|
Tothom en parla, tothom intenta evitar-lo,
tothom en té, tothom tracta de treure-se'l de sobre. L'estrès és una
epidèmia que sembla afectar gairebé tota la humanitat. Però, què és
l'estrès? La paraula prové del mot anglès stress que significa tensió,
fatiga, pressió a la qual està sotmès un objecte o una persona. En l'àmbit
mèdic anomenem estrès psicosocial al conjunt de situacions d'un individu que
li exigeixen un rendiment superior al normal. Es tracta, doncs, tant d'uns
mecanismes que tenen la capacitat d'agredir-nos com de defensar-nos, en el
clàssic mecanisme d'acció-reacció.
Reacció defensiva
En realitat l'estrès és una reacció defensiva
física i mental de l'ésser humà per fer front a un ambient desfavorable. Ja
a nivell molecular s'ha observat que les cèl·lules humanes en situacions
hostils (agressions, excés de temperatura) reaccionen produint unes
substàncies, les proteïnes del xoc per calor, que les ajuden a sobreviure.
La història de l'home també és la història de l'adaptació a situacions
hostils per intentar sobreviure, i la història de la humanitat és la
història de la capacitat de supervivència lligada a l'adaptació al medi.
Malalties coronàries
L'estrès psicosocial s'ha relacionat
estretament amb el risc de patir malalties cardiovasculars, especialment
coronàries (angina de pit, infart de miocardi i mort sobtada d'origen
cardíac). No obstant això, fins l'actualitat aquesta relació només s'havia
comprovat en poblacions de països rics i desenvolupats, especialment als
Estats Units i a Europa. En un estudi fet per la Dra. Annika Rosengren de
Hamilton (Canadà), que es va publicar en la revista Lancet l'any passat, es
va analitzar la influència de l'estrès en l'aparició de malalties coronàries
en 24.767 persones de 52 països d'Àsia, Europa, Orient Mitjà, Àfrica,
Austràlia i el continent americà.
L'estrès de cada persona es va valorar mitjançant quatre preguntes senzilles
sobre la tensió que suportava a casa i a la feina, els problemes econòmics
que havia patit i els esdeveniments adversos que li havien succeït durant
l'últim any. S'hi van afegir unes preguntes addicionals per valorar el
control de la situació per part de la persona i la presència o absència de
depressió. La seva conclusió va ser que l'estrès psicosocial augmenta
clarament el risc d'aparició d'infart de miocardi. Aquest estrès laboral,
domèstic, financer o per situacions vitals desfavorables amb presència de
depressió sembla tenir el mateix efecte en diferents països, situacions
econòmiques o grups d'edat.
Estrès i obesitat
Investigacions recents han comprovat les
relacions entre l'estrès i una altra epidèmia actual: l'obesitat. Les
persones que suporten estrès de forma crònica, com a resposta defensiva
segreguen una major quantitat d'una hormona anomenada cortisol. Aquest
augment condueix a la llarga a una menor resposta de l'organisme a ella. Les
conseqüències són un augment encara major en la producció de cortisol, la
qual cosa provoca l'aparició d'un dipòsit de greix sobretot a la zona de
l'abdomen. Es tracta de l'anomenada obesitat central, que augmenta molt el
risc de patir malalties coronàries. Els homes i les dones responen de forma
diferent davant l'estrès. Així, mentre els homes dipositen el greix a
l'abdomen (el que s'anomena cos en forma de poma) les dones el dipositen en
els glutis i a les cuixes (cos en forma de pera).
Però tampoc és qüestió de dimonitzar l’estrès, perquè es tracta d’una
reacció d'adaptació de l'ésser humà a una situació difícil i és, en principi,
una reacció beneficiosa perquè ens prepara per a l'acció i ens ajuda a
actuar. Només quan aquesta reacció és massa exagerada o dura massa temps es
converteix en perjudicial. Si no tinguéssim una mica d'estrès de tant en
tant no podríem viure. L'estrès és com un turbo que s'engega quan hem de fer
un esforç especial, com l'esprint dels ciclistes quan estan a punt d'entrar
a la meta o pugen un port de muntanya. Si fem un esprint durant tota l'etapa,
però, correm el risc d’acabar esgotats.
La recepta contra l'estrès
Així doncs, quina és la recepta ideal contra
l'estrès exagerat? Doncs tampoc descobrirem la sopa d'all. Dur una vida
equilibrada entre el treball i el repòs i entre la relació amb la família i
amb la societat. Distribuir el nostre temps adequadament i sentir que
controlem la nostra pròpia vida. Treballar però gaudir de les afeccions,
actuar i descansar. Alimentar-se equilibradament, vigilar el pes, dormir
prou, fer exercici amb freqüència, conrear les nostres amistats i ser feliç
tant durant les vacances com en la vida laboral.
Pau Torrabadella
Cap de secció de Medicina Intensiva
Autor del llibre Cómo prevenir el estrés |
