la responsabilitat jurídica existent fins llavors.
Quins elements són necessaris per a la votació?
Cada mesa electoral ha de disposar com a mínim dels elements següents:
- Una urna per a cadascuna de les eleccions que tenen lloc. Les urnes han d’estar precintades. En cas que s’hagi fet malbé o s’hagi deteriorat el precinte, el president o presidenta de la mesa s’ha d’assegurar que l’urna està tancada.
- Una cabina.
- Un nombre suficient de sobres i de paperetes de totes les candidatures que es presenten a cadascuna de les eleccions.
Si falta qualsevol dels elements indicats a l’hora assenyalada per a la constitució de la mesa, el president o presidenta ho ha comunicar immediatament per telèfon a la junta electoral de zona, perquè els el subministri.
informació:
- Art. 81 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quina documentació i quins impresos ha de tenir cada mesa electoral?
Cada mesa electoral ha de disposar de la documentació i dels impresos següents:
- Dos exemplars certificats de la llista del cens electoral corresponent a la mesa. Un s’ha d’exposar a l’entrada del local i l’altre ha de quedar a disposició de la mesa perquè els seus membres puguin comprovar la inscripció de cada votant en el cens.
- Models oficials d’actes:
- Acta de constitució de la mesa única per a tots els processos electorals
- Acta d’escrutini: una per a cadascuna de les eleccions que tenen lloc
- Acta de la sessió: una per a cadascuna de les eleccions que tenen lloc.
- Llista numerada de votants, on s’han d’anotar els electors que emeten el seu vot.
- Certificats de votació, per als votants que en demanin.
- Talons de les credencials dels interventors que actuïn davant la mesa.
- Talons de les credencials dels electors inscrits en el cens de la mesa que actuen com a interventors en una altra mesa.
- Tres sobres numerats de l’1 al 3 i rebuts de lliurament d’aquests sobres. Hi haurà un joc de tres sobres i de rebuts corresponents per a cadascuna de les eleccions que tenen lloc.
Si la mesa no disposa d’algun d’aquests elements, el president o presidenta ha de comunicar-ho immediatament a la junta electoral de zona, perquè en faci la tramesa.
Quines facultats té el president o presidenta d’una mesa electoral?
- El president o presidenta de la mesa té, dins el local electoral, l’autoritat exclusiva per garantir l’ordre públic amb la finalitat d’assegurar la llibertat dels electors i el compliment de la llei.
- A aquest efecte, el president o presidenta de la mesa electoral pot demanar la intervenció de les forces i cossos de seguretat, destinats a protegir els locals electorals.
- Les forces i cossos de seguretat han de donar al president o presidenta, dins i fora dels locals electorals, l’auxili que demani.
Què és un apoderat o apoderada?
És la persona a qui el representant de cada candidatura atorga poders perquè tingui la representació de la candidatura en els actes i operacions electorals.
Els apoderats o apoderades poden:
- Accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de la votació i de l’escrutini en qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes, i demanar certificats.
- Si no hi ha interventors de la seva candidatura, poden actuar com a tals en la mesa, participant en les deliberacions amb veu i sense vot.
Els apoderats o apoderades han d’identificar-se mostrant les seves credencials i el seu document d’identitat als membres de la mesa. Voten en la mesa on figuren inscrits en el cens electoral.
informació:
- Art. 76 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Què és un interventor o interventora?
És la persona designada pel representant d’una candidatura per poder:
- assistir a la mesa i participar en les seves deliberacions, amb veu però sense vot
- formular reclamacions i protestes i demanar certificats davant la mesa.
Tenen funcions només en la mesa en la qual estan acreditats i han de votar en aquesta mateixa mesa. Pot haver-hi dos interventors de cada candidatura nomenats per cada mesa electoral.
informació:
- Art. 78 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Com s’acrediten els interventors?
