• Definició

Un partit polític és un ens privat amb base associativa, format a l’entorn d’una ideologia i/o d’uns interessos determinats, que pretén obtenir representació a les institucions per exercir des d’aquestes institucions el poder polític, i per a la qual cosa ha de concórrer a les eleccions democràtiques.

La seva organització i funcionament han de ser democràtics i la seva actuació ha d’estar subjecta a la legalitat vigent. La seva finalitat és ajuntar conviccions i esforços per incidir en la direcció democràtica dels assumptes públics, contribuir al funcionament institucional i induir canvis i millores des de l’exercici del poder polític.

• Règim jurídic

• Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (BOE núm. 147, de 20 de juny; correcció d'errades en el BOE núm. 17, de 20 de gener de 1986), modificada per la Llei orgànica 1/1987, de 2 d'abril (BOE núm. 80, de 3 d'abril); per la Llei orgànica 8/1991, de 13 de març (BOE núm. 63, de 14 de març; correcció d'errades en el BOE núm. 65, de 16 de març); per la Llei orgànica 6/1992, de 2 de novembre (BOE núm. 264, de 3 de novembre); per la Llei orgànica 13/1994, de 30 de març (BOE núm. 77, de 31 de març); per la Llei orgànica 3/1995, de 23 de març (BOE núm. 71, de 24 de març); per la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE núm. 281, de 24 de novembre); per la Llei orgànica 1/1997, de 30 de maig (BOE núm. 130, de 31 de maig); per la Llei orgànica 3/1998, de 15 de juny (BOE núm. 143, de 16 de juny); per la Llei orgànica 8/1999, de 21 d'abril (BOE núm. 96, de 22 d'abril); per la Llei orgànica 6/2002,de 27 de juny (BOE núm. 154, de 28 de juny); per la Llei orgànica 1/2003, de 10 de març (BOE núm. 60, d’11 de març; correcció d’errades en el BOE núm. 207, de 29 d’agost); per la Llei orgànica 16/2003, de 28 de novembre (BOE núm. 286, de 29 de novembre); per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març (BOE núm. 71, de 23 de març), i per la Llei orgànica 9/2007, de 8 d’octubre (BOE núm. 242, de 9 d’octubre).

• Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació (BOE núm. 73, de 26 de març)

• Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics (BOE núm. 154, de 28 de juny).

• Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics (BOE núm. 160, de 5 de juliol).

• Reial decret 2281/1976, de 16 de setembre, pel qual es regula el registre d’associacions polítiques (BOE núm. 236, d'1 d'octubre).

• Constitució

Els promotors o fundadors del partit han de presentar una sol·licitud d’inscripció en el Registre de Partits Polítics que hi ha al Ministeri de l’Interior. En aquesta sol·licitud cal fer constar el nom i cognoms del sol·licitant, domicili, ciutat i número de telèfon de contacte. A més, cal adjuntar-hi una acta notarial, subscrita pels promotors del partit, amb expressa constància de les seves dades personals d’identificació (nom i cognoms, NIF, domicili, estat civil, professió...), en la qual s’insereixin o incorporin els estatuts pels quals es regirà la formació política, la llista dels integrants dels òrgans directius provisionals i el domicili social.

Els estatuts del partit, des d’un punt de vista merament formal, han de regular, almenys, els punts següents:

• Finalitats, entre les quals hi ha de figurar la de promoure la seva participació en les institucions de caràcter polític, mitjançant la presentació i suport de candidats en les corresponents eleccions.
• Denominació, que no pot coincidir amb la d’una altra formació ja inscrita. Seguint el que estableix la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, és convenient que s’hi facin constar les sigles que adoptarà la formació, com també el símbol, ja que s’exigeixen a l’hora de la presentació de candidatures.
• Àmbit d’actuació (estatal, autonòmic, provincial o local)
• Domicili social
• Òrgans de representació, govern i administració, amb determinació de la seva composició, procediment d’elecció dels seus components i atribucions. L’assemblea general serà l’òrgan suprem de l’associació i estarà constituïda per tots els afiliats, que podran actuar directament o per mitjà de compromissaris. S’hi ha de fer constar el càrrec o l’òrgan que tindrà la representació legal del partit.
• Procediment d’admissió d’afiliats
• Drets i deures dels associats
• Règim disciplinari dels associats i causes per les quals es perd l’esmentada condició, entre les quals ha de figurar la decisió motivada dels òrgans rectors ratificada per l’assemblea general i la renúncia escrita de l’afiliat.
• Patrimoni, recursos econòmics i procediment de rendició de comptes. Portar el règim documental, que comprèn els llibres d’afiliats, d’actes, de comptabilitat, de tresoreria, d’inventaris i de balanços.
• Les causes d’extinció i la destinació del patrimoni en produir-se aquella.
• També es podrà definir l’estructura territorial que pogués tenir el partit i la constitució de seccions, com ara la juvenil.

