Territoris Digitals és un projecte impulsat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, amb l’objectiu de focalitzar i concentrar esforços en la implantació i promoció de la societat de la informació en el món local.

Territoris Digitals pretén desenvolupar experiències pilot a l'entorn dels diferents àmbits d’aplicació de la societat de la informació (infraestructures, teletreball, formació, difusió, teleadministració, comerç electrònic, aplicacions per a col·lectius especials, turisme...), amb la intenció de difondre'n els beneficis, avaluar-ne les possibilitats i estudiar-ne l'aplicabilitat per a altres localitats, municipis o escenaris.
La iniciativa gira en tot moment al voltant del ciutadà i en qualsevol dels entorns on desenvolupa la seva activitat: el domèstic, el laboral o les relacions amb l’Administració.

En el projecte participen cinc territoris catalans: el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Seu d’Urgell, la Vall de Ribes, el Pla de l’Estany, Amposta i Callús.

Consell Comarcal del Pla de l’Estany

Durant el desenvolupament del projecte ha estat fonamental la creació d'una xarxa intracomarcal de banda ampla amb capacitat per garantir connectivitat a qualsevol dels serveis i actuacions projectades.

Aquesta infraestructura de telecomunicacions ha permès la digitalització i transformació dels processos interns i els tràmits de les administracions del Pla de l’Estany, com també desenvolupar una gran diversitat de serveis digitals al ciutadà.
Destaca també la dinamització i l'impacte del portal turístic i els seus serveis associats, l’èxit assolit en el viver d’empreses, i la reorientació de l'actuació de la Masoveria Digital cap a un projecte de creació, integració i difusió de continguts locals per mitjà de la televisió digital terrestre (TDT).

Ajuntament de la Seu d'Urgell

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha focalitzat les seves actuacions en la transformació dels processos administratius de l’Ajuntament, amb l'objectiu d'oferir a la ciutadania un nombre cada vegada més elevat de tràmits en línia. 

Com a espai aglutinador i de referència, la creació del Centre Tecnològic de l'Alt Pirineu ha permès dotar la comarca i la Seu d'Urgell d'un espai on la formació, la difusió, l'accés a la societat de la informació i el desenvolupament empresarial han trobat un escenari comú d’intercanvi i actuació. El desplegament d'un anell de fibra òptica, amb l'objectiu inicial de connectar edificis públics i seus singulars, ha suposat el primer pas per a la creació d'infraestructures d'alta capacitat preparades per a les futures necessitats de l'Administració i la ciutadania.

Pel que fa a l'especialització, destaca el desenvolupament d'escenaris, paisatges i visites culturals en entorns gràfics de simulació i virtualització, eines fonamentals per a la promoció cultural de la zona, la seva projecció turística i la consolidació d'un clúster de coneixement en aquest entorn de desenvolupament i programació gràfica.

Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Una de les accions més importants desenvolupades en aquest territori respon a la necessitat de dotar determinades zones de la comarca d’una xarxa intracomarcal de torres de telecomunicacions, capaç d’oferir la capil·laritat necessària en l’entorn rural i d’alta muntanya.
Juntament amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Centre Tecnològic de l’Alt Pirineu (CTAP) s'ha posat en funcionament amb la voluntat d’actuar com a referència tecnològica per al conjunt del territori de l’Alt Pirineu.

Destaquen també les actuacions inserides en projectes de formació i difusió, renovació dels telecentres, creació dels continguts del web del Consell Comarcal i el Portal Turístic, així com estratègies per al foment real en l’ús de les TIC.

Callús, Fundació Aplicació

Callús, al Bages, és el primer municipi de Catalunya que disposa d’un pilot de xarxa de fibra òptica fins a la llar i el segon de l'Estat espanyol. Aquesta infraestructura, subvencionada per l'STSI, ofereix als ciutadans que participen en la iniciativa, Internet de banda ampla de 100 Mb, vídeo IP, teleassistència per a la gent gran, transferència de fitxers, i sensorització, TVCallús i ràdio des de l’escola, entre altres serveis.

Actualment, la xarxa oberta de fibra òptica de Callús connecta set domicilis de persones grans, cinc espais públics: les escoles velles, les escoles noves, un casal, una fundació, un ajuntament i un dispensari, i dos comerços oberts al públic: una pastisseria i un bar.
Per fer possible aquesta connexió, s'han desplegat 2.000 metres de fibra òptica Optral, tant subterranis com per façana. L'objectiu d'aquesta prova pilot és avaluar el funcionament de la infraestructura per tal de desplegar-la properament a tot el municipi.

Amposta

L'Ajuntament d'Amposta ha desplegat una infraestructura de telecomunicacions capaç d'oferir els serveis projectats en diferents punts clau de la ciutat.  El disseny i l'execució de dos anells de fibra òptica, amb la capil·laritat afegida d'una infraestructura de radiofreqüència associada, han constituït l'eix troncal del projecte. 

A més dels serveis ja existents a la ciutat, sobre aquesta infraestructura discorren ara les comunitats digitals de ciutadania, d’empreses i l’educativa, dissenyades totes elles per reforçar, en el context digital, la xarxes socials i empresarials ja existents.

En l'àmbit cultural, l'inventari digital del fons d'art municipal del Montsià ha suposat una nova acció amb el propòsit de conservar, catalogar i facilitar a tots els ciutadans l'accés al patrimoni cultural del territori.

Fundació Televall

L'expansió del projecte ha vehiculat el desplegament d'una xarxa intracomarcal de telecomunicacions capaç de connectar tots els ajuntaments i centres singulars. Paral·lelament, la resta d’actuacions de la Fundació han girat entorn de cinc punts estratègics: el teletreball, la formació, la promoció del turisme, els serveis d'administració a la ciutadania i la promoció de la creació de continguts digitals per mitjà dels Premis Inspira't. Totes aquestes actuacions han tingut com a eix tecnològic comú la utilització del programari lliure.