Els interventors designats per les diferents candidatures presenten a la mesa les seves credencials emeses per les juntes electorals de zona, les quals s’han de confrontar amb els talons (còpies) que hi ha entre la documentació de la mesa.
informació:
- Art. 82 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Els interventors i els apoderats poden dur emblemes o adhesius?
Sí, els interventors i els apoderats poden dur emblemes o adhesius amb el nom i les sigles de la candidatura que representen, només amb la finalitat d’identificar-se com a interventors o apoderats, sense que això constitueixi propaganda electoral. Quan s’inicia i quan s’acaba la votació?
La votació s’inicia a les 9 hores, el president o presidenta ho anuncia amb les paraules “comença la votació”, i continua sense interrupció fins a les 20 hores.
informació:
- Art. 84.1 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quan s’interromp la votació?
El president o presidenta de la mesa ha d’interrompre la votació si s’adona de l’absència de paperetes d’alguna candidatura, cosa que ha de comunicar per telèfon a la junta electoral de zona, la qual ha de proveir immediatament la mesa de noves paperetes.
informació:
- Art. 84.4 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quan se suspèn la votació?
La suspensió de la votació es produeix bé per una interrupció superior a una hora o bé per qualsevol motiu que faci impossible l’acte de la votació.
Si s’ha suspès la votació en una mesa, la junta electoral de zona ha de convocar noves eleccions, que han de tenir lloc dins del termini de 48 hores. Quina és la mecànica de la votació?
- Els electors han d’acostar-se a la mesa un per un.
- Cada elector o electora ha de dir el seu nom i els seus cognoms al president o presidenta.
- Els vocals i els interventors han de comprovar la identitat de l’elector o electora, que ha de presentar un document acreditatiu de la seva identitat i comprovar que estigui inscrit en la llista del cens electoral.
- L’elector o electora ha de lliurar de la seva pròpia mà al president o presidenta el sobre o els sobres de votació tancats.
- El president o presidenta, sense ocultar el sobre o els sobres en cap moment, ha de dir el nom de l’elector o electora en veu alta i afegir “vota”, i ha d’introduir el sobre a l’urna corresponent.
- Un membre de la mesa ha d’anotar l’elector o electora en la llista numerada de votants.
informació:
- Art. 86 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Poden votar les persones que estiguin en el local electoral a l’hora del tancament de la votació?
Sí, si després de l’anunci del final de la votació a les 20 hores hi ha electors en el local electoral o en l’accés al local que no han votat encara, el president o presidenta permetrà que votin.
|
LA VOTACIÓ PRESENCIAL
Com puc saber en quina mesa em correspon votar?
L’Oficina del Cens Electoral envia a tots els electors una targeta censal on figura la secció en la qual està censat cada elector o electora i la mesa on li correspon votar, amb l’adreça del col·legi electoral.
També podeu consultar en el vostre ajuntament o directament en les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral (a través del servei d’atenció telefònica 901 101 900) quina és la mesa que correspon al vostre domicili i on es troba.
Com m'identifico davant la Mesa?
Us podeu identificar mitjançant el DNI, el passaport o el permís de conduir on aparegui la fotografia del titular.
En el cas d’estrangers (comunitaris o noruecs) la identificació es fa mitjançant la targeta d’estranger.
No importa que aquests documents estiguin caducats, però han de ser els originals, no són vàlides les fotocòpies.
informació:
- Art. 85 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Pot una persona votar per una altra?
No, en cap cas i sota cap concepte. El vot és personal i no es pot exercir per delegació. Si una persona està impedida o té dificultats per votar, pot fer-ho per correu o fer-se ajudar per algú a qui tingui confiança per preparar el vot i acompanyar-la a votar.
Com voten els minusvàlids i/o les persones amb discapacitats?
La legislació exigeix que els locals electorals siguin accessibles a les persones amb limitacions de mobilitat. A més, les persones malaltes o amb incapacitat que impedeixi el vot en persona, poden fer-ho per correu.
informació:
- Art. 8 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals.
Com voten les persones invidents?
