|
|
|
|
fem salut |
| |
|
Dones i malaltia
cardiovascular: iguals i malgrat tot diferents |
|
|
Aquest va ser el títol d’un
simposi que es va celebrar durant el darrer congrés de la Societat Espanyola
de Cardiologia, celebrat a Barcelona el mes d’octubre passat, que tractava
sobre les peculiaritats de la malaltia cardiovascular en les dones. Durant
el simposi es van posar de manifest diversos problemes associats a les
malalties del cor entre les dones.
Contràriament al que la gent pensa, la mortalitat per malalties que afecten
el sistema cardiovascular és més elevada en les dones que en els homes. De
fet, aquestes malalties són la primera causa de mort en les dones per davant
d’altres com el càncer de mama.
Existeixen diferents factors per explicar aquest augment de la mortalitat
per malalties cardiovasculars entre el gènere femení. Uns són de caràcter
cultural, altres biològics i altres de caràcter cientificosocial.
Poc conscienciades
Pel que fa als factors d’índole cultural, potser el més cridaner és el fet
que les dones no tenim consciència que nosaltres també podem tenir malalties
del cor. Pensem que aquesta malaltia no va amb nosaltres, que és una cosa
d’homes. A l’inrevés del que ha passat en les afeccions greus ginecològiques
(per a les quals hi ha programes de detecció precoç molt efectius), en les
malalties cardiovasculars no es fa prou incidència en la prevenció. Són molt
poques les dones que es fan anàlisis de sang per conèixer si tenen diabetis
o si tenen colesterol, que es controlen i tracten bé la tensió arterial o
que són conscients de que l’exercici físic moderat és beneficiós per a la
salut.
De fet, hi ha estudis que han demostrat que l’estat de salut cardiovascular
de les dones és cada vegada pitjor. Cada cop hi ha més dones que fumen, més
dones obeses, i per tant amb més incidència els factors que afavoreixen la
malaltia coronària, més dones amb diabetis, amb colesterol i amb la tensió
arterial elevada. I, per acabar-ho d’adobar, les dones cada cop fan menys
exercici físic.
Respecte als factors biològics, no sempre responem de la mateixa manera als
tractaments que els homes. D’altra banda, les hormones sexuals ens
protegeixen de tenir malaltia coronària durant l’època reproductiva, però a
partir de la menopausa no. De fet, quan ens posem malaltes som més grans que
els homes i els factors anomenats de risc fa més temps que estan corcant les
nostres artèries i estem més deteriorades que no pas els homes. El fet
d’arribar amb pitjors condicions al moment d’iniciar el tractament fa que la
nostra evolució també sigui pitjor.
Manifestacions diferents de la malaltia
Parlem ara dels factors cientificosocials. No ha estat fins fa uns anys que
la comunitat científica s’ha adonat que homes i dones tenim característiques
diferents davant de les malalties. Durant molts anys a les facultats de
Medicina només s’ha ensenyat als estudiants la clínica masculina de l’angina
de pit. Però la realitat és que aquesta malaltia no es manifesta de la
mateixa manera en homes i en dones.
Les dones expliquem de forma diferent els símptomes de l’angina de pit. I
això perquè se’ns presenten de forma més difusa per tot el cos i és possible
que tinguem una percepció diferent del dolor. La clàssica imatge d’un senyor
afluixant-se la corbata, suant i portant-se la mà al pit no serveix per
il·lustrar un infart en una dona. I no només pel detall de la corbata.
Aquest fet influeix en la forma que tenen els professionals sanitaris
d’abordar la malaltia coronària en dones. Diversos estudis fets amb una
població molt àmplia han demostrat que el tractament que rebem les dones per
a la malaltia coronària no és ni de bon tros l’ideal. Se’ns diagnostica més
tard que als homes perquè els símptomes s’atribueixen a altres causes, no
se’ns fan tantes proves diagnòstiques per descartar que estem realment
malaltes i, a més, les proves que s’han demostrat que servien per
diagnosticar d’una manera precisa els homes no són tant fiables quan es
realitzen a una dona. Això ens permet assegurar que moltes dones amb
malaltia coronària no són diagnosticades.
Malgrat tot, cal remarcar que una vegada establert el diagnòstic cert de
malaltia coronària el tractament que rebem és el mateix. Igual que ha passat
en la història de la humanitat, quan parlem de dones i malaltia coronària,
les dones hem de demostrar que estem realment malaltes per a que se’ns
tracti igual que als homes. És el que s’ha anomenat la síndrome de Yentl (agafant
el títol de la pel·lícula que va fer Barbra Streissand).
Així doncs, per arribar a la igualtat de les dones amb els homes també
davant de la malaltia coronària cal conscienciar la població i els
professionals de la salut. Cal promoure entre la població conductes de vida
sana i mesures de prevenció de risc cardiovascular. També s’hauria d’ampliar
la participació de les dones en els estudis que investiguen sobre malaltia
cardiovascular i facilitar l’accés de les dones a les proves diagnòstiques.
També s’han de promoure entre la comunitat científica la investigació
diferencial dels factors de risc cardiovascular, de les manifestacions
clíniques i de les respostes terapèutiques. Per últim, s’haurien de crear
grups de treball per tractar aquests temes tant a nivell d’associacions de
la població general com de la comunitat científica.
Josefina Mauri
Cardiòloga |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Contràriament al que la gent
pensa, la mortalitat per malalties que afecten el sistema cardiovascular
és més elevada en les dones que en els homes
|
|