Els partits polítics adquireixen personalitat jurídica per la inscripció en el Registre de Partits Polítics. Dins dels 20 dies següents a la presentació de la documentació completa en el Registre, el Ministeri de l’Interior fa la inscripció del partit i, excepte en els casos de suspensió d’aquest termini, un cop transcorreguts els 20 dies s’entén produïda la inscripció.

Les coalicions electorals són formacions polítiques de caràcter temporal, constituïdes per partits i/o federacions, la finalitat de les quals és presentar candidatures en un procés electoral concret.

Per la seva pròpia naturalesa, una vegada celebrat el procés electoral haurien d’extingir-se totes les relacions entre els components, si bé a la pràctica és habitual que es mantinguin durant el mandat dels electes, en el cas que n’haguessin aconseguit algun.

No hi ha cap registre específic per a les coalicions. S’ha de comunicar la constitució de la coalició a la junta electoral provincial o a la de zona, segons el tipus de procés del qual es tracti.

Els partits i/o federacions que estableixin un pacte de coalició per concórrer conjuntament a una elecció han de comunicar-ho a la junta competent en els 10 dies següents a la convocatòria. En aquesta comunicació s’ha de fer constar la denominació de la coalició, les normes per les quals es regeix i les persones titulars dels òrgans de direcció o coordinació.

Són formacions polítiques que es constitueixen amb l’aval de un nombre variable de signatures d’electors del municipi corresponent, i solament i exclusivament per poder presentar candidatura en un procés electoral concret i determinat. No tenen, doncs, vocació de permanència i, de fet, si volen presentar-se en un altre procés electoral, ha de fer-se una nova recollida de signatures.

La Junta Electoral Central –òrgan suprem de l’Administració electoral– ha anant delimitant el concepte, règim jurídic i funcionament de les agrupacions d’electors.

Altres qüestions d’interès sobre les agrupacions d’electors són:

• Cada candidatura proposada per una agrupació d’electors és independent de qualsevol altra, i el seu àmbit ha de ser el de la circumscripció electoral corresponent.
• No és possible la constitució de coalicions d’agrupacions d’electors ni d’agrupacions d’electors amb partits polítics. L’excepció són les coalicions d’agrupacions d’electors per a les eleccions a consell comarcals.
• No es poden constituir pactes federatius o federacions d’agrupacions, ja que seria una via anòmala de constitució de partits polítics.
• L’àmbit temporal de les agrupacions d’electors comprèn el mandat dels càrrecs que van presentar candidatures en les eleccions.
• No existeix un dret preferent per a la constitució d’agrupacions d’electors a favor d’aquells que van presentar candidatures per a agrupacions d’electors en anteriors consultes electorals.
• No existeix un registre públic d’agrupacions d’electors. L’agrupació d’electors queda formalment constituïda amb la presentació de la candidatura davant l’Administració electoral (junta electoral corresponent), sense necessitat de ser registrada com a associació.
• Les agrupacions d’electors es constitueixen únicament i exclusivament per a cada procés electoral, per la qual cosa s’ha de fer una nova recollida de signatures per presentar candidatures en un nou procés electoral.
• No es pot iniciar el procés de recollida de signatures abans de la convocatòria electoral, ja que la validesa de les actuacions electorals requereix que es faci dins del període electoral.
• No es pot parlar de la conversió d’agrupació en partit.
• La personalitat jurídica de l’agrupació d’electors s’entén als únics efectes de promoure una candidatura per a un procés electoral i actes subsegüents, si bé, en atenció al compliment de la norma electoral i, en particular, a les regles sobre ingressos i despeses, han d’instar de la delegació d’Hisenda corresponent l’obtenció del NIF.
• L’acreditació de la identitat de tots i cadascun dels electors que amb la seva signatura avalin la presentació d’una candidatura independent ha de fer-se mitjançant una acta notarial o bé la pot fer el secretari de la corporació municipal, amb la seva compareixença personal. L’autentificació de les signatures no pot ser realitzada per cap altre funcionari. La recollida de signatures s’ha de fer d’acord amb els impresos oficialment establerts al Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals, els quals seran facilitats per la junta electoral de zona.
• La inclusió de símbols i sigles per a les agrupacions d’electors és potestativa.
• En cas de coincidència de la denominació d’una agrupació d’electors i d’un partit, s’atorgarà preferència al partit.
• Les agrupacions d’electors no tenen dret a percebre bestretes de subvenció electoral.
• Els candidats no electes de les agrupacions d’electors conserven aquesta condició tot formant part de la llista, i poden accedir al càrrec en cas de vacant durant el mandat.
• L’acreditació de la condició de promotors d’agrupacions d’electors s’efectua mitjançant un escrit en paper comú en què es faci constar aquella, i no és necessari un nombre mínim de promotors.