La legislació preveu, per als electors invidents, un sistema de votació assistida en establir que els electors que per defecte físic estiguin impedits per escollir papereta o col•locar-la dins el sobre, poden ajudar-se d’una persona en qui tinguin confiança per fer aquestes operacions.
informació:
- Art. 87 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Si el dia de les eleccions és per a mi laborable, tinc dret a absentar-me de la feina per poder anar a votar?
Sí; l’article 37.3 d) del Reial decret 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de lla Llei de l’Estatut dels treballadors garanteix un permís remunerat pel temps indispensable per poder exercir el dret a vot. Aquest permís es regula per a cada procés electoral.
Es poden fer enquestes durant la jornada electoral?
Està prohibida la publicació i difusió de sondejos electorals des dels cinc dies abans a la jornada electoral, però no està prohibit fer entrevistes per a sondejos electorals en cap moment, ni el mateix dia de les eleccions.
|
LA VOTACIÓ PER CORREU
Quin és el termini per sol·licitar el vot per correu?
El termini per sol·licitar el vot per correu és des de la data de convocatòria de les eleccions fins a deu dies abans de la votació.
informació:
- Art. 72 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quins són els tràmits per sol·licitar el vot per correu?
Us heu d’adreçar personalment a qualsevol oficina de Correus i, presentant l’original del DNI, fer una sol·licitud del certificat d’inscripció en el cens electoral. Només en cas de malaltia o incapacitat, acreditades mitjançant certificat mèdic, pot una persona diferent a la interessada sol·licitar aquest certificat, i per a això ha de ser autoritzada per mitjà d’un document notarial o consular estès individualment.
A partir de quin dia es remet al domicili la documentació quan s'ha sol·licitat el vot per correu?
A partir del trenta-quatrè dia posterior a la convocatòria i abans de sisè dia abans de la votació la delegació provincial corresponent de l’Oficina del Cens Electoral trametrà per correu certificat al domicili que hagueu assenyalat el certificat censal juntament amb les paperetes, el sobre de votació i un sobre adreçat al president o presidenta de la mesa en la qual us correspon votar, a més d’un full explicatiu del procediment que s’ha de seguir.
informació:
- Art. 72 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Pot una altra persona recollir aquesta documentació en nom meu?
No; en rebre la documentació la persona interessada ha de signar un avís de recepció, amb l’acreditació prèvia de la seva identitat. En cas que la persona interessada no estigui en el seu domicili, se li comunicarà que ha de presentar-se personalment o a través de la representació autoritzada notarialment o consularment a l’oficina de Correus corresponent per, amb l’acreditació prèvia, rebre la documentació per al vot per correu.
Quin termini tinc per trametre el vot per correu a la mesa?
Un cop escollida la papereta de vot i introduïda en el sobre de votació, l’heu de tancar i introduir, juntament amb el certificat d’inscripció en el cens, en el sobre adreçat al president o presidenta de la mesa, el qual heu de remetre per correu certificat abans del tercer dia previ al de la votació.
informació:
- Art. 72 i seg. de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
És necessari lliurar personalment el sobre de votació?
No, no és necessari que es lliuri personalment el sobre a l’oficina de Correus. Qualsevol altra persona pot fer aquest tràmit.
Tinc dret a un permís per demanar el vot per correu?
Sí; l’article 37.3.d) del Reial decret 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, garanteix un permís remunerat pel temps indispensable per poder exercir el dret a vot. Aquest dret es regula per a cada procés electoral.
He sol·licitat el vot per correu i no he rebut la documentació. Puc anar a votar personalment a la mesa?
No; una vegada s’ha sol•licitat el vot per correu, ja no podeu votar personalment en la mesa electoral.
Què fa correus amb tota la documentació electoral rebuda?
