|
|
"Mercè, viatge i desig",
jornada d'intervenció artística als Jardins del Palau Robert
L'Institut Català de les Dones i el Palau Robert van organitzar el 24 de maig la jornada d'intervenció artística "Mercè, viatge i desig", als Jardins del Palau Robert.
Aquest passeig escènic, creat per Projecte Vaca, està inspirat en Viatges i flors, contes i poesies de Mercè Rodoreda. Algunes de les creacions de l'escriptora són recreades i alhora font d'inspiració per a noves creacions en el trajecte proposat pels escenaris i les coreografies que es presenten. L'Institut Català de les Dones se suma així a les celebracions de l'any Rodoreda, tot homenatjant així una de les escriptores que més ha influenciat els nostres imaginaris.
Fitxa artística
Coordinació: Júlia Bel, Sílvia Ferrando, Montse Iranzo i Teresa Urroz
Dramatúrgia: Júlia Bel, Laura Freijo i Karel Mena
Coordinació plàstica: Elisabet Castells i Noemí Batllori
Disseny d'il·luminació i coordinació tècnica: Arantza Flores
Escenografia "Jardí del mirall trencat": Roger Orra
Disseny acústic: Nuño Vázquez
Producció: Soles Velásquez
Intèrprets: Susanna Barranco, Resu Belmonte, Carla Carissimi, Itziar Castro, Mercedes Delclós, Susana Egea, Sílvia Ferrando, Gemma Julià, , Imma Manresa, Ariadna Martí Karel Mena, Teresa Méndez, Esther Pallejà, Blanca Pàmpols i Mercè Pau.
Textos: Fragments de "Viatges i flors" "Agonia de llum" i "Paràlisi"
|
|
La jornada
Espai públic que esdesvé espai metafòric i de creació:
paraula,
moviment,
música,
imatge
Diferents espais dintre d'un mateix espai.
Accions que esclaten i s'esvaiexen,
mentre a l'altre extrem del jardí neix una nova flor en forma de cançó.
Matí, tarda i nit.
Llum, penombra i foscor.
La mirada tèrbola de la Mercè Rodoreda.
Jardí del desig trencat
Vine al jardí del desig trencat on una boira plana a dins del pit fa llum.
Qui viatgi trobarà tot tipus de flors en un món on la guerra ha deixat empremta d'absència i teranyines de temps.
Nosaltres, les seves habitants, sabem de la innocència perduda. Sabem, com els arbres, dels secrets de la supervivència.
Sabem del dolor dels penjats allà on la pluja és només la llàgrima d'una dona trasplantada
Sabem dels homes llunyans perquè el vent canta cançons de nostàlgia
Si us acosteu a cadascún dels nostres racons descobrireu la tremolor d'un somni trencadís, com la fragilitat de la bellesa
Vine al jardí del desig trencat on encara palpita aquest fosc desig de viure.
|
