Abstenció

És el conjunt d’electors que no exerceixen el dret al vot en unes eleccions. Es pot expressar en valors absoluts o en percentatges. La suma dels valors absoluts de l’abstenció i la participació sumen el cens electoral. La suma de tots dos percentatges és, òbviament, 100, ja que són conceptes complementaris.

Acta d’escrutini

Document oficial on queden reflectides totes les dades de l’escrutini d’una mesa electoral: cens, certificats censals, vots nuls, vots en blanc, vots per a cada candidatura, etc. Ha d’estar signada per tots els components de la mesa (president, vocals i interventors).

Administració convocant

És l'administració pública que convoca i organitza un procés electoral: la Generalitat de Catalunya en el cas d’eleccions al Parlament de Catalunya i al Consell General d’Aran, i el Govern de l’Estat (Ministeri de l'Interior) en el cas d’eleccions municipals, a les Corts Generals i al Parlament Europeu.

Administració electoral

Té la finalitat de garantir la transparència i objectivitat del procés electoral, i el principi d’igualtat. La integren la Junta Electoral Central, les juntes electorals de les comunitats autònomes en les comunitats en què existeixin, les juntes electorals provincials i les juntes electorals de zona i les meses electorals.

Apoderat/ada

Persona nomenada pel representant d’una candidatura perquè la representi en determinats actes i operacions electorals; especialment exerceix una funció central en els actes de votació i d’escrutini. No forma part de la mesa i ha de votar en aquella on estigui censada. Pot visitar qualsevol mesa.

Barrera legal

Cabina

Element del mobiliari electoral que ha d’haver-hi en el local electoral al qual poden accedir els electors per preparar la documentació de votació sense ser vista per altres persones de manera que així es preservi el secret de vot.

Campanya electoral

Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa a la convocatòria dels comicis i que permet a les candidatures demanar el vot a l’electorat per mitjà d’actes públics i dels mitjans de comunicació. La normativa electoral general estableix que té una durada de 15 dies.

Campanya institucional

Campanya realitzada per l’administració convocant destinada a informar els ciutadans sobre la data de votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu, sense influir en l’orientació del vot.

Candidat/a

Persona integrant d’una llista electoral un cop aquesta ha estat proclamada per la junta electoral competent. En funció del tipus d’elecció, poden ser candidats a diputats, a senadors, a regidors, a consellers generals d’Aran...

Candidat/a electe/a

Candidat que ha obtingut un escó en una circumscripció determinada.

Conjunt de candidats que, constituint una llista, es presenta en una circumscripció electoral per un partit polític, coalició de partits o agrupació d’electors, d’acord amb els criteris i requisits fixats per la llei.

Conjunt d’individus que compleixen els requisits per ser electors i que no estan privats del dret de sufragi. Es compon dels electors residents i dels residents absents que viuen a l’estranger (CERA). El cens electoral és únic per a tot tipus d’eleccions, però a les eleccions municipals i a les eleccions al Parlament Europeu s’inclou l’anomenat CERE, és a dir, el cens d’estrangers residents que tenen dret a vot.

És la suma d’electors que correspon a les meses escrutades fins a un moment determinat. S’expressa, normalment, com a percentatge sobre el total del cens. És a dir, si a una hora determinada s’ha escrutat un percentatge de meses determinat, això equival a dir que s’ha escrutat el percentatge del cens que correspon a les meses escrutades.

Són les persones que resideixen a l’estranger i que exerceixen el seu vot a l’oficina consular o per correu certificat. Hi ha un cens CERA a cada circumscripció electoral, però en l’escrutini de resultats provisionals no se’n computen els vots, llevat del cas de les eleccions municipals.

Cens d’estrangers residents a Espanya (CERE)

És el cens dels ciutadans d’altres països residents a Espanya que tenen dret de vot a les eleccions municipals (actualment ciutadans del països de la Unió Europea i de Noruega) i a les del Parlament Europeu (ciutadans de països de la Unió Europea), amb la manifestació prèvia de la voluntat de votar.

Cens inicial/final

El cens electoral inicial és el que proporciona l'Oficina del Cens Electoral de l’INE i és el vigent en el moment d’obertura de les meses. Es pot modificar durant el dia de les votacions amb els certificats censals o per decisió del president de la mesa o autoritat judicial, de manera que el resultat sigui el cens final (definitiu).

Centre de Difusió de Dades (CDD)

Lloc on es realitza la difusió pública dels resultats electorals provisionals mitjançant informes en paper, dades en suport informàtic i programes de difusió audiovisual (TV).

Centre de Processament Backup (CPB)

És un centre subsidiari del Centre de Processament de Dades, situat en un edifici independent per poder continuar l’escrutini de resultats en el cas d’evacuació de l’edifici principal.