El servei de Correus conserva fins al dia de les votacions tota la correspondència adreçada a les meses electorals i la traslladarà a les meses a les 9 del matí del dia de les votacions. Així mateix, seguirà donant trasllat de la correspondència rebuda el dia de les eleccions fins a les 20 hores. Els sobres rebuts després de les 20 hores del dia fixat per a la votació es remetran a la junta electoral de zona. |
LA VOTACIÓ DELS RESIDENTS ABSENTS A L’ESTRANGER
Qui pot utilitzar aquest procediment?
Poden utilitzar aquest procediment les persones que resideixen a l'estranger i estan inscrites en el cens electoral de residents absents a l’estranger (CERA).
informació:
- Art. 75 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Què he de fer per estar inscrit en el cens electoral de residents absents?
Per figurar inscrit en el cens electoral de residents absents a l’estranger (CERA) s’ha d’emplenar i signar un formulari de sol•licitud d’inscripció i un full explicatiu de l’elecció del municipi d’inscripció (per exemple, el municipi de naixement, el darrer lloc de residència, el domicili familiar, etc.), que teniu a la vostra disposició a les oficines consulars.
Les persones majors d’edat donades d’alta en el Registre de Matrícula Consular (RMC) com a residents absents formaran automàticament part del CERA.
Puc consultar si estic inscrit en el cens electoral de residents absents per a les eleccions?
Sí. Les llistes electorals vigents per a cada procés electoral s’exposen en els consolats durant el termini de vuit dies des del sisè dia posterior a la data de convocatòria de les eleccions. Aquesta consulta és convenient fer-la no només per comprovar si hi figureu inscrits, sinó també per verificar que les vostres dades són correctes i, en cas que no ho siguin, sol•licitar-ne la modificació durant el mateix termini.
Què s'ha de fer per votar en les eleccions des de l'estranger d'acord amb aquest procediment?
A les eleccions generals, a les eleccions al Parlament de Catalunya i a les eleccions al Parlament Europeu la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral fa arribar d’ofici per correu certificat tota la documentació necessària per poder votar no més tard del quaranta-dosè dia posterior a la data de convocatòria.
A les eleccions municipals els espanyols residents absents que visquin a l’estranger i desitgin exercir el seu dret a vot en el municipi de Catalunya en el qual estan inscrits, han de sol·licitar-ho a la corresponent delegació de l’Oficina del Cens Electoral no més tard del vint-i-cinquè dia posterior a la data de convocatòria. La sol·licitud s’ha de fer per escrit i cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o passaport. La delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral enviarà per correu certificat tota la documentació necessària per votar no més tard del trenta-dosè dia posterior a la convocatòria.
informació:
- Art. 75 i 190 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Quin termini tinc per trametre el vot per correu a la mesa?
En les eleccions generals, en les eleccions al Parlament de Catalunya i en les eleccions al Parlament Europeu heu de remetre el sobre adreçat a la junta electoral competent per correu certificat no més tard del dia anterior al de la votació. També podeu exercir el dret no més tard del setè dia anterior a les eleccions lliurant personalment els sobres en l’oficina consular de carrera o secció consular de la missió diplomàtica en la qual estigueu inscrits.
A les eleccions municipals, el sobre de votació adreçat al president o presidenta de la mesa heu de remetre’l per correu certificat abans del tercer dia previ a la data de les eleccions.
informació:
- Art. 73.3 i 75.2 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
|
LA VOTACIÓ DE LES PERSONES QUE ES TROBEN TEMPORALMENT A L'ESTRANGER
|
En què consisteix aquest procediment?
Es tracta d'una especialitat del vot per correu, que s'emet des de l'estranger i amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada.
Qui pot utilitzar aquest procediment?
Les persones que es troben temporalment a l'estranger entre la convocatòria d'un procés electoral i el dia de les eleccions, ja que aquestes persones no poden votar en les meses electorals el dia de les eleccions (perquè es troben a l'estranger), ni mitjançant el vot per correu (perquè els tràmits els ha de fer l'elector presonalment en les oficines de correus de l'Estat espanyol), ni mitjançant el procediment de vot dels residents a l'estranger (perquè no estan inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents – CERA – en no residir de manera permanent a l'estranger).
