|
L’esclerosi múltiple és una
malaltia neurològica autoimmunitària que es produeix perquè s’inflama i es
perd la mielina o substància blanca del Sistema Nerviós Central, composat
pel cervell, el cerebel, els nervis òptics, el tronc de l’encèfal i la
medul·la espinal. Quan es produeix una inflamació d’una d’aquestes zones es
apareix un problema neurològic que consistirà en una alteració de la
sensibilitat d’alguna part del cos o de les extremitats, en una pèrdua de
força de les dues cames (paraparèsia) o de mitja part del cos (hemiparèsia),
en un trastorn de l’equilibri, en una alteració visual com la pèrdua de
visió o visió doble (diplopia) o en dificultats per orinar. Aquestes
alteracions apareixen un dia amb una intensitat lleu i van augmentant al
llarg d’uns 5-7 dies fins que s’estabilitzen.
Brots
Aquests episodis d’alteració
neurològica reben el nom de “brots”. Al llarg de la vida, la persona que
pateix una esclerosi múltiple anirà tenint brots amb una freqüència que
varia molt d’unes persones a unes altres i que és impossible de predir. La
conseqüència de la repetició d’aquests brots és, fonamentalment, la
discapacitat motora de les cames. De fet, aquesta malaltia és la primera
causa de discapacitat en adults joves després dels accidents de trànsit.
L’esclerosi múltiple que es manifesta amb brots es diu remitent recurrent i
és la més freqüent. També existeix un tipus de malaltia que es diu esclerosi
múltiple primària progressiva, en la qual els pacients, encara que perden
mielina, no tenen brots. Les conseqüències neurològiques dels dos tipus de
malaltia són les mateixes.
Origen desconegut
L’esclerosi múltiple apareix en persones joves. Hi ha dos moments en la vida
en els quals apareixen els primers símptomes: al voltant dels 20 i al
voltant dels 40 anys i és més freqüent en les dones. Les raons per les quals
una persona pateix la malaltia són desconegudes. Existeixen alguns factors
genètics i ambientals que s’hi relacionen, però encara no estan ben
determinats i ara per ara l’esclerosi múltiple no es pot preveure ni
prevenir.
Diagnòstic
La malaltia es diagnostica amb
una ressonància magnètica del cervell i de la medul·la que demostri que hi
ha àrees d’inflamació en la mielina, en una localització i nombre
característics. Hi ha altres mètodes diagnòstics que poden ser necessaris,
com ara l’anàlisi de les bandes oligoclonals del líquid cefaloraquidi a
través d’una punció lumbar, o bé els potencials evocats dels ulls que
permeten veure si hi ha afectació del nervi òptic encara que el pacient no
hagi tingut cap problema visual.
Tractaments
Els brots es tracten amb corticoides a dosis altes, durant un període de
tres dies, administrats normalment per via intravenosa. Per disminuir la
freqüència de brots disposem d’alguns tractaments: l'interferó beta i l’acetat
de glatiramer. Aquests tractaments són injectats, bé de forma intramuscular
o bé sota la pell i es mantenen de forma indefinida tret que produeixin
efectes secundaris intolerables, es consideri que són ineficaços o en el cas
que el pacient sigui una dona que vulgui quedar-se embarassada. Des de l’any
2007, disposem d’un fàrmac anomenat natalizumab, que s’utilitza per via
intravenosa, per tractar aquelles persones que no han respost als fàrmacs
habituals o que tenen una malaltia molt agressiva des del principi.
Actualment s’estan investigant noves formes de tractament que permetin ser
administrades per via oral o de forma menys freqüent.
S’ha de tenir la sospita d’una esclerosi múltiple si una persona de menys de
50 anys té un problema neurològic com els que s’han descrit anteriorment i
que no s’hagin produït de forma aguda (en hores) sinó durant diversos dies,
especialment si ja ha aparegut algun altre símptoma neurològic anteriorment.
Després d’una entrevista i de realitzar una exploració física i proves
complementàries, el neuròleg determinarà si el pacient té una esclerosi
múltiple o un altre tipus de problema.
Cristina Ramo Tello
Neuròloga
Unitat d'Esclerosi Múltiple hospital Germans Trias
|
