Una ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions) és la instal·lació que, situada en l’interior dels edificis, permet l’accés efectiu, lliure i de qualitat als diversos serveis de telecomunicacions.

Els edificis de nova construcció, o els sotmesos a una rehabilitació important, han de comptar amb una ICT, que ha d'incorporar, com a mínim, els serveis següents:

Televisió i ràdio per ones terrestres

La infraestructura ha de permetre la captació, mitjançant l’antena, l’adaptació del senyal i la distribució a tots els habitatges dels diferents programes de televisió i ràdio que s’emeten lliurement per ones terrestres. Això inclou actualment els canals de TDT en servei.

Televisió i ràdio per satèl·lit

La normativa obliga a preveure la distribució en tots els habitatges dels canals que es puguin rebre mitjançant una antena parabòlica, la instal·lació de la qual no és obligatòria.

Telefonia fixa

La instal·lació del cablatge de telefonia fins a l’interior dels habitatges és obligatòria, de manera que l’operador únicament hagi de connectar-se al punt d’entrada de l’edifici quan es contracti el servei.

Telecomunicacions per cable

Les ICT han de preveure els espais i incorporar les canalitzacions necessàries per a una futura instal·lació d’aquest servei.

L’origen de les ICT es troba en el Reial decret 1/1998 sobre infraestructures comunes d’accés als serveis de telecomunicacions a l’interior dels edificis. A partir d'aquesta norma i atesa la transferència de competències sobre recepció i distribució dels senyals de radiodifusió sonora i de televisió del Reial decret 2625/1982, de 24 de setembre, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar una normativa específica per regular les ICT en l'àmbit català. Aquesta normativa ha estat finalment anul·lada i actualment s'aplica el desenvolupament normatiu estatal.

Web temàtic de les infraestructures de telecomunicacions als edificis