Quina és la manera i el termini per sol·licitar aquest procediment?
L'elector o electora haurà de sol·licitar a la Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral que li facin arribar a l'adreça que indiqui, la documentació necessària per votar des de l'estranger. La inscripció en el Registre de Matrícula Consular com a no resident (la qual es pot fer de manera conjunta a la sol·licitud) és un requisit previ.
La sol·licitud s'ha de formular personalment en les oficines consulars o les seccions consulars de les ambaixades no més tard del vint-i-cinquè dia posterior a la convocatòria del procés electoral.
L'imprès de sol·licitud es pot trobar en els consolats i seccions consulars d'ambaixades i en el web del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació.
Quina documentació rebrà la persona electora?
L'Oficina del Cens Electoral remetrà per correu certificat i amb caràcter urgent al domicili indicat per la persona electora la documentació següent: un full explicatiu, un certificat d'inscripció en el cens, les paperetes de votació, el sobre de votació i un sobre adreçat a la mesa electoral.
Quin termini tinc per trametre el vot per correu a la mesa electoral?
Un cop escollida la papereta de vot i introduïda en el sobre de votació, la persona electora l'haurà de tancar i introduir-lo, juntament amb el certificat d'inscripció en el cens, en el sobre adreçat al president o presidenta de la mesa, el qual haurà de remetre per correu certificat abans del tercer dia previ al de la votació.
Després d'haver sol·licitat aquest procediment, puc votar presencialment si torno abans del que tenia previst al meu lloc de residència?
No, en el cas d'haver sol·licitat aquest procediment, l'elector o electora ja no podrà votar personalment en la mesa electoral.
He de fer algun tràmit per votar presencialment en les eleccions posteriors?
No. Aquest tràmit té validesa únicament per al procés electoral per al qual es sol·licita.
informació:
-
Reial decret 1621/2007, de 7 de desembre, pel qual es regula un procediment de votació per als ciutadans espanyols que es troben temporalment a l'estranger (BOE núm. 299, de 14 de desembre de 2007).
|
EL VOT ACCESSIBLE PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL
|
Qui pot utilitzar aquest procediment?
Les persones amb discapacitat visual que coneguin el sistema de lectoescriptura Braille i que tinguin reconegut un grau de minusvalidesa igual o superior al 33% o siguin afiliats a l'ONCE.
En quins tipus d'eleccions es podrà utilitzar?
En les eleccions a les Corts Generals, en les eleccions al Parlament Europeu i en les consultes directes a l'electorat.
Com es sol·licita?
Mitjaçant una comunicació expressa al Ministeri de l'Interior en un termini de 27 dies a comptar des de la convocatòria del procés electoral.
Els electors han d'indicar en la seva comunicació: nom, cognoms, domicili, DNI i número de telèfon de contacte. A més, han de manifestar que coneixen el sistema de lectoescriptura Braille i que tenen reconegut un grau de minusvalidesa igual o superior al 33% o que són afiliats a l'ONCE.
En què consisteix?
El procediment de vot accessible consisteix en la utilització de paperetes i sobres de votació normalitzats als quals s'acompanya una documentació complementària en Braille que permet la identificació de l'opció de vot amb garanties d'autonomia i, per tant, el secret del sufragi.
Com s'utilitza?
L'elector o electora que hagi comunicat la seva intenció d'utilitzar el procediment de vot accessible anirà el dia de la votació a la mesa electoral en la qual li correspongui votar.
Allà, amb la identificació prèvia i la comprovació de la formulació de la seva comunicació, la mesa li farà entrega d'un maletí en el qual, en tinta i en llenguatge Braille, s'indica el procés electoral al qual correspon.