Centre de Processament de Dades (CPD)

Lloc on s’ubiquen els equipaments informàtics i programes de càlcul per fer les operacions d’agregació de les meses, còmput de vots i, en general, qualsevol operació o procés informàtic per a l’escrutini dels resultats provisionals.

Centre de Recollida d'Informació (CRI)

Lloc físic on els representants de l'Administració i els coordinadors dels col·legis electorals comuniquen les dades de la jornada electoral: l’obertura de meses, els avanços de participació i els resultats de l’escrutini provisional mesa per mesa (acta per acta). En el CRI hi ha els telèfons per a la recepció de dades, els equips per a la recepció de les dades de PDA/Smart Phone, els equips de gravació i els equips d’incidències.

Centres operatius

Llocs físics (o lògics) on es duen a terme tots els processos externs de l’escrutini dels resultats provisionals. Es divideix en: centres de recollida d’informació (CRI), oficines de control d’incidències (OCI), centres de processament de dades (CPD), centre de processament backup (CPB) i centres de difusió de dades (CDD).

Certificat censal

Document emès per l’Oficina del Cens Electoral que constitueix un mitjà de prova amb el qual un ciutadà o ciutadana pot exercir el dret al vot, encara que no estigui censat a la mesa on s’adreci per exercir-lo. Modifica el cens d’electors de la mesa.

Certificat de votació

Imprès electoral l’expedició del qual pot demanar qualsevol persona electora a la mesa electoral amb la finalitat d’acreditar documentalment que ha votat.

Circumscripció electoral

Conjunt d’electors, agrupats amb una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d’escons. En les eleccions europees és d’àmbit estatal; en les generals, d’àmbit provincial; en les autonòmiques, d’àmbit provincial (excepte en les autonomies insulars, d’àmbit illa, i a Astúries i Múrcia, en què és una altra divisió interna), i en les eleccions municipals, d’àmbit municipal. A les eleccions al Consell General d’Aran la circumscripció és el terçó.

Coalició

Formació política, habilitada per a la presentació de candidatures en uns comicis concrets, constituïda per partits polítics i/o federacions de partits.

Col·legi electoral / Local electoral

Lloc físic on s’exerceix el dret de vot. Pot estar compost per una o diverses meses electorals.

Comissió de ràdio i televisió

És l’òrgan que sota la direcció de la Junta Electoral Central fa la proposta de distribució dels espais gratuïts de propaganda electoral.

Consolats

Oficines de l’Estat espanyol ubicades a l’estranger que, pel que fa a la matèria electoral, duen a terme tasques adreçades a la confirmació del CERA. És el lloc on els electors residents a l’estranger poden dipositar el vot en les eleccions generals, europees i autonòmiques.

Comptabilitat electoral

Registre dels ingressos i de les despeses electorals que han de fer totes les formacions polítiques que participin en el procés electoral.

Convocatòria electoral

Acció mitjançant la qual l'administració competent crida el cos d’electors a exercir el seu vot en una data determinada, amb un calendari per a la presentació de candidatures, proclamació, campanya electoral, etc.

Dia de les votacions

Dia en què els electors poden exercir el dret al vot. L’horari permès per a les votacions és des de les 9 h fins les 20 h.

Difusió de resultats provisionals

Operacions amb la finalitat de donar a conèixer els resultats provisionals de l’escrutini. Segons el mitjà utilitzat es parla de difusió audiovisual, informes escrits de resultats o terminals de consulta.

Dispositiu electoral

Conjunt de sistemes i equipaments que duen a terme totes les tasques corresponents a un procés electoral. És responsabilitat de l'administració convocant.

Districte censal

Agrupació geogràfica de seccions censals. És una unitat intermèdia entre la secció i el municipi. Els diferents nivells en l’àmbit electoral són (de més gran a més petit): circumscripció, municipi, districte, secció i mesa.

Eleccions

Procés mitjançant el qual es renoven els components d’una cambra o parlament, amb l’elecció directa per part dels ciutadans. En sentit restringit, ens referim a les eleccions com el dia de les votacions, distingint-lo del procés electoral en sentit ampli.

Elector/a

És la persona que exerceix el dret de sufragi actiu (vot). Poden ser electors, segons la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, els espanyols majors d’edat i que no estiguin en cap dels supòsits previstos per la llei que n’impedeixin l’exercici. A les eleccions europees i municipals aquest dret s’amplia als residents a Espanya nacionals de països de la Unió Europea. A les eleccions municipals, també als residents a Espanya nacionals d’altres països on es permeti el dret al vot actiu als espanyols residents

Elegible

És la persona que exerceix el dret de sufragi passiu. Poden ser elegibles, segons la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, els espanyols majors d’edat, que, tenint la qualitat d’electors, no incorrin en alguna de les causes d'ineligibilitat prevista per la llei. A les eleccions municipals i al Parlament Europeu aquest dret s’amplia als residents a Espanya nacionals de països de la Unió Europea. A les eleccions municipals, també als residents a Espanya nacionals d’altres països on es permeti el dret al vot passiu als espanyols residents.

