|
El mes de gener de 2007 entra
en vigor la llei per a l'atenció a les persones amb dependència, que
reconeixerà la prevenció i l'ajuda a la dependència com un nou dret de la
ciutadania espanyola, igual que ho són el dret a l'educació o a l'atenció
sanitària. Serà, doncs, un nou dret universal, independent de l'edat, la
condició social o el motiu pel qual s'arriba a la situació de dependència.
Ja no es tracta, com passava fins a ara, de prestar suport a les persones
més necessitades i només quan les administracions disposaven dels mitjans
econòmics suficients. Qualsevol ciutadà que presenti algun dels graus de
dependència que el projecte de llei descriu tindrà dret, i cal repetir
aquesta paraula, a ser avaluat i atès per aquest motiu. Encara que
introdueix la possibilitat del copagament, ningú podrà ser exclòs de la
prestació per motius econòmics.
La llei preveu tres graus principals de dependència. Encara que la seva
implantació total no es completarà fins d'aquí a vuit anys, el 2007 es
començaran a aplicar les prestacions a les persones amb els graus més severs
de necessitat.
Dignitat de les persones
No vull pecar d'ingenu, però m’agradaria pensar que es tractarà d'una llei
feta per garantir la dignitat de les persones que necessiten de l'ajuda de
les altres, ja sigui en forma de cures personals, de prestació de serveis
socials i sociosanitaris, de tecnologia o de promoció de l'autonomia. I, al
meu entendre, no podria ser d'altra manera, perquè l'atenció a les persones
dependents no ha d'estar basada en l'exercici de la caritat ni tampoc en el
suport informal mal entès, en el qual els familiars han de realitzar
sobreesforços per als quals no estan capacitats ni tècnicament ni emocional.
I, en el millor dels casos, les úniques recompenses o agraïments que reben
són de la pròpia unitat familiar.
L'atenció a la dependència ha de partir de l'esforç solidari entre els
ciutadans. Igual que ens dotem d'altres serveis públics, també ens hem de
dotar d'un sistema d'atenció a la dependència solidari per tal que els
ciutadans que es trobin en aquesta circumstància puguin afrontar-la, com a
mínim, amb dignitat. I això també inclou els professionals que els atenguin,
ja siguin familiars, com possibilita la llei, o no.
Formació i capacitació
La nova normativa ha de permetre la dignificació professional. No ja
solament dels professionals universitaris experts en la prevenció i el
maneig dels problemes derivats de la dependència. També ha de garantir
l'adequada formació i la capacitació de tots aquells treballadors que estan
més prop de la persona a qui presten cures i vetllar per una millor
regulació de les seves condicions laborals, independentment de que es tracti
de familiars de la persona dependent o no.
A més, la nova llei ens hauria de servir a tots perquè coneguem millor les
circumstàncies que condueixen a la dependència i poder sortir, algun dia,
dels remeis protèsics que ens veiem obligats a aplicar en l'actualitat.
Un dels reptes de la geriatria i la gerontologia en aquest segle 21 és
evitar les situacions de dependència i, si això no és possible, adaptar
ecològicament a les persones dependents al conjunt social.
Possiblement hauré caigut en una lectura ingènua de la realitat, però
necessito, i no crec que sigui l'únic, confiar en aquesta realitat positiva
carregada d'esperança.
Salvador Altimir
Responsable de la Unitat Funcional de Geriatria |