Un cop recollida la documentació, les persones electores podran dirigir-se als espais habilitats en els locals electorals per al maneig de la documentació amb la deguda privacitat, per a la qual cosa podran sol·licitar que l'acompanyin els membres de la mesa electoral o la persona representant de l'Administració o els membres de les forces i cossos de seguretat presents en el col·legi electoral.
Un cop identificada l'opció de vot i introduïda la papereta en el sobre de votació (en el cas que tinguin lloc diversos processos electorals alhora, tantes paperetes i sobres com processos se celebrin), la persona electora es dirigirà de nou a la mesa electoral i farà entrega del seu vot al president perquè l'introdueixi en l'urna electoral.
On puc trobar informació sobre les candidatures o sobre el procediment en format accessible?
El Ministeri de l'Interior proporcionarà informació en format accessible sobre les candidatures i sobre el procediment mitjançant el web del Ministeri de l'Interior (www.mir.es) i un telèfon gratuït (900 150 000).
informació:
-
Reial decret 1612/2007, de 7 de desembre, pel qual es regula el procediment de vot accessible que facilita a les persones amb discapacitat visual l'exercici del dret de sufragi (BOE núm. 294, de 8 de desembre de 2007).
-
Ordre INT/3817/2007, de 21 de desembre, per la qual es desenvolupa el procediment de vot accessible que facilita a les persones amb discapacitat visual l'exercici del dret de sufragi, regulat en el Reial decret 1612/2007, de 7 de desembre (BOE núm. 310, de 27 de desembre de 2007).
|
ELS ALTRES VOTS ESPECIALS: PERSONES MALALTES, DISCAPACITADES, PERSONAL EMBARCAT I INTERNS DE CENTRES PENITENCIARIS
|
Com voten els malats i les persones discapacitades?
En el cas de malaltia o incapacitat que impedeixi a l’elector o electora desplaçar-se personalment a una oficina de Correus i demanar la sol·licitud de vot per correu, s’ha d’actuar de la manera següent:
- La sol·licitud d’inscripció en el cens pot efectuar-la en nom de l’elector/a una altra persona, autoritzada notarialment o consularment, mitjançant un document que s’estendrà individualment per a cada elector/a; no s’hi poden incloure diferents electors, ni una persona pot representar més d’un elector/a.
- El desplaçament dels notaris al domicili dels electors malalts o discapacitats perquè aquests atorguin el poder notarial és gratuït per a l’elector/a.
- El termini per demanar el vot per correu és fins a deu dies abans de la votació.
- La remissió del sobre amb el vot ha de fer-se abans del tercer dia previ al dia de les eleccions.
informació:
- Art. 73 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 8 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals.
- Instruccions de la Junta Electoral Central de 14 de febrer de 1992 i de 28 d’abril de 1993.
Com vota el personal embarcat?
El personal dels vaixells de l’Armada, marina mercant o flota pesquera abanderats a l’Estat espanyol que hagi de romandre embarcat des de la convocatòria de les eleccions fins a la seva celebració i que durant aquest període entri a ports, prèviament coneguts, en el territori estatal, podrà exercir el seu dret a sufragi electoral de la manera següent:
- A través del servei de radiotelegrafia, es podrà sol·licitar fins a deu dies abans de les eleccions a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral on la persona interessada estigui inscrita el certificat d’inscripció en el cens.
- Els serveis de radiotelegrafia dels vaixells tindran la consideració de dependències delegades del servei de Correus i els comandants i capitans o l’oficial en qui expressament deleguin, la de funcionaris encarregats de la recepció de la sol•licitud.
- La delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent, un cop comprovada la inscripció de la persona interessada, remetrà la documentació pertinent al port o, si s’escau, a l’armador, consignatari o vaixell que l’elector/a hagués designat, entre el trenta-quatrè dia posterior a la convocatòria i abans del sisè dia anterior a les eleccions.
- Un cop rebuda la documentació, l’elector/a procedirà a remetre per correu certificat i urgent, des de qualsevol dels ports en què el vaixell atraqui, la documentació electoral corresponent, a la mesa on li correspon votar, abans del tercer dia previ a la votació.
informació:
- Art. 74 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 9 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals.