Escó

Unitat de composició del parlament o cambra a què es refereixen les eleccions. L’objectiu de les eleccions és assignar els escons (seients) de la cambra a les diferents candidatures segons el nombre de vots i una fórmula electoral d’atribució d’escons.

Escrutini general

Acte de caràcter públic que duen a terme les juntes electorals competents el tercer dia següent al de la votació per proclamar els resultats definitius oficials. Es realitza a partir dels resultats provisionals, revisant les actes per detectar-hi errors i corregir-los, en cas que n’hi hagi.

Escrutini provisional

S’efectua en cada mesa electoral, a partir del moment de tancament dels col·legis. El president dóna per acabada la votació i es procedeix a l’obertura de les urnes i a la comptabilització dels vots. Amb el resultat final s’emplena l’acta, una còpia de la qual es lliura a la persona representant nomenada per l'Administració, que comunica les dades al Centre de Recollida d’Informació.

Fórmula electoral

Mecanisme de traducció matemàtica del nombre de vots per candidatura al nombre d’escons corresponent. Dins del sistema de representació proporcional, les fórmules electorals principals per a l’atribució d’escons són: mitjana major de Lagüe, d’Hondt, resta major i fórmules combinades. La fórmula s’aplica circumscripció per circumscripció.

Incidències en la transmissió de dades

Qualsevol fet que impedeixi la correcta transmissió o gravació de les dades de la jornada electoral. S’inclouen tant els problemes per rebre les dades i els resultats d’una mesa com els errors produïts en formalitzar una acta, que impliquen la necessitat de contrastar aquesta informació. En general, qualsevol mesa els resultats correctes de la qual no estiguin disponibles constitueix una incidència.

Informes de resultats

Conjunt de documents que contenen informació periòdica (vots, escons, etc.) de l’escrutini de resultats en forma de llistes, taules, gràfics o altres, en paper o en suport informàtic.

Interventor/a

És una persona nomenada per la candidatura per representar-la en una determinada mesa, de la qual forma part amb veu, però sense vot. Exerceix el seu dret de vot en aquesta mesa, i és exclosa per l'Administració electoral de la mesa on estigui censada.

Jornada de reflexió

Dia anterior al de les votacions, que assenyala el final de la campanya electoral. Durant aquesta jornada està prohibit demanar el vot per a una determinada opció o fer qualsevol tipus de manifestació que influenciï el sentit del vot.

Juntes electorals

Són òrgans de l'Administració electoral que avalen el compliment de la normativa vigent i la igualtat d’oportunitats. Atenen les reclamacions i impugnacions que es produeixin i, després de l’escrutini, validen el pas dels resultats provisionals a definitius.

Llei d'Hondt

Procediment matemàtic per a l’atribució entre les candidatures d’escons a partir dels vots. És dels procediments anomenats proporcionals. Per a cada circumscripció electoral, els vots obtinguts per les candidatures es divideixen per una sèrie contínua de nombres naturals (1, 2, 3…), anomenats divisors. Els escons s’atribueixen segons les magnituds dels quocients obtinguts.

Llista electoral

Conjunt de candidats mitjançant els quals cada candidatura opta a aconseguir els escons en litigi a cada circumscripció. Els escons de cada candidatura es distribueixen, en el cas de les llistes tancades, segons l’ordre de col·locació a la llista. Si a l’elector se li permetés modificar l’ordre de candidats (o afegir-ne o suprimir-ne), parlaríem de llistes obertes.

Mesa electoral

És la unitat bàsica del procés electoral. És una subdivisió alfabètica de la secció censal. Està formada per un president i dos vocals i, si s’escau, pels interventors acreditats. Els electors només poden emetre el seu vot a la mesa en què estan inscrits.

Oficina de Control d'Incidències (OCI)

Espai on es resolen les incidències produïdes per anomalies en la transmissió d’informació al centre de processament electoral. Estan ubicades estratègicament al llarg de la geografia per proporcionar l’adequada cobertura a una àrea que comprèn un cert nombre de meses electorals.

Oficina del Cens Electoral

Òrgan encarregat de la formació del cens electoral. És una entitat administrativa emmarcada dins l'Institut Nacional d’Estadística, amb delegacions a totes les demarcacions provincials.

Papereta

Imprès mitjançant el qual es concreta l’exercici del dret de vot. Per al Senat hi ha una única papereta on s’inclouen tots els candidats, i l’elector n’ha de marcar tres com a màxim. A la resta d’eleccions, s’ha de seleccionar la papereta corresponent a la candidatura que es vol votar, que inclou les sigles, la denominació de la candidatura i la llista de candidats a la circumscripció.