Com vota el personal en missions internacionals?
Per a l’exercici del dret de vot per correu del personal embarcat en vaixells de l’Armada o que, pertanyent a unitats militars, es trobi destacat fora del territori estatal, en situacions excepcionals, vinculades amb la defensa nacional i que participi o cooperi amb les forces dels països aliats i d’organitzacions internacionals, en missions d’assistència humanitària o manteniment de la pau internacional, se seguirà el procediment següent:
- El comandant del vaixell o el cap d’unitat remetrà la relació de personal que desitja exercir el seu dret de sufragi al director general de Personal del Ministeri de Defensa, qui tramitarà les sol•licituds del certificat d’inscripció en el cens a les corresponents delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral, a partir de la data de la convocatòria i fins a deu dies abans del dia de la votació.
- La delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent, un cop comprovada la inscripció de la persona interessada, remetrà la documentació pertinent, entre el trenta-quatrè dia posterior a la convocatòria i abans del sisè dia anterior a les eleccions, a la Direcció General de Personal del Ministeri de Defensa, perquè, pel procediment més urgent possible, la facin arribar al destinatari.
- L’elector o electora exercirà el seu dret a vot, una vegada rebuda la documentació. Dels vots emesos es farà càrrec el comandant del vaixell o el cap de la unitat, que els custodiarà i en garantirà la seguretat, la integritat i el secret, fins que siguin recollits per l’encarregat de transportar-los al territori estatal.
- La Direcció General de Personal del Ministeri de Defensa ha de fer arribar els vots rebuts a Correus abans del tercer dia previ a la votació, i Correus els remetrà amb caràcter urgent a la mesa electoral corresponent.
informació:
- Art. 74 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 9 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals.
- Ordre 116/1999, de 30 d’abril, per la qual es regula l’exercici del dret a vot en els processos electorals del personal de les Forces Armades embarcat o en situacions excepcionals vinculades amb la defensa nacional.
Com voten els interns en centres penitenciaris?
Els interns en centres penitenciaris que no estiguin privats del dret de sufragi voten per correu. El procediment que han de seguir és el següent:
- El director de cada centre penitenciari, o la persona en qui delegui, ha de sol•licitar a Correus que un funcionari d’aquest servei es desplaci en una data determinada al centre amb els impresos de sol•licitud d’inscripció necessaris que han d’emplenar els interns que desitgin exercir el seu dret (entre la data de convocatòria i fins a deu dies abans de les eleccions).
- Si algun dels interns no tingués el DNI, n’hi haurà prou amb el document d’identitat intern que tenen tots els interns, sempre que hi aparegui la fotografia del titular.
- L’Oficina del Cens Electoral ha de remetre al centre penitenciari sobres i paperetes suficients, que el funcionari de Correus lliurarà personalment a l’elector/a (entre el trenta-quatrè dia posterior a la convocatòria i abans del sisè dia anterior a la votació).
- L’elector/a ha d’elegir la papereta corresponent, introduir-la en el sobre, i introduir aquest en un altre sobre adreçat a la mesa electoral que correspongui (abans del tercer dia previ a la data de la votació).
- El funcionari de Correus farà arribar aquests sobres a les corresponents meses electorals de votació el mateix dia de les eleccions.
informació:
- Art. 72 i 73 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Acords de la JEC de 5 de maig de 1993 i de 10 de febrer de 2000.
|
L’ESCRUTINI EN LES MESES ELECTORALS
|
Com es fa l'escrutini o recompte de les meses?
L’escrutini es fa de la manera següent:
- El president o presidenta extreu, un per un, els sobres de l’urna i llegeix en veu alta la denominació de la candidatura
- El president o presidenta ha de mostrar cada papereta als vocals, interventors i apoderats
- Un cop finalitzat el recompte, es resolen per majoria els possibles dubtes i/o protestes que hi pugui haver.