Participació

És el nombre d’electors que realment exerceixen el seu dret de vot en les eleccions. Es pot expressar en valors absoluts o en percentatges sobre el cens. La suma dels valors absoluts de l’abstenció i la participació sumen el cens electoral. La suma de tots dos percentatges és, òbviament, 100, ja que són conceptes complementaris. Segons l’àmbit, es pot parlar de participació en una mesa, en un municipi, en una circumscripció o en el total de l’àmbit electoral.

Procés electoral

Equival al terme eleccions en sentit ampli. Comprèn el conjunt d’accions que s’efectuen en el període de temps que va des de la convocatòria de les eleccions fins a la proclamació de candidats i la publicació oficial de resultats definitius.

Recurs contenciós electoral

Procediment judicial contra els acords de les juntes electorals sobre la proclamació dels candidats electes, vots computats, etc. Té l’efecte de paralitzar l’acte a què fa referència.

Referèndum

Consulta electoral mitjançant la qual es pregunta a l’elector per una o diverses qüestions, on les possibles respostes són únicament afirmatives, negatives o en blanc.

Representants de l'Administració

Són les persones que l’administració convocant nomena perquè el dia de les votacions comuniquin telefònicament o telemàticament al Centre de Recollida d’Informació (CRI) les dades relatives a les votacions (participació, vots, etc.) en cadascuna de les fases del dia: obertura, avanços o escrutini, de la mesa o de les meses assignades.

Resultats definitius

Els proclamen les juntes electorals, a partir dels resultats provisionals. Un cop passades les eleccions, són les úniques dades vàlides a tots els efectes i anul·len els resultats provisionals de la jornada electoral.

Resultats provisionals

Són els que l'administració convocant proporciona durant la nit electoral, mitjançant un centre de processament que té assignada aquesta tasca. Malgrat que es tanqui l’escrutini al 100%, les dades es consideren provisionals mentre les juntes electorals no s’hi hagin pronunciat.

Secció censal

Unitat censal en què es divideix una circumscripció electoral, que comprèn un màxim de 2.000 electors i un mínim de 500. En cap cas pot haver-hi menys de 200 electors. A cada secció pot haver-hi una o diverses meses electorals. Les seccions s’agrupen en districtes censals.

Sistema electoral

Procediment mitjançant el qual, en unes eleccions, els vots de les persones electores es converteixen en escons. Els elements que componen un sistema electoral són: l’establiment i la magnitud de les circumscripcions, la forma de les candidatures, el procediment de votació, la barrera legal i la fórmula electoral. Els sistemes electorals poden classificar-se en dues grans famílies: sistemes majoritaris i sistemes proporcionals. El nostre sistema actual és el de representació proporcional i la fórmula electoral aplicada és la fórmula (o regla o llei) d'Hondt.

Vots de residents absents a l'estranger

A les eleccions locals es comptabilitzen en les mateixes meses, mentre que a la resta d’eleccions els escruten les juntes electorals provincials i els incorporen en l'acta de l’escrutini general en un cens independent (vegeu “cens d’electors residents absents-CERA”).

Vot per correu

És el vot emès pels electors que per absència o malaltia no poden presentar-se a la mesa el dia de la votació. Cal que prèviament hagin fet la sol·licitud a la delegació provincial corresponent de l’Oficina del Cens Electoral.

Vots a candidatures

Són els vots realitzats vàlidament per a qualsevol de les candidatures proclamades. S’expressa, habitualment, en percentatges sobre els vots vàlids, per al total de l’àmbit i per a cada una de les candidatures. La relació entre les diverses categories de classificació dels vots és la següent:

Vots totals = vots vàlids + vots nuls
Vots vàlids = vots en blanc + vots a candidatures

Vots en blanc

Són els vots emesos en sobres sense papereta. En les eleccions al Senat, són vots en blanc les paperetes que no tinguin indicacions a favor de cap candidat/a. També són vots en blanc els emesos a favor de candidatures retirades al llarg del procés. Els vots en blanc formen part del conjunt de vots vàlids (la qual cosa és rellevant per al càlcul de percentatges).

Vots nuls

Són els vots emesos en sobre o paperetes diferents del model oficial, en papereta sense sobre, en sobre que tingui més d’una papereta (si són de diferents candidatures) i en paperetes en les quals s’hagi modificat, afegit o ratllat noms dels candidats que hi són inclosos. A les eleccions al Senat, són nul·les les paperetes on s’hagin assenyalat més de tres noms.

Vots vàlids

Són els que l'administració convocant proporciona durant la nit electoral, mitjançant un centre de processament que té assignada aquesta tasca. Malgrat que es tanqui l’escrutini al 100%, les dades es consideren provisionals mentre les juntes electorals no s’hi hagin pronunciat.