- Posteriorment, el president o presidenta ha d’anunciar en veu alta el resultat, especificant el nombre d’electors censats, el de certificats censals aportats, el nombre de paperetes nul·les, el de vots en blanc i el de vots obtinguts per cada candidatura.
- Cal penjar a la porta del col•legi electoral una còpia de l’acta d’escrutini.
informació:
- Art. 95 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
Puc presenciar l'escrutini dels vots?
Sí, qualsevol persona pot presenciar l’escrutini dels vots de qualsevol mesa. L’escrutini és públic.
Es pot sol·licitar l'examen d'una papereta llegida pel president o presidenta en l'escrutini?
Només els notaris, en l’exercici de les seves funcions, els candidats i els representants de les candidatures, si tenen dubtes sobre el contingut d’una papereta llegida pel president o presidenta de la mesa en l’escrutini, poden demanar-la a l’acte per examinar-la. Els vocals de la mesa i els interventors no necessiten sol•licitar aquest examen, perquè el president/a ha d’ensenyar-los cada papereta després de llegir-la.
Què s'ha de fer si s'observa alguna irregularitat en l'escrutini?
Qualsevol elector o electora que observi alguna irregularitat en l’escrutini pot manifestar-ho en concloure l’escrutini i la seva protesta o reclamació s’ha de fer constar en l’acta de la sessió.
Què és un vot en blanc?
És vot en blanc el del sobre que no contingui papereta i el vot emès a favor d’una candidatura legalment retirada. En les eleccions al Senat, són també vots en blanc les paperetes que no tinguin indicació a favor de cap candidat/a. Els vots en blanc formen part del conjunt de vots vàlids.
Què és un vot nul?
Són vots nuls:
- els que s’emeten en un sobre o amb una papereta diferents dels oficials.
- els vots de les paperetes introduïdes en l’urna sense sobre.
- els dels sobres que continguin més d’una papereta de diferent candidatura (si el sobre conté diverses paperetes de la mateixa candidatura, el vot és vàlid, però compta com un de sol).
- els vots en paperetes o sobres amb ratllades, afegits o modificacions o en els quals s’hagi escrit qualsevol cosa o s’hagi produït qualsevol tipus d’alteració.
- en les eleccions al Senat, són nul·les les paperetes on s’hagin assenyalat més de tres noms.
Què són els vots vàlids?
Són vots vàlids la suma dels vots a favor de candidatures que no hagin estat anul·lats per algun defecte i dels vots blancs.
Què es fa amb les paperetes una vegada finalitzat l'escrutini?
Les paperetes s’han de destruir, en presència dels concurrents, immediatament després de finalitzar l’escrutini, amb excepció d’aquelles paperetes que no hagin estat declarades vàlides i de les que hagin estat objecte d’alguna reclamació. Aquestes paperetes es conserven amb l’acta de la sessió, per a futures reclamacions i recursos.
Com és possible conèixer els resultats provisionals tan aviat?
Els resultats es coneixen tan aviat perquè hi ha un complex i avançat procediment de transmissió de la informació que, bàsicament, és el següent:
- A cada mesa electoral hi ha un representant de l’Administració que, un cop acabat l’escrutini, rep del president/a de la mesa una còpia de l’acta d’escrutini dels resultats de la mesa.
- Immediatament, el representant de l’Administració o el coordinador del col•legi electoral, si s’escau, transmet telefònicament o telemàticament la informació al Centre de Recollida d’Informació (CRI).
- Al CRI aquestes dades es graven i/o transmeten a un ordinador central, en el qual, a mesura que es van rebent els resultats de les circumscripcions completes, es van aplicant les fórmules legals corresponents.
Quan es fa l'escrutini definitiu?
L’escrutini general o definitiu es realitza el tercer dia següent al de la votació, per la junta electoral corresponent. L’escrutini general és un acte únic i té caràcter públic.
|
|
